27-11-2013

Com es finançarà la recerca en una Escòcia independent ?

Ahir es va fer públic el “Llibre Blanc de la independència d’Escòcia”, que plasma el full de ruta del govern d’Escòcia en cas de guanyar el referèndum d’independència.  Consta de 5 parts, una de les quals conté 650 preguntes i respostes sobre la independència. Us transcrivim algunes d’aquestes qüestions, relacionades amb el finançament de la recerca si Escòcia esdevé un país independent (preguntes 247 a 249).  Com en molts altres aspectes, com ara la moneda o fins i tot la monarquia, l’actual govern escocès es mostra molt partidari de compartir estructures i sistemes de finançament amb el Regne Unit. Possiblement hi trobarem diferències respecte la situació que es viuria a Catalunya en relació a Espanya, en el moment de la nostra independència. Tot i així, és clar que en el món de la recerca coneixem molt bé els avantatges de la col·laboració més enllà de les fronteres i és lògic pensar en els beneficis de compartir determinades infraestructures. Potser aquestes preguntes i respostes es poden convertir en un punt de partida per a la reflexió, us convidem a donar la vostra opinió.

Una Escòcia independent crearà els seus propis consells de recerca?

Hi ha diverses opcions per al finançament de la recerca en una Escòcia independent, que inclouen l’establiment d’un Consell d’Investigació d’Escòcia per a l’assignació dels fons d’investigació o com un mecanisme per dirigir el finançament cap als consells de recerca pan- britànics existents . Reconeixem els beneficis – per a la comunitat acadèmica , les organitzacions benèfiques i de negocis al Regne Unit – de mantenir l’estabilitat en el finançament de la recerca a llarg termini, així com en els sistemes que donen suport a les iniciatives de gran escala i als investigadors que treballen junts més enllà de les fronteres. Amb la independència , tractarem de mantenir un espai de recerca comú amb la resta del Regne Unit, incloent els consells de recerca compartits existents .

 

Per què els consells de recerca del Regne Unit seguiran finançant la recerca en una Escòcia independent ?

Escòcia ja contribueix al finançament dels Consells de Recerca del Regne Unit a través de la base tributària i aquest Govern té la intenció de seguir contribuint-hi com un país independent. L’excel·lència de la recerca les universitats escoceses es reflecteix en el seu èxit en guanyar els fons de subvenció del Consell d’Investigació del Regne Unit en convocatòries competitives.

La resta del Regne Unit es beneficia de la investigació d’alta qualitat que es realitza a Escòcia, i els nostres centres d’excel·lència i les infraestructures compartides són utilitzades per investigadors de tot el Regne Unit, incloent cinc centres d’investigació del Consell d’Investigació Mèdica , cinc instal·lacions d’isòtops, les instal·lacions del All-Waters Combined Current and Wave Test Facility, i l’Institut Roslin.

L’èxit de la recerca depèn de la col·laboració a través de fronteres , ja sigui disciplinària , institucional o nacional. La cooperació en la investigació contribueix directament a la competitivitat de les economies d’Escòcia i el Regne Unit a través de la creació i l’intercanvi  de coneixementi la col·laboració directa amb les empreses , així donant suport a la vida intel·lectual i a les aspiracions acadèmiques d’institucions i investigadors.

És d’interès, tant pels interessos d’Escòcia com pels del Regne Unit, reduir al mínim els possibles obstacles a la col·laboració en recerca i mantenir un espai comú d’investigació.

 

Com es finançaran els consells de recerca?

Escòcia ja contribueix al finançament dels consells d’Investigació a través dels impostos.  Després de la independència, Escòcia hi contribuiria directament mitjançant pressupost del Govern d’Escòcia, el que ens donaria un paper més clar en l’establiment dels objectius estratègics d’aquestes institucions. Amb la independència, tenim la intenció de negociar amb Westminster una fórmula de finançament just per a la contribució d’Escòcia sobre la base del percentatge de població, però tenint en compte que la quantitat de fons per a investigació rebuts per les institucions escoceses per part dels consells d’Investigació pot reflectir nivells més alts o més baixos de finançament .

20-11-2013

Manel Esteller, un dels científics més influents del món en l’àrea de la biomedicina, creu que la recerca seria millor en una catalunya independent

Manel Esteller, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la UB i professor d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), on dirigeix el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer, ​​ha estat reconegut com un dels científics més influents del món en l’àrea de la biomedicina, segons un estudi bibliomètric publicat per la revista European Journal of Clinical Investigation i que es basa en el període 1996-2011.

Segons publica La Vanguardia en la seva edició del 19/11/2013, el Dr. Esteller ha declarat que  “en una Catalunya independent, la investigació estaria millor”.  Malgrat ha remarcat que a Catalunya sempre s’ha apostat per la investigació, fos quin fos el partit governant. el Dr. Esteller ha reclamat un millor finançament, i ha concretat que en una Catalunya independent l’ideal seria que el pressupost per a recerca passés del 1.6% al 2,5% del PIB.

Les virtuts del sofregit

Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centro de Investigación Biomédica en Red – Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn), en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, han analitzat per primera vegada la composició del sofregit, un component bàsic de la cuina catalana a base de tomàquet i ceba fregits amb oli d’oliva. L’interès dels investigadors per aquest condiment deriva dels resultats de l’estudi PREvención con DIeta MEDiterránea (PREDIMED), que recentment ha demostrat l’efecte preventiu de la dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva extra-verge o amb fruits secs sobre la incidència d’accidents cardiovasculars. En l’estudi PREDIMED es va utilitzar un qüestionari validat de 14 preguntes, una de les quals era la freqüència amb la que prenien verdures, pasta o altres menjars acompanyats de sofregit. Es va trobar que un increment de dos o més punts en aquesta qüestió s’associava a un menor risc d’accidents cardiovasculars, però mai s’havien analitzat els components beneficiosos del sofregit. L’avantatge del sofregit és que combina els diversos compostos bioactius dels seus ingredients, que per separat han demostrat tenir efectes beneficiosos. Així, el consum de tomàquet s’ha associat a una reducció en la incidència de malalties cròniques degeneratives, que s’ha atribuït al seu contingut en licopè i altres carotenoides. La ceba és una font de flavonols, que s’han correlacionat amb una menor incidència de càncer. Un altre ingredient que de vegades duen els sofregits és l’all, font de substàncies que impedeixen la peroxidació lipídica i capten radicals superòxid. Finalment, l’oli amb el que se sofregeixen aquests productes té un paper important en la biodisponibilitat dels compostos fenòlic, ja que facilita la seva accessibilitat i extractibilitat del menjar. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Food Chemistry, mostren que el sofregit, com a conseqüència de la combinació dels esmentats ingredients conté 40 polifenols diferents, a més de carotenoides i vitamina C. La unió d’aquests aliments suma els compostos biosaludables que tenen cadascú per separat.

Així,  un petit consum diari de 120 g de sofregit, afegit a la pasta o a altres menjars habituals, s’aconsegueix una ingesta total de 16 a 24 mg de polifenols i de 6 a 10 mg de carotenoides.

Només ens queda, doncs, preparar-nos un bon sofregit. En voleu la recepta? Doncs aquí teniu alguns consells que hem tret de la revista “CUINA” perquè el sofregit us quedi al punt:

. la ceba s’ha de picar amb un ganivet, res de batedores elèctriques ni robots de cuina ni ratlladors, si no quedaria massa triturada. Es pot coure a foc viu i amb força oli (millor que sigui oli verge d’oliva), perquè no perdi tota l’aigua i es dauri suficientment , o bé a foc lent, amb paciència i anar afegint aigua a la ceba.

. el tomàquet: els millors són els carnosos, com els de pera, els de branca o els cor de bou. Es poden escaldar, pelar i treure les llavors abans d’afegir-los a la ceba. El tomàquet s’ha d’afegir quan la ceba ja està ben daurada i s’ha reduït el volum dues terceres parts com a mínim. El sofregit estarà llest quan s’hagi evaporat tota l’aigua del tomàquet.

17-11-2013

Catalunya, en la quarta posició mundial en citacions per document a les revistes científiques Nature i Science

Ens fem ressò de la nota publicada el 15 de novembre per l’Institut d’Estudis Catalans on explica que el seu Observatori de la Recerca (OI-IEC) ha fet una anàlisi bibliomètrica sobre la procedència geogràfica dels articles publicats a Nature i Science en el període 2001-2012 amb l’objectiu d’avaluar la repercussió de l’activitat científica catalana en aquestes dues revistes, considerades entre les més importants a nivell mundial. Una de les principals conclusions de l’anàlisi és que els articles científics d’institucions catalanes publicats a Nature i Science són, en mitjana, els quarts més citats del món.

Aquest estudi va més enllà del que ja vem comentar en el nostre blog el 27 d’octubre passat, on es parlava de la relació entre documents publicats i població, i mostra com la ciència feta a Catalunya no és tan sols quantitativament ben rellevant sino que la seva repercussió ens situa entre els països capdavanters.

citacions

Un grup de recerca català (ICIQ) fa un pas de gegant per afrontar el problema medioambiental del CO2

Es sabut que la recerca en el nostre país té un potencial important en camps científics molt variats. El Pla de Recerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya estableix com a línies d’interès estratègic:

  • La recerca biomèdica i en ciències de la salut
  • La recerca en enginyeries TiC
  • La recerca en ciència i tecnologia agroalimentària
  • La recerca en desenvolupament social i cultural i
  • La recerca en sostenibilitat i medi ambient.

Nombrosos grups de investigació nascuts al voltant de Universitats, Instituts, Fundacions, i Parcs científics atrauen talent estranger i estan aconseguint èxits notables amb aplicacions en tots aquests camps.

Així, al caliu del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona s’ubiquen un viver d’empreses i unitats mixtes ICIQ (Institut Català d’Investigacions Químiques)/empresa que junts treballen en línies de recerca nascudes al voltant de tres pols: Catàlisi del procés químic: salut i sostenibilitat; Química supramolecular: nanociència i nous materials; Energies renovables: fotovoltaica i producció d’hidrogen.

Atsushi Urakawa va néixer en Fukuoka (Japó) on es va llicenciar en Química Aplicada per la Universitat de Kyushu (Fukuoka) incloent una estada d’un any en els EUA. Després, va continuar els seus estudis de Màster en Enginyeria Química (2001) en la Delft University of Technology (Delft, Holanda) i, més tard, en el ETH Zurich (Zurich, Suïssa) on va acabar el seu doctorat (2006). Després d’ocupar  una plaça de professor assistent d’investigació en aquest darrer centre suís, es va incorporar al 2010 al ICIQ, com a responsable de grup, on lidera la investigació i  desenvolupament d’eines espectroscòpiques in situ/operant i el desenvolupament racional de processos catalítics heterogenis potencialment centrals per a afrontar problemes mediambientals i energètics. Per a treballar i fer la seva tesis doctoral en aquest darrer objectiu  s’incorpora el juliol del 2010, Atul Bansode, graduat a la Universitat de Pune (India), que treballa en concret en el desenvolupament de processos catalítics de conversió del CO2 mitjançant microreactors.

En el número de la revista “Journal of Catalysis” (if 6.249) del gener del 2014 (ara hi és online) han publicat el seu treball sobre un mètode eficient (95%) per aconseguir convertir el CO2 en metanol, en un sol pas.

El diòxid de carboni és el principal gas que contribueix a l’efecte hivernacle, que com ja se sap està relacionat amb el canvi climàtic. Les emissions de CO2 han augmentat ràpidament en els darrers 100 anys i es preveu que continuïn ascendint, per tant, la recerca d’una estratègia que ajudi a disminuir la concentració de CO2 a l’atmosfera s’ha convertit en un dels principals reptes a nivell mundial. La captura i emmagatzematge de CO2 i el reciclatge en altres productes menys contaminants i útils per a la indústria química són les principals solucions que es proposen. A la vegada, el metanol és un excel·lent combustible i un material de partida clau d’importants reaccions industrials. També es coneix l’ús de metanol en piles de combustible com a font directa o indirecta d’hidrogen.

El mètode proposat per Bansode i Urakawa, que consisteix a fer passar el CO2 juntament amb hidrogen a altres pressions per un reactor que conté un catalitzador de coure, zinc i alumini, és el més efectiu descrit fins ara. A més, demostren que el corrent d’efluent de metanol, ric en hidrogen i aigua, que prové de la síntesi de metanol, pot alimentar directament a un reactor que conté un catalitzador específic per a la producció selectiva de alcans o alquens, depenent de la pressió de funcionament del reactor secundari. L’institut català ha presentat ja una sol·licitud de patent i s’ha ofert ja al sector industrial per al desenvolupament i comercialització del nou procés mitjançant acords de llicència o projectes de desenvolupament conjunts.

Això no és més que un exemple de que les polítiques de captació de talent al nostre sistema de recerca han funcionat, i per tant les haurem de tenir en compte en un futur si volem que la Catalunya Independent segueixi ocupant un lloc important en el panorama científic mundial.

14-11-2013

El Servei Geològic que necessitem (acte organitzat per Geòlegs per la Independència)

En l’actual context de crisi econòmica, de racionalització de l’estructura del sector públic i de conflicte de competències entre els governs de la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, el dia 24/10/2013 el Govern ha aprovat el Decret Llei 5/2013 que entre altres coses preveu la fusió de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Es tracta de dos organismes, que en la majoria de països capdavanters del nostre entorn desenvolupen unes funcions de base fonamentals per la sostenibilitat del medi físic on vivim.

El procés de reestructuració de l’IGC està generant molta discussió. La sectorial de Geòlegs per la Independència manifesten que Catalunya necessita un servei geològic públic com cal i que cal impulsar-lo entre tots (sector públic, acadèmic i privat). Per aquest motiu han organitzat un acte el proper dia 20 de novembre, a les 18 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. L’acte inclou un seguit de comunicacions curtes dutes a terme per representants de diferents àmbits professionals de les ciències de la Terra. Un cop finalitzades les comunicacions, es donarà pas a una taula rodona.

Programa:

18:00-18:05 Benvinguda per part de l’Equip Deganal de la Facultat de Geologia

18:05-18:10 Introducció de l’acte per part de Miquel Vilà en representació de GxI

18:10-18:20 Joan Manuel Vilaplana (Professor de geodinàmica externa i riscos geològics

del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB)

18:20-18:30 Joan Escuer (President del Col·legi de Geòlegs de Catalunya)

18:30-18:40 Marta Puiguriguer (Geòloga d’Axial Geologia i Medi Ambient sl)

18:40-18:50 Marc Cabrera (Representant de l’Associació d’Enginyers Geòlegs)

18:50-19:00 Enric Queralt (Geòleg – Hidrogeòleg)

19:00-19:10 David Brusi (Director del centre GEOCAMB de la UdG i editor de la revista

Enseñanza de las Ciencias de la Tierra de l’AEPECT)

19:10-19:20 Josep Giner (Consultor independent en geologia del petroli)

19:20-20:00 Taula rodona

13-11-2013

Reflexions entorn la Setmana de la Ciència

Aquest proper divendres dia 15 de novembre començaran les activitats de la Setmana de la Ciència, que s’estendran fins el dia 24 del mateix mes. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein. L’elecció d’aquests temes es deu a la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. Durant la Setmana de la Ciència, coordinada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…

L’objectiu d’aquesta iniciativa hauria de ser un dels objectius de tot científic: apropar la ciència a la societat en general, i de forma molt especial, als nens i joves, per tal de fomentar futures vocacions científiques. Un bon exemple de com aconseguir-ho el tenim en el Centre de Regulació Genòmica, un dels centres d’excel·lència del nostre sistema de recerca. Aquest centre disposa del programa “Ciència & Societat”, que agrupa diverses activitats gratuïtes de divulgació y comunicació de la ciència. Tal i com s’explica en la seva pàgina web, els centres generadors de coneixement han d’estar especialment implicats en potenciar la cultura científica i el pensament crític.

D’igual manera, és necessari fer arribar a tots els àmbits de la societat que la ciència, fins i tot la de caràcter bàsic, és una peça clau per a assolir el benestar en molts aspectes, socials i econòmics. I el repte és subratllar que, malgrat el bon nivell actual de la recerca científica al nostre país, el fet de no tenir llibertat per prendre decisions importants en matèria de política científica fa que no puguem avançar tant o tan ràpid com voldríem. Com ja vàrem expressar en el nostre manifest, escrit ara fa gairebé un any, la independència de Catalunya és una oportunitat única per aconseguir un sistema de recerca més ben finançat, eficient i competitiu que l’actual, de forma que l’alt nivell en recerca no solament es consolidi, sinó que millori. Posem fil a l’agulla? Tot depèn de nosaltres.

11-11-2013

Dos grups catalans intervenen en la identificació de 11 nous gens associats a la malaltia d’Alzheimer

En un estudi dut a terme pel consorci IGAP, on s’han identificat 11 nous gens  associats a la malaltia d’Alzheimer (MA), han participat investigadors de la Fundació catalana ACE (Institut Català de Neurociències Aplicades), de l’Institut de Investigació Biomèdica (IBB) Sant Pau.

Aquests resultats, que just acaba de publicar online la prestigiosa revista Nature Genetics, provenen d’un estudi d’associació del  genoma complert (genome-wide association study, GWAS) realitzat per un consorci  internacional d’investigadors que treballen en recerca genètica de l’Alzheimer, l’IGAP (International Genomics of Alzheimer’s Project). El treball presenta inicialment un metanàlisi de quatre estudis GWAS previs i després, partint d’una mostra de 8572 malalts d’Alzheimer i 11312 controls, genotipa 11632 SNPs. Els resultats de tot l’estudi han dut a identificar 19 loci significatius  (a més a més del APOE), dels quals 11 no havien estat descrits prèviament.

La funció d’alguns d’aquests 19 gens està relacionada amb mecanismes moleculars identificats ja com anòmals en la MA, com és la cascada de producció del pèptid beta-amiloide o la transmissió sinàptica. Ara bé, la seva identificació concreta es tradueix en noves dianes per a la investigació farmacològica encaminada a combatre la malaltia. Tanmateix l’aïllament dels gens les funcions dels quals no s’havien estudiat fins ara, obre nous camins fins ara desconeguts. Entre ells, certs gens situats en la regió HLADRB5/DRB1 (fonamentals en la defensa immunològica de l’ organisme), que confirma el paper del sistema immunològic en la malaltia d’Alzheimer.

En aquest projecte han participat 9 centres de recerca espanyols, entre ells dos de catalans, el Departament de Neurologia de l’IBB Sant Pau i  l’Institut Català de Neurociències Aplicades (Fundació Alzheimer Centre Educacional, ACE).

L’IIB Sant Pau,  dirigit pel neuròleg Jaume Kulisevsky, es va constituir el maig de 2009 com a una associació d’entitats sanitàries amb investigació pròpia. En el seu marc s’integra recerca en diferents camps mèdics, entre ells les malalties neurològiques i mentals. Jordi Clarimon, coordinador del grup Genètica en malalties neurodegeneratives i Alberto Lleo, coordinador del grup Neurobiologia de les demències, han participat de ple en aquest projecte del consorci IGAP.

L’altre centre és l’Institut Català de Neurociències Aplicades associat a la Fundació ACE (Alzheimer Centre Educacional). Aquesta Fundació, dirigida pel psicòleg clínic, Lluís Tàrrega, ha estat seleccionada recentment per la revista Alzheimer’s & Dementia, com a referent internacional en el tractament i la investigació de les demències. En el seu si, el grup encapçalat per Mercè Boada (neuròloga i directora mèdica d’ACE) amb la col·laboració del genetista Agustín Ruiz, director de recerca de la mateixa Fundació, ha format part del treball i ambdós consten també com a coautors de la publicació.

Jordi Clarimón, adverteix que “aquestes troballes no canviaran, a curt termini, la forma en què es diagnostica i tracta la malaltia d’Alzheimer”, però sí “ens ajuden a entendre l’arquitectura genètica de la malaltia, i indiquen quines poden ser algunes de les bases biològiques subjacents als processos neurodegeneratius que tenen lloc a l’Alzheimer”. En aquest sentit, “encara que no podrem dissenyar, per exemple, un test genètic de risc per a les formes comuns de la malaltia, la identificació d’aquests gens suposa un avanç crucial en la investigació de nous marcadors biològics en la malaltia” .

En paraules d’Agustín Ruiz, “aquest estudi és només un avançament” , ja que en breu “sortiran a la llum més dades del consorci IGAP, que sacsejaran el coneixement de les bases genètiques de la malaltia”. Segons Ruiz, cal aprofundir i molt en la informació obtinguda, i “caldrà tornar al laboratori per transformar aquest nou coneixement en teràpies o eines diagnòstiques aplicables en un futur”.

Aquest mateix mes de novembre, tots aquest investigadors de segur que participaran en la reunió anual de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) que tindrà lloc a Barcelona, seguint la tendència de la nostra ciutat en esdevenir important seu de diversos congressos, entre altres, de caire biomèdic. Així llegíem fa poc que Barcelona acollirà, conjuntament amb Viena, el congrés anual de la United European Gastroenterology (UEG Week) de 2014 a 2019. Les dues ciutats s’alternaran com a seu d’un esdeveniment que reuneix prop de 14.000 participants.

06-11-2013

Grans infraestructures científiques: el sincrotró Alba

En el darrer número de RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya, s’informava que investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya utilitzaran el sincrotró Alba per estudiar els materials amb què es va pintar el “Retaule de Santa Úrsula i les onze mil verges”, una obra del segle XV que s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb aquesta anàlisi no només es podrà determinar l’origen dels pigments, sinó també quins materials s’hauran d’utilitzar en l’actualitat per preservar-los. Per altra banda, els estudis permetran posar en evidència la relació entre diferents pintors i escoles, així com la connexió amb l’art d’altres regions europees durant el segle XV. El grup de recerca de la UPC que realitzarà l’estudi ja ha fet altres treballs similars utilitzant el sincrotró de l’European Synchrotron Radiation Facility de Grenoble, que és una infraestructura compartida pels estats de la Unió Europea. Però, sens dubte, la existència del sincrotró a Catalunya serà clau per a la recerca, atès que la majoria de països avançats d’Europa ( Alemanya, França, Gran Bretanya, Suïssa, Itàlia i França) disposen d’aquest tipus d’instal·lacions en el seu territori.

Alba és un sincrotró de tercera generació localitzat a Cerdanyola del Vallès. Va ser projectat l’any 1994, la seva construcció va començar el 2003 i es va inaugurar de forma oficial al març de 2010. La planificació de les obres i la seva posterior explotació es duu a terme per part del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), amb co-finançament del govern espanyol i català. Al voltant del sincrotró hi ha una sèrie de laboratoris de recerca anomenats terminals d’anàlisi. Actualment el sincrotró Alba disposa de set terminals operatives per a diferents usos, entre d’altres ciència de materials i difracció de pols, microscòpia de raigs X o cristal·lografia  macromolecular. Actualment hi ha al voltant de 160 enginyers, científics i personal tècnic treballant al sincrotró, i s’ha signat un acord amb CERCA, institució que aglutina els centres de recerca catalans,  per promoure la presència d’investigadors d’aquests centres per desenvolupar-hi projectes científics i tecnològics a llarg termini.

El proper 16 de novembre tindrà lloc la jornada de portes obertes, que s’organitza per segon any consecutiu al sincrotró Alba, i que s’emmarca dins la Setmana de la Ciència, organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació. Les inscripcions ja estan obertes.

03-11-2013

Un químic català citat en les deliberacions del Nobel de Química 2013

La Fundació Nobel cita al Dr. Feliu Maseras de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) en els treballs que han contribuït al Nobel de Química d’enguany.

En aquesta edició, el guardó de Química se l’han endut Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel per la seva recerca en el desenvolupament dels mètodes multiescala, en els que es basa l’actual química computacional.

Els mètodes multiescala afegeixen una altra dimensió a la química computacional, ja que utilitzen diferents mètodes per a diferents regions del mateix sistema químic a estudiar. El cas més típic és la utilització d’un mètode quàntic, precís però car des del punt de vista computacional, per descriure una regió petita del sistema, i un mètode de mecànica molecular, amb menys cost computacional, per a la resta del sistema.

En la seva plana web, la Fundació Nobel assenyala: “El treball premiat aquest any amb el Nobel ha estat el punt de partida teòric indispensable pel desenvolupament de models més precisos. Però a aquest models i a altres estudis més aplicats han contribuït també els treballs d’altres científics com són:  J. Gao , F. Maseras i K. Morokuma, U.C. Canta i P. Kollman, i HM Senn i W. Thiel”

El treball al que es refereix la Fundació és el publicat per Maseres i Morokuma al  Journal of Computational Chemistry el 1995. En Feliu Maseras va treballar en aquells anys amb el professor Morokuma, una altra de les grans figures en el món dels mètodes multiescala. La recerca descrita en l’article publicat consisteix en una adaptació i generalització dels mètodes multiescala per facilitar la seva aplicació en altres camps de la química, diferents de la bioquímica, com la catàlisi homogènia i el càlcul teòric de l’espectre de molècules dissoltes en un líquid. Aquesta és la segona vegada que el professor Maseras apareix com a referència en els Nobels. El professor Akira Suzuki, Premi Nobel de Química el 2010, en la Nobel Lecture que va tenir lloc el 8 de desembre de 2010 a la Universitat d’Estocolm, també fa referència a un article del professor Maseras sobre una investigació desenvolupada a l’ICIQ.

L’ICIQ , juntament amb institucions amb tanta notorietat com l’Institut Català  d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el Parc Tecnològic del Vi, l’Hospital Joan XXIII o el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, formen part del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS)

Aquest campus és un clúster important de recerca i innovació que integra 1700 investigadors en el Camp de Tarragona, d’on han sortit publicats 1028 articles científics i als que se’ls han estat concedit 192 projectes amb un muntant total de 19 milions d’euros.  Així per exemple, el Parc Tecnològic del Vi de Falset ( VITEC ) ha posat en marxa recentment un projecte per adaptar el reg de la vinya al tipus de Sòl , la varietat de raïm i els requeriments dels enòlegs, amb una evident millora de la qualitat del producte .

Però sense sortir del mateix camp que Feliu Maseras, l’edició espanyola de la revista “MIT Technology Review” ha escollit Bernat Ollé, Enginyer Químic per la URV, com a jove innovador. El juny de 2007 el va contractar la firma d’inversió PureTech Ventures, i va fundar per a ells, des de zero, quatre noves empreses de biotecnologia on es treballa en la capacitat de modular el microbioma per fabricar una nova classe de medicaments per tractar diversos tipus de malalties.