31-12-2013

Barcelona la sisena millor ciutat europea per cursar estudis superiors i la divuitena mundial

D’acord amb l’International Journal of Scientometrics, Infometrics i bibliometrics, el nombre global d’universitats del món són al voltant de 17.036. D’aquestes Catalunya té un total de dotze universitats, amb aproximadament uns 235.000 estudiants. Vuit d’aquestes universitats estan ubicades a Barcelona:

• Universitat de Barcelona (UB)

• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

• Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

• Universitat Pompeu Fabra (UPF)

• Universitat Ramon Llull (URL)

• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

• Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

• Universitat Abat Oliba (UAO-CEU)

I quatre a altres demarcacions catalanes

• Universitat de Vic (UVIC)

• Universitat de Lleida (UdL)

• Universitat de Girona (UdG)

• Universitat Rovira i Virgili (URV)

D’aquestes, tres, la UPF, la UAB i la UB, es troben entre les 250 primeres posicions (164, 226 i 227 respectivament) del rànquing d’universitats del món, elaborat pel Times Higher Education (THE). Acollen respectivament un total de 7.000, 28.300 i 90.600 estudiants).

El THE és un rànquing de quatre-centes universitats mundials en base al seu rendiment en ensenyament, recerca, transferència de coneixement i projecció internacional. Segons aquest rànquing, el THE ha elaborat un llistat de les 18 que podríem considerar millors ciutats per a seguir uns estudis superiors, tenint en compte que posseeixen diverses universitats ben posicionades en aquest rànquing.

A més de Barcelona, en divuitena posició global (sisena europea), les altres ciutats considerades són:

Londres. Com a ciutat té nou universitats dins d’aquest rànquing mundial, quatre de les quals estan entre les primeres 40 (Imperial College of London, University College of London, London School of Economics and Political Science, King’s College of London).

Viena hi té tres universitats, de les quals una, la Universitat de Viena, es troba al lloc 170.

Milà amb tres institucions universitàries en el top 300, entre les quals la Universitat de Milà-Bicocca, es troba en el tram 226-250.

Estocolm acull tres universitats entre les 200 més importants, amb el Karolinska Institute entre les primeres 50 del rànquing.

París té sis centres dins d’aquest rànquing, la Universitat Pierre i Marie Curie, l’Escola Politècnica i l’Escola Normal Superior es troben dins dels 100 primers llocs

A fora d’Europa destaquen: Istanbul, Filadèlfia, Washington DC, Chicago, Nova York, Boston (Universitat de Harvard i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts en segon i cinquè lloc, respectivament), Sydney, Melbourne, Pequín, Tòquio, Seül, i Hong Kong

A més, segons un estudi fet l’any passat per ESADE, Barcelona és la 5a ciutat del món i la 2a d’Europa en atracció de talent internacional per estudiar un MBA (Master in Business Administration), la qual cosa fa que com a ciutat ingressi uns 60 milions d’euros anuals pel fet d’acollir prop de mil participants d’aquests màsters

Ara be aquestes dades contrasten amb la preferència dels estudiants Erasmus. Segons dades de la comissió europea, de les vint universitats europees que més Erasmus acullen n’hi ha dues del País Valencià i dues de Catalunya: la Universitat de València en cinquena posició, la Universitat Politècnica de València en sisena posició, la Universitat de Barcelona en setzena posició i la Politècnica de Catalunya en dissetena posició. Val a dir que mentre la UAB i la UB estan ben posicionades en el rànquing THE, les dues universitats valencianes ocupen els darreres llocs (397 i 398 respectivament).

kepp calm yes yes

15-12-2013

S’aprova la pregunta del “SiSi” un segle després que s’aprovés l’etabliment de la Mancomunitat

La setmana passada va fer 100 anys que el govern d’Eduardo Dato permeté, la mancomunació de les diputacions provincials espanyoles per atendre necessitats administratives compartides. Aquesta possibilitat, que sols va ser aprofitada per les províncies catalanes -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona-, va permetre el ressorgiment de l’entitat política de Catalunya dins l’Estat espanyol. La Mancomunitat, fundada el 6 d’abril de 1914, responia així a una llarga demanda històrica dels catalans, d’igual manera que la “consulta el SiSi” respon als desitjos de molts milers de catalans, emmudits durant una colla d’anys.

La Mancomunitat, tot i que havia de tenir funcions tan sols administratives va adquirir una gran importància política. La consulta, tot i que només ens demana un si o un no, te una transcendència històrica i política inigualable. Aquella representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Aquesta ens obre una finestra al reconeixement internacional com a poble sobirà.

En fundar-se la Mancomunitat, el primer president va ser Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L’any 1924, Primo de Rivera imposà Alfons Sala al capdavant d’aquesta institució, però fou el mateix Primo de Rivera que el 20 de març de 1925 la dissol definitivament.

Al llarg d’aquesta dècada la Mancomunitat va assentar les bases de la Catalunya moderna, va construir infraestructures de comunicació (extensió de la xarxa telefònica), va fer polítiques innovadores d’assistència social (la Casa de la Maternitat), va endegar una reforma educativa i una gran obra cartogràfica i cultural de la que a dia d’avui en gaudim encara.

Amb l’objectiu de normalitzar la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, que s’havia creat el 1907 amb caire històric-arqueològic, va iniciar una important tasca d’unificació ortogràfica, a càrrec del filòleg Pompeu Fabra, que acabaria l’any 1932 amb l’edició del Diccionari General (1932). Tanmateix va ampliar l’Institut amb la secció de ciències, on al costat de la Institució Catalana d’Història natural, es va fundar la Societat Catalana de Filosofia (1923), la Societat de Biologia (1912) i el Servei Tècnic de Paludisme i d’Estudis Sanitaris (1915).
Un dels punts forts de la Mancomunitat va ser la seva política educativa. En l’ensenyament superior fundà la Institució Escolar d’Estudis Superiors (per a l’ajut dels estudis universitaris), el Laboratori de Psicologia Experimental i el Seminari-Laboratori de Pedagogia, i inaugurà a l’abril de 1921 el Seminari-Laboratori de Fisiologia, instal•lat a la Facultat de Medicina.

En el marc d’uns Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvi que organitzava la Mancomunitat a fi d’impulsar i modernitzar la renovació científica al nostre país, l’enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas va convidar al Premi Nobel, Albert Einstein, a un d’aquests cursos. Eisntein va visitar Barcelona del 22 al 28 de febrer de 1923. La visita d’Albert Einstein a Barcelona obria l’esperança de la creació d’una comunitat científica moderna a Catalunya.

Al 2014 farà doncs 100 anys de la creació d’una de les Institucions més importants que hi ha hagut a Catalunya, però tot i tenint el nostre reconeixement, volem que el 2014 passi a l’Història per quelcom de més.

Enquesta sobre la recerca catalana

Entre els diferents projectes de la sectorial de Recerca per la Independència de cara als propers i decisius mesos, hi ha la preparació i difusió d’una enquesta que té com a objectiu principal conèixer els dubtes i les pors que genera la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca, així com recollir idees sobre com pensem que hauria de ser la política científica en el nou estat.

L’enquesta es contesta de forma molt ràpida i és confidencial. Hem ampliat el plaç per contestar-la i difondre-la fins el 31 de gener. Interessa l’opinió de tothom: no només investigadors sinó també estudiants, gestors, administratius, tècnics…

Respon l’enquesta

12-12-2013

Ja tenim data i pregunta: lluitem pel #SíiSí

BbTsOJtIQAAsUdDEl president de la Generalitat, Artur Mas, junt amb dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ha anunciat avui la pregunta i la data del referèndum, des del palau de la Generalitat. La pregunta de la consulta serà “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” I, en cas afirmatiu: “Vol que aquest  Estat sigui independent?”. La data proposada és el 9 de novembre del 2014.

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha dit que el Comitè Permanent  de l’entitat ha valorat “positivament” la pregunta i la data de la consulta, especialment perquè pregunta explícitament per la independència i se celebra el 2014, fets que l’ANC considerava “irrenunciables”. Forcadell ha destacat també que “les forces polítiques hagin arribat a un acord, i que s’hagi produït abans d’exhaurir el termini fixat”. Forcadell ha destacat que el 9 de novembre del 2014 serà el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, i ha dit que aquesta data serà “el símbol de la nostra llibertat”. Finalment, ha destacat que l’Assemblea sempre treballa pel sí, positivament, i que a partir d’ara ho farà pel “sí i el sí”.

Nosaltres, des de la Sectorial de Recerca per la Independència, també farem tot el possible perquè el referèndum es pugui celebrar i perquè guanyi el Sí i Sí. Tenim gairebé un any per endavant per convèncer amb arguments reals, basats en dades reals, als companys dels nostres centres de recerca, i a totes aquelles persones a les que puguem arribar mitjançant les xerrades que tenim previst realitzar per a un públic més ampli. Serà també molt important la campanya Signa un Vot, ja que cada nou vot ens dóna més força per presentar la causa del dret d’autodeterminació de Catalunya a la comunitat internacional.

Un cuc que cova els ous com les gallines

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona  i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), han descobert una nova espècie de cuc marí al continent antàrtic,  l’Antarctonemertes riesgoae, que cova els ous tal com ho fan les gallines. La descoberta, que ha estat publicada a la revista Polar Biology, s’ha dut a terme en col·laboració amb altres experts de la Universitat d’Alcalá, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i de la Universitat de Harvard.

En el medi marí antàrtic, l’equip científic de la UB va descobrir que durant la reproducció la femella d’aquesta nova espècie de nemertí secreta una substància mucosa per la paret del cos que es solidifica en contacte amb l’aigua del mar fins a formar una cobertura elàstica. Un cop format el capoll, la femella hi diposita els ous i s’hi posa al damunt. No és estrany que alguns animals covin els ous de la posta, però sí que ho és que ho faci un cuc marí antàrtic, i que a més la femella defensi enèrgicament la posta quan s’intenta arrencar els capolls del substrat on estan adherits. Fins ara només es coneixien dues espècies antàrtiques d’aquest grup amb un comportament similar.

La recerca s’emmarca dins el projecte Actiquim-II, del qual ja vam informar en una notícia apareguda al nostre blog el passat 17 de setembre sobre la descoberta de l’Osedax deceptionensis, una nova espècie d’invertebrat marí que s’alimenta d’ossos.

Antarctonemertes riesgoae

Antarctonemertes riesgoae

08-12-2013

Investigadors de l’IBEC estableixen les bases per promoure la regeneració epitelial

Pont pell

Nou èxit d’un grup de recerca del l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya).

Un estudi sobre la mecànica del teixit epitelial, recentment publicat a Nature Materials, demostra com les capes de queratinòcits humans (cèl·lules més externes de la pell) formen, sobre les ferides, estructures semblants a  ponts penjants, a fi de promoure la seva curació. Aquests resultats obren el camí per a una millor i més ràpida cicatrització de les ferides, a més d’obrir noves possibilitats en el camp de l’enginyeria de teixits epitelials.

L’IBEC, ubicat al Parc Científic de Barcelona, va ser fundat el 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’objectiu de dur a terme una recerca de qualitat que tingués una elevada aplicabilitat en la salut i la qualitat de vida. Des d’aleshores l’Institut ha crescut sense parar, ha establert vincles amb centres de recerca internacionals, universitats i empreses, i ha esdevingut un pol d’atracció indiscutible per a investigadors d’arreu del món.

L’IBEC gestiona la Plataforma de Nanitecnologia que ofereix serveis de nanofabricació, nanomanipulació i nanotecnologia. En aquests moments l’Institut agrupa 250 investigadors al voltant de 16 grups de recerca, que estan organitzats en sis grans línies:

  • Biotecnologia cel·lular
  • Biomecànica i biofísica cel·lular
  • Nanobiotecnologia
  • Biomaterials, implants i enginyeria de teixits
  • Senyals i instrumentació mèdica
  • Robòtica i imatges biomèdiques

Sota el paraigües de Biomecànica i biofísica cel·lular treballen diversos grups, entre ells el de “Dinàmiques integratives cel·lulars i tissulars”, liderat per Xavier Trepat, enginyer físic  i ICREA des del 2011.

Aquest grup, juntament amb els seus companys a l’Institut de Mecanobiologia de la Universitat Nacional de Singapur, utilitzen microtecnologia per determinar com les cèl·lules epitelials migren i es fixen en les ferides. En el seu treball, han demostrar que aquestes regions lesionades, que no tenen el suport de la matriu extracel·lular i per tant no són propícies per a l’adhesió cel·lular (essencial per al moviment cel·lular), estan travessades per “ponts penjants” pluricel·lulars formats per capes de queratinòcits. D’aquesta manera unitària i homogènia, les cèl·lules de la pell en migració segueixen la marxa cap endavant formant una barrera protectora sobre la ferida.

Xavier Trepat explica la seva sorpresa en detectar-ho: “Aquests ponts són un descobriment. Abans es pensava que aquest procés de re-epitelització requeria un punt de suport per migrar successivament les làmines cel·lulars”. “En lloc d’això, sembla que les cèl·lules generen una cosa semblant a una eslinga o corda sobre la zona lesionada, per a continuació passar a través d’ella”.

En l’estudi, que ha estat encapçalat per Lim Teck Chwee i Benoit Ladoux a Singapur, es va trobar que aquesta làmina de cèl·lules en suspensió s’origina gràcies a l’acumulació d’una gran tensió per part de l’actomiosina, proteïna que intervé en la contracció de les cèl·lules musculars. La làmina cel·lular es comporta  com un elàstic, en lloc de com un fluid (altres tipus de cèl·lules), el que explica en part la seva capacitat per formar ponts de suspensió multicel·lulars.

Aquest estudi obre les portes a establir les bases per al disseny d’una millor reparació i regeneració dels teixits que puguin superar les limitacions actuals en l’enginyeria de teixits de la pell i promoure la regeneració de la pell satisfactòriament. Segons Benoit Ladoux les potencials aplicacions inclouen el tractament de les cremades, certes malalties de la pell i problemes dèrmics associats a l’envelliment com ara úlceres de decúbit.

Article: Sri Ram Krishna Vedula, Hiroaki Hirata, Mui Hoon Nai, Agustí Brugés, Yusuke Toyama, Xavier Trepat, Chwee Teck Lim, Benoit Ladoux (2013). Epithelial bridges maintain tissue integrity during collective cell migration. Nature Materials, in press

Resum de la reunió del dia 2 de desembre

El dia 2 de desembre va tenir lloc la reunió general de la sectorial Recerca per la Independència als nous locals de l’Assemblea Nacional Catalana al carrer de Marina de Barcelona, amb l’assistència d’unes 40 persones.

Reunió de la Sectorial RxI del dia 2 de desembre

Reunió de la Sectorial RxI del dia 2 de desembre

En primer lloc, el Sr. Josep Colomer, Coordinador de la Comissió d’Assemblees Sectorials i Formació de l’ANC va presentar el Pla d’Actuació 2013-14. Aquest pla se centra en cinc eixos, que són:

1.- Un sol Poble: Ampliar la majoria social favorable a la constitució de l’Estat Propi.

2.- El País que volem: Impulsar la celebració d’un Congrés popular per l’Estat Propi que serveixi per debatre el país que volem i consolidar l’argumentari per a l’Estat Propi.

3.- Signa un Vot per la Independència: Recollida d’instàncies a partir de l’exercici del dret de petició.

4.- De la Desobediència a la Sobirania: Articular accions de desobediència civil i de construcció de les estructures del nou estat.

5.- Catalunya al Món: Fer més visible internacionalment la lluita de Catalunya per exercir el seu dret a decidir.

La nostra sectorial pot contribuir en diversos punts, com ara la campanya de Signa un Vot, però molt especialment, degut als contactes internacionals propis de la comunitat científica, al projecte de Catalunya al món.

Seguidament, la coordinadora de la sectorial, Conxita Àvila, va presentar la pàgina web i  el blog, i va resumir les activitats realitzades per la sectorial des de l’anterior reunió del mes de juny. Va destacar la participació de la sectorial a la Via Catalana, amb samarretes disseny original de la Montse Coll i Lladó. També es va fer referència al concurs de logo de la sectorial, al qual es van presentar 26 propostes, de les que en va resultar guanyadora la de Toni Lara i Pérez. A tots dos se’ls va lliurar un obsequi en el decurs de la reunió.

Per altra banda, es van presentar els diferents projectes de la sectorial de cara als propers mesos

. El més immediat és la difusió, la propera setmana, d’una enquesta que té com a objectiu principal de conèixer els dubtes o pors que genera la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca.

. També es demana la col·laboració aportant notícies o temes de debat per al blog, que ha de servir no només com a eina de comunicació, sinó també de reflexió i contrast d’opinions per a temes que preocupin o interessin al nostre col·lectiu.

. Un altre projecte destacat és la participació de la nostra sectorial en la campanya “Signa un vot”. En els propers dies s’articularà el mecanisme per poder nomenar apoderats i s’elaborarà un pla d’actuació per la recollida de firmes en els diferents centres de recerca catalans.

. També es vol organitzar xerrades a dos nivells: per una banda, dirigides a persones que treballen en centres d’investigació, per tal d’exposar dades que donin arguments contundents per al sí a la independència; en segon lloc, es pretén fer xerrades de caire més divulgatiu en escoles, biblioteques o centres cívics, per fer arribar també el missatge a les persones no vinculades directament amb l’activitat de recerca.

. Finalment, tenim el projecte de preparar un vídeo curt amb la participació de científics de relleu internacional per ajudar a fer arribar el missatge de la situació actual i potencial de futur de la recerca catalana a tots els membres del col·lectiu.

Al final de la reunió es va encetar un torn de precs i preguntes durant el qual, entre altres temes, es va debatre la possibilitat d’interaccionar i donar suport a la Sectorial d’Universitats.

Hi ha, per tant, molts projectes i activitats, però per dur-les a terme CALEN VOLUNTARIS. Tots podem aportar-hi alguna cosa, els propers mesos seran decisius, per això us animem a que contacteu amb nosaltres a l’adreça recerca@assemblea.cat, indicant-nos en quina d’aquestes activitats (blog, signa un vot,  xerrades o vídeo) us agradaria col·laborar. També, si voleu, podeu proposar noves iniciatives i projectes que ens ajudin a tirar endavant el nostre projecte.

 

03-12-2013

Acord entre Catalunya i Israel per “aprendre a transferir”

A mitjans d’aquest mes de novembre el President de la Generalitat, Artur Mas, ha viatjat a Israel per a signar un programa de cooperació Israel-Catalunya en els àmbits científic, tecnològic i econòmic.

A què es deu aquest interès dels nostres dirigents per l’estat hebreu?

De fa temps hi ha una idea que poc a poc s’està convertint en convenciment a mesura que l’analitzem; Catalunya és molt poc eficaç en transferència de coneixement. El volum de producció científica a Catalunya (per milió d’habitants) es troba al mateix nivell que Dinamarca  i per sobre de Finlàndia i Noruega. Per contra, tenim una taxa d’atur del 22.8% i estem lluny de les 25 regions europees altament innovadores (Xavier Castillo, cercle per al coneixement, març 2012). Aquesta debilitat, denominador comú de Catalunya i Espanya, es també palesa en tota la UE, però de forma menys marcada.

Aquesta desavinença entre la producció científica i innovació ve a dir-nos que el coneixement generat en les Universitats i Centres de Recerca s’aprofita molt poc per part de les empreses i, per tant, contribueix poc al PIB.

S’apunten diverses raons per explicar aquesta divergència: A) en el sector públic la col·laboració amb l’empresa s’ha sustentat de sempre en el voluntarisme del investigadors; B) en les promocions laborals, fins a fa poc, no es valoraven els contractes d’R+D amb empreses o la generació de patents; C) tenim un teixit empresarial impulsat majoritàriament per sectors en que el coneixement té poc valor afegit (immobiliari, serveis); i  D) el desacord entre les línies de recerca dels grups d’excel·lència i el tipus de empresa en el territori que podria aprofitar el coneixement engendrat. A més, X. Castillo assenyala que la gran majoria d’empreses/spin-off creades darrerament generen molt pocs ingressos o estan inactives, per manca de socis industrials amb experiència empresarial.

Reorientar això és un repte de país que hem de plantejar-nos ja, però més si volem emprendre el camí de la independència amb èxit. Per tot això cal un pacte d’estat en quant a recerca, fer política en la línia adequada i, a més  a més, aprendre a transferir. Suposem que és això una de les coses que ha anat a fer el Sr. Mas a Israel.

Catalunya i Israel, països de població i PIB per càpita molt semblants, són escenaris molt anàlegs en quant a recerca. Hi ha una sorprenent similitud en publicacions científiques i atracció de fons competitius del 7è programa marc de la UE. Però hi ha una dada que ens diferencia notablement, el seu sistema de transferència és altament eficaç i vehiculat per empreses publico-privades (a través de les Universitats), les quals s’encarreguen de donar valor al coneixement que generen els seus investigadors. Israel ha sabut convertir l’actiu de la seva bona recerca en activador de la seva economia.  Amb aquest fonament, la taxa d’atur a Israel és del 6%, i el creixement econòmic és del 2.9%, on una quarta part del seu PIB es deu a empreses de nova creació sorgides, en gran part, del món científic i tecnològic.

La Generalitat ha pensat que les seves experiències poden inspirar les nostres  estratègies. En aquest escenari ambdós països han signat, a rel del viatge, un programa de col·laboració científica en el que cada país, a parts iguals, aporta un milió d’euros en els propers tres anys, per invertir en formació i intercanvi de personal investigador. Alhora s’esperonarà el desenvolupament d’iniciatives conjuntes (Horitzó 2020) i els convenis per compartir infraestructures.

Què podem oferir des de Catalunya que interessi a Israel en aquest aspecte? Quatre actius molt nostres, l’accés al sincrotró Alba i col·laboració amb centres de recerca en fotònica (ICFO), genòmica (CRG) i bioenginyeria (IBEC). Per la seva banda, l’estat hebreu incorpora a aquest acord les seves quatre grans universitats: La Universitat Hebrea de Jerusalem, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’Institut Weizmann de Ciències i la Universitat de Tel-Aviv.

A tot això val a dir que un sector empresarial de pes en aquesta eficient plataforma de transferència israeliana és el sector armamentista. A la Catalunya independent no volem que sigui així, per tant, haurem de fer un model molt nostre, basat en les empreses actuals i en les que hauran d’aparèixer si desitgem anar cap endavant. Això acompanyat d’un canvi de governança a les Universitats que ens fem nostre, que sàpiga vèncer els recels de molts, però alhora amb tota la cura possible per no mercantilitzar incontroladament aquesta institució.

En poc temps publicarem en aquest blog les entrevistes que vam fer a Josep Martorell (Director General de Recerca-Generalitat de Catalunya) i a Jordi Camí (impulsor del CRG, del CMRB i Director General del PRBB),  i podreu saber què en pensen de tot això. Però ara vosaltres podeu dir la vostra en aquesta plataforma i us encoratgem a fer-ho, perquè la Catalunya Independent la farem entre tots.

01-12-2013

Dia Mundial de la Lluita contra la Sida i recerca a Catalunya sobre VIH

Avui, dia  1 de desembre, se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Aprofitant aquesta efemèride, resulta interessant comentar la recerca sobre VIH que s’està duent a terme a Catalunya mitjançant el programa HIVACAT sobre vacunes, tant preventives com terapèutiques, pel tractament d’aquesta malaltia.

Tal i com ja vam comentar en una entrada recent (14-10-13) amb motiu del Congrés Mundial sobre la Vacuna de la Sida, AIDS Vaccine 2013, la massa crítica d’investigadors que fan una recerca de qualitat en aquest tema és molt gran. Entre els capdavanters, el  consorci públic-privat HIVACAT integra dos centres de recerca de prestigi reconegut, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, i compta amb el suport de la companyia farmacèutica Esteve, de la Fundació ”la Caixa”, dels Departaments de Salut i Innovació i Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Clínic. El programa està co-dirigit pel director d’IrsiCaixa, Dr. Bonaventura Clotet, i pel Dr. Josep Maria Gatell, de l’Hospital Clínic.

Actualment l’HIVACAT consta de vuit línies de recerca centrades en la descripció de marcadors relacionats amb el control de la infecció, en l’estudi de la diversitat del VIH i dels seus efectes en les respostes immunitàries de les poblacions locals, en l’anàlisi dels mecanismes d’entrada del VIH a les cèl·lules diana i en el desenvolupament de substàncies que puguin actuar com a vacunes. Algunes d’aquestes vacunes són de caire terapèutic, és a dir indueixen una resposta immune en individus infectats per tal de controlar la replicació del virus. En els darrers anys, els investigadors d’HIVACAT ja han trobat alguns candidats a vacuna terapèutica que ja s’han assajat en humans, amb resultats prometedors. Però també s’està treballant en vacunes de caire profilàctic, és a dir, les que s’utilitzen per evitar el contagi.

Malgrat aquests èxits, la recerca sobre VIH corre perill si manca el finançament, tal i com ha advertit el Dr. Clotet en declaracions realitzades ahir a El Punt/Avui. Segons el Dr. Clotet, “es requereixen 3,5 milions d’euros per tirar endavant els projectes més prometedors”.  D’on sortiran aquests fons? Probablement no n’hi ha prou amb la inversió pública, i és per això que des d’HIVACAT s’encoratja la societat civil a fer donatius. Des d’un euro, es poden fer aportacions per contribuir al finançament d’una vacuna contra el VIH, que es pretén que sigui de baix cost i pugui arribar a tots els sectors de la societat.