13-02-2014

La Universitat de Barcelona participa en un projecte per desenvolupar nous antibiòtics

El tractament de malalties causades pels bacteris gramnegatius resistents és difícil perquè sovint presenten multiresistències als antibiòtics existents.  En resposta a aquest problema, l’anomenada Iniciativa de Medicaments Innovadors, la plataforma publicoprivada més gran d’Europa en l’àmbit del desenvolupament de medicaments,  ha posat en marxa el projecte ENABLE (European Gram Negative Antibacterial Engine ). En el programa es treballa amb set línies de compostos desenvolupades a tot Europa. Una de les línies seleccionades és la del professor Francesc Rabanal, del Departament de Química Orgànica de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. Segons explica el professor Rabanal, «ENABLE és un projecte molt competitiu en què s’han seleccionat els laboratoris amb els millors candidats antibiòtics de tot Europa i en què cada línia d’antibiòtics serà avaluada cada tres mesos». La recerca de la Universitat de Barcelona  entra en un primer moment en els dos primers anys, durant els quals, detalla l’expert, «es farà la síntesi química i l’estudi del mecanisme d’acció de la línia de compostos amb un pressupost màxim de 751.000 euros». «Al cap dels dos anys ―continua―, si hem aportat compostos nous, continuarem competint».

El projecte ENABLE és un bon exemple de col·laboració entre el sector públic i el privat, ja que hi participen més de 30  universitats i empreses europees, liderades per la multinacional GlaxoSmithKline i la Universitat d’Uppsala (Suècia). Amb aquest i altres projectes es pretén mobilitzar l’experiència de les universitats i de la indústria a Europa per fer front als reptes globals i posar Europa a l’avantguarda de la recerca en els desafiaments en el camp de la salut.

08-02-2014

Un ampli estudi evolutiu sobre esponges aporta noves dades sobre l’evolució animal

La major part de gens implicats en processos complexos també estan presents en les esponges, segons revela un estudi publicat a la revista Molecular Biology and Evolution que té com a primera autora Ana Riesgo, investigadora Juan de la Cierva del Departament de Biologia Animal i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). L’article també està signat per experts de la Universitat d’Alberta (Canadà) i la Universitat de Harvard (Estats Units).

Les esponges o porífers, de les quals es coneixen al voltant de 8.000 espècies, es consideren el fílum més basal dels metazous. Estan distribuïdes en latituds de tot el planeta, des dels esculls tropicals fins als pols, i constitueixen un model d’estudi excel·lent sobre l’evolució en metazous.

 

El transcriptoma: estudiar l’expressió dels gens

El nou treball representa l’estudi de seqüenciació de gens més ampli que s’hagi fet fins ara en vuit espècies d’esponges que cobreixen les quatre classes de porífers reconegudes actualment. En concret, es tracta de l’Aphrocallistes vastus (classe de les hexactinèl·lides), la Chondrilla nucula, la Ircinia fasciculata, la Petrosia ficiformis, la Spongilla lacustres i la Pseudospongosorites suberitoides (demosponges), la Sycon coactum (calcàries) i la Corticium candelabrum (homosclerofòrides), que són representatives de diversos hàbitats marins i també d’aigua dolça.

En la recerca, l’equip ha analitzat el transcriptoma d’aquestes espècies, és a dir, el conjunt de l’RNA missatger que reflecteix els perfils d’expressió dels gens presents en el genoma. Tal com explica Ana Riesgo, «fins ara, només es coneixia el genoma i el transcriptoma de l’Amphimedon queenslandica i l’Oscarella carmela». En l’estudi, afegeix, «s’han seqüenciat els genomes de vuit espècies i s’han analitzat de manera comparativa els gens més significatius en processos de senyalització, conducció neuronal, desenvolupament epitelial, immunitat i reproducció, que són les funcions bàsiques relacionades amb la condició de la multicel·lularitat».

 

Més complexitat del que s’esperava

L’estudi identifica una sèrie de gens —prèviament associats amb estructures complexes dels animals superiors— que es creien absents en les esponges. Per exemple, el gen DMRT1, implicat en els processos de determinació sexual en metazous més evolucionats (rèptils, aus, mamífers, etc.), apareix també en el gènere Corticium.

Sempre s’ha considerat que les esponges homosclerofòrides són molt més semblants a la resta de metazous que a les mateixes esponges. Tal com apunta Ana Riesgo, «tenen característiques morfològiques més complexes que altres esponges i, en el cas de la Corticium, el procés de la gametogènesi és com el d’un cnidari». Així mateix, la presència del gen DMRT1, també present en cnidaris, confirma, segons l’experta, «aquesta visió sobre la gran heterogeneïtat que existeix entre esponges malgrat la seva simplicitat morfològica».

Un altre resultat sorprenent és la detecció de gens de receptors de glutamat (iGluRs) —implicats en la conducció de les respostes fisiològiques ràpides— en les esponges Corticium, Sycon i Ircinia. Encara que sempre s’ha considerat que les esponges són tan simples que només responen a estímuls amb canvis mínims, l’estudi ha detectat gens que estan vinculats amb la conducció neuronal en organismes més complexos: «Tot això ens indica que les esponges podrien tenir respostes a canvis ambientals o estímuls físics més elaborades del que es pensava fins ara», detalla Ana Riesgo, que també participa en el projecte Actiquim d’ecologia química a l’Antàrtida.

 

Gens amb noves funcions al llarg de l’evolució

Gairebé tots els gens que s’han trobat en les esponges estudiades tenen una funció més complexa en la resta de metazous. No obstant això, en l’escala evolutiva el que importa no és tant la presència del gen, sinó la combinació o la regulació d’aquests gens. En les esponges, els gens semblen estar involucrats en estructures molt més bàsiques. Ana Riesgo indica: «Encara ignorem la funció de molts dels gens que hem trobat, però és possible que tinguin una funció que desconeixem en les esponges i després s’adaptin a una altra funció en altres organismes». Determinar la funció dels gens en les esponges serà, en conseqüència, un dels reptes científics més immediats dins d’aquesta línia de recerca.

L’article publicat a Molecular Biology and Evolution dibuixa un escenari més ampli per plantejar noves hipòtesis sobre les relacions filogenètiques entre els porífers, la determinació de la funció de gens en les esponges i l’evolució primerenca de la complexitat molecular en els metazous.

Un català al capdavant de la secció teòrica d’òptica quàntica de l’Institut Max Planck

Joan Ignasi Cirac és un físic català que ha arribat molt alt en el camp de la recerca en teòrica quàntica. Nascut a Manresa, es llicencià en física teòrica. L’any 1991, després de llegir la seva tesi doctoral es traslladà als Estats Units per treballar com a investigador post-doctoral amb Peter Zoller al Joint Institute for Laboratory Astrophysics de la Universitat de Colorado i el 1996  va aconseguí la càtedra d’astrofísica al Institut für Theoretische Physik d’Innsbruck.

Des de 2001 és director de la Divisió de Teoria de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica de Garching a Alemanya. L’Institut Max Planck aglutina més de vuitanta instituts i centres de recerca, agrupats en tretze seus repartides per Europa, Estats Units i Àsia.

Cirac ha estat treballant fent recerca a dotze universitats d’arreu del nom i també en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El 2013 va rebre el premi Wolf de física, junt  amb Zoller, per les seves innovadores aportacions teòriques als camps del processament d’informació quàntica, de l’òptica quàntica i de la física dels gasos quàntics. El premis Wolf és el premi de més prestigi en el camp de la física i l’antesala del premi Nobel, per la qual cosa el seu nom sona amb força com a mereixedor d’aquest guardó.

Es considera el pioner en la teoria quàntica de la informació (computació quàntica).  Segons les seves teories, la computació quàntica revolucionarà la societat de la informació i farà possible una comunicació molt més eficient i segura. El seu treball “Quantum Computations with Cold Trapped Ions”, al costat de Zoller, és considerat com el primer article que mostra com construir un ordinador quàntic  i la seva recerca sobre les xarxes òptiques va impulsar el camp de la simulació quàntica. Recentment ha realitzat importants aportacions al desenvolupament de la teoria quàntica de molts cossos, com la introducció dels “projected entangled -pair states” per descriure sistemes en equilibri.

Al mateix dia que anava a RAC1 a explicar la base dels ordinadors quàntics i feia una conferència a la Universitat de Vic, el Dr. Cirac ha assistit a la renovació de la càtedra  Ignacio Cirac, Fundació Catalunya – La Pedrera de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), amb l’objectiu de promoure la captació de talent internacional en l’àmbit de la recerca en teoria quàntica de la informació.

Felicitem a tots els integrants de l’ICFO per aquesta bona notícia i és un plaer per tots constatar la bona salut de que gaudeix aquesta recerca al nostre país.

04-02-2014

Segona part de l’entrevista al Dr. Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya

Josep Maria Martorell

El Dr. Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, ens va rebre al seu despatx per respondre tot un seguit de qüestions relacionades amb la recerca a Catalunya i com es pot veure afectada pel procés cap a la independència. L’entrevista va ser tan llarga i profitosa que us l’oferim en tres parts: On som avui, La transició cap a la Independència i La recerca a la Catalunya independent. Aquí podeu llegir la segona.

PART II: La transició cap a la independència

“El gran guany de ser un estat no són tant els diners com el ser capaç de definir el teu model”

Llegir més…