21-05-2014

Resultats de l’enquesta sobre recerca i procés d’independència

Com pot afectar a la recerca la independència de Catalunya? Com hauria de ser la política científica en el nou Estat? Descobreix què n’opinen 800 enquestats.

Un dels projectes que ha dut a terme la sectorial de Recerca per la Independència ha estat la preparació i difusió d’una enquesta entre el col·lectiu de persones que treballen en el món de la recerca. L’objectiu era conèixer la seva opinió sobre la forma en què la independència de Catalunya pot afectar la recerca, i sobre com hauria de ser la política científica en el nou Estat.

Tal i com ja us vàrem avançar en aquest blog, la resposta va ser molt bona, i es van recollir gairebé 800 enquestes. Ara us podem avançar una primera anàlisi dels resultats, que ens confirma la creença majoritària dels enquestats que una Catalunya independent serà beneficiosa per a la recerca, i referma la seva bona disposició per fer front a les dificultats derivades del procés de transició.

En aquest sentit, els resultats també posen de manifest la voluntat majoritària dels que han respost l’enquesta de construir entre tots una estructura científica de qualitat. Pel que fa a les prioritats per establir el finançament de la recerca, hi ha un consens molt gran en que els criteris prioritaris han de ser la qualitat de les propostes científiques, així com la productivitat i qualitat científica dels grups i investigadors. Per últim, en el bloc de propostes concretes destaca la necessitat d’afavorir el desenvolupament de la carrera científica a tots els nivells.

Cal dir que, tot i que l’enquesta era pública, es pot considerar que la majoria de les respostes corresponen a investigadors afins al procés de creació d’un Estat propi a Catalunya. Això implica que els resultats obtinguts amb aquesta mostra no es poden aplicar al col·lectiu d’investigadors catalans en general, però té l’avantatge que la informació de com es voldria estructurar la ciència idealment en un nou país s’ha extret de la gent que pensa que això és possible i està il·lusionada per fer-ho.

La implementació de l’enquesta ha estat possible gràcies a la col·laboració d’en Josep Albertí, responsable del web de l’ANC, i l’anàlisi de les dades l’ha realitzat l’Enric Melé, membre de la nostra sectorial.

16-05-2014

Les dades de l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma s’emmagatzemaran a les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center

Aquestes dades corresponen a més de 100.000 persones, procedeixen de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món, han estat generades per més de 700 estudis científics sobre malalties com el càncer, la diabetis, les malalties autoimmunes i cardiovasculars o els trastorns neurològics, i ocupen actualment 1 petabyte de memòria (un milió de gigues). El fet de designar Barcelona com a seu d’aquest arxiu suposarà un impuls per al desenvolupament de la bioinformàtica en el nostre país. Podeu llegir-ne més a l’enllaç a la nota de premsa del Centre de Regulació Genòmica.   

14-05-2014

Demà comencem la recollida de signatures dins la campanya Signa un Vot

La Sectorial de Recerca ja hem fet tots els tràmits per poder recollir signatures a diverses facultats i centres de recerca dins de la campanya “Signa un vot”. La recollida la començarem demà dijous, 15 de maig de 13 a 15 h, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Altres dies de recollida previstos a la Universitat de Barcelona són:

Dilluns 19 de maig 13h a 15h Biologia

Dimarts 20 de maig 13h a 15h Psicologia-Campus Mundet

Dilluns 26 de maig 13h a 15h Geografia i Història

Us seguirem informant de com va la campanya, si hi voleu col·laborar o teniu alguna proposta sobre la mateixa, escriviu-nos a recerca@assemblea.cat.

Josefina Castellví, guardonada amb el premi Català de l’Any 2013

Des de la Sectorial de Recerca ens congratulem que una científica hagi obtingut el premi Català de l’Any, fet molt meritori tenint en compte que és un premi que es guanya per votació popular i que competia amb persones tan conegudes i mediàtiques com els germans Roca i l’activista social i expolítica Núria Gispert.  Ahir, en el seu discurs després de la concessió del premi, Castellví va destacar que quan ella va anar al capdavant d’una base científica a l’Antàrtida, aquell camp era “un lloc restringit per a la masculinitat”. Fins llavors, ha assegurat que les dones, en ciència “només ajudaven els homes, netejaven els tubs als laboratoris o s’ocupaven de les factures”. Dels quaranta anys que ha dedicat a la seva professió, n’ha destacat el “bon equip” que van formar ella i els seus acompanyants homes quan van arribar a l’Antàrtida, cosa que va despertar la curiositat de molts altres companys de professió. Rebre el premi, ha suposat per a Castellví sentir-se “estimada”.  Concretament, ho ha valorat com “una de les millors coses de la meva vida”. Per aquest motiu, ha assegurat que sempre guardarà “un reconeixement i estimació a totes les persones” que l’han votat. Us oferim un extracte de la seva trajectòria científica, obtingut de la pàgina web del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Josefina Castellví Piulachs (Barcelona , 1935), una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional, va ser pionera en la participació espanyola en recerca antàrtica i va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola. La seva contribució científica ha estat molt productiva en el camp de la bacteriologia marina i actualment , encara que està retirada professionalment, continua vinculada a la difusió i estudi de la investigació.

Després de llicenciar-se en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona, l’any 1960, amb Premi Extraordinari, va entrar a treballar a l’Institut de Ciències del Mar, llavors conegut com a Institut d’Investigacions Pesqueres.  Anys més tard, sent ja Professora d’Investigació del CSIC , especialista en bacteriologia marina, va ser la seva directora. La seva passió per l’estudi de bacteris en condicions d’ambients extrems la va portar a interessar-se pel continent antàrtic i , el 1984 va esdevenir la primera dona espanyola que participava en una expedició internacional en aquestes terres gelades. Ha publicat més de setanta treballs científics i ha participat en 36 campanyes oceanogràfiques.

A més del seu talent científic, Castellví de seguida va mostrar excel·lents qualitats com a gestora d’investigació, que li van permetre ser Delegada del CSIC a Catalunya, l’any 1984, i Directora de Coordinació de la Presidència del CSIC, el 1986. En la temporada 1987-88 coordinar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I a l’illa de Livingston i, entre 1989 i 1994, va exercir la seva prefectura. Posteriorment, va ser gestora del Programa Nacional d’Investigació a l’Antàrtida a nivell estatal, responsable de la coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.

Entre altres distincions, ha rebut la Medalla d’ Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla “Narcís Monturiol” al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003) i Premi Esteva Bassols “Senyora de Barcelona” (2005).

 Per conèixer més coses de la persona i de la investigació , es recomana la lectura del llibre que ella va escriure Jo he viscut a l’Antàrtida (Galàxia Gutenberg – Cercle de Lectors, 1996).

13-05-2014

Claus per dissenyar nanomaterials més innocus

La toxicitat de les nanopartícules de zinc, presents en additius de cremes solars, cremes hidratants, desodorants, pintures per a exteriors o plàstics amb capacitat antifungicida, depèn bàsicament de la solubilitat, la morfologia i el recobriment. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que Josep Galceran, Carlos Rey i Calin David, del Grup de Química Física Ambiental de la Universitat de Lleida (UdL) i Agrotecnio, han realitzat en col·laboració amb la Universitat de Leeds (Regne Unit).

El treball s’ha publicat a la revista Chemical Research in Toxicology. S’ha centrat en l’anàlisi de les característiques fisicoquímiques que tenen més influència en la toxicitat in vitro de les nanopartícules d’òxid de zinc sobre diferents línies cel·lulars humanes. Entre aquestes hi ha cèl·lules de carcinoma de pulmó i còlon i cèl·lules de l’epidermis.

La conclusió de l’estudi és que les partícules poden dissoldre’s amb rapidesa i formar materials probablement més innocus. Però això depèn de les condicions del medi de cultiu i de la concentració de zinc. En canvi, si sobre les partícules hi ha recobriments orgànics que alenteixen la dissolució i afavoreixen la interacció amb les membranes biològiques, s’incrementa la seva toxicitat, perquè faciliten l’entrada de les partícules al citoplasma i el posterior alliberament intracel·lular d’ions de zinc, més tòxics.

L’ús de nanopartícules d’òxid de zinc en diverses aplicacions tecnològiques està augmentant. Tenen unes mides extremadament petites i això no només els confereix característiques molt particulars de transparència, capacitat d’absorció de raigs UV i propietats microbianes, sinó que també els permet penetrar en els teixits vius. Això darrer pot produir un efecte tòxic.

 L’estudi s’ha fet amb una nova tècnica d’anàlisi, anomenada AGNES, que permet mesurar en temps real la dissolució d’aquests materials en les mateixes condicions d’incubació dels assajos in vitro.

07-05-2014

Una proteïna humana pot desencadenar la malaltia de Parkinson

Les formes patològiques de la proteïna α-sinucleina presents en pacients morts amb la malaltia de Parkinson són capaços d’iniciar i estendre en ratolins i primats els procés neurodegeneratiu que tipifica aquesta malaltia. És la conclusió d’una recerca liderada pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i publicada als Annals of Neurology. Això obre la porta al desenvolupament de nous tractaments que permetin aturar la progressió de la malaltia de Parkinson.

 Si bé estudis recents havien demostrat que formes sintètiques d’α-sinucleina són tòxiques per a les neurones i que poden propagar-se d’una cèl·lula a una altra, fins ara es desconeixia si la proteïna que es troba en els pacients amb Parkinson podia tenir aquesta activitat patogènica.

 L’estudi, dirigit pel Dr. Miquel Vila, del grup de malalties Neurodegenaratives del VHIR i membre de CIBERNED, i en el que també han participat altres dos grups del CIBERNED (de la Universitat de València i de la Universitat de Navarra) i un grup de la Universitat de Burdeus, va consistir en extreure agregats d’α-sinucleina de cervells de pacients morts amb la malaltia de Parkinson i injectar-los en el cervell de rosegadors i primats. Quatre mesos després de la injecció en ratolins i nou mesos en el cas dels micos, aquests animals van començar a presentar degeneració de les neurones dopaminèrgiques i cúmuls intracel·lulars d’α-sinucleina patològica en aquestes cèl·lules, tal i com succeeix en la malaltia de Parkinson. Uns mesos més tard es van observar cúmuls d’aquesta proteïna en altres àrees cerebrals més distanciades. El patró era similar al que s’observa en el cervell dels pacients després de diversos anys d’evolució del Parkinson.

 Això significa, segons el doctor Vila, que els agregats patològics d’aquesta proteïna obtinguts de pacients amb malaltia de Parkinson tenen la capacitat d’iniciar i estendre el procés neurodegeneratiu que tipifica la malaltia de Parkinson en ratolins i primats. Això obre les portes a noves oportunitats terapèutiques si es pot esbrinar com bloquejar la transmissió cèl·lula a cèl·lula de l’α-sinucleina.