25-06-2014

El còlon disposa d’un mecanisme de seguretat que limita la formació de tumors

Un equip liderat per científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) encapçalats per l’investigador ICREA, Eduard Batlle, ha descobert que el còlon disposa d’un mecanisme de seguretat per restringir la formació i creixement dels adenomes, un tipus de tumor benigne que és el primer pas en el desenvolupament d’un càncer en aquest òrgan. El càncer colorectal és un dels quatre més prevalents juntament amb mama, pròstata i pulmó i la seva incidència mundial és de 1.600.000 casos anuals amb una mortalitat del 50%.

El treball  l’ha publicat la revista Nature Cell Biology aquest diumenge en edició online avançada i serà portada del número de juliol. La importància d’aquest estudi és que permet entendre millor els mecanismes que acceleren o limiten l’inici del càncer de còlon, i això  pot donar lloc a la descoberta de nous biomarcadors per identificar millor la població en risc de patir càncer colorectal i, fins i tot, en quin grau de risc es troben.

A l’estudi hi han participat grups del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS-UB, Hospital del Mar-IMIM, Universitat Pompeu Fabra i Centre de Regulació Genòmica (CRG). Una prova més de la qualitat de la recerca feta a Catalunya. Si en voleu saber més, llegiu la notícia a la pàgina web de l’IRBB o l’article a Nature Cell Biology.

 

 

 

17-06-2014

Investigadors del l’IRB descobreixen “camins d’informació” dins les proteïnes

Investigadors del l’Institut de Recerca Biomèdica apunten que dins d’una proteïna existeixen camins a través de les quals viatja informació d’una punta a l’altra de la molècula. La troballa podria iniciar un nou camp clau per al descobriment de fàrmacs.

Les proteïnes realitzen la majoria de les tasques cel•lulars, i a més integren senyals i funcions a fi de generar respostes controlades fonamentals per la vida. Per fer-ho, la cadena d’aminoàcids que les integra es plega en forma convenient. Un dels plegaments característic és l’anomenat en fulla beta, que podeu veure en vermell en la imatge.

Lamina betajpegDisponible a http://en.wikipedia.org/wiki/Beta_sheet#mediaviewer/File:Beta-meander1.png
Xavier Salvatella, Professor d’Investigació ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i cap del Laboratori de Biofísica Molecular, amb col•laboració amb Modesto Orozco també a l’IRB Barcelona, expert en simulacions biocomputacionals, acaben de publicar (online) a Nature Communications un treball on apunten que les proteïnes amb làmines beta poden transmetre informació a llarga distància amb moviments correlacionats. Segons els autors, aquests moviments de la cadena principal són una propietat fonamental de làmines beta que poden ser de rellevància funcional.
Per demostrar això, els autors han fet servir tot una colla de estructures d’alta resolució de proteïnes amb làmines beta, cristal•litzades i disponibles en el Protein data bank. Amb tècniques de modelització, assemblatge i dinàmica molecular han determinat els moviments de la cadena principal de les làmines. Segons els resultats, els moviments estan acoblats per la xarxa d’enllaços d’hidrogen que estabilitzen la làmina, i això pot conduir a uns camins de transmissió d’informació perpendiculars a les fibres.

Ponts H betajpeg

 

Disponible en http://en.wikipedia.org/wiki/Beta_sheet#mediaviewer/File:Beta_sheet_bonding_antiparallel-color.svg

En paraules de X. Salvatella: “Estem descobrint els camins de transmissió d’informació dins les proteïnes i aquest concepte que hem validat per a un tipus de proteïnes, ens permet especular que dins les proteïnes existeixen moltes altres superfícies vàlides on podria interactuar un fàrmac”
Els fàrmacs actuen en un determinat receptor o conjunt de residus aminoacídics d’una proteïna diana. En algunes malalties, com en el cas de les neoplàsies, un dels problemes és que el punt on actua el fàrmac evoluciona i muta, i el fàrmac deixa de ser eficaç. Segons explica Salvatella, “És tan vàlid aquell punt on anava a interaccionar el fàrmac com qualsevol dels altres punts en la cadena de transmissió d’informació. Si això és així – que tot indica que sí- seriem capaços de trobar molts llocs dins de l’estructura d’una proteïna als quals seria tan o més eficient intercedir-hi amb un fàrmac. Punts que tot i estar distanciats del lloc clau o funcional de la proteïna tindrien el mateix efecte”.
Actualment ja existeixen fàrmacs que actuen en llocs que no són el centre actiu, és el que anomenem fàrmacs al•lostèrics. Però en el seu moment aquests fàrmacs es van trobar de manera casual. Primer es va veure que eren útils i després es va observar que s’unien a un lloc imprevist de la proteïna diana. El descobriment de Salvatella i Orozco permetria sistematitzar la seva descoberta.
Un deu per la recerca biofísica catalana!!

09-06-2014

El proper 14 de juny a favor de l’escola catalana

Somescola convoca el pròxim dissabte 14 a les 18.00 una marxa que tindrà forma de ‘cervavila’ i que duu per lema ‘Per un país de tots, decidim escola catalana’.
Somescola vol que els catalans surtin al carrer per refermar el suport que té el model d’immersió lingüística.
Es vol protestar contra la LOMQE i les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.
Des d’aqui tot el nostre suport. Hi serem!

Espanya i Catalunya retrocedeixen en el rànquing d’innovació europeu, el País Basc millora

Segons l’últim informe Innovation Union Scoreboard 2014 (IUS 2014) sobre innovació a la UE, tot i que Espanya ha millorat molt lleugerament el seu rendiment innovador, en la classificació europea passa del lloc 16 al 17 entre els països ”moderadament innovadors”.
L’informe, publicat fa un parell de mesos per la Unió Europea (UE), assenyala que malgrat que Europa ha avançat en innovació i està recuperant el seu retard respecte als Estats Units i el Japó, les diferències entre els seus Estats membres segueixen sent grans.
El IUS utilitza un conjunt de 25 indicadors classificats en diverses dimensions: recursos humans, sistemes d’investigació, finances i suport, inversió de les empreses, emprenedoria, etc. Amb aquests es calcula un índex amb el qual es crea el rànquing.
En l’IUS es classifica als estats membres en quatre grups diferents en funció dels seus resultats. Suècia en primer lloc, seguida de Dinamarca, Alemanya i Finlàndia, formen el grup capdavanter d’innovadors ”excel•lents”, ja que els seus resultats estan molt per sobre de la mitjana de la UE.
Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovènia, Estònia, França, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit tenen una qualificació de notable i estan lleugerament per sobre o pròxims a la mitjana.
Per la seva banda Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Txèquia, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Lituània, Malta i Polònia estan per sota de la mitjana de la UE i són qualificats com a ”moderadament” innovadors.
Finalment, Bulgària, Letònia i Romania són considerats innovadors ”modestos” amb resultats molt per sota de la mitjana de la UE en aquest àmbit.
Tot i que el rendiment en innovació d’Espanya ha millorat entre 2006 i 2013, en la major part dels aspectes avaluats està per sota de la UE. Enguany ha baixat un lloc en la classificació, del 16 al 17, a causa d’una millora de la puntuació de la República Txeca. És probable que en els anys següents aquesta caiguda es mantingui.
En el marc de les comunitats autònomes espanyoles, en un informe europeu paral•lel per regions, el Regional Innovation Scoreboard 2014, només inclou dues comunitats de l’Estat espanyol -País Basc i Navarra – en el grup de “innovadors notables”, el segon grup. El descens relatiu més pronunciat ha tingut lloc a l’Aragó, Catalunya i Madrid, que han perdut la seva posició i ara formen part del conjunt de regions d’innovació moderada. Les Illes Balears se situen entre les regions menys innovadores del continent.
El notable diferencial vers al País Basc cal que ens faci pensar en les possibilitats que se’ns poden obrir amb un millor finançament. Cert és que de segur que el govern basc ha fet en els darrers anys polítiques d’innovació molt millors que la resta, però sens dubte, sense el recolzament econòmic que suposa el concert econòmic basc i el conveni navarrès difícil ho haguessin tingut. Donat que a nosaltres se’ns ha negat obstinadament i reiteradament aquest dret, només tenim un camí: #SISI

05-06-2014

Jornada castellera pel dret a decidir

El projecte “Catalans want to vote. Human towers for democracy” dels nostres companys d’Òmnium Cultural arriba al seu punt més àlgid el proper diumenge 8 de juny, en el que més de 5.000 persones alçaran castells humans de forma simultània en diverses capitals europees i en moltes altres poblacions per dir al món que els catalans volem decidir lliurement el nostre futur com a poble.
A les 12 del migdia (hora catalana), més de 70 colles castelleres desplegaran pancartes amb un lema democràtic, directe i clar: #CatalansWantToVote.
Els castells són part integrant de la nostra identitat cultural, transmesa de generació en generació, i segons la UNESCO declara, “proporcionen als membres de la nostra comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”. Amb aquest acte ple de simbolisme, els castells volen representar l’anhel del nostre poble en aquest moment històric: junts fem pinya, aprofitem la diversitat i cooperem per aconseguir, amb l’esforç de tots, un futur millor.
És el desig que ens uneix a tots i que ens dur a manifestar-nos i a fer palès el nostre sentir. Com? Com sempre, de manera tranquil•la i civilitzada. Amb seny. És la primera pedra, és l’assaig per a la V de votar, de voluntat i de victòria del proper 11 de setembre.
Si sou a Berlín, Brussel•les, Ginebra, Lisboa, Londres, París, Roma, Gant, Lausana, Lieja, Montréal, Santiago de Xile, Algemesí o a qualsevol indret a Catalunya, aneu-hi, col•laboreu, ajudeu a fer pinya.

La recerca: “un corredor de fons”

A propòsit de l’article publicat a La Vanguardia el 15 de maig de 2014 “La productivitat de la Universitat no baixa malgrat la crisi ” (veure enllaç)

El titular sobre la millora de la productivitat de la recerca a les universitats catalanes malgrat la crisi, matisat per l’autor de l’article, és un reflex de l’època de bonança de les polítiques de recerca dels darrers anys, perquè la recerca és una activitat en què els èxits els trobem a llarg termini. El bons resultats que s’infereixen del rànquing que menciona l’article, com molts altres rànquings que es podrien usar, al marge de totes les consideracions que esgrimiríem sobre la seva validesa, no són sinó un pàl·lid reflex de la inversió en l’època d’expansió econòmica. Aquelles polítiques de recerca i d’universitats, no direm que fossin sempre generoses o molt encertades, però sí que estaven a anys llum de les que s’estan aplicant des de fa un quinquenni.

Segons un informe de l’ACUP del 2012, la recerca a Catalunya es podia definir com d’excel·lència i capdavantera dins de l’Estat espanyol, ja que entre les 10 primeres universitats 5 eren catalanes (Font: CYD 2012 – Rànking Mundial Qualitat Investigadora). A més, tenim una producció deu vegades superior a la que ens correspondria per població, i gaudim de més de la meitat de projectes europeus concedits a tot l’Estat i d’un percentatge també important de projectes I+D nacionals. Totes aquestes dades venien de l’anàlisi de dades de 2008 a 2011.

Si analitzem les dades veiem com algunes de les universitats més grans de l’Estat, que apareixien en els millors llocs en anys anteriors, ara estan per darrere d’altres de més petites. Aquest fet també respon a la mateixa dinàmica del corredor de fons: com més rendiment, més ràpidament es produeix la davallada.

Ara bé, no ens enganyem: com en tot esport de resistència, la reducció en l’entrenament, la manca de perspectives de futur per als esportistes joves i el deteriorament de les instal·lacions, els proper anys passaran factura a la recerca a Catalunya (com en altres territoris). Sense un finançament adequat, amb la reducció de beques i ajuts a investigadors novells, amb la incertesa en la carrera investigadora i/o docent, i amb manca de recursos per mantenir els laboratoris,  veurem recular les dades sobre productivitat de la recerca, que ara fan tanta patxoca, fins a xifres dels anys noranta.

Els bons resultats de recerca que es mencionen en aquest article són, doncs, el fruit de les polítiques d’expansió aplicades fa uns anys. La feina que s’està duent a terme ara amb totes les restriccions, tant a nivell públic com a privat (la crisi també ha arribat als projectes amb el sector privat), és una feina de resistència, de guerra de guerrilles, que es veurà reflectida en els resultats de productivitat a llarg termini, en la línia d’arribada de la marató que conclourà en els propers anys.

Perquè, com bé saben els que fan recerca, aquesta és una activitat de corredor de fons, i no una prova de velocitat. Per tant, s’ha de demanar una reflexió a les autoritats sobre la bondat de les polítiques de recerca i universitat que s’estan aplicant, que es justifiquen per la necessitat d’optimitzar recursos i reduir costos, però que, seguint el símil esportiu, estan deixant la recerca a Catalunya sense corredors de fons que agafin el relleu. Per un país independent, modern i amb  projecció de futur s’ha de tenir en compte que els països no són rics i investiguen, sinó que investiguen i després son rics.