16-07-2014

Pius Font Quer (1888-1964): cinquantenari de la mort d’un promotor d’estructures científiques d’estat.

logo_fontiquer_basic

Enguany té lloc la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Pius Font i Quer, eminent botànic i president de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un seguit d’actes que duraran tot l’any 2014. Més que recordar nostàlgicament un predecessor de prestigi en la ciència catalana (que ho és), ara és temps de comprovar com els esforços i el treball incansable de Font Quer en uns temps difícils i mancats de recursos van posar la llavor per crear una base d’infraestructures científiques que han permès el desenvolupament de la botànica catalana durant aquests cinquanta anys.  Podem ben afirmar que la seva visió de futur del país el va conduir a la creació d’autèntiques estructures d’estat.

De la seva faceta d’impulsor i creador d’infraestructura científica, cal destacar la reunió dels herbaris dispersos en una col·lecció organitzada a l’Institut Botànic de Barcelona (creat a partir de la Secció de Ciències del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on va ingressar l’any 1917, i en fou director l’any 1930), en l’actualitat un centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona. Igualment, promogué la creació del Jardí Botànic de Barcelona als sots de la muntanya de Montjuïc, col·laborà amb Karl Faust en la creació del jardí Botànic Marimurtra, a Blanes i impulsà, des de diversos fòrums, la construcció d’un jardí botànic alpí al Pirineu. La reunió de la documentació, les biblioteques existents i els llibres que adquiria, les fitxes corològiques, etc., organitzades sota un anomenat “Seminari de Botànica” van permetre la reunió de documentació en un banc de dades “avant la lettre”, que seria l’eina essencial per impulsar els projectes de recerca i de síntesi sobre la flora catalana, ibèrica i mediterrània occidental que també impulsà. La seva visió integradora i d’aprofitament de sinergies, el va dur també a ingressar al cos de farmàcia militar, on podia aprofitar els diversos destins que demanava (Menorca, Burgos, el Rif al Marroc, etc.) com a bases d’operacions i logística per a les campanyes botàniques.

Des de l’àmbit docent, fou professor de Botànica a la Facultat de Farmàcia i de l’Escola d’Agricultura en diversos moments (entre les dècades dels anys 10 i 30 del segle passat), on introduí mètodes d’ensenyament actiu, amb un fort component pràctic i de camp, i on, en pocs anys, formà estudiants avantatjats que després serien deixebles i primeres figures de la botànica mundial (com ara els farmacèutics Creu Casas, en el camp de la briologia o Josep Cuatrecasas, en la taxonomia i flora neotròpica).

D’altra banda, és remarcable l’esforç d’internacionalització de la botànica catalana, molt més difícil en aquells temps.  Així, introduí joves assistents  estrangers a la Facultat de Farmàcia (que van acabar essent especialistes de gran prestigi internacional com ara Rolf Singer  o Werner Rothmaler), convidà experts per promoure les disciplines poc desenvolupades (com ara els fongs, amb el mateix Singer o el francès René Maire, o bé les aleshores  noves tècniques de la fitosociologia vegetal, amb el suís Josias Braun Blanquet, a partir dels anys 40). No dubtà a impulsar decididament la recerca florística del Nord d’Àfrica.

Això no li féu oblidar la fidelitat al país des dels màxims nivells de rigor científic. President de la Institució Catalana d’Història Natural i de l’Institut d’Estudis Catalans en els anys difícils de la dictadura, col·laborà amb Pompeu Fabra en la preparació del diccionari de la llengua catalana, promogué la conservació d’espais naturals (per exemple del Massís del Montseny, avui parc natural i reserva de la biosfera) i estigué al capdavant del document d’intel·lectuals catalans de rebuig al bombardeig aeri de Barcelona, durant la guerra civil.

Precisament, el compromís cívic i nacional i la pertinença a l’exèrcit republicà li van costar, acabada la guerra, un duríssim judici, la presó al castell de Montjuïc i la separació de tots els càrrecs públics a perpetuïtat, entre d’altres, a la universitat. No obstant això, en l’activitat privada va mantenir les tasques de divulgació, traducció de llibres de text,  a Editorial Labor, on va publicar “El Dioscórides renovado”, llibre de referència per a generacions de farmacèutics o el “Diccionario de Botánica” i va seguir promovent la ciència catalana des de la clandestinitat i promocionant joves investigadors,  com Ramon Margalef,  després un dels millors ecòlegs de talla mundial.

Totes aquestes instal·lacions, col·leccions, projectes, infraestructures, etc. creades o impulsades per Font Quer són una mostra del lideratge d’un científic que demostrà que si bé la ciència no té pàtria, els científics sí que en tenen i que la feina intensa, ben organitzada i d’àmplies mires pot construir autentiques estructures d’estat amb relativament pocs mitjans si s’agrupen sinergies i dedicacions amb generositat i excel·lència. Tot un exemple per als nostres dies.

14-07-2014

Resum de l’assemblea general de Recerca per la Independència (10-7-14)

El dia 10 de juliol va tenir lloc a la seu de l’ANC de Barcelona l’Assemblea General d’adherits i simpatitzants de la Sectorial de Recerca per la Independència.

En l’assemblea es va fer un repàs dels principals projectes en marxa:

-          L’enquesta que es va realitzar sobre com veien els investigadors catalans el procés d’independència ja ha estat analitzada, els resultats han estat publicatsen aquest mateix blog   http://www.recercaxindependencia.cat/noticies/sectorial-recerca/enquesta-sobre-recerca-i-independencia-1046/ També se n’ha fet una nota de premsa que s’ha enviat al diari ARA per si és possible publicar-la.

-          S’està preparant un powerpoint per fer xerrades adreçades a personal implicat en la recerca, on es destaca la fortalesa de la recerca actual a Catalunya i les possibilitats de desenvolupar-la encara a un nivell superior quan assolim la independència. En l’assemblea es va mostrar un esborrany de la presentació.

-          Hi ha una altra presentació en powerpoint més curta, que ja està enllestida i es preveu difondre properament. Podria ser útil per xerrades per a un públic menys especialitzat.

-          S’està enllestint un vídeo de curta durada on 5 personalitats rellevants en recerca i innovació (Eudald Carbonell, Alícia Casals, Manel Esteller,  Josep M. Llovet i Jaume Bertanpetit) expliquen com veuen la situació de la recerca a Catalunya i com estem a punt perque la independència ens ajudi a millorar-la encara més. El vídeo, del qual en vam poder veure el pre-muntatge, ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Sectorial d’Audiovisuals i formarà part de la campanya “Estem preparats”

-          La sectorial finalment ha pogut participar formalment en la campanya “Signa un vot”, s’han format apoderats i s’ha constituït la Junta Peticional Sectorial. En els darrers mesos de maig i juny s’han fet recollides de signatures en diferents ubicacions de la Universitat de Barcelona (Facultats d’Economia i Empresa, Química i Física, Filosofia i Geografia i Història, Campus Mundet), Universitat Pompeu Fabra,  Universitat Autònoma de Barcelona, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. En total s’han recollit unes 500 instàncies.

-          Es va fer una crida als adherits perquè participin enviant notícies i altres aportacions per al blog, i participin en el projecte El país que volem.

L’Assemblea va comptar amb la participació de membres d’altres sectorials, la d’Universitats i la de Docents, amb les quals compartim diversos projectes. Entre altres, es va exposar el projecte del IV Congrés Universitari Català (http://www.ivcuc.cat), es va parlar de la possibilitat de fer xerrades-debat compartides sobre els possibles models  d’Universitat, i sobre el  projecte El país que volem.

Finalment, es va dur a terme la renovació de la Junta: la coordinadora, Conxita Àvila, deixa el càrrec i assumeix aquesta funció en Jordi Font. Continua com a secretari Joan Calafell i com a vocals Conxita Àvila, Jordi Fraxedas, Joan Bagaria, als quals s’hi sumen Xavier Turon, Enric Melé, Núria Sala i Marta Alegret.

12-07-2014

Un equip català conclou la primera síntesi total de la madangamina D, una molècula citotòxica front línies cel·lulars de càncer de còlon i pàncrees

Les madangamines són uns alcaloides aïllats d’esponges marines i que tenen interès biomèdic degut a la seva activitat citotòxica. Tenen una estructura molt complexa, però un equip de la Universitat de Barcelona acaba de publicar a la Angewandte Chemie un article on descriu la primera síntesi total de la madangamina D. El treball està signat per Joan Bosch, Mercedes Amat, Maria Pérez, Roberto Ballette i Stefano Proto, tots ells del Laboratori de Química Orgànica de la Facultat de Farmàcia i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).

Les esponges marines són organismes molt rics en productes bioactius i per això s’han convertit en una font de molècules amb possible utilitat en biomedicina. Cara a l’estudi de les seves propietats i del seu possible ús cal no només conèixer-ne bé l’estructura sinó també disposar de prou quantitat del compost. Aquí rau el gran interès de la síntesi aconseguida per l’equip de la UB.

Les madangamines A i F ja mostrat activitat enfront de diverses línies cel·lulars tumorals. La síntesi de la madangamina D ha permès observar que la seva activitat citotòxica in vitro és similar a la mostrada per la madangamina A i que també resulta activa enfront a línies cel·lulars de càncer de colon humà i pàncrees.

Gràcies a aquesta síntesi s’ha pogut disposar per primer cop d’una mostra pura d’aquest producte natural, perquè quan es va aïllar, en molt petites quantitats, la madangamina D estava impurificada amb un altre alcaloide de la mateixa família (la madangamina E). La síntesi s’ha realitzat en 27 etapes, però a banda d’això les principals dificultat han estat la formació estereoselectiva dels diversos estereocentres presents en el producte natural –és a dir, la seva orientació concreta a l’espai- i la construcció dels anells macrocíclics de l’alcaloide.

07-07-2014

Finançament dels centres de recerca quan s’assoleixi la independència: l’exemple del NERC al Regne Unit

Entre els molts interrogants que es plantegen en relació a la recerca en una Catalunya independent hi destaca el finançament i la situació en la que quedarien els centres del CSIC, institució adscrita al Ministerio de Economía y Competitividad del govern espanyol.

Al govern espanyol li podria servir d’exemple la resposta que han obtingut els investigadors del NERC (Natural Environment Research Council) del Regne Unit, sobre quina serà la possible situació en matèria de finançament de la investigació en el cas d’un vot “Sí” al referèndum escocès. Us transcrivim la informació que s’ha fet arribar al personal del NERC sobre quina és la línia oficial d’aquesta institució respecte el procés d’independència:

-          Els organismes públics poden seguir parlant amb el Govern escocès en els termes habituals, per exemple, sobre els projectes en curs.

-          Si el Govern escocès demana informació que està fàcilment disponible i en el domini públic, llavors els organismes públics, inclosos els Consells de Recerca, han de proporcionar-la.

-          Els organismes públics del Regne Unit, inclosos els Consells de Recerca, no han de participar en cap discussió sobre la planificació de contingència o les negociacions en cas que el resultat del referèndum sigui un “sí” o “no”.

-          El Govern del Regne Unit, inclòs el Primer Ministre, ha estat molt clar que no està fent plans de contingència per a la independència d’Escòcia, o pre-negociació amb el Govern escocès. Si el Govern escocès vol discutir l’ús o la propietat de les institucions i infraestructures específiques, la línia a seguir és que els actius i l’ús de la infraestructura serien objecte de negociacions.

-          El Govern té una línia molt clara en una relació d’investigació futura entre una Escòcia independent i el Regne Unit. Aquesta línia és la següent: Els consells d’investigació financen activitats al Regne Unit. Els Consells de Recerca del Regne Unit, en el cas d’una divisió del país continuarien finançant activitats de recerca al Regne Unit. Se sobreentén que no a Escòcia, d’igual manera que no es financen activitats de recerca a França o Alemanya. S’estableix, per descomptat, la possibilitat de col·laborar amb Escòcia a nivell internacional sempre que sigui possible, però no en les mateixes condicions que els actuals arranjaments que afecten la totalitat del Regne Unit.

-          En cas d’una majoria de vots a favor de la independència, el Regne Unit i el govern d’Escòcia estan d’acord que serien necessàries negociacions Però això no vol dir que els representants del Regne Unit voldrien o podrien facilitar tot el que el Govern escocès ha dit que espera aconseguir a través de la independència.

06-07-2014

En record del físic català Manuel Cardona

Manuel Cardona i Castro (7 Setembre 1934-2 Juliol 2014)

El físic barceloní Manuel Cardona ens ha deixat el passat dia 2 de Juliol, a punt de complir 80 anys. Estava casat amb Inge Hecht i tenien 3 fills. Es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona el 1955, i es va doctorar primer a Madrid el 1958 i un any més tard a Harvard. Va treballar als laboratoris RCA a Zuric del 1959 al 1961 i a Princeton del 1961 al 1964 i del 1964 al 1971 treballà a l’ Universitat de Brown on esdevé Professor de Física.  El 1971 va ser nomenat Director del llavors recentment creat Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart, un dels centres que ha esdevingut capdavanter en estat sòlid amb el temps, fins l’ any 2000, en el què passa a ser Director Emèrit.

La seva carrera científica ha estat principalment centrada en l’ estudi dels semiconductors i superconductors, i en l’ interacció de la radiació electromagnètica amb aquests materials. Entre la seva extensa bibliografia cal destacar els llibres Modulation Spectroscopy, la sèrie Light Scattering in Solids, els dos volums Photoemission in Solids i  Fundamentals of Semiconductors i uns 1300 articles científics, sent uns dels 8 físics més citats de manera continuada des de l’ any 1970 segons el ISI Citations Web Database. Durant la seva carrera científica va rebre nombrosos premis i honors essent investit Doctor honoris causa en deu ocasions.

Va supervisar Tesis Doctorals (Doktorvater) a una llarga llista d’ estudiants (Doktoranden), entre els quals tinc el privilegi de pertànyer. Persona d’ intel·lecte i memòria privilegiades, era gran amant de la música, de la seva terra catalana i de la cultura en general i un excel·lent amfitrió, que gaudia molt explicant anècdotes. Un parell que recordo especialment són la seva inesperada trobada amb W. Heisenberg quan va ser nomenat Director del Max Planck Institut für Festkörperforschung o la resposta a un referee d’ una revista científica en la que justificava la manca de les dades corresponents a un pla cristal·lí concret per haver estat destruïts per militars argentins durant un registre del laboratori de l’ Universitat durant la dictadura militar. Recordo també com, estant al seu despatx discutint sobre uns resultats, va rebre la trucada d’ en Joan Oró comunicant-li la concessió del Premi Príncep d’ Astúries l’ any 1988.

La comunitat científica està de dol, però el seu llegat és ferm i present tant a Catalunya, on ha participat activament en la creació d’ Instituts de recerca i grans instal·lacions, com a tot el món, on era respectat i venerat en l’ àmbit acadèmic. Descansi en pau.

Veles amb tecnologia aeronàutica que generen energia verda

Us oferim una notícia que ens ha arribat via RECERCAT, el butlletí electrònic de la Recerca a Catalunya. Dos joves titulats en enginyeria aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Miguel Bermúdez i Jordi Salas, han patentat a Europa, els Estats Units, la Xina i el Japó un sistema de veles que aplica la tecnologia aeronàutica a grans embarcacions. S’anomena Bound4blue i consisteix a implementar unes innovadores veles rígides en vaixells convencionals, similars a les ales dels avions. Aquest sistema permet multiplicar el rendiment de les embarcacions i també pot ser utilitzat per generar energia.

L’empenta de les veles instal·lades al vaixell permet a l’embarcació assolir més velocitat i vèncer de manera més eficient la resistència hidrodinàmica de l’aigua. El disseny d’aquestes veles és d’un perfil no simètric i d’un gruix relatiu moderat, i és l’element clau per reduir el consum de combustible dels vaixells, així com per obtenir energia. Els dos enginyers han pensat a aprofitar la velocitat que aconsegueix el vaixell amb les noves veles per convertir-la en energia útil, que es transforma a través d’unes turbines submergides sota el casc. Les turbines generen l’energia necessària per dur a terme l’electròlisi a l’aigua del mar, separant l’hidrogen i l’oxigen, els quals s’emmagatzemen al mateix vaixell (l’hidrogen en forma de gas o d’amoníac que, combinat amb el nitrogen de l’aire, és un dels productes industrials més utilitzats al món). Les veles rígides serien capaces de proporcionar amb l’eficiència necessària tota l’empenta exigible per complir els dos objectius del sistema.

Bermúdez i Salas han estat treballant en aquest projecte des del 2006. Ara, amb les patents aconseguides, podran avançar en la seva industrialització, en la qual han invertit uns 40.000 euros procedents d’amics i familiars. Bound4blue busca socis del sector naval.

De moment, aquests dos enginyers pensen que el sistema es podria aplicar a vaixells de 100 metres d’eslora, i que podria costar entre 30 o 40 milions d’euros. El mercat a explorar no només seria el naval, sinó les grans empreses energètiques o els governs interessats en la generació d’energia verda als seus països o fins i tot en aplicacions secundàries com, per exemple, la dessalinització de l’aigua del mar per convertir-la en aigua potable apta per al consum