13-11-2014

Identificació d’una proteïna relacionada amb el desenvolupament de càncer de pàncrees

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRASoncogènica, vinculada amb l’inici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic.

La investigació ha estat dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. Carles Barceló, investigador del mateix Departament de la UB, és el primer signant d’un treball en què també han participat grups de recerca de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i l’Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l’Escola de Medicina de Harvard (EUA).

Per a més informació, consulteu l’enllaç a la notícia publicada a la pàgina web de la UB.

11-11-2014

Meditacions d’un altre voluntari un cop passat el 9N

Què passarà ara? No en tinc ni idea, ni em veig capaç de fer prediccions més o menys aventurades. Dependrà de la voluntat i capacitat dels diferents actors polítics implicats, de com interaccionin entre ells, i com sàpiguen aprofitar les circumstàncies en cada moment.

Però el que sí que sé és que el 9N ha estat un cop de puny brutal als nassos de l’Estat Espanyol, d’una magnitud que ningú no s’havia atrevit a predir.

Un referèndum oficial implica uns procediments formals amb convocatòria clara i ben anticipada, juntes electorals, cens, informació personalitzada a domicili de tots els ciutadans, campanya, debats, presència constant en els mitjans de tots colors, crides a la participació per part de totes les opcions … Si amb aquestes circumstàncies es produeix una abstenció del 65% i l’opció guanyadora es queda per poc per sota dels 2 milions de vots en un país de 7 milions i mig d’habitants, aquí hi ha un problema. Sobretot si es tracta d’una qüestió d’enorme transcendència política i social. Es dificilíssim dur a la pràctica de forma convincent el resultat, i buscar-ne l’homologació a nivell internacional.

Però si això s’ha fet amb un procediment inèdit i en part estrafolari, dubtes fins l’últim moment, molta gent emprenyada per les giragonses i canvis, recels entre els que en teoria estan defensant la mateixa opció. I amb tota la maquinària de l’estat en contra, prohibicions, amenaces, proclames constants que es tracta d’un acte il·legal, repetint un cop i un altre que no servirà per res. Si amb tot i això han anat a votar 2,3 milions de persones, tot s’ha desenvolupat de forma impecable, i sota els ulls atents d’observadors estrangers i els mitjans de comunicació internacionals, el resultat és tot un altre.

Com ja han dit diversos comentaristes, es tracta d’una revolta democràtica d’unes dimensions colossals. Més d’una tercera part dels electors potencials d’un país han decidit prescindir de les ordres i coaccions de l’estat que en teoria els controla i tirar endavant, expressar què volen per al seu futur col·lectiu. Fa pocs dies en Rajoy preguntava retòricament “qui mana a Catalunya?”, i resulta que la gent li ha contestat “Tu segur que no!”.

Torno a dir, jo no sé quin serà el pas següent d’aquest procés, ni com acabarà ni quan. Però tinc clar que aquest estat, en mans d’una casta depredadora i corrupta i d’una alta administració psicològicament encara franquista, està cavant exasperadament la seva pròpia tomba política amb actituds i decisions cegues i miserables. Són les millors condicions per seguir empenyent i eixamplant la base social de la revolta en molts i molts àmbits. I això no és fàcil. Hi ha una part molt important dels catalans que encara no se senten implicats en tot això, que viuen en entorns sociològics i mediàtics que no els acosten gens al debat que cal que es produeixi en profunditat. I que reaccionen per raons sobretot emocionals quan se’ls interpel·la. Però una bona part d’aquests són els que, potser empesos inicialment pels seus problemes immediats i adonant-se que no són inevitables, ha d’arribar un dia que s’afegeixin a la revolta i la facin definitivament imparable.

10-11-2014

9N, reflexions d’una voluntària

sisi

Un nen ros d’uns dos anys estira la seva mare de la màniga, no entenc bé què diu, però sí la resposta de la mare: “ja hem votat, votar era això,  posar aquell sobre dins la urna!”. I surten de l’escola, una escola del barri de Sant Andreu on estic com a voluntària del 9N. I aquestes paraules que sento, em fan pensar que sí, que el que estem fent és votar, en diguin com en diguin i encara que no tingui validesa jurídica. I que és votar el que he vist fer durant tot el  dia a vells i joves, persones amb cadira de rodes o amb bastó, parelles amb nens petits, persones que han nascut en un altre país però que viuen aquí i volen també decidir com ha de ser el seu futur ….que han votat amb il·lusió, amb alegria i emoció, molts d’ells fent-se fotos amb la papereta a la ma o en el moment de posar-la dins la urna.

Recordaré sempre l’emoció que molts voluntaris d’aquesta escola hem sentit quan finalment, després d’arribar tots ben d’hora ben d’hora per preparar-ho tot, hem obert les portes i ha entrat una munió de gent aplaudint i cridant independència. I tampoc m’oblidaré de tantes i tantes persones que després de votar ens donaven les gràcies als voluntaris per haver ajudat a fer-ho possible. Les professores de l’escola, que ens van ajudar moltíssim amb tots els preparatius i que coneixien molts dels que entraven per votar: aquella senyora és del barri de tota la vida, aquells són ex-alumnes, aquests són una família que són tots originaris de Salamanca…Així com també recordaré l’amabilitat dels propietaris del restaurant  El Celler dels Avis, del barri de Sant Andreu, que ens van convidar a tots els voluntaris a dinar. I bé que vam dinar, per cert! Per acabar-ho d’arrodonir, a la tarda els nens de l’escola ens van portar xocolata amb xurros per berenar.

Durant tot el dia, l’afluència de gent ja em feia pensar en una alta participació. Després, el tancament, el recompte, el moltes gràcies a tots, adéu, adéu, a veure si ens veiem en una altra ocasió…i cap a casa a sentir les notícies que ens confirmaven que bé havia anat el dia a tot el país. El resultat ha estat molt bo, però creieu-me, el que més feliç em fa és sentir-me part d’aquest poble cívic, feliç i lliure. Perquè ara ja ho som de lliures. I l’haver format part d’aquest engranatge que ha permès que una mare li digui al seu fill: votar era això…

04-11-2014

Presentació dels manifestos a favor del 9N i del Sí+Sí

presentació manifest

Just un dia abans de l’enèssima suspensió de la consulta/procés participatiu per part del Tribunal Constitucional, científics i acadèmics del nostre país vam fer un pas endavant per mostrar el nostre suport al procés i l’impuls al vot del Sí+Sí. En un lloc emblemàtic com és l’Institut d’Estudis Catalans va tenir lloc la presentació de dos manifestos que han sorgit de forma paral·lela, un a partir de la iniciativa d’un grup d’investigadors, amb el suport de la nostra sectorial, i l’altre arrel de l’acció coordinada de les sectorials d’Universitats, Educació i Recerca. Els dos manifestos coincidien en assenyalar les dificultats que suposa per a la recerca, tant en l’àmbit universitari com en els centres de recerca, formar part de l’estat espanyol. Durant els últims quinze anys Catalunya ha demostrat un ferm compromís pel desenvolupament d’un sistema de recerca d’excel·lència. Aquesta determinació contrasta amb l’evident menyspreu del govern espanyol cap a la recerca des de l‘inici de la crisi econòmica. En el cas de la Universitat, s’hi afegeix, a més, el llast degut al rígid marc legal que impedeix exercir una veritable autonomia universitària. El fet que Catalunya esdevingui un nou estat és una gran oportunitat per canviar-ho, construint un nou model de gestió i funcionament de les universitats que s’adequaria millor als temps actuals. Igualment, només si som plenament lliures podrem seguir creixent i millorant fins esdevenir un dels pols centrals de recerca a Europa. En definitiva, els dos manifestos convergien en la necssitat de ser un país independent per impulsar la transformació de Catalunya cap a una societat basada en una economia del coneixement moderna, competitiva, i sostenible.

L’acte de presentació/roda de premsa va començar amb una breu intervenció de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i va seguir amb la lectura dels manifestos per part de Lluís Ribas, professor investigador ICREA i impulsor d’un dels manifests, i d’Àngels Folch, coordinadora de la sectorial d’Educació de l’ANC. Posteriorment va intervenir Imma Tubella, catedràtica de Comunicació i ex-rectora de la UOC, que es va centrar en els problemes de la Universitat degut a la manca de suport de l’estat espanyol i  la difícil connexió del sistema universitari espanyol amb l’entorn europeu més proper. Remuntant-se a l’època de Felip V, va exemplificar el menyspreu que l’estat ha mostrat pel coneixement i la cultura l’estat espanyol. Jaume Bertranpetit, catedràtic de la UPF i director d’ICREA, va cloure la presentació mostrant com, des del punt de vista racional dels científics, la independència de Catalunya és necessària per un veritable impuls a la recerca.

Avui, que el Tribunal Constitucional ha tornat a impugnar l’acte participatiu del 9N, aquests manifests tenen més vigència que mai. Reivindiquem el nostre dret a votar, i propugnem el vot del Sí+Sí perquè estem convençuts que serà el millor per la nostra Universitat i la nostra recerca.

El futur de la recerca en la Catalunya independent, a debat.

Martorell-Esteller

El passat dia 28 d’octubre va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la darrera de les conferències col·loqui organitzades per la nostra sectorial juntament amb les sectorials d’Universitats i Educació.

La conferència, que duia per títol “L’impuls de la recerca en un estat nou” va ser a càrrec de Josep M. Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, i de Manel Esteller, investigador ICREA de l’IDIBELL, i va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic.

En la primera part de la conferència, en Josep M. Martorell va revisar el sistema de R+D+I a Catalunya, amb la presentació de dades i indicadors (publicacions, captació de fons competitius, posicions en els rànquings internacionals) que demostren que es tracta d’un sistema divers i de qualitat que ha experimentat un gran impuls en la darrera dècada. Entre altres factors, l’assoliment d’aquest nivell ha estat facilitat per la continuïtat de les polítiques científiques a Catalunya, independentment dels governs en cada etapa. I gràcies a que ja tenim les institucions, les polítiques, les persones i els equips, estem preparats en recerca per assolir la independència des de demà mateix. Malgrat aquest bon punt de partida, hi ha molts temes importants que caldrà resoldre:

  • la integració dels centres CSIC a Catalunya
  • la governança de les Universitats
  • les grans infraestructures, com el sincrotró Alba o el supercomputador Mare Nostrum
  • l’establiment d’una política de projectes propis, basant-nos en exemples internacionals que ens permetran fer-ho millor que la política actual de l’estat espanyol

Però és clar que aquests reptes són també oportunitats. La recerca, l’educació i l’economia basada en el coneixement han de ser l’aposta del nou país que estem construint. En Manel Esteller va destacar que la possibilitat de prendre les nostres decisions en aquestes àrees ens podrien permetre millorar molts aspectes: tenir una veu pròpia a Europa, que és on es prenen el 80% de les grans decisions científiques. Altres aspectes que considera prioritaris són tenir el nostre propi pla de recerca que no s’ajusti als criteris demogràfics estatals que ara existeixen, dinamitzar la Universitat al no dependre d’una llei feta a mida del Govern central de Madrid, convertir a la institució ICREA en una generadora de posicions per a investigadors predoctorals i postdoctorals, situar la difusió de la ciència en primera plana dels mitjans de comunicació públics. Finalment, un altre punt estratègic és invertir decididament en la transferència tecnològica creant ajuts “llavor” que permetin anar des del laboratori acadèmic al desenvolupament industrial.

A mode de reflexió, la intervenció de Josep M. Martorell va finalitzar citant un fragment del llibre “Carta a un indecís”, d’Eduard Voltes: “Si algú t’ha dit que la independència ho resol tot, t’ha mentit. …Molts pensem que és una gran oportunitat per solucionar moltes coses, però no té propietats màgiques. La independència és només un instrument, una eina…”.

Després de la intervenció dels dos ponents, va començar un col·loqui amb el públic assistent, en el que es van plantejar qüestions com ara la situació de la Universitat en relació als centres de recerca, la política centralitzadora del govern espanyol amb l’exemple concret dels CIBER, el finançament dels grups de recerca consolidats per part de la generalitat de Catalunya i moltes altres.

Debat, generació d’idees, discussió d’aquestes, ment oberta a la crítica constructiva…tot això amb la il·lusió dels qui pensem que val la pena construir un país nou. En recerca, estem preparats!