30-01-2015

Catalunya, model a seguir en investigació

Josep Maria Llovet, investigador mèdic expert en càncer de fetge, professor ICREA i director d’un programa de recerca a l’escola de medicina Mount Sinai, a la Universitat de Nova York és el protagonista d’una nova entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ qe publica Vila web en anglès i en català. En aquesta entrevista, a la pregunta “Què pot aportar una Catalunya independent al món?”, Llovet respon: “pel que fa a l’assistència sanitària i la investigació, Catalunya ha estat reconeguda internacionalment com un model a seguir a causa de la respectabilitat excepcional assolida pel nostre sistema de salut i per diversos grups de recerca que es destaquen en l’àmbit biomèdic. Estem segurs que el nostre estat català donarà prioritat a aquesta força i proporcionarà les eines necessàries per a millorar aquest èxit.”

Podeu llegir l’entrevista sencera en l’enllaç a Vilaweb.

29-01-2015

D’on prové el diòxid de carboni dels llacs?

Prop de la meitat de les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels llacs de tot el món són el resultat d’un procés que no s’havia considerat fins ara: la meteorització de les roques de la conca. Aquesta és una de les principals conclusions d’un article científic publicat per la revista Nature Geoscience i signat per Rafael Marcé (Institut Català de Recerca de l’Aigua-ICRA i Departament d’Ecologia de la UB); Josep-Anton Morguí (Departament d’Ecologia de la UB i Institut Català de Ciències del Clima, IC3), i Biel Obrador, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol (Departament d’Ecologia de la UB).

Aquest treball científic, el primer que quantifica l’impacte de la meteorització de les roques en el balanç de les emissions de CO2 als llacs, s’ha centrat en l’estudi del paper dels llacs com a destinació del carboni procedent de la conca hidrogràfica. Com a sistemes model, s’han estudiat dades d’un total de cent un embassaments repartits per tota la península Ibèrica i representatius d’un ampli rang de condicions geològiques i ambientals. La potència de l’estudi es troba precisament en el fet que es fa una estimació de la importància d’aquest procés en tots els llacs del món, expliquen els autors.

Segons les conclusions, el fenomen de la meteorització de les roques de la conca és especialment important en llacs ubicats al tròpic i a latituds temperades, i no tant a les zones boreals. Per tant, els efectes del procés de meteorització no serien només significatius en àrees del món amb una geologia dominada per les roques calcàries, sinó que tindria una rellevància a escala global.

Referència: Rafael Marcé, Biel Obrador, Josep-Anton Morguí, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol. «Carbonate weathering as a driver of CO2 supersaturation in lakes». Nature Geoscience, gener de 2015. DOI: 10.1038/ngeo2341

26-01-2015

Més avenços en fàrmacs controlats per la llum

Al setembre del 2013 ens vàrem fer ressò en aquest blog d’un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca i liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i de la Universitat de Barcelona (UB). De forma molt simplificada, podríem dir que l’objectiu del projecte era trobar molècules que controlessin les interaccions proteïna-proteïna (PPI), però que només fossin actives a l’exposar-se  a la llum. D’aquesta forma, si aquestes molècules foto-commutables fossin fàrmacs, es podria controlar la seva activitat (de forma externa, no invasiva) amb la simple exposició d’una àrea del cos a la llum, aconseguint així fàrmacs més selectius i amb menys efectes  secundaris. Les aplicacions terapèutiques més immediates dels inhibidors foto- commutables anirien dirigides a malalties que afecten al teixit superficial com per exemple la pell, la retina o les membranes mucoses externes.

Ara, en experiments recents, els mateixos investigadors han fet un pas més enllà, i han descobert que les molècules foto-commutables no és necessari que tinguin una estructura rígida, com s’havia pensat en un principi, sinó  que les molècules amb estructures flexibles mostren una gran capacitat per inhibir les PPI, així com una major capacitat foto commutadora.  Per tant, l’absència d’una estructura rígida i helicoïdal no és una limitació, de manera que quan els investigadors seleccionen molècules candidates per ser inhibidors foto-commutables del PPI, s’amplien les seves possibilitats ja que poden cercar entre un grup molt ampli de pèptids flexibles.

Referència complerta:  André Martin-Quiro, Laura Nevola, Kay Eckelt, Sergio Madurga, Pau Gorostiza and Ernest Giralt. “Absence of a Stable Secondary Structure is not a Limitation for Photoswitchable Inhibitors of b-Arrestin/b-Adaptin 2 Protein-Protein Interaction”. Chemistry & Biology, 22, 31-37, 2015.

16-01-2015

Què en pensa sobre la independència Joandomènec Ros, president de l’IEC?

Joandomènec Ros, biòleg especialista en biologia i ecologia d’organismes i comunitats bentòniques en el medi marí, actualment president de l’Institut d’Estudis Catalans, és un altre dels entrevistats de Vilaweb dins la sèrie  ”Faces of independence”. En l’entrevista, a la pregunta de “Què pot aportar al món una Catalunya independent?” Ros respon, entre altres coses: “És capdavantera en recerca científica, en solidaritat (no tan sols amb els altres pobles d’Espanya, sinó amb totes les causes que ho mereixen en tot el món) i ha fet sempre de la cultura, en totes les variants, un senyal d’identitat.”

Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç a vilaweb

13-01-2015

Rafael Simó, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, explica per què i per a què vol la independència

Rafel Simó, químic, oceanògraf i investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una entrevista de la sèrie ’Faces of independence’ de VilaWeb.

Rafael Simó apunta en aquesta breu entrevista les raons que el porten a optar per la independència, tant de caire sentimental com històric, i de projecció de futur: la gran oportunitat que suposa la construcció d’un nou estat, amb una nova constitució i la possibilitat de debatre el model. En segon lloc, Simó exposa què creu que una Catalunya independent pot aportar al món. Reproduim aquí un fragment d’aquest punt:

“som un poble creatiu (tant en l’àmbit de les arts com en el de la recerca científica), que resulta atractiu per la barreja de tarannà, clima i paisatge. Això m’ho diuen molts científics de tot el món amb qui tracto. Hauríem d’aprofitar-ho per establir i enfortir llaços de cooperació en la construcció de coneixement i innovació en tots els àmbits, no pas per convertir-nos en un país de serveis.”

Si voleu llegir l’entrevista sencera, aquí teniu l’enllaç: