25-02-2015

Eudald Carbonell opina sobre la independència de Catalunya

De nou us oferim un enllaç a una entrevista a un científic, en aquest cas Eudald Carbonell, de la sèrie “Faces of Independence” que publica VilaWeb. Carbonell, destacat arqueòleg, respon a la pregunta de què pot aportar una Catalunya independent al món amb les següents paraules: “Catalunya ha participat en la revolució agrària, en la revolució industrial i en la revolució científico-tècnica. Aleshores, Catalunya, com a país petit, pot aportar una experiència mil·lenària. Amb un enfocament modern, podem ajudar a construir una realitat universal. És a dir, no s’ha de ser gran per a fer una aportació. Es pot ser molt petit, però gran de pensament.”

Eudald Carbonell va ser una de les personalitats científiques que va aparèixer al vídeo “Estem preparats per ser capdavanters en recerca”, que va preparar la nostra sectorial en col·laboració de la Sectorial d’Audiovisuals.

22-02-2015

Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya

B-W_oIEIEAA9_eV

El dissabte 21 de febrer va tenir lloc una jornada sobre el futur de la recerca a Catalunya,  amb una gran participació de persones vinculades amb el món de la recerca, que van omplir la Sala Prat de la Riba de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona.

La jornada va començar puntualment a les 10 del matí, amb la presentació que en van fer el coordinador de la sectorial de recerca, Jordi Font, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.

Tot seguit es van iniciar les taules rodones, que es van dedicar a «Gestió del sistema», «Estructures de recerca», «Finançament», «Carrera professional i aspectes laborals», i «Innovació i transferència a la societat». Totes les taules van comptar amb la presència de persones rellevants i amb expertesa en cadascun d’aquests temes, i les seves exposicions es van poder discutir amb el públic assistent.

Al finalitzar la darrera taula rodona, els assistents van tenir ocasió de debatre i comentar diversos aspectes que s’havien tractat durant la jornada. Com a cloenda, en Josep Lluís Pelegrí, de la sectorial de recerca, va resumir i destacar els punts més importants discutits.

Ara, a partir de les discussions originades en la jornada, redactarem un document que reculli les principals idees i conclusions a les que s’ha arribat. Aquest document serà distribuït perquè tothom hi pugui fer correccions, aportacions i comentaris. La idea és aconseguir un document consensuat i sintètic, per presentar-lo a la societat i als polítics com a marc definitori del model de recerca que volem per al nou país.

La jornada va tenir una bona repercussió a les xarxes socials (twitter, amb el hashtag #FuturRecerca) i a la premsa escrita (El Punt Avui). A sota podreu trobar l’enllaç a aquest article i també a un vídeo que ha preparat l’IEC amb els talls més significatius que es van enregistrar durant la jornada (cadascuna de les 5 taules rodones i la cloenda).

A continuació us oferim el resum dels punts més importants, temes controvertits i comentaris diversos, que van tractar-se en la reunió. Moltes gràcies a tots els ponents i participants que van fer que la jornada fos un èxit!

PUNTS TRACTATS EN LA JORNADA SOBRE EL FUTUR DE LA RECERCA A CATALUNYA

Planificació d’un full de ruta:

  • Creació d’un Ministeri de Ciència
  • Dedicació a recerca d’un % del PIB mínim del 2%
  • Identificar i partir d’estructures actuals
  • Optimitzar la gestió dels recursos
  • Acords amb estats veïns
  • Internacionalització
  • Transferència de tecnologia
  • Agència Nacional de Recerca Catalana

Model de recerca

  • Partir d’estructures i sistemes exitosos que tenim
  • Estructures polítiques estables
  • Dotació econòmica estable
  • Dimensionament a la mida del país
  • Col·laboració en xarxes
  • Simplificació i optimització de la gestió
  • Promoure excel·lència evitant endogàmies
  • Projectes de centre/grups/individuals
  • Donar veu als científics (top-down i bottom-up)
  • Carrera científica
  • Carrera professional de tècnics i gestors científics
  • Sistema educatiu i formació d’investigadors
  • Capital hum`s altament format per recerca bàsica i aplicada
  • Sistema de control (avaluació de resultats)
  • Finançament basal per part del sector públic

Transferència de tecnologia

  • Spin-offs i patents
  • Legislació que facilita la transferència
  • Plataforma o empresa multi-centre de transferència
  • Comercialització de productes
  • Co-inversió público-privada
  • Incentius fiscals recerca món privat
  • Impacte i valor social
  • Integració països catalans (IEC)

Xarxes (Universitats, centres GenCat, CSIC, hospitals, empreses)

  • Modernitzar i innovar la organització de la recerca
  • Optimitzar la utilització de recursos (grups i centres)
  • Assegurar execució de pressupostos
  • Promoure sinèrgies i grups competitius
  • Transferència de coneixement
  • Optimitzar la formació d’investigadors a tots els nivells

Universitats, recerca i transferència

  • Finançament basal de la recerca universitària
  • Model de funcionament universitari
  • Autonomia i flexibilitat en transferència de tecnologia
  • Motivació per a contribuir a canviar el món
  • Complementarietat de recerca i docència
  • Model de recerca basat en la Universitat

Aspectes controvertits

  • Centralitzar (pocs centres) o vertebrar (més grups i més territori)?
  • Descentralitzar però enxarxats?
  • Potenciar recerca àmplia o focalitzar-la?
  • Plataforma multi-centre per detecció i transferència de tecnologia?

Comentaris diversos

  • Corrupció inversament proporcional a inversió en formació
  • Inversió en recerca dóna rèdits en PIB
  • Mínim comú denominador per la construcció d’un nou model

11-02-2015

Un estudi d’investigadors de l’IBEC i la UPC demostra que en els teixits vius també es produeix fracking

En un article publicat recentment a la revista Nature Materials, investigadors de l’IBEC i de la UPC han descobert el fracking cel·lular. L’equip investigador va desenvolupar noves tecnologies per sotmetre teixits epitelials a deformacions mecàniques. “Volíem entendre com responen els teixits vius a les deformacions que experimenten com a conseqüència del batec del cor o de la respiració pulmonar”, explica Xavier Trepat. “Esperàvem que enfront de deformacions molt grans els teixits es fracturarien per excés de tensió, tal com altres científics havien proposat anteriorment. Sorprenentment, vam veure que es fracturaven per fracking”.

El concepte de fractura hidràulica o fracking, es refereix habitualment a l’ús de fluids altament pressuritzats per fracturar el subsòl i alliberar petroli i gas. Gràcies a aquest estudi, ara també sabem que un fenomen similar té lloc també en els teixits epitelials, que recobreixen les superfícies internes i externes del nostre organisme. Ara bé, les conseqüències del fracking en el subsòl i en els teixits vius són diferents. “La ruptura del subsòl de la terra és irreversible, mentre que el cos és capaç de reparar les ruptures hidràuliques en menys de cinc minuts”, afirma Laura Casessis, primera autora de l’article. “Per aquest motiu, en condicions normals les pressions hidràuliques que es generen en el cos no provoquen cap problema. Però en condicions patològiques o en teixits envellits, el fracking podria causar o agreujar malalties inflamatòries que es caracteritzen per la infiltració de fluid en els teixits”.

El descobriment del fracking en teixits vius obre la porta a noves aplicacions biotecnològiques. Segons Xavier Trepat, investigador principal del grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits de l’IBEC, professor investigador ICREA i professor associat en la UB que ha liderat la recerca, “una d’elles seria l’alliberament selectiu de fàrmacs. Es podria utilitzar aquesta tècnica per causar petites fractures reversibles en teixits de difícil accés, i utilitzar aquestes fractures per subministrar fàrmacs de forma controlada”.

04-02-2015

Construint el país que volem: Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya

El proper 27 de setembre tindran lloc les eleccions que marcaran el destí de Catalunya. Una victòria clara de l’independentisme és la condició necessària per proclamar l’estat propi amb garanties d’èxit. Tot i que molts de nosaltres ens haguéssim estimat més que les eleccions s’haguessin fet molt abans, el cert és que amb aquest ajornament se’ns presenta una gran oportunitat per tal de definir com serà l’estat propi quan siguem independents. Visualitzar com serà el nou país  és molt important per convèncer els indecisos i poder així  guanyar les eleccions.

Aquesta definició  s’ha de fer palesa en diferents àmbits, i cadascú des de la seva experiència personal i professional pot aportar-hi el seu granet de sorra. També en l’àmbit de la recerca, tots els que hi estem implicats d’una manera o altra ens hem d’esforçar per definir clarament quin és el model que desitgem per Catalunya quan esdevingui independent. És per això que la Sectorial de Recerca per la Independència de l’ANC organitza el dissabte 21 de febrer la Jornada sobre el Futur de la Recerca en l’escenari d’una Catalunya independent. La idea és debatre entre professionals del sector quins són els principals problemes que cal abordar per a organitzar de manera eficient la recerca a casa nostra i com hauria de ser el període de transició.

Des de les institucions responsables del desenvolupament de la recerca a Catalunya, les universitats i els diversos centres, hem recopilat temes i qüestions que considerem importants i que volem debatre amb actors rellevants de l’àmbit. Hem convidat persones que poden aportar visions específiques i complementàries perquè ens les exposin, i, a partir d’aquí, es recolliran les opinions de la resta de participants. Volem arribar a unes conclusions que resumirem en un primer document de síntesi amb la idea de fer-lo arribar als partits i a les forces polítiques que hauran d’emprendre la construcció de les noves estructures de la Catalunya independent.

Hem agrupat els temes en cinc blocs: Gestió del sistema de recerca; Estructures de recerca; Finançament; Carrera professional i aspectes laborals, i Innovació i transferència a la societat.

Per a cada bloc hi haurà una petita presentació a càrrec d’un ponent, seguida d’una discussió entre un grup d’uns quants convidats més, en què també es respondran les preguntes formulades per la resta d’assistents. En la segona sessió de la jornada, a la tarda, s’organitzarà la recollida de totes les aportacions als diversos temes i la preparació del document de síntesi que es presentarà al cap d’unes setmanes.

Trobareu el programa provisional de la jornada i el formulari d’inscripcions al següent enllaç:

http://www.iec.cat/activitats/jornades/jfrc.asp