13-06-2018

D’oportunitats perdudes que es podrien reconduir

Darrerament estem parlant molt, a tots nivells, d’oportunitats perdudes. Davant de tal possibilitat, el que cal fer és no llençar la tovallola. No amb el país, no amb la ciència. Des de 2015 estem publicant en aquest bloc un seguit d’articles lloant el que podrem fer per la recerca quan siguem independents. Ara era el moment dels gestos, de les proves, de les intencions reveladores.

Amb un Govern tot just creat s’ha perdut una nova oportunitat: la de tenir una conselleria de Ciència. O de Coneixement, en qualsevol de les formes utilitzades cada cop més tant per governs regionals (sota concepte europeu de regió) com estatals. Ja sigui de Ciència, Tecnologia i Arts, com a Baden-Württemberg, sòcia de Catalunya a la xarxa dels 4 Motors d’Europa i referent en recerca i innovació, o de Ciència, Innovació i Universitats, com el flamant ministeri de l’Estat espanyol, o de Coneixement, Recerca i Universitat com a Andalusia.

Una de les aspiracions més repetides ha estat la de tenir un govern que prioritzi el coneixement. Recollim algunes de les frases llegides en els successius anys en el bloc de Científics per la Independència:

“Una nova oportunitat, una aposta per la recerca” (Jorge Diogène, investigador de l’IRTA, 25/09/2015)

“Per a la ciència i les universitats, la independència de Catalunya és una gran oportunitat” (Quim Bosch, gerent de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i divulgador, 21/12/15)

“En el terreny de la formació superior, la recerca i el desenvolupament, es veu clarament la diferència entre la manera de fer de catalans i espanyols” (Joaquim Bruna, catedràtic de matemàtiques a la UAB, 16/09/15)

“L’aposta per un model de recerca d’èxit per part de la Generalitat de Catalunya ha creat una singularitat dins l’Estat que es veu recompensada any rere any a nivell europeu” (Javier del Campo, University of British Columbia. 08/09/15)

“Sense ciència no hi pot haver un país, una Catalunya amb un estat competent, no competitiu, a Europa” (Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, 25/09/15)

“La recerca científica i tecnològica ha de ser un dels pols estratègics bàsics de qualsevol país que pensi en el benestar de tots els sectors de la població” (Jordi Font i Ferré, professor d’Investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, 28/07/15)

“Justament, en l’àmbit de recerca és on hem mostrat tenir un model propi, diferenciat i d’èxit”, (Montserrat Daban, assessora a la Secretaria d’Universitats i Recerca, 22/07/15)

“Hem detectat un interès i una preocupació creixent dels darrers governs catalans per la recerca, per la seva promoció i suport, pel seu futur i, ara, un compromís perquè aquest àmbit estigui entre les prioritats del nou país que volem crear” (Martí Pumarola, catedràtic d’universitat, adscrit al Departament de Medicina i Cirurgia Animals de la UAB, 02/09/17).

Hem volgut manllevar aquestes frases d’alguns dels molts autors que ens han fet arribar les seves reflexions. Ara no som ni on abans érem, ni on volem ser. Però sí podria ser el moment de veure algun senyal.

Prioritzar la ciència és, com ens referiem a l’inici, donar-li un pes específic i rellevant al Govern. És evident que com més lluny ets dels nuclis de decisió i de les taules de govern, menor és la priorització. El tema no és només de diners. Es tracta d’entendre com funciona el coneixement, saber que la recerca, malgrat ser sector públic, no és una activitat que ha de ser mesurada amb els paràmetres habituals a l’administració. Que fer recerca és una activitat que no pot estar sotmesa als controls ex-ante propis i necessaris al sector públic. Que cal tenir una visió transversal del coneixement, com a generador de societats més informades, lliures i competitives. Que cal posar el coneixement al centre de l’agenda 2030, ja que el paper de la ciència per encarar els objectius de desenvolupament sostenible és cabdal. Els governs ho estan entenent.

Cap als anys 90 del segle passat es va començar de veritat a posar la recerca al centre de les polítiques de govern, amb un comissionat d’Universitats i Recerca. Després es va posar en marxa el DURSI, elevant la ciència a rang de conselleria. Després, algunes raons econòmiques i algunes lògiques de partit van situar Universitats i Recerca dins d’Economia, en línia directa amb el conseller, però amb una singularitat necessària per impulsar un sistema que, en el fons, té un cert grau de fragilitat. La línia directa es va perdre en certa mesura en passar dins d’Empresa. Cal anar endavant, mai enrere. La recerca ha de tenir un lloc propi i visible a la taula del Govern.

El lloc a l’Executiu no garanteix fer bé les polítiques. Aquests darrers anys a l’Estat la recerca era dins d’”Economia y Competitividad”, però amb un ministeri d’Hisenda que manava massa sobre les polítiques científiques. Érem nosaltres els del model de recerca d’èxit.

I ara? Ara, probablement ja no hi ha marge per una crear una conselleria de Ciència i Universitats (amb o sense Innovació). Però un instrument amb més recursos i més autonomia i capacitat de decisió seria una reveladora imatge de priorització. No ens hauríem de conformar amb menys.

12-04-2018

Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió us volem a casa!

Aquest diumenge, tenim una cita a Barcelona. L’Espai Democràcia i Convivència, del qual l’Assemblea Nacional Catalana n’és membre, conjuntament amb moltes altres entitats i organitzacions de la societat civil, ha convocat una manifestació multitudinària que recorrerà l’avinguda Paral·lel de Barcelona. La cita serà a les 12:30 h.

El lema de la manifestació serà “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió us volem a casa!”. De moment ja hi ha més de 500 autocars contractats de diversos punts del territori que arribaran a Barcelona al matí, de manera que es preveu una manifestació multitudinària.

El moment d’excepcionalitat política i d’alt grau de repressió obliguen la ciutadania a defensar la democràcia i les llibertats. Diumenge, doncs, hem de ser-ne molts i hem d’omplir l’avinguda Paral·lel de Barcelona per demostrar que no farem ni un pas enrere.

Diumenge, tothom a Barcelona!

Declaració de la Taula del Personal Universitari de Catalunya

La nostra sectorial s’adhereix a la declaració que ha fet pública la Taula de Personal Docent, Investigador i PAS de la plataforma Universitats per la República, que reproduïm a continuació:

Com a membres de la Taula de Personal Docent, Investigador i PAS de la plataforma d’Universitats per la República denunciem l’escalada repressiva per part de l’Estat espanyol contra els polítics i ciutadans que volem exercir lliurement els nostres drets fonamentals i democràtics, especialment les persones empresonades i encausades des de l’octubre fins als darrers dies de març. Denunciem també l’ofensiva contra els membres del Govern legítim de la Generalitat i altres representants polítics exiliats amb l’antidemocràtica reactivació de les euroordres. Pensem també que el comunicat de mínims que han fet públic els rectors i la rectora de les universitats públiques catalanes condemnant el nou empresonament de diputats i polítics és clarament insuficient perquè no denuncia prou fort l’embat repressiu de l’Estat espanyol contra les institucions i organitzacions socials catalanes i la conculcació de drets humans fonamentals contra artistes i professionals tant de Catalunya com d’Espanya. Tot i així, pensem que és un punt de partida en la línia que ha marcat el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, interpretant la voluntat majoritària de la cambra i demanant un front ampli polític i social contra la involució democràtica i repressiva de l’Estat espanyol.

En aquest context, ens proposem dotar de continguts el compromís contra la repressió de tots els universitaris i investigadors de centres públics i cridem a reactivar i impulsar accions als llocs de treball i a tots els organismes i assemblees dels quals ens dotem les universitats i altres centres de recerca: claustres, juntes de facultat o d’escola, consells de govern, consells de departament, taules sindicals, assemblees diverses, etc.

Per tant, proposem les següents línies d’actuació i accions per fer explícit que la Universitat rebutja tota “normalització” de la repressió:

Promoure i impulsar debats transversals per explicar i denunciar totes les accions repressives de l’Estat que volen criminalitzar la dissidència, per reivindicar els valors democràtics i humans que no es poden seguir degradant al nostre país, i per denunciar que la situació actual és deguda a les reiterades violacions de la legalitat democràtica per part del règim neofranquista.

Promoure aturades parcials de l’activitat acadèmica en dies i horaris prèviament acordats i anunciats, i donar suport a les convocatòries de manifestacions, vagues i aturades que puguin promoure les organitzacions sindicals i socials.

Considerar la Universitat com a llocs de refugi per als ciutadans i polítics que pateixen persecució per la seva acció democràtica, i obrir els nostres aularis i espais universitaris per facilitar les trobades i reunions entre agents polítics i socials que vulguin acordar estratègies unitàries antirepressives.

Organitzar equips de treball als nostres claustres i organismes de representació per debatre el paper de la universitat pública en la millora de la docència i la recerca en la nova societat republicana catalana, participant activament del necessari procés constituent que hem d’emprendre entre tots.

Organitzar candidatures republicanes a les eleccions que es convoquin als òrgans universitaris de representació, començant per les properes eleccions a claustrals del PDI i del PAS de la Universitat de Barcelona.

Treballar per organitzar al més aviat possible un Claustre interuniversitari que prengui acords de fons en el necessari compromís universitari amb el procés constituent de la República.

Fem possible que la universitat catalana torni a ser una institució compromesa amb els seus valors essencials de defensa de les llibertats humanes, democràtiques i nacionals, i que promogui debats crítics i ponts de diàleg amb tots els agents socials i polítics que vulguin superar el règim caduc del 75-78, per construir un nou país compromès amb els valors humans i republicans de la nació catalana.

Catalunya, 24 de març de 2018

13-12-2017

Inconstitucionalitat i vulneració de drets fonamentals que comporta l’aplicació de l’article 155

El Col·lectiu Praga i la Comisssió de Defensa dels Drets de la Persona de l’ICAB van organitzar un acte el dia 1 de desembre sobre les mesures de desplegament a Catalunya de l’article 155 CE. A continuació podeu veure les conclusions a que es va arribar, que sens dubte són demolidores:

CONCLUSIONS SOBRE LA INCONSTITUCIONALITAT I LA VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS QUE COMPORTEN LES MESURES APLICADES A CATALUNYA PEL GOVERN DE L’ ESTAT, VIA ARTICLE 155CE. ACTE CELEBRAT AL COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA I ORGANITZAT PER LA COMISSIÓ DE DEFENSA DE L’ ICAB I PEL COL·LECTIU PRAGA.

Les mesures adoptades i aplicades a Catalunya pel Govern del PP, amb el suport del PSOE i de Ciudadanos, i aprovades pel Senat, són inconstitucionals per les següents raons:

 PRIMERA.- El requeriment previ fet pel Govern del Partit Popular al Govern de la Generalitat vulnera l’article 155CE en tant que no indica quines són les obligacions constitucionals que s’afirmen incomplertes i no defineix el marc ni la finalitat legítima de les mesures que es pretenen adoptar.

 SEGONA.- La tramitació de la sol·licitud pel Senat també és inconstitucional: el Senat no va complir amb la seva funció constitucional de control, perquè les mesures proposades i finalment aprovades són propostes genèriques i de decisió futura que es deixen en mans del propi Govern de l’Estat.

 TERCERA.- Les mesures adoptades pel Govern de l’Estat no s’ajusten als principis jurídics de concreció, de necessitat i idoneïtat i de proporcionalitat, de manera que no responen a les finalitats previstes en el propi text de l’article 155 CE, que només permet les mesures indispensables per obligar al compliment de les obligacions constitucionals incomplertes o per protegir l’ interès general.

 QUARTA.- L’ article 155CE no permet substituir a les autoritats catalanes, ni desapoderar-les de les seves competències i funcions. Les mesures que l’ article 155 preveu són, exclusivament, d’execució i han de ser adoptades i aplicades de manera restrictiva, mai amb el caràcter genèric i expansiu que les està caracteritzant.

 CINQUENA.- L’ autonomia, entesa com a direcció política i jurídica de la societat catalana, no pot ser objecte de transferència al Govern de l’ Estat; fer-ho suposa la vulneració de l’ article 2CE i del 152.2 CE, que reserva qualsevol modificació de la norma estatutària als procediments en ella establerts i, en conseqüència, també resulta contrari a l’ ordre constitucional de distribució de competències entre els diferents òrgans de l’ Estat.

 Per això,

 a).- El cessament discrecional del President, Vicepresident i Govern de la Generalitat no té cabuda a l’ article 155CE i és contrari a l’ article 2CE i 152.2.CE, a l’ ordre constitucional de distribució de competències, i als articles 66 i 67 de l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya.

 b).- La facultat del President de la Generalitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions no pot ser, en cap cas -tampoc en aplicació de l’ article 155CE-, objecte de transferència al Govern de l’ Estat; per això la dissolució del Parlament que s’ ha imposat vulnera els articles 2 i 152 del text constitucional i els articles 55, 73, 74 i 75 de l’ Estatut d’ autonomia de Catalunya.

 c).- L’ Administració de la Generalitat de Catalunya s’està intervenint sense especificar-ne les mesures concretes, ni la seva intensitat i extensió, i sense determinar els actes administratius que poden ser objecte de substitució per part dels òrgans de l’Estat. Això provoca una substitució general i discrecional de tota l’administració i vulnera l’article 143 de l’Estatut d’autonomia en relació amb els articles 1, 2 i 71 del mateix cos legal.

d).- La intervenció absoluta de les finances de la Generalitat de Catalunya suposa la vulneració de l’ article 2CE, de l’ ordre constitucional de distribució de competències i dels articles 201 i 202 de l’ Estatut d’ autonomia.

 e).- La supressió d’ oficines, càrrecs i comissions de la Generalitat de Catalunya és contrària a l’ article 2CE, a l’ ordre constitucional de distribució de competències i a l’ article 143 de l’ Estatut d’ autonomia en relació als articles 1, 2 i 71 del mateix Estatut. Cal remarcar que també s’ ha suprimit la Comissió especial sobre la violació de dret fonamentals a Catalunya, creada per investigar els fets que varen succeir el dia 1 d’ octubre als col·legis electorals.

 Les mesures adoptades i aplicades a Catalunya pel Govern del PP, són contràries als següents drets fonamentals:

PRIMER.- Vulneren el dret fonamental a la participació política dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, establert a l’ article 23.1.CE, i d’accés en condicions d’ igualtat a les funcions i càrrecs públics dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya, regulat al segon paràgraf del mateix precepte, perquè s’ha decidit la dissolució del Parlament de Catalunya per un govern que no està legitimat per fer-ho.

Aquesta mesura també és contrària a l’ article 21 de la Declaració Universal de Drets Humans, a l’ article 25 del Pacte Internacional de drets civils i polítics, i a l’ article 3 del Conveni Europeu de drets humans.

SEGON.- L‘aplicació de l’ article 155CE i l’ obligació d’ acatament i de lleialtat a la Constitució que el justifica, suposen la vulneració dels drets fonamentals a la llibertat de consciència i a la llibertat d’ expressió establerts a l’ article 20CE; en definitiva, comporten la vulneració del dret a discrepar.

 TERCER.- Encara que no sigui conseqüència directa de l’ aplicació de l’ article 155CE, però sí una actuació paral·lela dels òrgans de l’ Estat, s’ ha de deixar constància de la vulneració de drets fonamentals que suposa la incoació dels procediments penals a dos dirigents d’ organitzacions de la societat civil catalana (ANC i OMNIUM), als membres de la Mesa del Parlament de Catalunya, als membres del Govern de Catalunya i als caps dels Mossos d’ Esquadra: el seu Major i la seva Intendent. En aquests procediments penals es vulnera el principi de legalitat en la mesura que es força de manera indeguda els tipus penals de rebel·lió i sedició, es vulnera el principi de proporcionalitat perquè no hi ha justificació suficient per a la presó provisional, i, finalment, s’ infringeix el dret fonamental a un jutge predeterminat per llei, al haver-se atribuït la competència primer a l’ Audiència Nacional i després al Tribunal Suprem.

04-12-2017

Davant la injustícia, anirem a Brusel·les! punt de trobada pels simpatitzants i afiliats de la sectorial d’Universitats i Recerca

Avui hem sabut que el president de la nostra entitat, Jordi Sánchez, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el Vice-President Junqueras i el Conseller Forn seguiran empresonats injustament, per culpa de l’arbitrarietat i l’acció repressora de l’estat espanyol. Davant d’això, ara més que mai, volem fer sentir la nostra veu, aquest cop des del cor d’Europa.

Un grup de membres de la nostra sectorial han estat preparant cartells propis per fer-nos visibles a la manifestació. Els que vulgueu afegir-vos-hi el punt de trobada és Place Jean Rey cantonada Rue Belliard a les 10h15 per poder anar junts amb els nostres cartells.

Fem sentir la veu dels catalans a Europa!

07-11-2017

Dos investigadors renuncien als Premis Fundació Princesa de Girona

 

Dos investigadors que desenvolupen la seva tasca a Catalunya, Bernat Ollé i Romain Quidant,  han renunciat als premis de la Fundació Princesa de Girona, retornant tant l’import dels premis -10.000 euros- com les escultures del guardó, i demanant que l’entitat esborri tot vincle amb la Fundació. La seva renúncia, tal com han fet palès en una carta que han fet pública, es deu a l’actitud de Felip VI en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Específicament, els investigadors comenten que la Casa Reial ha “liquidat” la tasca que l’entitat ha dut a terme durant anys per “construir ponts” i critiquen que el rei hagi donat “un vistiplau explícit” a “l’onada de repressió” que viuen les institucions catalanes, “incloent-hi l’empresonament de líders cívics i del govern legítimament escollit pels votants catalans”.

Des de la nostra Sectorial, volem agrair i donar suport a aquests dos investigadors per aquest gest, ple de dignitat i coratge.

 

 

09-10-2017

El blog Científics per la Independència segueix actiu

La jornada extraordinària d l’1 d’Octubre va posar de manifest les dues cares contraposades de la naturalesa humana: d’un costat, l’estultícia, l’odi, la covardia, la violència irracional, la misèria moral i intel•lectual; de l’altre, la intel•ligència, la cooperació, la generositat, la il•lusió, la determinació pacifica. L’1 d’Octubre va ser un d’aquells moments singulars en la historia en que la força individualment minúscula de la majoria determinada se sobreposa a la força majúscula d’una minoria corrupta i opressora.

Tot  que en principi es preveia tancar tancar el blog, els esdeveniments d’aquestes darreres setmanes ens han decidit a mantenir-lo obert. El diumenge vàrem ser molts els professors i els científics, els qui, al costat de tot un poble – els pagesos, els impressors, els bombers, els mestres, els advocats, els artistes, els escriptors, els empresaris, …, tots els treballadors (i els jubilats!) – vàrem defensar la llibertat amb una determinació i valentia que molts no sospitàvem que posseíem.

Us demanem, aquells que ho vulgueu, que ens envieu un petit escrit sobre com vareu viure el referèndum de l’1 d’Octubre. Com sempre, entrades curtes (duescentes, trescentes, no més de cinccentes paraules). Circuleu aquesta invitació als vostres col•legues.

Envieu les vostres contribucions a contacte@cientificsperlaindependencia.cat Adjunteu un fotografia i una curta biografia.

26-09-2017

Il·lusió i indignació, nou escrit al blog Científics per la Independència

Avui el blog Científics per la Independència publica un escrit de Dolors Viñolas, professora de la Universitat de Barcelona, que us reproduïm a continuació. Són més necessàries que mai aquestes paraules, que ens parlen de fer fora la por, i de com la nostra força rau en la nostra il·lusió de bastir un nou país.

“Ens mou la il·lusió de construir un món millor i ens mou la indignació del maltracte. Parlem d’una llarga història que ja fa massa temps que dura. Parlem d’un món d’il·lusió cuit a foc lent, amb perseverança i pacifisme, amb paciència i humilitat. Parlem d’una cultura mil•lenària que sempre ha caminat deixada de la mà de Déu. Parlem d’un imaginari que ve de lluny i que el vam olorar en els vespres de la nostra infantesa, al menjador de casa. Parlem d’esperança i de futur. Parlem de progrés, d’una voluntat per enfortir els pilars de la ciència i la tecnologia en una societat que ens és aliena: la societat artificiosa del govern espanyol –una societat que ens té vetades totes les ajudes-. Parlem de construir una societat nova que opta per apostes valentes. Parlem de persones, cadascuna d’elles amb un llum encès al cor i amb les mans rústegues de treballar el fang. No tinguem por. No es pot bastir un nou edifici sense uns bons fonaments, i aquests ja els tenim. No ens ha de preocupar la incertesa de les coses que vindran. Tenim bons arquitectes. No tot sortirà al gust de tothom però en aquesta nova casa, totes i tots hi tindrem cabuda, tots i totes hi tindrem un plat a taula. D’això no en dubteu.”

21-09-2017

Presentació del Manifest “La universitat i la recerca pel SÍ l’1 d’octubre

publicponentsEl dimecres 20 de setembre, la comunitat científica va presentar el Manifest “La universitat i la recerca pel SÍ l’1 d’octubre”. L’acte va comptar amb la intervenció destacada de quinze científics, professors i gestors de recerca representatius de la ciència capdavantera que es fa al nostre país, en diferents àmbits de coneixement i procedents de diferents institucions.
Els participants van expressar el seu suport al referèndum i van exposar diverses raons defensant el vot pel SÍ a la independència. Tot ells van coincidir en la importància de qüestionar, argumentar i debatre per tal de poder avançar en el coneixement, ja sigui en les seves respectives àrees com en la societat en general. Quelcom que, ahir més que mai, es troba a faltar a l’estat espanyol. La
reivindicació per una societat basada en el coneixement va ser reiterada al llarg de l’acte tant des del punt de vista formatiu, per part dels diversos professors universitaris participants que manifestaven la seva voluntat de comptar amb un sistema d’educació superior més competitiu, com també des de l’àmbit de la recerca.
Per últim es va llegir el manifest que ha comptat amb 1.800 adhesions de les quals 1.300 són de personal vinculat a les universitats i 500 d’altres institucions científiques com ara centres de recerca, centres hospitalaris, i d’altres. Dels signants, uns 200 són catedràtics d’universitats, professors d’investigació i ICREA.

TEXT DEL MANIFEST La universitat i la recerca, pel SÍ l’1 d’octubre

“Nosaltres, professors, investigadors, tècnics, administratius i gestors de les universitats i els centres de recerca manifestem el nostre suport al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i la voluntat de votar SÍ. La possibilitat de participar en la construcció d’un nou
estat, l’estructura del qual ens permeti desenvolupar més satisfactòriament les nostres potencialitats individuals i col·lectives, ens il·lusiona. L’alternativa, si hi renunciem, és continuar subordinant les nostres vides a l’arbitrarietat d’un estat que ens és majoritàriament
hostil.
Volem contribuir que l’educació i la ciència, aquesta gran força transformadora de la humanitat, siguin fonamentals en la construcció del nou país. Volem que Catalunya se situï al costat de les nacions més avançades científicament i tecnològica, les quals, amb el seu esforç,
contribueixen a fer del món —de tot el món— un lloc millor per viure.
Demanem als nostres conciutadans que, per tal de construir un futur millor per a nosaltres i per als nostres fills, ignorin les amenaces d’aquells que tenen com a únic argument l’ús irracional de la força i el dia 1 d’octubre votin SÍ perquè Catalunya esdevingui una república
independent.”

07-09-2017

Els nous catalans i catalanes i el referèndum

Avui, al blog Científics per la Independència, publica la seva opinió en Josep Lluís Pelegrí, professor investigador del CSIC vinculat a la sectorial d’immigració de l’ANC. En l’article, que titula “Sentit de pertinença”, reflexiona sobre com els nous catalans i catalanes senten també que el proper referèndum de l’u d’octubre, que ahir es va convocar, els dona una oportunitat de millorar, d’arribar molt mes lluny, amb un futur de treball digne, d’igualtat d’oportunitats, de diversitat i acollida, d’educació i valors morals.

Llegiu l’article sencer Sentit de pertinença.