24-07-2017

El blog Científics per la Independència reprèn l’activitat

L’u d’octubre és molt a prop, i ens cal mobilitzar tots els nostres recursos, humans i materials, per fer possible la victòria del SÍ. Els membres de la comunitat científica volem fer sentir la nostra veu, i és molt important que el nostre missatge arribi no només a les persones implicades en el nostre sector sinó a tota la societat, ja que som especialment ben valorats per aquesta. Per aquest motiu, el blog Científics per la Independència, que ja va ser un blog molt actiu en les passades eleccions del 27S, reprèn l’activitat. El gel l’ha trencat el Dr. Xavier Estivill (Hospital Universitari Quirón Dexeus i Sidra Medical Research Center), amb una contribució que duu per títol NECESSITEM UN MARC DE LLIBERTAT I PROGRÉS: UN PAÍS NOU.

Us recordem l’enllaç al blog Científics per la Independència, i us demanem la vostra col·laboració en forma d’entrades curtes (no més de cinc-centes paraules) on exposeu les vostres raons a favor de la independència de Catalunya. Podeu enviar-les a: contacte@cientificsperlaindependencia.cat

14-07-2017

La importància de la participació al referèndum

Avui volem compartir amb vosaltres una reflexió a l’entorn d’un tema que ens preocupa particularment. Es tracta del paper que jugarà la participació en la validació del resultat del Referèndum, específicament en cas de boicot per part de les forces que hi són contràries

Tot i que com més alta sigui la participació més contundent serà el resultat, cal estar atents a combatre certs arguments que corren basats en aquesta participació. És un tema sabut de fa temps i aclarit pels organismes internacionals que se n’ocupen, però aquí ho teniu molt ben explicat. Utilitzeu-lo i feu-lo córrer!

REFERÈNDUM 1-­O: PARTICIPACIÓ EN CAS DE BOICOT

06-07-2017

Estem d’aniversari: l’IBEC fa deu anys

Sovint diem que Catalunya és líder en recerca, i de vegades se’ns titlla d’autocomplaents. Però el cert és que tenim nombrosos exemples d’èxit, i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que ara compleix deu anys, és un d’aquests exemples. A finals del 2006, l’IBEC era poc més que cinc grups de recerca procedents de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que s’havien unit. En aquests deu anys, en recerca bàsica i interdisciplinària en bioenginyeria i nanomedicina al més alt nivell internacional, l’IBEC ha publicat més de 740 articles científics indexats, i més de la meitat s’han posicionat en el decil superior de revistes d’alt impacte. Els 19 caps de recerca han aconseguit 11 ajuts a la recerca del Consell Europeu de Recerca (ERC) , i sis d’ells han rebut suport d’ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. L’institut ha coordinat cinc consorcis internacionals de projectes europeus o mundials del 7è Programa marc (7PM) de la Unió Europea (UE) i del programa Horitzó 2020, a més de ser soci en molts altres projectes. Té 23 patents i tres empreses derivades, i 104 estudiants de doctorat hi han defensat les seves tesis. L’any 2015 va ser guardonat amb el distintiu de centre d’excel·lència Severo Ochoa pel govern de l’Estat espanyol.

Els seus avenços científics inclouen, entre altres, el primer xip funcional que reprodueix la funció de la melsa (l’splenon-on-a-chip), estudis sobre les forces internes que hi ha entre cèl·lules veïnes quan un grup de cèl·lules es mou col·lectivament i de forma aparentment coordinada o plithotaxis, avenços pioners en medicaments controlats per la llum, el descobriment dels mecanismes crucials en el càncer de mama, una nova forma de catalitzar o accelerar reaccions químiques aplicant un camp elèctric entre les molècules que reaccionen o el desenvolupament de nanojets.

Per poder transferir el seu coneixement i la tecnologia desenvolupada al sector biomèdic, l’IBEC treballa amb els hospitals i la indústria que desenvolupen les investigacions en productes que puguin introduir-se al mercat i a la clínica.

L’IBEC també col·labora amb el món acadèmic internacional i ha establert diferents aliances i col·laboracions amb organitzacions de tretze països. És soci fundador de l’EIT Health (l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia), una de les iniciatives de salut més importants, a escala mundial, finançada amb fons públics, i participa en múltiples xarxes d’àmbit internacional, estatal i local.

05-07-2017

Escalfant motors per la campanya del SÍ

Ahir es va presentar públicament la Llei del Referèndum que, entre altres aspectes, preveu com es realitzarà la campanya. Les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya tenen el dret d’ús del 70% dels espais públics i dels espais informatius gratuïts en els mitjans públics destinats a la campanya. El 30% restant es repartirà entre les organitzacions interessades acreditades, d’acord amb el nombre de signatures presentades. De ben segur que l’ANC farà campanya pel SÍ, i la nostra sectorial hi ha de contribuir de forma decisiva, ja que podem arribar a un nombrós col·lectiu de persones des de l’àmbit de la Universitat (incloent estudiants, PAS i PDI) i dels centres de recerca.
Per aquest motiu, apel·lem a tots vosaltres perquè ens ajudeu en la mesura del possible en les diferents tasques que ens caldrà realitzar fins a finals d’aquest any: actes, repartiment de propaganda, paradetes, mobilització massiva en convocatòries decisives, contribucions al blog o altres activitats. Els membres de la sectorial rebreu un formulari perquè ens indiqueu les aportacions que podríeu fer per ajudar a difondre el nostre missatge.
Hem arribat a un moment crucial per aconseguir l’objectiu que ens hem proposat. Animeu-vos a col·laborar!

19-04-2017

Fusió de les Sectorials de Recerca i Universitats

L’estiu passat les sectorials Universitats per la Independència i Recerca per la Independència de l’ANC van decidir, en les seves respectives assemblees generals, fusionar-se en una de sola per unificar esforços i tractar millor els temes que les afecten. El procés d’aprovació formal ha estat molt llarg però ara finalment cal que celebrem l’assemblea que iniciï la nova etapa. També és important que entre tots plantegem i discutim iniciatives de com podem incidir en la campanya del SI al referèndum.

Per aquest motiu realitzarem una assemblea conjunta que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la seu de l’ANC (Marina 315, Barcelona) el dijous 20 d’abril a les 7 del vespre, amb el següent ordre del dia:
1. Fusió de les Sectorials de Recerca i Universitats: escollir nom de la nova sectorial
2. Elecció del nou secretariat: coordinador, secretari i vocals
3. Propostes i aprovació de tasques en les quals estarà involucrada la nova sectorial per guanyar el SÍ al Referèndum
4. Precs i preguntes

Participeu-hi tots! Estem arribant al moment decisiu i cal donar-hi l’empenta final.

16-02-2017

Científics al Consell del DIPLOCAT

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) ha creat un Consell Consultiu format per 39 personalitats que s’encarregaran d’assessorar-ne i orientar-ne les actuacions.

Les persones integrants d’aquest nou Consell Consultiu del DIPLOCAT tenen un prestigi i una experiència reconeguts internacionalment i una gran capacitat de projecció cap a l’exterior en els camps de l’economia, la política, els afers internacionals, la cultura o en altres àmbits d’interès per a l’entitat. Les persones que en formen part ho fan per un període de quatre anys renovables i de manera desinteressada.

Hi destaca la presència de persones vinculades al món acadèmic i de la recerca, que aportaran el seu coneixement i punt de vista als debats internacionals:

Carles Boix: catedràtic de la Universitat de Princeton i titular de la càtedra Robert Garrett de política i afers públics.

Carme Colomina: investigadora associada del Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) i professora del Col·legi d’Europa.

Xavier Estivill: cap de la Unitat de Genòmica i Medicina Personalitzada de l’Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirón Salud.

Esther Giménez-Salinas: directora de la càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés-URL i rectora de la Universitat Ramon Llull entre el 2002 i el 2012.

Roderic Guigó: Coordinador del programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica.

Tomàs Marquès-Bonet: professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a la Universitat Pompeu Fabra i vicedirector de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Josep Ramoneda: filòsof, director de l’Escola Europea d’Humanitats i director de l’Institut de Recherche et d’Innovation entre el 2009 i el 2014.

Xavier Sala i Martín: catedràtic de la Universitat de Colúmbia a Nova York i titular de la càtedra Grossman de desenvolupament econòmic.

Anna Veiga: directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]).

Andreu Mas-Colell: conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), secretari general del Consell de Recerca Europeu entre el 2009 i el 2010.

A propòsit del judici del 9N

Una dies després de finalitzar el judici al que s’han sotmès Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la seva actuació el 9N, un judici polític com bé sabem, ens ha semblat interessant transcriure una peça escrita per la sectorial de juristes de l’ANC.

“Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.

Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.

No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.

L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).

La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.

Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.

Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.

En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.

Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.

L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.

Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.

Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.

Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.

Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.”

Juristes ANC

Fem futur

“Fem futur”. Així s’anomena la nova campanya nacional i territorial endegada per l’ANC aquest any 2017. Fem futur comptarà amb l’empenta de 5.000 voluntaris i supervoluntaris, i es dirigirà sobretot als demòcrates, votants de partits no independentistes però partidaris del dret a decidir, que encara no tenen clar què votaran al referèndum. Així, l’ANC s’esforçarà per convèncer les bases dels Comuns i del PSC perquè se sumin al referèndum, encara que no sigui pactat amb l’Estat. D’altra banda, l’entitat també enfocarà la campanya a informar els catalans residents a l’estranger sobre la consulta. L’ANC preveu que la precampanya acabi al juny, quan calcula que es convocarà oficialment el referèndum, si no s’avança. Aleshores, l’entitat engegarà la campanya definitiva per demanar el vot pel Sí.
La campanya treballarà a partir de temàtiques mensuals. Cada mes hi haurà un àmbit comú entre els actes locals, nacionals i internacionals. Al mes d’abril, el tema serà la reactivació econòmica i cultural, i les seus seran Tarragona i Lleida. La nostra sectorial de recerca participarà dins l’apartat de cultura, preparant un article i argumentari per les accions que es duran a terme al carrer.

FemFutur_0 (2)