03-12-2013

Acord entre Catalunya i Israel per “aprendre a transferir”

A mitjans d’aquest mes de novembre el President de la Generalitat, Artur Mas, ha viatjat a Israel per a signar un programa de cooperació Israel-Catalunya en els àmbits científic, tecnològic i econòmic.

A què es deu aquest interès dels nostres dirigents per l’estat hebreu?

De fa temps hi ha una idea que poc a poc s’està convertint en convenciment a mesura que l’analitzem; Catalunya és molt poc eficaç en transferència de coneixement. El volum de producció científica a Catalunya (per milió d’habitants) es troba al mateix nivell que Dinamarca  i per sobre de Finlàndia i Noruega. Per contra, tenim una taxa d’atur del 22.8% i estem lluny de les 25 regions europees altament innovadores (Xavier Castillo, cercle per al coneixement, març 2012). Aquesta debilitat, denominador comú de Catalunya i Espanya, es també palesa en tota la UE, però de forma menys marcada.

Aquesta desavinença entre la producció científica i innovació ve a dir-nos que el coneixement generat en les Universitats i Centres de Recerca s’aprofita molt poc per part de les empreses i, per tant, contribueix poc al PIB.

S’apunten diverses raons per explicar aquesta divergència: A) en el sector públic la col·laboració amb l’empresa s’ha sustentat de sempre en el voluntarisme del investigadors; B) en les promocions laborals, fins a fa poc, no es valoraven els contractes d’R+D amb empreses o la generació de patents; C) tenim un teixit empresarial impulsat majoritàriament per sectors en que el coneixement té poc valor afegit (immobiliari, serveis); i  D) el desacord entre les línies de recerca dels grups d’excel·lència i el tipus de empresa en el territori que podria aprofitar el coneixement engendrat. A més, X. Castillo assenyala que la gran majoria d’empreses/spin-off creades darrerament generen molt pocs ingressos o estan inactives, per manca de socis industrials amb experiència empresarial.

Reorientar això és un repte de país que hem de plantejar-nos ja, però més si volem emprendre el camí de la independència amb èxit. Per tot això cal un pacte d’estat en quant a recerca, fer política en la línia adequada i, a més  a més, aprendre a transferir. Suposem que és això una de les coses que ha anat a fer el Sr. Mas a Israel.

Catalunya i Israel, països de població i PIB per càpita molt semblants, són escenaris molt anàlegs en quant a recerca. Hi ha una sorprenent similitud en publicacions científiques i atracció de fons competitius del 7è programa marc de la UE. Però hi ha una dada que ens diferencia notablement, el seu sistema de transferència és altament eficaç i vehiculat per empreses publico-privades (a través de les Universitats), les quals s’encarreguen de donar valor al coneixement que generen els seus investigadors. Israel ha sabut convertir l’actiu de la seva bona recerca en activador de la seva economia.  Amb aquest fonament, la taxa d’atur a Israel és del 6%, i el creixement econòmic és del 2.9%, on una quarta part del seu PIB es deu a empreses de nova creació sorgides, en gran part, del món científic i tecnològic.

La Generalitat ha pensat que les seves experiències poden inspirar les nostres  estratègies. En aquest escenari ambdós països han signat, a rel del viatge, un programa de col·laboració científica en el que cada país, a parts iguals, aporta un milió d’euros en els propers tres anys, per invertir en formació i intercanvi de personal investigador. Alhora s’esperonarà el desenvolupament d’iniciatives conjuntes (Horitzó 2020) i els convenis per compartir infraestructures.

Què podem oferir des de Catalunya que interessi a Israel en aquest aspecte? Quatre actius molt nostres, l’accés al sincrotró Alba i col·laboració amb centres de recerca en fotònica (ICFO), genòmica (CRG) i bioenginyeria (IBEC). Per la seva banda, l’estat hebreu incorpora a aquest acord les seves quatre grans universitats: La Universitat Hebrea de Jerusalem, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’Institut Weizmann de Ciències i la Universitat de Tel-Aviv.

A tot això val a dir que un sector empresarial de pes en aquesta eficient plataforma de transferència israeliana és el sector armamentista. A la Catalunya independent no volem que sigui així, per tant, haurem de fer un model molt nostre, basat en les empreses actuals i en les que hauran d’aparèixer si desitgem anar cap endavant. Això acompanyat d’un canvi de governança a les Universitats que ens fem nostre, que sàpiga vèncer els recels de molts, però alhora amb tota la cura possible per no mercantilitzar incontroladament aquesta institució.

En poc temps publicarem en aquest blog les entrevistes que vam fer a Josep Martorell (Director General de Recerca-Generalitat de Catalunya) i a Jordi Camí (impulsor del CRG, del CMRB i Director General del PRBB),  i podreu saber què en pensen de tot això. Però ara vosaltres podeu dir la vostra en aquesta plataforma i us encoratgem a fer-ho, perquè la Catalunya Independent la farem entre tots.

Elena Escubedo (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari