08-01-2014

Ciència en català

La presència del català en les publicacions científiques és gairebé inexistent, atès que, en la majoria dels casos, la recerca que realitzem l’escrivim directament en anglès i la publiquem en revistes científiques en aquesta llengua. Segons indica David Jou en el seu article «Ciència en català: una perspectiva», el vuitanta-cinc per cent dels articles de recerca són publicats en anglès. Tot i que el paper del català és ben minso, cal destacar algunes àrees, com la botànica, la geologia, la zoologia, l’ecologia i les ciències del mar, en què l’ús del català com a llengua científica ha estat més viu.  No podem oblidar tampoc els treballs científics d’estudiants de grau o postgrau, així com les tesis doctorals en català, que són prou nombroses tot i estar condicionades per la composició dels tribunals.

Però a l’hora escriure ciència en català amb la qualitat necessària, se’ns plantegen sovint dubtes terminològics. En aquest aspecte, resulta clau la tasca del  TERMCAT, un consorci de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Generalitat, que elabora  diccionaris terminològics, instruments electrònics de consulta pública i ofereix assessorament per a diccionaris o llibres de text.

Una iniciativa molt recent és l’anomenada Rebotiga lingüística de farmàcia, un web que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (UB) han elaborat, amb el suport de la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Farmàcia, amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos en català en el camp de la farmàcia, especialment adreçat als estudiants que han de crear textos escrits o orals dins d’aquest àmbit acadèmic.

S’organitza en diversos apartats que prenen el nom de termes pròpiament farmacèutics, com ara «genèrics» (enllaços a recursos elaborats pels Serveis Lingüístics de la UB, a través del portal Vocabulària), «principis actius» (continguts sobre diferents tipus de textos habituals en l’àmbit universitari), «fórmules magistrals» (recomanacions o comentaris breus sobre aspectes que resulten dubtosos),  «concòrdia» ( recull de fonts de consulta, com diccionaris en línia del TERMCAT), i «excipients» (enllaços a recursos similars d’altres facultats).

Iniciatives com aquesta sens dubte contribueixen a facilitar l’ús del català en diversos àmbits científics. Citant David Jou, el conreu de la ciència és, actualment, un factor molt eficaç per a la consolidació del prestigi internacional de la llengua catalana.

Enllaços

Escriu el teu comentari