15-12-2013

S’aprova la pregunta del “SiSi” un segle després que s’aprovés l’etabliment de la Mancomunitat

La setmana passada va fer 100 anys que el govern d’Eduardo Dato permeté, la mancomunació de les diputacions provincials espanyoles per atendre necessitats administratives compartides. Aquesta possibilitat, que sols va ser aprofitada per les províncies catalanes -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona-, va permetre el ressorgiment de l’entitat política de Catalunya dins l’Estat espanyol. La Mancomunitat, fundada el 6 d’abril de 1914, responia així a una llarga demanda històrica dels catalans, d’igual manera que la “consulta el SiSi” respon als desitjos de molts milers de catalans, emmudits durant una colla d’anys.

La Mancomunitat, tot i que havia de tenir funcions tan sols administratives va adquirir una gran importància política. La consulta, tot i que només ens demana un si o un no, te una transcendència històrica i política inigualable. Aquella representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Aquesta ens obre una finestra al reconeixement internacional com a poble sobirà.

En fundar-se la Mancomunitat, el primer president va ser Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L’any 1924, Primo de Rivera imposà Alfons Sala al capdavant d’aquesta institució, però fou el mateix Primo de Rivera que el 20 de març de 1925 la dissol definitivament.

Al llarg d’aquesta dècada la Mancomunitat va assentar les bases de la Catalunya moderna, va construir infraestructures de comunicació (extensió de la xarxa telefònica), va fer polítiques innovadores d’assistència social (la Casa de la Maternitat), va endegar una reforma educativa i una gran obra cartogràfica i cultural de la que a dia d’avui en gaudim encara.

Amb l’objectiu de normalitzar la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, que s’havia creat el 1907 amb caire històric-arqueològic, va iniciar una important tasca d’unificació ortogràfica, a càrrec del filòleg Pompeu Fabra, que acabaria l’any 1932 amb l’edició del Diccionari General (1932). Tanmateix va ampliar l’Institut amb la secció de ciències, on al costat de la Institució Catalana d’Història natural, es va fundar la Societat Catalana de Filosofia (1923), la Societat de Biologia (1912) i el Servei Tècnic de Paludisme i d’Estudis Sanitaris (1915).
Un dels punts forts de la Mancomunitat va ser la seva política educativa. En l’ensenyament superior fundà la Institució Escolar d’Estudis Superiors (per a l’ajut dels estudis universitaris), el Laboratori de Psicologia Experimental i el Seminari-Laboratori de Pedagogia, i inaugurà a l’abril de 1921 el Seminari-Laboratori de Fisiologia, instal•lat a la Facultat de Medicina.

En el marc d’uns Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvi que organitzava la Mancomunitat a fi d’impulsar i modernitzar la renovació científica al nostre país, l’enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas va convidar al Premi Nobel, Albert Einstein, a un d’aquests cursos. Eisntein va visitar Barcelona del 22 al 28 de febrer de 1923. La visita d’Albert Einstein a Barcelona obria l’esperança de la creació d’una comunitat científica moderna a Catalunya.

Al 2014 farà doncs 100 anys de la creació d’una de les Institucions més importants que hi ha hagut a Catalunya, però tot i tenint el nostre reconeixement, volem que el 2014 passi a l’Història per quelcom de més.

Elena Escubedo (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari