29-01-2015

D’on prové el diòxid de carboni dels llacs?

Prop de la meitat de les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels llacs de tot el món són el resultat d’un procés que no s’havia considerat fins ara: la meteorització de les roques de la conca. Aquesta és una de les principals conclusions d’un article científic publicat per la revista Nature Geoscience i signat per Rafael Marcé (Institut Català de Recerca de l’Aigua-ICRA i Departament d’Ecologia de la UB); Josep-Anton Morguí (Departament d’Ecologia de la UB i Institut Català de Ciències del Clima, IC3), i Biel Obrador, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol (Departament d’Ecologia de la UB).

Aquest treball científic, el primer que quantifica l’impacte de la meteorització de les roques en el balanç de les emissions de CO2 als llacs, s’ha centrat en l’estudi del paper dels llacs com a destinació del carboni procedent de la conca hidrogràfica. Com a sistemes model, s’han estudiat dades d’un total de cent un embassaments repartits per tota la península Ibèrica i representatius d’un ampli rang de condicions geològiques i ambientals. La potència de l’estudi es troba precisament en el fet que es fa una estimació de la importància d’aquest procés en tots els llacs del món, expliquen els autors.

Segons les conclusions, el fenomen de la meteorització de les roques de la conca és especialment important en llacs ubicats al tròpic i a latituds temperades, i no tant a les zones boreals. Per tant, els efectes del procés de meteorització no serien només significatius en àrees del món amb una geologia dominada per les roques calcàries, sinó que tindria una rellevància a escala global.

Referència: Rafael Marcé, Biel Obrador, Josep-Anton Morguí, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol. «Carbonate weathering as a driver of CO2 supersaturation in lakes». Nature Geoscience, gener de 2015. DOI: 10.1038/ngeo2341

Marta Alegret (Universitat de Barcelona)

Escriu el teu comentari