06-07-2014

En record del físic català Manuel Cardona

Manuel Cardona i Castro (7 Setembre 1934-2 Juliol 2014)

El físic barceloní Manuel Cardona ens ha deixat el passat dia 2 de Juliol, a punt de complir 80 anys. Estava casat amb Inge Hecht i tenien 3 fills. Es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona el 1955, i es va doctorar primer a Madrid el 1958 i un any més tard a Harvard. Va treballar als laboratoris RCA a Zuric del 1959 al 1961 i a Princeton del 1961 al 1964 i del 1964 al 1971 treballà a l’ Universitat de Brown on esdevé Professor de Física.  El 1971 va ser nomenat Director del llavors recentment creat Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart, un dels centres que ha esdevingut capdavanter en estat sòlid amb el temps, fins l’ any 2000, en el què passa a ser Director Emèrit.

La seva carrera científica ha estat principalment centrada en l’ estudi dels semiconductors i superconductors, i en l’ interacció de la radiació electromagnètica amb aquests materials. Entre la seva extensa bibliografia cal destacar els llibres Modulation Spectroscopy, la sèrie Light Scattering in Solids, els dos volums Photoemission in Solids i  Fundamentals of Semiconductors i uns 1300 articles científics, sent uns dels 8 físics més citats de manera continuada des de l’ any 1970 segons el ISI Citations Web Database. Durant la seva carrera científica va rebre nombrosos premis i honors essent investit Doctor honoris causa en deu ocasions.

Va supervisar Tesis Doctorals (Doktorvater) a una llarga llista d’ estudiants (Doktoranden), entre els quals tinc el privilegi de pertànyer. Persona d’ intel·lecte i memòria privilegiades, era gran amant de la música, de la seva terra catalana i de la cultura en general i un excel·lent amfitrió, que gaudia molt explicant anècdotes. Un parell que recordo especialment són la seva inesperada trobada amb W. Heisenberg quan va ser nomenat Director del Max Planck Institut für Festkörperforschung o la resposta a un referee d’ una revista científica en la que justificava la manca de les dades corresponents a un pla cristal·lí concret per haver estat destruïts per militars argentins durant un registre del laboratori de l’ Universitat durant la dictadura militar. Recordo també com, estant al seu despatx discutint sobre uns resultats, va rebre la trucada d’ en Joan Oró comunicant-li la concessió del Premi Príncep d’ Astúries l’ any 1988.

La comunitat científica està de dol, però el seu llegat és ferm i present tant a Catalunya, on ha participat activament en la creació d’ Instituts de recerca i grans instal·lacions, com a tot el món, on era respectat i venerat en l’ àmbit acadèmic. Descansi en pau.

Jordi Fraxedas (Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia)

Escriu el teu comentari