06-07-2014

Veles amb tecnologia aeronàutica que generen energia verda

Us oferim una notícia que ens ha arribat via RECERCAT, el butlletí electrònic de la Recerca a Catalunya. Dos joves titulats en enginyeria aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Miguel Bermúdez i Jordi Salas, han patentat a Europa, els Estats Units, la Xina i el Japó un sistema de veles que aplica la tecnologia aeronàutica a grans embarcacions. S’anomena Bound4blue i consisteix a implementar unes innovadores veles rígides en vaixells convencionals, similars a les ales dels avions. Aquest sistema permet multiplicar el rendiment de les embarcacions i també pot ser utilitzat per generar energia.

L’empenta de les veles instal·lades al vaixell permet a l’embarcació assolir més velocitat i vèncer de manera més eficient la resistència hidrodinàmica de l’aigua. El disseny d’aquestes veles és d’un perfil no simètric i d’un gruix relatiu moderat, i és l’element clau per reduir el consum de combustible dels vaixells, així com per obtenir energia. Els dos enginyers han pensat a aprofitar la velocitat que aconsegueix el vaixell amb les noves veles per convertir-la en energia útil, que es transforma a través d’unes turbines submergides sota el casc. Les turbines generen l’energia necessària per dur a terme l’electròlisi a l’aigua del mar, separant l’hidrogen i l’oxigen, els quals s’emmagatzemen al mateix vaixell (l’hidrogen en forma de gas o d’amoníac que, combinat amb el nitrogen de l’aire, és un dels productes industrials més utilitzats al món). Les veles rígides serien capaces de proporcionar amb l’eficiència necessària tota l’empenta exigible per complir els dos objectius del sistema.

Bermúdez i Salas han estat treballant en aquest projecte des del 2006. Ara, amb les patents aconseguides, podran avançar en la seva industrialització, en la qual han invertit uns 40.000 euros procedents d’amics i familiars. Bound4blue busca socis del sector naval.

De moment, aquests dos enginyers pensen que el sistema es podria aplicar a vaixells de 100 metres d’eslora, i que podria costar entre 30 o 40 milions d’euros. El mercat a explorar no només seria el naval, sinó les grans empreses energètiques o els governs interessats en la generació d’energia verda als seus països o fins i tot en aplicacions secundàries com, per exemple, la dessalinització de l’aigua del mar per convertir-la en aigua potable apta per al consum

28-04-2014

Cap a una Catalunya capdavantera en la detecció precoç d’immunodeficiències greus en els nounats

Just després de néixer, el nadó està protegit en certa mesura de les infeccions gràcies als anticossos que li ha transmès la seva mare. A més, durant els primers mesos de vida, el seu sistema immunitari es desenvolupa i comença a assumir la responsabilitat de lluitar contra les infeccions. Però alguns nadons presenten immunodeficiències, es a dir, la seva capacitat de defensar-se de les infeccions més habituals per si mateixos és molt reduïda.
Les Immunodeficiències Primàries (IDP) són un grup de malalties motivades per l’alteració quantitativa i/o funcional dels diferents mecanismes implicats en la resposta immunitària. Es calcula que globalment afecten un de cada 2.000 nounats.
Les immunodeficiències poden anar de lleus fins tan greus com per considerar-se de risc vital. Un exemple d’immunodeficiència de risc vital és la immunodeficiència combinada greu (IDCG). ” Combinada ” significa que estan afectades diverses parts diferents del sistema immunitari. És una malaltia molt poc freqüent, i es pot tractar eficaçment si es detecta aviat; en cas contrari, es tracta d’una malaltia gairebé sempre mortal durant el primer any de vida. Segon el Dr. Pere Soler-Palacín, metge de la unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron “si no es realitza el transplantament de precursors hematopoètics a temps, aquests nens moren tots”.

La supervivència dels nens trasplantats en els primers tres mesos de vida és de més del 90%, enfront del 66% dels trasplantats en edats posteriors. Aquesta és la raó per la que és clau una ràpida detecció de la malaltia als pocs dies de vida del nadó.

La funcionalitat del timus, una glàndula imprescindible pel correcte funcionament del sistema immunitari, es pot determinar a partir de la mesura dels TRECs (T cell receptor excision circles). Catalunya està valorant la possibilitat d’implantar la prova de detecció dels TRECs per a la detecció precoç de les immunodeficiències combinades greus o “nens bombolla”. Aquesta tècnica permet detectar en la prova que es realitza en la sang del taló (que ja s’extreu a tots els nadons del nostre país en néixer pel cribratge d’altres malalties), el nombre de TRECS que es formen durant el funcionament normal de la maduració de les cèl•lules T, i que estan absents o són molt reduïts en el cas dels nens bombolla. Aquestes cèl•lules són les responsables de coordinar la resposta immune cel•lular i també de cooperar, per exemple, en la producció d’anticossos. És una prova molt sensible i efectiva, amb una taxa de falsos positius molt per sota de l’1%. Aquesta prova permetria tractar i guarir els nadons amb una immunodeficiència combinada greu amb un cost raonable.

Catalunya pretén estar al nivell dels països capdavanters en immunodeficiències primàries. El grup d’IDP de les Societats Catalanes de Pediatria i d’Immunologia treballa de manera constant per situar el nostre país al mateix nivell que els països líders en aquest àmbit com ara Alemanya, Estats Units, França o Regne Unit. En aquest sentit, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (HUVH) ha assolit el lideratge a nivell estatal en la atenció dels pacients pediàtrics ambimmunodeficiència. La Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria (UPIIP) i el Servei d’Immunologia, en col•laboració amb la Unitat de Trasplantament de Progenitors Hematopoètics del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques, entre d’altres serveis, el situen entre els centres de referència a nivell europeu.

13-02-2014

Els primers robots catalans

reem-c_sm

Per commemorar les festes de Santa Eulàlia, el museu de la Fundació La Caixa obre a tot el públic els seus tallers de robòtica on es pot veure una novetat de “Pal Robotics”. Aquesta és una empresa barcelonesa dedicada al disseny de prototips de robots humanoides. Va ser creada al 2004 per dos enginyers italians i dos enginyers catalans, Joan Oliver, enginyer industrial per la UPC, especialitzat en robòtica, i Oriol Torres enginyer electrònic també per la mateixa universitat politècnica. La idea inicial va ser del també enginyer Davide Faconti (que va deixar el grup al desembre de 2010) aconseguint l’esponsorització de PAL Technology, grup dels Emirats Àrabs Units. Actualment l’empresa, de 800 metres quadrats al districte 22@, està formada per unes 35 persones de 10 nacionalitats diferents, majoritàriament enginyers en els camps de la mecànica, l’electrònica i el programari.

Tot i que fa ja temps que aquesta empresa catalana fa recerca i desenvolupament de diversos tipus de robots, ha estat notícia darrerament per la presentació “en societat” que ha fet del seu darrer producte, el robot REEM-C (Reem es un nom típic àrab de dona). Més que finalitats comercials a gran escala, REEM-C està pensat per constituir una plataforma avançada per a la recerca en robòtica. Tot i amb això la planta d’Abu Dhabi pensa fabricar-ne uns 20 al mes. Allà mateix, ja n’han encarregat 20 per fer servir de hostesses de fira.

Si feu una ullada a la seva pàgina d’internet podeu veure com és aquest robot i com es mou. Es tracta d’un robot en forma humana, per tant bípede, de 1,65 metres d’altura, 80 quilos de pes. Les característiques tècniques d’aquest robot  com sensors de reconeixement de l’entorn en què es troba, de les persones que l’envolten i dels objectes al seu abast, mans amb dits prensors que li permeten transportar objectes (fins a 10kg), i automatisme, el fan idoni  no només per millorar el treball diari dels usuaris sinó que també li permeten realitzar activitats educatives i d’entreteniment. Parla 30 idiomes, entre ells el català, te veu de dona i està programat per ser amable i de moviments molt suaus. Té dos tipus de comportament, el  més proper i personal i el d’àmbit públic on es col·loca a una distància còmoda del seu interlocutor. El seus ulls de vidre fan veure que busca el contacte visual amb la persona que es dirigeix a ell.

Per tot això REEM-C ha revolucionat el camp de la robòtica i tot gràcies a aquests enginyers catalans. De nou volem fer palès que el nostre país es capdavanter en molts camps diferents de la recerca, i aquest n’és un. Felicitats a tots. Constatar també la bona formació que les nostres universitats donen als seus alumnes, i especialment assenyalar l’esperit d’emprenedoria que la UPC sap transmetre.

22-01-2014

La UdL produeix carn de porc amb menys greixos saturats

Investigadors de la Unitat de Millora Genètica del Porcí de la Universitat de Lleida (UdL) ha aconseguit produir carn amb menys greixos saturats i una major proporció de mono-insaturats. La carn té, a més, millors propietats organolèptiques i és més saludable. Els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) han identificat una variant més activa del gen Estearoil-CoA desaturasa (SCD), responsable de la biosíntesi de l’àcid oleic (mono-insaturat) a partir de l’àcid esteàric (saturat). El greix intramuscular dels animals també millora els seus nivells d’àcid palmitoleic.

La utilització d’aquesta variant en els programes de millora genètica comercials està en procés de protecció. De moment, els resultats s’han publicat a la revista internacional  d’accés obert Plos One.

La Unitat de Millora Genètica del Porcí de l’ETSEA porta 12 anys treballant en la millora de la carn de porcs de la raça Duroc, que es caracteritza per tenir un alt grau d’infiltració de greixos a la seva carn i, per això, és molt apreciada en la producció de curats de qualitat. L’efecte d’aquesta variant genètica s’ha constatat en porcs de totes les generacions controlades de de 2001 i criats en granges diferents i sotmesos a diferents dietes

30-10-2013

Transferència de coneixement: de la recerca bàsica als sectors productius

Recentment s’ha donat a conèixer que l’Hospital del Mar ha venut a la multinacional suïssa Biocartis els drets d’un test genètic que permetrà seleccionar  el tractament més adequat pels  tumors colorectals. El test es basa en les investigacions realitzades pel grup de recerca liderat per la Dra. Clara Montagut, publicades a Nature Medicine l’any 2012. En aquest treball es descrivia una mutació en el gen que codifica pel receptor del factor de creixement epidèrmic. La presència d’aquesta mutació feia que els tumors de còlon fossin resistents al tractament amb un fàrmac (cetuximab) i en canvi responguessin bé a un altre fàrmac molt semblant, anomenat panitumumab. L’objectiu del test que desenvoluparà l’empresa Biocartis, basada en els resultats d’aquesta recerca, és identificar la presència o absència d’aquesta mutació en els tumors de còlon de pacients, per tal de saber a priori si respondran o no al cetuximab, i en aquest cas si poden beneficiar-se del tractament amb panitumumab. Aquest cas constitueix un clar exemple de com els resultats de la investigació bàsica acaben suposant en un benefici per la societat, en aquest cas millorant i personalitzant el tractament del càncer de còlon d’acord amb les característiques de cada pacient. Sovint es té la percepció que la recerca bàsica genera resultats que tenen poca o gens aplicació pràctica. I això molts cops és i ha de ser així, perquè la recerca bàsica ha de buscar el coneixement com a objectiu propi, i no es pot regir únicament per paràmetres mercantils. Però és justament d’aquest coneixement derivat de la recerca fonamental d’on poden sorgir les idees més innovadores i aplicables. En el cas de la recerca biomèdica, per exemple, el coneixement dels mecanismes moleculars que donen lloc a l’aparició de les malalties és el que fa possible trobar noves i més eficients maneres d’enfocar el seu tractament.

Els investigadors que treballen a Catalunya publiquen a nivells comparables a països europeus de mida semblant i que són capdavanters en recerca, com Holanda o Dinamarca. En canvi, la transferència és una de les febleses del nostre sistema, i quan ens comparem amb aquests països quant a patents per milió d’habitants o quant a la relació publicacions/patents, els nostres resultats són bastant inferiors. Per tant, no es pot oblidar la recerca bàsica sinó al contrari, cal fomentar-la i donar-li continuïtat i estabilitat, però alhora un dels nostres objectius prioritaris ha de ser reforçar la transferència de coneixement.

Elaboració: P.J. Cardona, a partir de dades de l'Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J. Cardona, a partir de dades de l’Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J Cardona a partir de dades de l'Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J Cardona a partir de dades de l’Observatori de la Recerca (IEC)

07-10-2013

En el sector agroalimentari català la inversió en R+D dóna fruits

Agromillora Iberia, S.L. és una empresa catalana amb seu a Subirats (Alt Penedès) que des del 1986 es dedica a la producció i comercialització de plantes de viver de gran qualitat genètica i sanitària. Actualment es considera el viver més gran del món. Comercialitza portainjerts, planta microinjectada per reduir el temps de desenvolupament i crea varietats especialment pensades per a una recol·lecció mecanitzada

Des del 1997 ha invertit continuadament en R+D, i per aquest fi ha establert a Monistrol d’Anoia un centre de recerca equipat amb les darreres innovacions tecnològiques en l’àmbit agroalimentari.

El 2012 va aconseguir unes vendes de 28 milions, amb creixements anuals del 15% en els últims dos exercicis, gràcies a l’expansió internacional i a la creació de cinc laboratoris de multiplicació (Espanya, EUA, Turquia, Brasil i Xile).

A les jornades ‘Reivindicant el potencial empresarial’ organitzades recentment pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el seu President ha explicat que l’objectiu és incrementar la producció i deixar de dependre de subvencions, perquè “l’agricultura subvencionada no té futur”, però per a això és imprescindible canviar la mentalitat i la forma de fer actual.

Empreses com aquestes mostren el resultat immillorable i l’aplicabilitat de les inversions en R+D, així com la contínua validesa de la mentalitat per a la que sempre s’ha conegut a l’empresari català.  El sector agroalimentari no n’és cap excepció.

24-09-2013

4 dels 33 ajuts Proof of Concept de l’European Research Council són per grups de recerca catalans

L’European Research Council (ERC) ha anunciat que 33 investigadors rebran fins a 150,000 € cadascú per projectes que enllacin la recerca bàsica amb la innovació comercialitzable. Aquests ajuts, anomenats ’Proof of Concept’, són per científics que ja havien rebut una beca ERC, i cobreixen activitats destinades a aplicacions comercials de la seva recerca. Catalunya ha obtingut 4 d’aquests ajuts en la convocatòria 2013, immediatament per sota del Regne Unit i d’Holanda, amb 6 ajuts cadascú.

11-09-2013

Medicaments fotocommutables

Dos dels projectes finançats recentment pel  Consell Europeu de Recerca es desenvolupen en centres de Catalunya. Un d’ells és el liderat per Pau Gorostiza, de l’Institut de Bioenginyeria de  Catalunya i es  basa en el control de  l’activitat dels fàrmacs mitjançant la llum. Un dels principals objectius de la terapèutica farmacològica actual és reduir els efectes secundaris dels fàrmacs, especialment per evitar que els tractaments dirigits a un òrgan o part del cos perjudiquin a la resta de l’organisme.

Llegir més…