18-03-2014

Investigadors del CRESIB i de l’IBEC milloren l’eficàcia del tractament de la malària

NanocapsulesEl grup de nanomalària, liderat per  Xavier Fernàndez Busquets,  treballa en el disseny de nous prototips de nanovectors per a l’alliberament dirigit de molècules antimalàriques només a les cèl·lules infectades. El seu objectiu es basa en l’ús de dosis  de fàrmac el suficientment baixes per minimitzar l’aparició d’efectes adversos nocius, però que localment siguin prou elevades com per ser letals pel microorganisme o paràsit causant de la malaltia.  Aquesta combinació de característiques contribuiria a reduir l’aparició de resistències en el paràsit i incrementant així l’eficàcia dels tractaments.

La teràpia contra la malària, per les seves especials característiques, és un candidat ideal per desenvolupar aquestes estratègies capaces de dirigir específicament els fàrmacs antimalàrics a les cèl·lules parasitades pel Plasmodium.

En un recent estudi del grup de nanomalària, publicat al Journal of Controlled Release, s’ha comprovat que certes nanopartícules utilitzades per encapsular el fàrmac contra la malària fan el tractament contra aquesta infecció més efectiu. En aquest estudi s’han explorat la utilitat de dos nanosistemes polimèrics, AGMA1 i ISA23, com a vehicles de fàrmacs antimalàrics (sals de cloroquina). L’estudi mostra que els dos polímers s’uneixen preferentment a les cèl·lules sanguínies infectades per Plasmodium. A més a més, són capaces de reconèixer espècies molt divergents de paràsits de la malària, com P. falciparum i P. yoelii, que infecten a humans i a ratolins respectivament. L’administració de 0,8 mg/kg de sals de cloroquina, tant amb AGMA1 com amb ISA23, van curar als ratolins infectats per P.yoelii mentre que els animals tractats amb ambdós fàrmacs de forma lliure no van sobreviure.

“Aquests polímers tenen una baixa toxicitat, son biodegradables i ataquen de forma selectiva als glòbuls vermells infectats per diferents espècies de Plasmodium”, explica en Xavier Fernàndez-Busquets; “això significa que els polímers son candidats extremadament prometedors per a desenvolupar teràpies antimalària.”

Xavier Fernàndez ha desenvolupat la seva carrera en diversos centres d’investigació, entre ells la Universitat Autònoma de Barcelona, Ciba-Geigy AG (Basel, Switzerland), the Friedrich Miescher Institute (Basel), the Woods Hole Marine Biological Laboratory (US), la Universitat de Barcelona, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB).

Elena Escubedo (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari