17-01-2014

Izpisúa: les dues cares de la moneda

El passat 15 de gener ens vam despertar amb la notícia que el Dr. Juan Carlos Izpisúa havia deixat la direcció del centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), segons les informacions inicials per falta de suport financer dels governs català i espanyol. Aquesta notícia, que en un primer moment a molts de nosaltres ens va semblar negativa per a la recerca catalana, amb el pas de les hores es va anar matisant en afegir-s’hi certes consideracions sobre la gestió del Dr. Izpisúa al front del CMRB.

D’entrada, sembla ser que la decisió va ser presa conjuntament pel patronat del centre i el propi Dr. Izpisúa, i no resulta tan estrany que aquest patronat hagi decidit fer canvis en la gestió i direcció del centre. No sembla que darrera aquesta decisió hi pesin raons pressupostàries. Així, segons La Vanguardia, el director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, Carles Constante, ha comentat que els recursos econòmics s’han mantingut al mateix nivell, i que el que pretén Salut amb aquest canvi és dur el centre a un concepte més translacional, apropant més la recerca a la clínica, al malalt. També hi pot haver pesat el fet que, segons informació disponible al Servei d’Informació Comunitari sobre Investigació i Desenvolupament de la UE (CORDIS), el centre gairebé no havia aconseguit projectes europeus, i la proporció de captació competitiva del centre era molt menor que en altres centres CERCA.

Per altra banda, segons El País, els departaments d’Economia de la Generalitat i del govern central van coincidir ahir en assenyalar l’escassa dedicació i presència del Dr. Izpisúa al CMRB, ja que principalment esmerçava el seu temps a l’Institut Salk de Califòrnia. A més, segons fonts properes al CMRB citades pel Dr. Enric Canela en el seu blog, la gestió d’Izpisúa era “anòmala” i caracteritzada per un “fort personalisme”. Citant El País, el CMRB s’havia convertit en la “república independent d’Izpisúa”. En aquest aspecte, aquesta tarda sentia a RAC1 que el Dr. Izpisúa no havia sabut crear xarxa amb altres centres ubicats en el mateix edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i no hauria acceptat compartir infraestructures que podien ser d’ús comú. També resulta sorprenent el tema de la propietat intel·lectual de la recerca realitzada: sembla ser que el Dr. Izpisúa constava com investigador principal i té la intenció d’endur-se 18 dels 21 projectes d’investigació del CMRB, fet que serà “examinat amb lupa” per les administracions responsables del centre, segons indica El País.

Tenim doncs, per una banda, un científic excel·lent, que firma 49 publicacions al llarg de l’any 2013 amb filiació del CMRB, entre elles la que va ocupar la premsa i vam comentar en el nostre blog sobre els anomenats mini-ronyons. Però, si mirem l’altra cara de la moneda, ens trobem amb un no tan bon gestor, amb una actitud que potser no és la ideal per dirigir un centre d’aquestes característiques. Potser ens haurem de preguntar si els fitxatges de científics de molt de prestigi, però que mantenen una vinculació tan forta amb centres no catalans és la millor política per als nostres centres. Tot així, la situació no sembla comparable amb la d’altres investigadors establerts en altres països que col·laboren amb centres de recerca catalans o espanyols, com Joan Massagué, Valentí Fuster o Ignacio Cirac.  En qualsevol cas, el CMRB requereix un compromís del director del 100%, “amb els dos peus clavats al centre”, segons declaracions del Conseller Mas-Colell a El País. I aquesta condició sembla ser que la compleix qui serà el nou director, el Dr. Ángel Raya, un antic post-doc del propi Izpisúa. Li desitgem sort en la recerca i encert en la gestió.

Marta Alegret (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari