07-11-2017

Dos investigadors renuncien als Premis Fundació Princesa de Girona

 

Dos investigadors que desenvolupen la seva tasca a Catalunya, Bernat Ollé i Romain Quidant,  han renunciat als premis de la Fundació Princesa de Girona, retornant tant l’import dels premis -10.000 euros- com les escultures del guardó, i demanant que l’entitat esborri tot vincle amb la Fundació. La seva renúncia, tal com han fet palès en una carta que han fet pública, es deu a l’actitud de Felip VI en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Específicament, els investigadors comenten que la Casa Reial ha “liquidat” la tasca que l’entitat ha dut a terme durant anys per “construir ponts” i critiquen que el rei hagi donat “un vistiplau explícit” a “l’onada de repressió” que viuen les institucions catalanes, “incloent-hi l’empresonament de líders cívics i del govern legítimament escollit pels votants catalans”.

Des de la nostra Sectorial, volem agrair i donar suport a aquests dos investigadors per aquest gest, ple de dignitat i coratge.

 

 

04-11-2014

Presentació dels manifestos a favor del 9N i del Sí+Sí

presentació manifest

Just un dia abans de l’enèssima suspensió de la consulta/procés participatiu per part del Tribunal Constitucional, científics i acadèmics del nostre país vam fer un pas endavant per mostrar el nostre suport al procés i l’impuls al vot del Sí+Sí. En un lloc emblemàtic com és l’Institut d’Estudis Catalans va tenir lloc la presentació de dos manifestos que han sorgit de forma paral·lela, un a partir de la iniciativa d’un grup d’investigadors, amb el suport de la nostra sectorial, i l’altre arrel de l’acció coordinada de les sectorials d’Universitats, Educació i Recerca. Els dos manifestos coincidien en assenyalar les dificultats que suposa per a la recerca, tant en l’àmbit universitari com en els centres de recerca, formar part de l’estat espanyol. Durant els últims quinze anys Catalunya ha demostrat un ferm compromís pel desenvolupament d’un sistema de recerca d’excel·lència. Aquesta determinació contrasta amb l’evident menyspreu del govern espanyol cap a la recerca des de l‘inici de la crisi econòmica. En el cas de la Universitat, s’hi afegeix, a més, el llast degut al rígid marc legal que impedeix exercir una veritable autonomia universitària. El fet que Catalunya esdevingui un nou estat és una gran oportunitat per canviar-ho, construint un nou model de gestió i funcionament de les universitats que s’adequaria millor als temps actuals. Igualment, només si som plenament lliures podrem seguir creixent i millorant fins esdevenir un dels pols centrals de recerca a Europa. En definitiva, els dos manifestos convergien en la necssitat de ser un país independent per impulsar la transformació de Catalunya cap a una societat basada en una economia del coneixement moderna, competitiva, i sostenible.

L’acte de presentació/roda de premsa va començar amb una breu intervenció de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i va seguir amb la lectura dels manifestos per part de Lluís Ribas, professor investigador ICREA i impulsor d’un dels manifests, i d’Àngels Folch, coordinadora de la sectorial d’Educació de l’ANC. Posteriorment va intervenir Imma Tubella, catedràtica de Comunicació i ex-rectora de la UOC, que es va centrar en els problemes de la Universitat degut a la manca de suport de l’estat espanyol i  la difícil connexió del sistema universitari espanyol amb l’entorn europeu més proper. Remuntant-se a l’època de Felip V, va exemplificar el menyspreu que l’estat ha mostrat pel coneixement i la cultura l’estat espanyol. Jaume Bertranpetit, catedràtic de la UPF i director d’ICREA, va cloure la presentació mostrant com, des del punt de vista racional dels científics, la independència de Catalunya és necessària per un veritable impuls a la recerca.

Avui, que el Tribunal Constitucional ha tornat a impugnar l’acte participatiu del 9N, aquests manifests tenen més vigència que mai. Reivindiquem el nostre dret a votar, i propugnem el vot del Sí+Sí perquè estem convençuts que serà el millor per la nostra Universitat i la nostra recerca.

04-10-2014

Què en pensen a Harvard de la independència de Catalunya?

Us presentem un article que es va publicar el passat dia 27 de setembre al diari digital The Harvard Political Review, un dels diaris universitaris més importants d’Estats Units en temes de política i economia. El diari està escrit i publicat íntegrament per estudiants universitaris, i no representa cap ideologia o partit concret.

En l’article s’exposen sobre tot les raons de tipus econòmic que condueixen a la necessitat de Catalunya d’independitzar-se i que justifiquen la viabilitat d’un estat independent.

Aquí en podeu llegar un petit extracte, però us recomanem la lectura de l’article complert

“Si Catalunya constituís en un país sobirà, els seus 7,5 milions d’habitants el convertirien en el 99è país més poblat del món. El seu producte intern brut -$ 314 mil milions- el constituiria com a 34a economia més gran, amb un PIB superior als de Portugal, Hong Kong, i Egipte, per nomenar alguns. El seu PIB per càpita, 35.000 dòlars, és més gran que la de Corea del Sud, Israel i Itàlia. És per tant probable que a una Catalunya independent li aniria millor que a molts altres països en l’escenari econòmic mundial. Aquest sol fet, però, no és suficient per justificar la separació pura i simple. La pregunta rellevant és si la relació fiscal de la regió amb la resta d’Espanya és més un perjudici que un benefici.”

09-06-2014

El proper 14 de juny a favor de l’escola catalana

Somescola convoca el pròxim dissabte 14 a les 18.00 una marxa que tindrà forma de ‘cervavila’ i que duu per lema ‘Per un país de tots, decidim escola catalana’.
Somescola vol que els catalans surtin al carrer per refermar el suport que té el model d’immersió lingüística.
Es vol protestar contra la LOMQE i les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.
Des d’aqui tot el nostre suport. Hi serem!

05-06-2014

La recerca: “un corredor de fons”

A propòsit de l’article publicat a La Vanguardia el 15 de maig de 2014 “La productivitat de la Universitat no baixa malgrat la crisi ” (veure enllaç)

El titular sobre la millora de la productivitat de la recerca a les universitats catalanes malgrat la crisi, matisat per l’autor de l’article, és un reflex de l’època de bonança de les polítiques de recerca dels darrers anys, perquè la recerca és una activitat en què els èxits els trobem a llarg termini. El bons resultats que s’infereixen del rànquing que menciona l’article, com molts altres rànquings que es podrien usar, al marge de totes les consideracions que esgrimiríem sobre la seva validesa, no són sinó un pàl·lid reflex de la inversió en l’època d’expansió econòmica. Aquelles polítiques de recerca i d’universitats, no direm que fossin sempre generoses o molt encertades, però sí que estaven a anys llum de les que s’estan aplicant des de fa un quinquenni.

Segons un informe de l’ACUP del 2012, la recerca a Catalunya es podia definir com d’excel·lència i capdavantera dins de l’Estat espanyol, ja que entre les 10 primeres universitats 5 eren catalanes (Font: CYD 2012 – Rànking Mundial Qualitat Investigadora). A més, tenim una producció deu vegades superior a la que ens correspondria per població, i gaudim de més de la meitat de projectes europeus concedits a tot l’Estat i d’un percentatge també important de projectes I+D nacionals. Totes aquestes dades venien de l’anàlisi de dades de 2008 a 2011.

Si analitzem les dades veiem com algunes de les universitats més grans de l’Estat, que apareixien en els millors llocs en anys anteriors, ara estan per darrere d’altres de més petites. Aquest fet també respon a la mateixa dinàmica del corredor de fons: com més rendiment, més ràpidament es produeix la davallada.

Ara bé, no ens enganyem: com en tot esport de resistència, la reducció en l’entrenament, la manca de perspectives de futur per als esportistes joves i el deteriorament de les instal·lacions, els proper anys passaran factura a la recerca a Catalunya (com en altres territoris). Sense un finançament adequat, amb la reducció de beques i ajuts a investigadors novells, amb la incertesa en la carrera investigadora i/o docent, i amb manca de recursos per mantenir els laboratoris,  veurem recular les dades sobre productivitat de la recerca, que ara fan tanta patxoca, fins a xifres dels anys noranta.

Els bons resultats de recerca que es mencionen en aquest article són, doncs, el fruit de les polítiques d’expansió aplicades fa uns anys. La feina que s’està duent a terme ara amb totes les restriccions, tant a nivell públic com a privat (la crisi també ha arribat als projectes amb el sector privat), és una feina de resistència, de guerra de guerrilles, que es veurà reflectida en els resultats de productivitat a llarg termini, en la línia d’arribada de la marató que conclourà en els propers anys.

Perquè, com bé saben els que fan recerca, aquesta és una activitat de corredor de fons, i no una prova de velocitat. Per tant, s’ha de demanar una reflexió a les autoritats sobre la bondat de les polítiques de recerca i universitat que s’estan aplicant, que es justifiquen per la necessitat d’optimitzar recursos i reduir costos, però que, seguint el símil esportiu, estan deixant la recerca a Catalunya sense corredors de fons que agafin el relleu. Per un país independent, modern i amb  projecció de futur s’ha de tenir en compte que els països no són rics i investiguen, sinó que investiguen i després son rics.

16-05-2014

Les dades de l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma s’emmagatzemaran a les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center

Aquestes dades corresponen a més de 100.000 persones, procedeixen de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món, han estat generades per més de 700 estudis científics sobre malalties com el càncer, la diabetis, les malalties autoimmunes i cardiovasculars o els trastorns neurològics, i ocupen actualment 1 petabyte de memòria (un milió de gigues). El fet de designar Barcelona com a seu d’aquest arxiu suposarà un impuls per al desenvolupament de la bioinformàtica en el nostre país. Podeu llegir-ne més a l’enllaç a la nota de premsa del Centre de Regulació Genòmica.   

14-05-2014

Josefina Castellví, guardonada amb el premi Català de l’Any 2013

Des de la Sectorial de Recerca ens congratulem que una científica hagi obtingut el premi Català de l’Any, fet molt meritori tenint en compte que és un premi que es guanya per votació popular i que competia amb persones tan conegudes i mediàtiques com els germans Roca i l’activista social i expolítica Núria Gispert.  Ahir, en el seu discurs després de la concessió del premi, Castellví va destacar que quan ella va anar al capdavant d’una base científica a l’Antàrtida, aquell camp era “un lloc restringit per a la masculinitat”. Fins llavors, ha assegurat que les dones, en ciència “només ajudaven els homes, netejaven els tubs als laboratoris o s’ocupaven de les factures”. Dels quaranta anys que ha dedicat a la seva professió, n’ha destacat el “bon equip” que van formar ella i els seus acompanyants homes quan van arribar a l’Antàrtida, cosa que va despertar la curiositat de molts altres companys de professió. Rebre el premi, ha suposat per a Castellví sentir-se “estimada”.  Concretament, ho ha valorat com “una de les millors coses de la meva vida”. Per aquest motiu, ha assegurat que sempre guardarà “un reconeixement i estimació a totes les persones” que l’han votat. Us oferim un extracte de la seva trajectòria científica, obtingut de la pàgina web del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Josefina Castellví Piulachs (Barcelona , 1935), una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional, va ser pionera en la participació espanyola en recerca antàrtica i va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola. La seva contribució científica ha estat molt productiva en el camp de la bacteriologia marina i actualment , encara que està retirada professionalment, continua vinculada a la difusió i estudi de la investigació.

Després de llicenciar-se en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona, l’any 1960, amb Premi Extraordinari, va entrar a treballar a l’Institut de Ciències del Mar, llavors conegut com a Institut d’Investigacions Pesqueres.  Anys més tard, sent ja Professora d’Investigació del CSIC , especialista en bacteriologia marina, va ser la seva directora. La seva passió per l’estudi de bacteris en condicions d’ambients extrems la va portar a interessar-se pel continent antàrtic i , el 1984 va esdevenir la primera dona espanyola que participava en una expedició internacional en aquestes terres gelades. Ha publicat més de setanta treballs científics i ha participat en 36 campanyes oceanogràfiques.

A més del seu talent científic, Castellví de seguida va mostrar excel·lents qualitats com a gestora d’investigació, que li van permetre ser Delegada del CSIC a Catalunya, l’any 1984, i Directora de Coordinació de la Presidència del CSIC, el 1986. En la temporada 1987-88 coordinar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I a l’illa de Livingston i, entre 1989 i 1994, va exercir la seva prefectura. Posteriorment, va ser gestora del Programa Nacional d’Investigació a l’Antàrtida a nivell estatal, responsable de la coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.

Entre altres distincions, ha rebut la Medalla d’ Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla “Narcís Monturiol” al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003) i Premi Esteva Bassols “Senyora de Barcelona” (2005).

 Per conèixer més coses de la persona i de la investigació , es recomana la lectura del llibre que ella va escriure Jo he viscut a l’Antàrtida (Galàxia Gutenberg – Cercle de Lectors, 1996).

28-03-2014

Quatre dels vuit finalistes de Famelab fan recerca a Catalunya

FameLab és un concurs internacional de monòlegs científics que s’inicia a partir d’una idea original del Festival de Cheltenham (Regne Unit) al 2005. El seu principal objectiu és fomentar la divulgació de la ciència identificant, formant i donant a conèixer nous talents, nous portaveus entre els que treballen en ciència a través d’un format innovador, el monòleg científic. Des de 2007 s’ha globalitzat, celebrant-se a dia d’avui competicions en més de 20 països d’Europa, Àsia i Àfrica i també Estats Units.

La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el British Council Espanya han promocionat la segona edició espanyola de 2014. Aquest any hem pogut gaudir a Barcelona d’una semifinal pública on els aspirants a monologuistes van competir per una de les vuit places de la gran final espanyola.

El jurat va estar format pel físic i divulgador Daniel Jiménez; la presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, Cristina Ribas; el còmic Flipy, i Dídac Carmona, investigador català que viu a Àustria i que va guanyar el FameLab 2012. Ells quatre va valorar especialment la personalitat dels participants, i el contingut i la claredat dels temes exposats.

Els vuit seleccionats per a la final de Famelab Espanya 2014 són:

  • Oriol Marimon, doctorat en Química per la UB
  • Ricardo Moure, investigador de la Facultat de Biologia UB,
  • Helena Gonzalez, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
  • Giorgio Colangelo, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO);
  • Ana Payo, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC);
  • Miguel Abril, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC);
  • Juan Junoy, un biòleg marí de la Universitat d’Alcalà; i
  • José Santiago García, de la Universitat de Múrcia.

Es tracta de vuit científics espanyols, la majoria amb edats compreses entre vint i pocs i  30 anys, quatre dels quals són catalans o treballen en un centre de recerca català, com és el cas de Giorgio del ICFO.

Els seus monòlegs, de 3 minuts, aborden temes com els exoplanetes, el condensat de Bose-Einstein, el raigs còsmics, l’epigenètica, l’ecologia de les ostres, el daltonisme, la resistència a insulina, el teorema de fermat, entre d’altres.
Ara participaran en una jornada formativa (Masterclass) en anglès que impartiran experts en tècniques de comunicació i que els capacitarà en tècniques d’expressió i augmentarà les seves habilitats comunicatives.  La final nacional serà el 14 maig 2014 a Madrid, on el jurat seleccionarà un guanyador que participarà a la final internacional al Festival de Cheltenham de Ciència (3 al 8 de juny de 2014) .

Molta sort!

19-02-2014

Eduard Batlle rep el Premi Pezcoller de l’Associació Europea per a la Recerca del Càncer (EACR)

El doctor Eduard Batlle Gómez, Professor  ICREA i director del Programa d’Oncologia de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i del laboratori de Càncer Colorectal d’aquest centre, ha estat guardonat amb un dels premis que atorga l’Associació Europea per a la Recerca del Càncer (EACR), associació que al 2011 ja va premiar la trajectòria de Manel Esteller.

L’EACR va anunciar el passat divendres que el guanyador de la present edició del premi Pezcoller Foundation – EACR Cancer Researcher  és el Dr. Batlle. Aquest premi s’atorga cada dos anys a un investigador d’excel·lència amb un màxim de 15 anys de feina postdoctoral, i honora l’excel·lència acadèmica i els millors avenços en recerca del càncer.

Eduard Batlle (Barcelona, 1970), es va doctorar en biologia per la Universitat de Barcelona. Va treballar durant quatre anys al Netherlands Institute for Developmental Biology, d’Utrecht (Holanda), amb un dels investigadors més il·lustres en el camp de les cèl·lules mare, Hans Clevers.

Ha publicat a les revistes biomèdiques més prestigioses entre les quals destaquen dues portades a les revistes Cell i Cancer Cell i diversos articles a Nature. La seva recerca ha estat reconeguda amb diversos premis i ajuts com el Premi Debiopharm Life Science (2006), ERC Starting Grant (2007), Premi Banc de Sabadell a la Investigació Biomèdica (2010), Premi d’Investigació del Càncer Josef Steiner (2013) i ERC Advanced Grant (2013) i el 28 de gener d’enguany va rebre el III Premi Nacional a Recerca en Càncer ” Doctors Diz Pintado “.

La seva recerca en els darrers deu anys s’ha centrat en els mecanismes que regeixen la progressió del càncer colorectal, i la connexió entre les cèl·lules mare intestinals i aquest càncer.

La capa interior del tub intestinal, l’epiteli intestinal, es troba en un procés constant de renovació. Centenars de milions de cèl·lules intestinals diferenciades són reemplaçades per noves cèl·lules cada dia durant la vida d’un organisme adult. Aquest enorme poder regenerador resideix en darrera instància en una petita població de cèl·lules mare intestinals. Es creu que les alteracions en el funcionament de les cèl·lules mare intestinals representen la fisiopatologia de diversos trastorns intestinals. El grup de l’Eduard Batlle estudia la connexió entre la biologia de les cèl·lules mare intestinals i el càncer de còlon. Per primera vegada han aïllat les cèl·lules mare de l’epiteli del còlon humà, així com les cèl·lules mare tumorals del càncer de còlon. Analitzen les característiques d’aquests dos tipus cel·lulars amb l’objectiu de dissenyar noves eines terapèutiques i de diagnòstic per al tractament d’aquest tipus de càncer.

La nostra més efusiva felicitació pel premi rebut a una gran trajectòria