05-06-2014

La recerca: “un corredor de fons”

A propòsit de l’article publicat a La Vanguardia el 15 de maig de 2014 “La productivitat de la Universitat no baixa malgrat la crisi ” (veure enllaç)

El titular sobre la millora de la productivitat de la recerca a les universitats catalanes malgrat la crisi, matisat per l’autor de l’article, és un reflex de l’època de bonança de les polítiques de recerca dels darrers anys, perquè la recerca és una activitat en què els èxits els trobem a llarg termini. El bons resultats que s’infereixen del rànquing que menciona l’article, com molts altres rànquings que es podrien usar, al marge de totes les consideracions que esgrimiríem sobre la seva validesa, no són sinó un pàl·lid reflex de la inversió en l’època d’expansió econòmica. Aquelles polítiques de recerca i d’universitats, no direm que fossin sempre generoses o molt encertades, però sí que estaven a anys llum de les que s’estan aplicant des de fa un quinquenni.

Segons un informe de l’ACUP del 2012, la recerca a Catalunya es podia definir com d’excel·lència i capdavantera dins de l’Estat espanyol, ja que entre les 10 primeres universitats 5 eren catalanes (Font: CYD 2012 – Rànking Mundial Qualitat Investigadora). A més, tenim una producció deu vegades superior a la que ens correspondria per població, i gaudim de més de la meitat de projectes europeus concedits a tot l’Estat i d’un percentatge també important de projectes I+D nacionals. Totes aquestes dades venien de l’anàlisi de dades de 2008 a 2011.

Si analitzem les dades veiem com algunes de les universitats més grans de l’Estat, que apareixien en els millors llocs en anys anteriors, ara estan per darrere d’altres de més petites. Aquest fet també respon a la mateixa dinàmica del corredor de fons: com més rendiment, més ràpidament es produeix la davallada.

Ara bé, no ens enganyem: com en tot esport de resistència, la reducció en l’entrenament, la manca de perspectives de futur per als esportistes joves i el deteriorament de les instal·lacions, els proper anys passaran factura a la recerca a Catalunya (com en altres territoris). Sense un finançament adequat, amb la reducció de beques i ajuts a investigadors novells, amb la incertesa en la carrera investigadora i/o docent, i amb manca de recursos per mantenir els laboratoris,  veurem recular les dades sobre productivitat de la recerca, que ara fan tanta patxoca, fins a xifres dels anys noranta.

Els bons resultats de recerca que es mencionen en aquest article són, doncs, el fruit de les polítiques d’expansió aplicades fa uns anys. La feina que s’està duent a terme ara amb totes les restriccions, tant a nivell públic com a privat (la crisi també ha arribat als projectes amb el sector privat), és una feina de resistència, de guerra de guerrilles, que es veurà reflectida en els resultats de productivitat a llarg termini, en la línia d’arribada de la marató que conclourà en els propers anys.

Perquè, com bé saben els que fan recerca, aquesta és una activitat de corredor de fons, i no una prova de velocitat. Per tant, s’ha de demanar una reflexió a les autoritats sobre la bondat de les polítiques de recerca i universitat que s’estan aplicant, que es justifiquen per la necessitat d’optimitzar recursos i reduir costos, però que, seguint el símil esportiu, estan deixant la recerca a Catalunya sense corredors de fons que agafin el relleu. Per un país independent, modern i amb  projecció de futur s’ha de tenir en compte que els països no són rics i investiguen, sinó que investiguen i després son rics.

Mercè Pallàs (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari