08-02-2014

Un català al capdavant de la secció teòrica d’òptica quàntica de l’Institut Max Planck

Joan Ignasi Cirac és un físic català que ha arribat molt alt en el camp de la recerca en teòrica quàntica. Nascut a Manresa, es llicencià en física teòrica. L’any 1991, després de llegir la seva tesi doctoral es traslladà als Estats Units per treballar com a investigador post-doctoral amb Peter Zoller al Joint Institute for Laboratory Astrophysics de la Universitat de Colorado i el 1996  va aconseguí la càtedra d’astrofísica al Institut für Theoretische Physik d’Innsbruck.

Des de 2001 és director de la Divisió de Teoria de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica de Garching a Alemanya. L’Institut Max Planck aglutina més de vuitanta instituts i centres de recerca, agrupats en tretze seus repartides per Europa, Estats Units i Àsia.

Cirac ha estat treballant fent recerca a dotze universitats d’arreu del nom i també en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El 2013 va rebre el premi Wolf de física, junt  amb Zoller, per les seves innovadores aportacions teòriques als camps del processament d’informació quàntica, de l’òptica quàntica i de la física dels gasos quàntics. El premis Wolf és el premi de més prestigi en el camp de la física i l’antesala del premi Nobel, per la qual cosa el seu nom sona amb força com a mereixedor d’aquest guardó.

Es considera el pioner en la teoria quàntica de la informació (computació quàntica).  Segons les seves teories, la computació quàntica revolucionarà la societat de la informació i farà possible una comunicació molt més eficient i segura. El seu treball “Quantum Computations with Cold Trapped Ions”, al costat de Zoller, és considerat com el primer article que mostra com construir un ordinador quàntic  i la seva recerca sobre les xarxes òptiques va impulsar el camp de la simulació quàntica. Recentment ha realitzat importants aportacions al desenvolupament de la teoria quàntica de molts cossos, com la introducció dels “projected entangled -pair states” per descriure sistemes en equilibri.

Al mateix dia que anava a RAC1 a explicar la base dels ordinadors quàntics i feia una conferència a la Universitat de Vic, el Dr. Cirac ha assistit a la renovació de la càtedra  Ignacio Cirac, Fundació Catalunya – La Pedrera de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), amb l’objectiu de promoure la captació de talent internacional en l’àmbit de la recerca en teoria quàntica de la informació.

Felicitem a tots els integrants de l’ICFO per aquesta bona notícia i és un plaer per tots constatar la bona salut de que gaudeix aquesta recerca al nostre país.

19-01-2014

Àngel Raya, el nou cap del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona

Tal com us explicàvem en un article anterior, el Dr. Juan Carlos Izpisúa ha deixat la direcció del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), i el nou director serà el Dr. Àngel Raya, un antic post-doc del mateix Izpisúa. Donat la importància que té el CMRB en el panorama actual de la recerca a Catalunya, l’aposta per una determinada persona al capdavant d’aquest centre no és una tasca fàcil. Us farem cinc cèntims del Dr. Raya, una persona de gran vàlua científica però no tan mediàtica com l’anterior director, si bé el que el Centre necessita ara com ara és un bon investigador i millor gestor.

El Dr. Àngel Raya Chamorro es fill d’Argamasilla de Calatrava (Puertollano, Ciudad Real). Es va graduar (1990) i va realitzar la seva tesi doctoral (1995) a la Universitat de València. Seguidament va gaudir d’una beca postdoctoral a l’Institut de Investigacions Citològiques de València (Centre de Recerca Príncipe Felipe), i a l’any 2000 va iniciar una estada postdoctoral al laboratori d’expressió gènica del Salk Institut de La Jolla, Califòrnia, sota la supervisió del Dr. Izpisúa, amb qui ha compartit gran part de la seva recerca des d’aleshores. Al 2006 s’incorporà com a professor ICREA al CMRB, liderant des del 2008 el grup CIBER- Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina. Ja en l’any 2009 s’integrà en l’Institut de Bioengineyeria de Catalunya (IBEC), on fins ara ha assumit la direcció del grup de “Control of stem cell potency”.

Actualment és Investigador Principal de tres línies de recerca: la regeneració cardíaca en el peix zebra, la pluripotencialitat de les cèl·lules mare/troncals, i la diferenciació de de les cèl·lules del miocardi. El seu treball té com a objectiu comprendre el teixit, els mecanismes cel·lulars i moleculars que determinen la resposta regenerativa en certes espècies de vertebrats, així com els mecanismes genètics i epigenètics que controlen la reprogramació cel·lular, proporcionant d’aquesta manera un vincle entre l’estudi tradicional de la regeneració epimòrfica i les estratègies de pluripotencialitat induïda de la medicina regenerativa. La seva recerca va doncs encaminada a les aplicaciones biomèdiques de las cèl·lules  pluripotents induïdes (iPS). En aquest sentit gaudeix actualment de fons obtinguts de la John Hopkins, la Fundació Vasca d’Innovació i Investigacions Sanitàries, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, i l’Institut de Salut Carles III, a fi de prosseguir la seva recerca amb aplicació específica en la neurofibromatosis, la malaltia d’Alzheimer, les cardiomiopaties i l’hemofília.

Tot això acompanyat, com no podia ser d’altra manera, de nombroses publicacions de prestigi a Stem Cells, EMBO, Nature, Nature Genetics, Nature protocols, Nature Biotechnology , etc.

Ens omple d’orgull disposar d’una figura tan emblemàtica al front d’una de les nostres millors institucions de recerca, i li agraïm el compromís amb la responsabilitat que això suposa. Desitgem que en els temps que ens esperen sàpiga mantenir el CMRB en el lloc que li pertany i ens ajudi, com fins ara, a fer visible arreu del món la recerca a Catalunya.

17-01-2014

Izpisúa: les dues cares de la moneda

El passat 15 de gener ens vam despertar amb la notícia que el Dr. Juan Carlos Izpisúa havia deixat la direcció del centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), segons les informacions inicials per falta de suport financer dels governs català i espanyol. Aquesta notícia, que en un primer moment a molts de nosaltres ens va semblar negativa per a la recerca catalana, amb el pas de les hores es va anar matisant en afegir-s’hi certes consideracions sobre la gestió del Dr. Izpisúa al front del CMRB.

D’entrada, sembla ser que la decisió va ser presa conjuntament pel patronat del centre i el propi Dr. Izpisúa, i no resulta tan estrany que aquest patronat hagi decidit fer canvis en la gestió i direcció del centre. No sembla que darrera aquesta decisió hi pesin raons pressupostàries. Així, segons La Vanguardia, el director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, Carles Constante, ha comentat que els recursos econòmics s’han mantingut al mateix nivell, i que el que pretén Salut amb aquest canvi és dur el centre a un concepte més translacional, apropant més la recerca a la clínica, al malalt. També hi pot haver pesat el fet que, segons informació disponible al Servei d’Informació Comunitari sobre Investigació i Desenvolupament de la UE (CORDIS), el centre gairebé no havia aconseguit projectes europeus, i la proporció de captació competitiva del centre era molt menor que en altres centres CERCA.

Per altra banda, segons El País, els departaments d’Economia de la Generalitat i del govern central van coincidir ahir en assenyalar l’escassa dedicació i presència del Dr. Izpisúa al CMRB, ja que principalment esmerçava el seu temps a l’Institut Salk de Califòrnia. A més, segons fonts properes al CMRB citades pel Dr. Enric Canela en el seu blog, la gestió d’Izpisúa era “anòmala” i caracteritzada per un “fort personalisme”. Citant El País, el CMRB s’havia convertit en la “república independent d’Izpisúa”. En aquest aspecte, aquesta tarda sentia a RAC1 que el Dr. Izpisúa no havia sabut crear xarxa amb altres centres ubicats en el mateix edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i no hauria acceptat compartir infraestructures que podien ser d’ús comú. També resulta sorprenent el tema de la propietat intel·lectual de la recerca realitzada: sembla ser que el Dr. Izpisúa constava com investigador principal i té la intenció d’endur-se 18 dels 21 projectes d’investigació del CMRB, fet que serà “examinat amb lupa” per les administracions responsables del centre, segons indica El País.

Tenim doncs, per una banda, un científic excel·lent, que firma 49 publicacions al llarg de l’any 2013 amb filiació del CMRB, entre elles la que va ocupar la premsa i vam comentar en el nostre blog sobre els anomenats mini-ronyons. Però, si mirem l’altra cara de la moneda, ens trobem amb un no tan bon gestor, amb una actitud que potser no és la ideal per dirigir un centre d’aquestes característiques. Potser ens haurem de preguntar si els fitxatges de científics de molt de prestigi, però que mantenen una vinculació tan forta amb centres no catalans és la millor política per als nostres centres. Tot així, la situació no sembla comparable amb la d’altres investigadors establerts en altres països que col·laboren amb centres de recerca catalans o espanyols, com Joan Massagué, Valentí Fuster o Ignacio Cirac.  En qualsevol cas, el CMRB requereix un compromís del director del 100%, “amb els dos peus clavats al centre”, segons declaracions del Conseller Mas-Colell a El País. I aquesta condició sembla ser que la compleix qui serà el nou director, el Dr. Ángel Raya, un antic post-doc del propi Izpisúa. Li desitgem sort en la recerca i encert en la gestió.

01-12-2013

Dia Mundial de la Lluita contra la Sida i recerca a Catalunya sobre VIH

Avui, dia  1 de desembre, se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Aprofitant aquesta efemèride, resulta interessant comentar la recerca sobre VIH que s’està duent a terme a Catalunya mitjançant el programa HIVACAT sobre vacunes, tant preventives com terapèutiques, pel tractament d’aquesta malaltia.

Tal i com ja vam comentar en una entrada recent (14-10-13) amb motiu del Congrés Mundial sobre la Vacuna de la Sida, AIDS Vaccine 2013, la massa crítica d’investigadors que fan una recerca de qualitat en aquest tema és molt gran. Entre els capdavanters, el  consorci públic-privat HIVACAT integra dos centres de recerca de prestigi reconegut, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, i compta amb el suport de la companyia farmacèutica Esteve, de la Fundació ”la Caixa”, dels Departaments de Salut i Innovació i Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Clínic. El programa està co-dirigit pel director d’IrsiCaixa, Dr. Bonaventura Clotet, i pel Dr. Josep Maria Gatell, de l’Hospital Clínic.

Actualment l’HIVACAT consta de vuit línies de recerca centrades en la descripció de marcadors relacionats amb el control de la infecció, en l’estudi de la diversitat del VIH i dels seus efectes en les respostes immunitàries de les poblacions locals, en l’anàlisi dels mecanismes d’entrada del VIH a les cèl·lules diana i en el desenvolupament de substàncies que puguin actuar com a vacunes. Algunes d’aquestes vacunes són de caire terapèutic, és a dir indueixen una resposta immune en individus infectats per tal de controlar la replicació del virus. En els darrers anys, els investigadors d’HIVACAT ja han trobat alguns candidats a vacuna terapèutica que ja s’han assajat en humans, amb resultats prometedors. Però també s’està treballant en vacunes de caire profilàctic, és a dir, les que s’utilitzen per evitar el contagi.

Malgrat aquests èxits, la recerca sobre VIH corre perill si manca el finançament, tal i com ha advertit el Dr. Clotet en declaracions realitzades ahir a El Punt/Avui. Segons el Dr. Clotet, “es requereixen 3,5 milions d’euros per tirar endavant els projectes més prometedors”.  D’on sortiran aquests fons? Probablement no n’hi ha prou amb la inversió pública, i és per això que des d’HIVACAT s’encoratja la societat civil a fer donatius. Des d’un euro, es poden fer aportacions per contribuir al finançament d’una vacuna contra el VIH, que es pretén que sigui de baix cost i pugui arribar a tots els sectors de la societat.

20-11-2013

Manel Esteller, un dels científics més influents del món en l’àrea de la biomedicina, creu que la recerca seria millor en una catalunya independent

Manel Esteller, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la UB i professor d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), on dirigeix el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer, ​​ha estat reconegut com un dels científics més influents del món en l’àrea de la biomedicina, segons un estudi bibliomètric publicat per la revista European Journal of Clinical Investigation i que es basa en el període 1996-2011.

Segons publica La Vanguardia en la seva edició del 19/11/2013, el Dr. Esteller ha declarat que  “en una Catalunya independent, la investigació estaria millor”.  Malgrat ha remarcat que a Catalunya sempre s’ha apostat per la investigació, fos quin fos el partit governant. el Dr. Esteller ha reclamat un millor finançament, i ha concretat que en una Catalunya independent l’ideal seria que el pressupost per a recerca passés del 1.6% al 2,5% del PIB.

03-11-2013

La Marató de TV3 2013: La solidaritat no degenera

El dijous 31 d’octubre es va donar el tret de sortida de la campanya de sensibilització i difusió social sobre les malalties neurodegeneratives que precedeix la Marató 2013. Sota l’eslògan “La solidaritat no degenera” aquesta festa de la solidaritat treballarà per sensibilitzar la societat i captar recursos per combatre un tipus de malalties que afectarà a la meitat de la població més gran de 80 anys.

Llegir més…

14-10-2013

La vacuna de la Sida es cuina a Catalunya

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona el Congrés Mundial sobre la Vacuna de la Sida, AIDS Vaccine 2013. Això és possible perquè la massa crítica d’investigadors que hi fan una recerca de qualitat en aquest tema és molt gran. Els darrers dies els mitjans de comunicació n’han anat plens, i és que aquesta vacuna que per ara es resisteix és un dels grans reptes de la biomedicina moderna.

AIDS Vaccine 2013 ha estat organitzat per la Global HIV Vaccine Enterprise i pel Programa HIVACAT per a la Recerca de la Vacuna del VIH, organitzador local d’aquesta edició. HIVACAT és un consorci públic-privat sense precedents, ubicat a Barcelona i format pels dos centres de VIH/Sida més importants de Catalunya, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’IDIBAPS/Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb ESTEVE i amb el suport de l’Obra Social “La Caixa”, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic.

El missatge d’aquests dies era que, tot i que el Programa HIVACAT manté el seu finançament intacte gràcies a la qualitat científica i la implicació dels seus finançadors, cal més inversió per seguir essent competitius a nivell internacional i posar el peu al coll a la malaltia. Cal un mínim de 4 milions d’Euros per fer les primeres passes cap a un assaig clínic amb alguns dels descobriments que han protagonitzats els científics catalans. Cal un esforç addicional que permeti fer el salt endavant de l’excel·lència cap a l’èxit.

Probablement aquest és l’escenari en el que es trobaria la recerca d’una Catalunya independent. Tenim una base sòlida però hem de redoblar els esforços si volem canviar les cinètiques actuals en el camp de la recerca. La riquesa d’un país també es mesura en termes de la seva producció científica, en biomedicina i en qualsevol altre camp, i de la seva capacitat de traslladar aquests coneixements cap al mercat. Així doncs, tenim feina per fer com a país, amb la vacuna de la Sida i amb el binomi recerca/innovació en el sentit més ampli.

Escolteu la roda de premsa inaugural del Congrés (en anglès) a:www.aidsvaxwebcasts.org

Escolteu al Dr. Gatell, de l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona i co-director d’HIVACAT, a Els Matins de TV3:

Escolteu al Dr. Bonaventura Clotet, d’IrsiCaixa i co-director d’HIVACAT, a Los Desayunos de TVE (a partir del minut 40):

Entrevista amb els organitzadors preparada per Barcelona Press Room:

26-09-2013

Propers esdeveniments

La Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació promou la setmana de la ciència. Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència, en la que tindran lloc tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. Podeu trobar informació a : http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/

El 26 de setembre a les 18:30h es presenta a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona la primera edició del  “Programa Akademia” de la Fundació Innovació Bankinter. Akademia persegueix despertar l’esperit emprenedor i fomentar l’actitud innovadora en els universitaris. Està dirigit a estudiants de la Universitat de Barcelona que estiguin cursant els últims anys de carrera o que facin un màster o un postgrau. L’objectiu és proporcionar-los la formació necessària per liderar projectes innovadors o emprendre el seu propi negoci en el futur.

21-09-2013

L’engany dels pressupostos de R+D

Carlos Andradas, president de la Confederació de Societats Científiques Espanyoles i membre del col·lectiu “Carta por la Ciencia”, explica en un article a El País com el govern espanyol no només redueix, sinó que també maquilla les xifres dels pressupostos de R+D.