02-04-2014

La sectorial RxI a la gigafoto de la Via Catalana

L’11 de setembre de 2013 uns dos milions de persones van enllaçar les mans per formar una cadena humana de 400 quilòmetres que va recórrer el país de punta a punta per reclamar la independència de Catalunya. La sectorial de Recerca per la Independència també hi era present! Entre el tram 39 i 40, a Amposta, seguint la crida que es va fer per omplir de participants la Via Catalana a les terres de l’Ebre, s’hi van desplaçar uns 60 membres i simpatitzants de la nostra sectorial. A més, tenint en compte el gran nombre de samarretes amb els dissenys fets específicament per a la nostra sectorial que es van vendre, el logo de la lupa i el de l’ADN ben segur que van ser presents en molts altres  trams de la Via.

Des d’ahir, ja tenim la gigafoto, que ha costat un gran esforç i que ens permet documentar aquest fet històric. Per fer-la, 800 fotògrafs i 800 ajudants van fotografiar tota la cadena per trams de 500 metres, i posteriorment més de 200 voluntaris van col·laborar per unir les 107.038 fotografies de tots els trams. Aquí en teniu una mostra, un parell d’instantànies de la gigafoto corresponents al tram 40, amb alguns dels membres de la sectorial de Recerca per la Independència.

 I ara, atents al dia 5, quan sabrem quina mobilització es prepara per aquest proper onze de setembre!

 imatge_tram_via_catalanaimatge_tram_via_catalana 2

Un país viable i de qualitat?

Al Sr. Rajoy li agrada explicar que els països han de ser grans per a ser viables. Li agrada també alertar dels perills de ser petit. Durant la seva recent visita a Washington, per exemple, va declarar que la independència “es mala, sobre todo para el pequeño“. Cal, doncs,  preguntar-nos, són els països petits menys viables que els grans?  La independència de Catalunya és un repte o una oportunitat?

Llegir més…

28-03-2014

Quatre dels vuit finalistes de Famelab fan recerca a Catalunya

FameLab és un concurs internacional de monòlegs científics que s’inicia a partir d’una idea original del Festival de Cheltenham (Regne Unit) al 2005. El seu principal objectiu és fomentar la divulgació de la ciència identificant, formant i donant a conèixer nous talents, nous portaveus entre els que treballen en ciència a través d’un format innovador, el monòleg científic. Des de 2007 s’ha globalitzat, celebrant-se a dia d’avui competicions en més de 20 països d’Europa, Àsia i Àfrica i també Estats Units.

La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el British Council Espanya han promocionat la segona edició espanyola de 2014. Aquest any hem pogut gaudir a Barcelona d’una semifinal pública on els aspirants a monologuistes van competir per una de les vuit places de la gran final espanyola.

El jurat va estar format pel físic i divulgador Daniel Jiménez; la presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, Cristina Ribas; el còmic Flipy, i Dídac Carmona, investigador català que viu a Àustria i que va guanyar el FameLab 2012. Ells quatre va valorar especialment la personalitat dels participants, i el contingut i la claredat dels temes exposats.

Els vuit seleccionats per a la final de Famelab Espanya 2014 són:

  • Oriol Marimon, doctorat en Química per la UB
  • Ricardo Moure, investigador de la Facultat de Biologia UB,
  • Helena Gonzalez, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
  • Giorgio Colangelo, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO);
  • Ana Payo, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC);
  • Miguel Abril, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC);
  • Juan Junoy, un biòleg marí de la Universitat d’Alcalà; i
  • José Santiago García, de la Universitat de Múrcia.

Es tracta de vuit científics espanyols, la majoria amb edats compreses entre vint i pocs i  30 anys, quatre dels quals són catalans o treballen en un centre de recerca català, com és el cas de Giorgio del ICFO.

Els seus monòlegs, de 3 minuts, aborden temes com els exoplanetes, el condensat de Bose-Einstein, el raigs còsmics, l’epigenètica, l’ecologia de les ostres, el daltonisme, la resistència a insulina, el teorema de fermat, entre d’altres.
Ara participaran en una jornada formativa (Masterclass) en anglès que impartiran experts en tècniques de comunicació i que els capacitarà en tècniques d’expressió i augmentarà les seves habilitats comunicatives.  La final nacional serà el 14 maig 2014 a Madrid, on el jurat seleccionarà un guanyador que participarà a la final internacional al Festival de Cheltenham de Ciència (3 al 8 de juny de 2014) .

Molta sort!

La primera la incubadora d’empreses espacials de l’ESA a l’estat espanyol s’ubicarà a Castelldefels

El primer centre d’incubació d’empreses del sector aeroespacial de l’Agència Europea de l’Espai (European Space Agency, ESA) que s’instal·larà a l’Estat espanyol s’ubicarà a l’edifici RDTI del Parc Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al campus del Baix Llobregat (Castelldefels).

Podeu llegir la notícia a Recercat:

http://www.gencat.cat/economia/ur/butlleti/recercat/web/27040516/27040516_detail_14585373.html

25-03-2014

La nostra resposta davant els atacs de Manos Limpias

JuntsUn cop més, la resposta de l’ANC i la seva gent davant dels atacs que estem rebent des de diversos fronts, el darrer per part de Manos Limpias, ha estat exemplar. Com sempre hem dit, la millor resposta és seguir treballant amb actitud positiva i amb més il·lusió que mai per poder aconseguir una victòria pacífica i democràtica del SíSí el 9 de novembre. I la resposta ha estat una allau d’inscripcions.

Entre membres de ple dret i simpatitzants i col·laboradors l’entitat arriba als 55.000 adherits. Més de 30.000 persones ja són membres de ple dret de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

El passat divendres 14 de març eren més de 22.000 els membres de ple dret de l’entitat, i des d’aleshores l’allau de noves inscripcions no ha fet més de créixer: el dijous 20 de març se superaven els 25.000 i aquest dimarts 25 de març s’han superat els 30.000 a les dotze del migdia. En concret, l’entitat comptava a aquesta hora amb 30.131 membres de ple dret. Juntament amb els simpatitzants i col·laboradors, l’Assemblea ja arriba a les 55.000 persones adherides. També a la nostra sectorial hem enregistrat un munt de noves adhesions: des de dimarts 18 fins avui 25 de març hem rebut 48 sol·licituds d’adhesió com a membres de ple dret. Aquesta és la nostra resposta, perquè Tots Som Assemblea Nacional Catalana!

22-03-2014

Campanya Signa un Vot per la independència

Recollida de signatures al Parc Científic de Girona

Recollida de signatures al Parc Científic de Girona

La sectorial de Recerca per la Independència ha començat a col·laborar en la campanya Signa un Vot per la Independència, donant suport a assemblees territorials com la comarcal Gironès per la independència i la del barri de Les Corts de Barcelona. Així, al llarg de 2 setmanes s’ha pogut votar a tots els campus de la UdG i al Parc Científic de Girona. Un grup nombrós i organitzat de professors, estudiants i personal d’administració i serveis ha desplaçat taules a l’entorn de totes les facultats per facilitar que tots els membres de la comunitat universitària poguessin exercir el dret de petició. Les taules itinerants han cobert de forma simultània els campus de Montilivi, del Barri Vell, de la zona centre, amb les facultats d’Infermeria i Medicina i finalment el Parc Científic de Girona. A la facultat de Medicina i al Parc Científic ha estat remarcable la participació d’estudiants de fora de Catalunya que cursen Medicina a Girona o que treballen en grups de recerca del Parc i que han volgut participar amb el seu vot. Arreu de la universitat ha calgut donar explicacions en anglès i en altres llengües als estudiants d’altres països que participen en intercanvis Erasmus. Els organitzadors han destacat que aquesta acció ha permès també donar a conèixer la voluntat d’aconseguir la independència per la via de la democràcia a persones que vénen d’altres països.

Per altra banda, en col·laboració amb Universitats per la Independència i l’Assemblea territorial de Les Corts a Barcelona, s’estan instal·lant parades de recollida de signatures tots els dimarts i dijous de 12-16 h, els dimarts a Gregorio Marañón, cantonada Diagonal (prop d’Arquitectura Tècnica) i els dijous a la sortida del Metro Palau Reial.

Paral·lelament, avancem en la idea de constituir una Junta Peticional per a la nostra sectorial, de forma que puguem començar a recollir signatures en facultats i centres de recerca un cop tinguem l’autorització de degans i directors, sense dependre de cap territorial. Necessitarem voluntaris que vulguin fer d’apoderats per a aquesta campanya, us mantindrem informats.

19-03-2014

L’oncòleg català, Josep Baselga, escollit president de l’ Associació Americana per a la Investigació del Càncer

A partir de l’Abril, l’oncòleg català assumirà la presidencia de l’organització científica sobre recerca del càncer més important del món.

Podeu llegar aquesta notícia a:

http://www.ara.cat/societat/Josep_Baselga-Cancer-oncologia-AACR-Associacio_americana_per_a_la_investigacio_del_cancer-recerca_0_1103889717.html

18-03-2014

Investigadors del CRESIB i de l’IBEC milloren l’eficàcia del tractament de la malària

NanocapsulesEl grup de nanomalària, liderat per  Xavier Fernàndez Busquets,  treballa en el disseny de nous prototips de nanovectors per a l’alliberament dirigit de molècules antimalàriques només a les cèl·lules infectades. El seu objectiu es basa en l’ús de dosis  de fàrmac el suficientment baixes per minimitzar l’aparició d’efectes adversos nocius, però que localment siguin prou elevades com per ser letals pel microorganisme o paràsit causant de la malaltia.  Aquesta combinació de característiques contribuiria a reduir l’aparició de resistències en el paràsit i incrementant així l’eficàcia dels tractaments.

La teràpia contra la malària, per les seves especials característiques, és un candidat ideal per desenvolupar aquestes estratègies capaces de dirigir específicament els fàrmacs antimalàrics a les cèl·lules parasitades pel Plasmodium.

En un recent estudi del grup de nanomalària, publicat al Journal of Controlled Release, s’ha comprovat que certes nanopartícules utilitzades per encapsular el fàrmac contra la malària fan el tractament contra aquesta infecció més efectiu. En aquest estudi s’han explorat la utilitat de dos nanosistemes polimèrics, AGMA1 i ISA23, com a vehicles de fàrmacs antimalàrics (sals de cloroquina). L’estudi mostra que els dos polímers s’uneixen preferentment a les cèl·lules sanguínies infectades per Plasmodium. A més a més, són capaces de reconèixer espècies molt divergents de paràsits de la malària, com P. falciparum i P. yoelii, que infecten a humans i a ratolins respectivament. L’administració de 0,8 mg/kg de sals de cloroquina, tant amb AGMA1 com amb ISA23, van curar als ratolins infectats per P.yoelii mentre que els animals tractats amb ambdós fàrmacs de forma lliure no van sobreviure.

“Aquests polímers tenen una baixa toxicitat, son biodegradables i ataquen de forma selectiva als glòbuls vermells infectats per diferents espècies de Plasmodium”, explica en Xavier Fernàndez-Busquets; “això significa que els polímers son candidats extremadament prometedors per a desenvolupar teràpies antimalària.”

Xavier Fernàndez ha desenvolupat la seva carrera en diversos centres d’investigació, entre ells la Universitat Autònoma de Barcelona, Ciba-Geigy AG (Basel, Switzerland), the Friedrich Miescher Institute (Basel), the Woods Hole Marine Biological Laboratory (US), la Universitat de Barcelona, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB).

15-03-2014

Lideratge català en Acción Estratégica de Salud del Plan Nacional de I+D+I

Al portal web MERIDIÀ, l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha actualitzat l’Informe Activitats del Plan Nacional de I+D+I, per comunitats autònomes, que abraça el període 2001-2011. L’informe presenta el finançament estatal d’activitats d’R+D+I en tres edicions successives del Plan Nacional de I+D+I, estructurades per modalitats (projectes d’investigació, recursos humans, equipaments i infraestructures, etc.).

En termes absoluts, Madrid i Catalunya ocupen les primeres posicions estatals, seguides per Andalusia, el País Valencià i el País Basc. Ara bé, la situació canvia quan es ponderen les dades de finançament per habitant, on destaquen clarament Navarra (1.475,9 euros per habitant), el País Basc (1.271,5) i Madrid (1.151,2). Aquestes tres comunitats autònomes superen àmpliament la ràtio de Catalunya (886,5) o de la mitjana estatal (643,9). L’anàlisi per modalitats també ofereix informació interessant com, per exemple, el lideratge absolut de Catalunya en l’Acción Estratégica de Salud, tot i la davallada que s’ha produit entre 2008 i 2010. Ho podeu veure en el següent gràfic, elaborat a partir de les dades de l’informe.

Acció estratègica de salut

12-03-2014

Lípids a la sang i longevitat d’una espècie

La longevitat d’una espècie de mamífer pot ser predita a partir de la presència de determinats lípids al plasma sanguini. Aquesta és la conclusió d’un estudi fet per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL), aplegats al grup de recerca de Fisiopatologia Metabòlica de l’IRBLleida que lidera el catedràtic de Fisiologia de la UdL, Reinald Pamplona. L’estudi s’ha fet sobre 11 espècies de mamífers i ha estat publicat a Scientific Report, una revista digital open access del grup Nature.

Segons els resultats de la recerca, els animals més longeus es caracteritzen per tenir baixos continguts d’àcids grassos lliures de cadena llarga (més de 12 àtoms de carboni). També posseeixen lípids més resistents a l’oxidació, un procés que contribueix a l’envelliment cel·lular a causa dels residus produïts en el trencament de certes molècules.

Els investigadors han realitzat una anàlisi massiva de totes les famílies de lípids presents al plasma. Per això han utilitzat un equip de cromatografia líquida acoblat a un espectròmetre de masses ubicat al laboratori del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Els investigadors han examinat sang de ratolí, rata, conill, conillet d’Índies, gat, gos, porc, ovella, bou, cavall i ésser humà. Cada espècie té el seu propi perfil lipídic i l’empremta dels greixos al plasma és única.

El següent pas en aquesta recerca serà analitzar diferents individus d’una mateixa espècie per intentar esbrinar per què alguns viuen més que altres. L’equip de Reinald Pamplona ha iniciat un treball, de forma conjunta amb la Universitat de València, sobre els marcadors de l’empremta lipídica en avis centenaris.

En el treball publicat a Scientific Reports hi han participat també investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de Màlaga.