22-03-2014

Campanya Signa un Vot per la independència

Recollida de signatures al Parc Científic de Girona

Recollida de signatures al Parc Científic de Girona

La sectorial de Recerca per la Independència ha començat a col·laborar en la campanya Signa un Vot per la Independència, donant suport a assemblees territorials com la comarcal Gironès per la independència i la del barri de Les Corts de Barcelona. Així, al llarg de 2 setmanes s’ha pogut votar a tots els campus de la UdG i al Parc Científic de Girona. Un grup nombrós i organitzat de professors, estudiants i personal d’administració i serveis ha desplaçat taules a l’entorn de totes les facultats per facilitar que tots els membres de la comunitat universitària poguessin exercir el dret de petició. Les taules itinerants han cobert de forma simultània els campus de Montilivi, del Barri Vell, de la zona centre, amb les facultats d’Infermeria i Medicina i finalment el Parc Científic de Girona. A la facultat de Medicina i al Parc Científic ha estat remarcable la participació d’estudiants de fora de Catalunya que cursen Medicina a Girona o que treballen en grups de recerca del Parc i que han volgut participar amb el seu vot. Arreu de la universitat ha calgut donar explicacions en anglès i en altres llengües als estudiants d’altres països que participen en intercanvis Erasmus. Els organitzadors han destacat que aquesta acció ha permès també donar a conèixer la voluntat d’aconseguir la independència per la via de la democràcia a persones que vénen d’altres països.

Per altra banda, en col·laboració amb Universitats per la Independència i l’Assemblea territorial de Les Corts a Barcelona, s’estan instal·lant parades de recollida de signatures tots els dimarts i dijous de 12-16 h, els dimarts a Gregorio Marañón, cantonada Diagonal (prop d’Arquitectura Tècnica) i els dijous a la sortida del Metro Palau Reial.

Paral·lelament, avancem en la idea de constituir una Junta Peticional per a la nostra sectorial, de forma que puguem començar a recollir signatures en facultats i centres de recerca un cop tinguem l’autorització de degans i directors, sense dependre de cap territorial. Necessitarem voluntaris que vulguin fer d’apoderats per a aquesta campanya, us mantindrem informats.

19-03-2014

L’oncòleg català, Josep Baselga, escollit president de l’ Associació Americana per a la Investigació del Càncer

A partir de l’Abril, l’oncòleg català assumirà la presidencia de l’organització científica sobre recerca del càncer més important del món.

Podeu llegar aquesta notícia a:

http://www.ara.cat/societat/Josep_Baselga-Cancer-oncologia-AACR-Associacio_americana_per_a_la_investigacio_del_cancer-recerca_0_1103889717.html

18-03-2014

Investigadors del CRESIB i de l’IBEC milloren l’eficàcia del tractament de la malària

NanocapsulesEl grup de nanomalària, liderat per  Xavier Fernàndez Busquets,  treballa en el disseny de nous prototips de nanovectors per a l’alliberament dirigit de molècules antimalàriques només a les cèl·lules infectades. El seu objectiu es basa en l’ús de dosis  de fàrmac el suficientment baixes per minimitzar l’aparició d’efectes adversos nocius, però que localment siguin prou elevades com per ser letals pel microorganisme o paràsit causant de la malaltia.  Aquesta combinació de característiques contribuiria a reduir l’aparició de resistències en el paràsit i incrementant així l’eficàcia dels tractaments.

La teràpia contra la malària, per les seves especials característiques, és un candidat ideal per desenvolupar aquestes estratègies capaces de dirigir específicament els fàrmacs antimalàrics a les cèl·lules parasitades pel Plasmodium.

En un recent estudi del grup de nanomalària, publicat al Journal of Controlled Release, s’ha comprovat que certes nanopartícules utilitzades per encapsular el fàrmac contra la malària fan el tractament contra aquesta infecció més efectiu. En aquest estudi s’han explorat la utilitat de dos nanosistemes polimèrics, AGMA1 i ISA23, com a vehicles de fàrmacs antimalàrics (sals de cloroquina). L’estudi mostra que els dos polímers s’uneixen preferentment a les cèl·lules sanguínies infectades per Plasmodium. A més a més, són capaces de reconèixer espècies molt divergents de paràsits de la malària, com P. falciparum i P. yoelii, que infecten a humans i a ratolins respectivament. L’administració de 0,8 mg/kg de sals de cloroquina, tant amb AGMA1 com amb ISA23, van curar als ratolins infectats per P.yoelii mentre que els animals tractats amb ambdós fàrmacs de forma lliure no van sobreviure.

“Aquests polímers tenen una baixa toxicitat, son biodegradables i ataquen de forma selectiva als glòbuls vermells infectats per diferents espècies de Plasmodium”, explica en Xavier Fernàndez-Busquets; “això significa que els polímers son candidats extremadament prometedors per a desenvolupar teràpies antimalària.”

Xavier Fernàndez ha desenvolupat la seva carrera en diversos centres d’investigació, entre ells la Universitat Autònoma de Barcelona, Ciba-Geigy AG (Basel, Switzerland), the Friedrich Miescher Institute (Basel), the Woods Hole Marine Biological Laboratory (US), la Universitat de Barcelona, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB).

15-03-2014

Lideratge català en Acción Estratégica de Salud del Plan Nacional de I+D+I

Al portal web MERIDIÀ, l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha actualitzat l’Informe Activitats del Plan Nacional de I+D+I, per comunitats autònomes, que abraça el període 2001-2011. L’informe presenta el finançament estatal d’activitats d’R+D+I en tres edicions successives del Plan Nacional de I+D+I, estructurades per modalitats (projectes d’investigació, recursos humans, equipaments i infraestructures, etc.).

En termes absoluts, Madrid i Catalunya ocupen les primeres posicions estatals, seguides per Andalusia, el País Valencià i el País Basc. Ara bé, la situació canvia quan es ponderen les dades de finançament per habitant, on destaquen clarament Navarra (1.475,9 euros per habitant), el País Basc (1.271,5) i Madrid (1.151,2). Aquestes tres comunitats autònomes superen àmpliament la ràtio de Catalunya (886,5) o de la mitjana estatal (643,9). L’anàlisi per modalitats també ofereix informació interessant com, per exemple, el lideratge absolut de Catalunya en l’Acción Estratégica de Salud, tot i la davallada que s’ha produit entre 2008 i 2010. Ho podeu veure en el següent gràfic, elaborat a partir de les dades de l’informe.

Acció estratègica de salut

12-03-2014

Lípids a la sang i longevitat d’una espècie

La longevitat d’una espècie de mamífer pot ser predita a partir de la presència de determinats lípids al plasma sanguini. Aquesta és la conclusió d’un estudi fet per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL), aplegats al grup de recerca de Fisiopatologia Metabòlica de l’IRBLleida que lidera el catedràtic de Fisiologia de la UdL, Reinald Pamplona. L’estudi s’ha fet sobre 11 espècies de mamífers i ha estat publicat a Scientific Report, una revista digital open access del grup Nature.

Segons els resultats de la recerca, els animals més longeus es caracteritzen per tenir baixos continguts d’àcids grassos lliures de cadena llarga (més de 12 àtoms de carboni). També posseeixen lípids més resistents a l’oxidació, un procés que contribueix a l’envelliment cel·lular a causa dels residus produïts en el trencament de certes molècules.

Els investigadors han realitzat una anàlisi massiva de totes les famílies de lípids presents al plasma. Per això han utilitzat un equip de cromatografia líquida acoblat a un espectròmetre de masses ubicat al laboratori del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Els investigadors han examinat sang de ratolí, rata, conill, conillet d’Índies, gat, gos, porc, ovella, bou, cavall i ésser humà. Cada espècie té el seu propi perfil lipídic i l’empremta dels greixos al plasma és única.

El següent pas en aquesta recerca serà analitzar diferents individus d’una mateixa espècie per intentar esbrinar per què alguns viuen més que altres. L’equip de Reinald Pamplona ha iniciat un treball, de forma conjunta amb la Universitat de València, sobre els marcadors de l’empremta lipídica en avis centenaris.

En el treball publicat a Scientific Reports hi han participat també investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de Màlaga.

08-03-2014

Manel Esteller i altres investigadors de l’IDIBELL descriuen una de les claus de la metàstasi en el càncer de mama

Manel Esteller i altres investigadors de l’IDIBELL, Alberto Villanueva, Verònica Davalos i  August Vidal, publiquen en el darrer número de Molecular Cell un estudi on es descriu una de les claus del mecanisme de metàstasi en el càncer de mama. El treball ha estat dirigit des de la Universitat de Cambridge,i  han col·laborat també grups de Los Angeles i Canadà .

El procés de metàstasi, que comporta el 90 per cent de les morts en pacients afectats per un càncer, és un dels objectius principals de la recerca oncològica, tal com ja vàrem comprovar fa deu dies amb l’enrenou que va despertar l’article de Joan Massagué.

Se sabia que en un 15 per cent de tumors de mama hi ha un nombre excessiu de còpies d’un gen anomenat EMSY. L’amplificació del gen EMSY en el càncer mama esporàdic és un indicador de mal pronòstic en l’evolució d’aquest tipus de càncer. En l’article d’Esteller s’ ha demostrat que EMSY actua com un oncogen, facilitant in vitro la transformació neoplàsica de cèl·lules i in vivo potenciant la formació de tumors i les seves propietats metastàtiques.

Segons l’estudi, els tumors de mama amb còpies extres del gen EMSY en el seu genoma són capaços de reclutar múltiples molècules per silenciar l’activitat de gens anti-mestàstasi, com l’anomenat microARN-31. Han comprovat que disminuint l’expressió d’EMSY, els factors protectors de metàstasi tornen a activar-se i es redueix la disseminació de les cèl·lules tumorals.

«Aquesta última troballa podria despertar l’ interès a buscar fàrmacs capaços de bloquejar a la proteïna EMSY», comenta Esteller. «A més en aquest cas seria més fàcil identificar les pacients que podrien ser sensibles al fàrmac, ja que en principi serien aquelles que presentessin una sobreexpressió d’aquest oncogen EMSY en l’anàlisi genètica. Seria un procés similar al que ja es realitza per a la detecció del marcador HER2 en càncer de mama que permet el seu tractament amb un fàrmac específic ».

Manel Esteller és director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), investigador ICREA i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona. Ha rebut el  Premi Nacional de Genètica (2011) entre molts d’altres, obtenint, l’any 2010, una European Research Council Advanced Grant. La seva recerca es basa en l’estudi de les modificacions epigenètiques i els ARNs no codificants .

En l’àmbit de la biomedicina els seus treballs són molt i molt coneguts i des d’aquí la nostra més sincera felicitació per tota la seva feina, extensible també al seu grup i a l’IDIBELL en general. L’IDIBELL està ubicat al Biopol’H, un clúster biomèdic i biotecnològic d’institucions sanitàries, d’entitats generadores de coneixement, de centres de recerca i d’empreses del sector de ciències de la vida i de la salut. Hi treballen més de 840 professionals i gestiona un pressupost de més de 24 milions d’euros, que prové fonamentalment d’administracions europees i fonts privades. Tot un exemple de feina ben feta des del nostre país.

06-03-2014

Dones, universitat i recerca

El 8 de març se celebra arreu el Dia Internacional de la Dona, una ocasió per reflexionar sobre diversos aspectes del paper de la dona en la societat actual, i en el nostre cas concret en relació a la recerca.

En primer lloc, revisem algunes dades recents. A Europa, segons l’informe She Figures de l’any 2012, un treball estadístic elaborat per la Comissió Europea sobre gènere, recerca i innovació, les dones encara estan infrarepresentades en recerca, tant en el sector públic com en el privat. Només un terç de les persones que es dediquen a la recerca a Europa són dones. En l’educació superior, tot i que el nombre de dones graduades supera el d’homes, només un 10% dels rectors universitaris són dones. A més, les dones estan poc representades en els òrgans de decisió, en els que de mitjana només hi ha una dona per cada dos homes.

El Llibre blanc de les dones de Catalunya en el món de la ciència i la tecnologia, elaborat per l’Institut Català de la Dona, corrobora que les diferències de gènere en el món universitari i científic continuen existint a mesura que hom va consolidant la seva posició i va agafant càrrecs de responsabilitat. Així, a educació infantil, primària i ESO, el percentatge de nenes i noies reflecteix l’estructura poblacional a aquestes edats. Al batxillerat, el 55,6% dels estudiants són noies, un percentatge que augmenta fins al 64% en el cas del batxillerat científic i que es manté en el conjunt d’estudis universitaris de la branca de ciències. Als estudis de doctorat disminueix lleugerament, fins al 55%. I és a partir d’aquí quan comencen els biaixos més significatius. El percentatge de dones que exerceixen de professores d’universitat en estudis científics es redueix aproximadament al 34%, el mateix que el d’investigadores en centres de recerca, i el de catedràtiques és encara inferior, del 20%, semblant al de dones que exerceixen càrrecs de govern dins el món universitari.

Quines són les causes d’aquest desequilibri? Un dels factors que s’ha assenyalat és el fet que el punt d’inflexió en què els homes investigadors comencen a superar en nombre a les dones coincideix amb el moment en que la majoria d’elles decideixen tenir fills. Un editorial publicat l’any 2010 a Nature Neuroscience assenyalava que les dones casades i amb fills tenien un 27% menys de possibilitats d’aconseguir una plaça fixa de professor (tenure). En el nostre entorn, cal assenyalar que no només són els fills, atès que sovint són les dones les que tenen cura d’altres membres de la família, com per exemple ancians. Aquestes tasques són tradicionalment i cultural assignades a les dones, tendència que sembla difícil de canviar.  És evident que l’establiment de polítiques per a compatibilitzar la vida familiar i la professional ajudarien molt en aquest sentit, però tampoc resoldrien del tot el problema. Citant el discurs que va pronunciar Roser González Duarte en la inauguració del curs universitari 2006-2007 “L’avaluació de la recerca basada en la quantificació mil·limètrica dels mèrits d’un currículum sense tenir en compte els factors que justifiquen les diferències de rendiment -pràctica afavorida per la tranquil·litat de consciència que aporta el respectat ‘rigor matemàtic’-, perjudica sistemàticament la dona”. L’editorial de Nature Neuroscience va en el mateix sentit quan indica que caldria tenir en compte altres factors a més de les publicacions o en cas contrari les persones que dediquen part del seu temps a tasques familiars, siguin homes o dones, estaran sempre en desavantatge.

També és possible que, com semblen indicar diversos estudis, de mitjana les dones estiguin menys interessades a competir per progressar professionalment que els homes, la qual cosa fa que ens haguem de plantejar fins a quin punt l’excés de competitivitat és bo per a la societat en general. No obstant això, també és molt possible que aquest aparent menor interès en la competitivitat sigui degut als factors que s’apuntaven al paràgraf anterior.

Tanmateix, una recerca científica realitzada a la Universitat de Yale, als EUA, publicada en la prestigiosa revista PNAS, proposa un motiu encara més inquietant. Els investigadors van agafar el currículum de 127 persones que sol·licitaven una plaça de gerent de laboratori, i els van assignar aleatòriament un nom d’home o de dona que no coincidia necessàriament amb el gènere de la persona que efectivament tenia aquell currículum. Van fer que membres de sis universitats diferents dels EUA valoressin individualment cadascun dels currículums, mostressin la seva preferència per fer de mentor a cadascuna d’aquestes persones i els assignessin un sou inicial, per si eren les escollides per ocupar aquella posició. El resultat fou aclaparador. Si el currículum anava associat a un nom d’home, la valoració era sistemàticament més elevada que si en duia associat un de dona, hi havia una major preferència a fer-li de mentor i el salari inicial proposat era superior. Més impactant encara, aquest clar biaix en funció del gènere del sol·licitant es produïa tant si l’avaluador era un home com si era una dona, sense cap distinció, però en canvi no es veia influenciat per l’edat ni l’ètnia del sol·licitant, sinó únicament pel seu gènere. Estudis paral·lels fets amb els mateixos avaluadors van demostrar que les sol·licitants femenines eren percebudes, ja d’inici i de manera inconscient, com a menys competents que els masculins.

Potser no hi ha receptes màgiques per segellar l’esquerda de gènere en la societat en general i en el món científic en particular. Però ens hem d’esforçar perquè justament en aquest sector, on s’accepta que impera la racionalitat i l’equilibri, no hi hagi discriminació.

01-03-2014

Joan Massagué descriu el mecanisme responsable de la metàstasi cerebral en el darrer número de la revista Cell

El grup del científic català, Joan Massagué, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, de Nova York, identifica la molècula i el mecanisme que explica el procés que segueixen les cèl·lules cancerígenes per metastatitzar al cervell.

Les metàstasis cerebrals, els tumors intracranials més freqüents, es produeixen per disseminació hematògena de les cèl·lules malignes d’un tumor primari. Els tumors primaris que més freqüentment produeixen metàstasis cerebrals són els de pulmó i mama. Un dels objectius del grup del Dr Massagué ha estat precisament aquesta metàstasi.  Ara bé, si ens centrem en aquests dos tipus de càncer, és més habitual que generin altres metàstasis que no pas en el cervell. Això va dur a pensar als científics que el teixit cerebral podia presentar algun tipus de defensa enfront la invasió metastàsica. Amb els resultats que es presenten en aquest article a Cell, Massagué descriu precisament aquest mecanisme de defensa i com les cèl·lules cancerígenes són capaces de evitar-lo.

El mecanisme de defensa està basat en el paper d‘una proteïna, la plasmina. Aquesta proteïna és un important enzim encarregat de degradar els coàguls de fibrina. Massagué va observar que l’estroma cerebral activat per la invasió metastàsica generava plasmina, i que aquesta plasmina tenia un paper diferent al ja conegut. Durant la metàstasi, la plasmina, via activació dels astròcits, inactiva la proteïna L1CAM de les cèl·lules metastàsiques, que és fonamental per a que aquestes en el cervell s’adhereixin al vasos i així puguin sobreviure.

Graphical abstract de l'article de massagué a Cell

Graphical abstract de l’article de massagué a Cell

La majoria de les cèl·lules cancerígenes generen unes molècules, anomenades serpines, que impedeixen l’activació de la plasmina, permetent així l’expressió de L1CAM.

Per tant, el mecanisme invasor requereix silenciar la plasmina i potenciar l’expressió de L1CAM. Intentar combatre la metàstasi suposa tot el contrari. I això és el següent camí que el grup del Dr Massagué està iniciant, basat especialment en bloquejar aquesta proteïna L1CAM.

El gran revolt que ha suposat aquest treball es deu a que descriu un mecanisme de metàstasi, sembla ser comú a qualsevol tipus de càncer, per la qual cosa si s’aconseguís bloquejar-lo la teràpia podria servir per prevenir la metàstasi cerebral de qualsevol càncer. Però per això queda molt de camí a recórrer. Sabem per experiència que les cèl·lules cancerígenes tenen mil i un recursos per evitar els obstacles que bloquen el seu recorregut. Només els anys podran dir-nos si aquest avenç és definitiu, però de segur que la recerca del Dr. Massagué inicia un camí d’esperança.

Tot això ens hauria de fer reflexionar sobre les possibilitats del nostre país. En una Catalunya independent no ens podem permetre que persones de la vàlua d’en Joan Massagué hagin de marxar per poder desenvolupar la seva carrera científica. No podem omplir-nos la boca amb la recerca que fa un català a fora, perquè això no és recerca catalana, és recerca que es fa arreu del món per persones nascudes a Catalunya. És molt diferent!!!

 

28-02-2014

Canvis en la fauna en un Parc Natural després d’un incendi

Un estudi analitza els canvis en la composició i abundància de la fauna al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac després del greu incendi que la zona va patir l’agost del 2003. L’estudi, coordinat per Xavier Santos, del Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos de la Universitat de Porto (Portugal) i publicat a la revista PlosONE, analitza els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals. El treball s’emmarca en l’estudi sobre el seguiment integral de la recolonització faunística posterior a l’incendi en aquesta zona del parc natural. El signen, entre d’altres, investigadors i tècnics de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

L’estudi compara, al mateix temps i per primera vegada, la resposta al foc de comunitats de diverses espècies animals com ara cargols, aranyes, escarabats, formigues, saltamartins, xinxes, ocells i rèptils. Les observacions fetes quatre anys després del foc han permès  observar que les espècies omnívores són més resilients,  probablement a causa de la capacitat d’adaptar la seva dieta als recursos disponibles, diferents entre zones cremades i no cremades. D’altra banda, també s’ha observat que les espècies on la composició de fauna ha variat més són els de major mobilitat, com els ocells, i els de menor mobilitat, com els cargols.

A les conclusions els autors assenyalen que les diferències entre espècies han estat causades bàsicament per la vegetació, ja que es troben patrons complementaris en les composicions de plantes i animals. Això també dóna, afirmen, una informació molt important cara a la gestió dels espais cremats. I també que mantenir l’heterogeneïtat del paisatge pot ser una forma adient de gestió.

 

 

Tercera part de l’entrevista a Josep M. Martorell: la recerca a la Catalunya independent

Us presentem la tercera i última part de l’entrevista amb el Dr. Josep Maria Martorell. Després de repassar el present (On som avui) i la transició cap a la independència, avui podreu llegir l’opinió del Director General de Recerca sobre el futur de la recerca en una Catalunya independent.

PART III: La recerca a la Catalunya independent

“Hem de posar sobre la taula prou oportunitats perquè els millors del món puguin venir a casa nostra”

(Llegiu també la PART I: On som avui i la PART II: La transició cap a la independència)

Llegir més…