08-03-2014

Manel Esteller i altres investigadors de l’IDIBELL descriuen una de les claus de la metàstasi en el càncer de mama

Manel Esteller i altres investigadors de l’IDIBELL, Alberto Villanueva, Verònica Davalos i  August Vidal, publiquen en el darrer número de Molecular Cell un estudi on es descriu una de les claus del mecanisme de metàstasi en el càncer de mama. El treball ha estat dirigit des de la Universitat de Cambridge,i  han col·laborat també grups de Los Angeles i Canadà .

El procés de metàstasi, que comporta el 90 per cent de les morts en pacients afectats per un càncer, és un dels objectius principals de la recerca oncològica, tal com ja vàrem comprovar fa deu dies amb l’enrenou que va despertar l’article de Joan Massagué.

Se sabia que en un 15 per cent de tumors de mama hi ha un nombre excessiu de còpies d’un gen anomenat EMSY. L’amplificació del gen EMSY en el càncer mama esporàdic és un indicador de mal pronòstic en l’evolució d’aquest tipus de càncer. En l’article d’Esteller s’ ha demostrat que EMSY actua com un oncogen, facilitant in vitro la transformació neoplàsica de cèl·lules i in vivo potenciant la formació de tumors i les seves propietats metastàtiques.

Segons l’estudi, els tumors de mama amb còpies extres del gen EMSY en el seu genoma són capaços de reclutar múltiples molècules per silenciar l’activitat de gens anti-mestàstasi, com l’anomenat microARN-31. Han comprovat que disminuint l’expressió d’EMSY, els factors protectors de metàstasi tornen a activar-se i es redueix la disseminació de les cèl·lules tumorals.

«Aquesta última troballa podria despertar l’ interès a buscar fàrmacs capaços de bloquejar a la proteïna EMSY», comenta Esteller. «A més en aquest cas seria més fàcil identificar les pacients que podrien ser sensibles al fàrmac, ja que en principi serien aquelles que presentessin una sobreexpressió d’aquest oncogen EMSY en l’anàlisi genètica. Seria un procés similar al que ja es realitza per a la detecció del marcador HER2 en càncer de mama que permet el seu tractament amb un fàrmac específic ».

Manel Esteller és director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), investigador ICREA i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona. Ha rebut el  Premi Nacional de Genètica (2011) entre molts d’altres, obtenint, l’any 2010, una European Research Council Advanced Grant. La seva recerca es basa en l’estudi de les modificacions epigenètiques i els ARNs no codificants .

En l’àmbit de la biomedicina els seus treballs són molt i molt coneguts i des d’aquí la nostra més sincera felicitació per tota la seva feina, extensible també al seu grup i a l’IDIBELL en general. L’IDIBELL està ubicat al Biopol’H, un clúster biomèdic i biotecnològic d’institucions sanitàries, d’entitats generadores de coneixement, de centres de recerca i d’empreses del sector de ciències de la vida i de la salut. Hi treballen més de 840 professionals i gestiona un pressupost de més de 24 milions d’euros, que prové fonamentalment d’administracions europees i fonts privades. Tot un exemple de feina ben feta des del nostre país.

06-03-2014

Dones, universitat i recerca

El 8 de març se celebra arreu el Dia Internacional de la Dona, una ocasió per reflexionar sobre diversos aspectes del paper de la dona en la societat actual, i en el nostre cas concret en relació a la recerca.

En primer lloc, revisem algunes dades recents. A Europa, segons l’informe She Figures de l’any 2012, un treball estadístic elaborat per la Comissió Europea sobre gènere, recerca i innovació, les dones encara estan infrarepresentades en recerca, tant en el sector públic com en el privat. Només un terç de les persones que es dediquen a la recerca a Europa són dones. En l’educació superior, tot i que el nombre de dones graduades supera el d’homes, només un 10% dels rectors universitaris són dones. A més, les dones estan poc representades en els òrgans de decisió, en els que de mitjana només hi ha una dona per cada dos homes.

El Llibre blanc de les dones de Catalunya en el món de la ciència i la tecnologia, elaborat per l’Institut Català de la Dona, corrobora que les diferències de gènere en el món universitari i científic continuen existint a mesura que hom va consolidant la seva posició i va agafant càrrecs de responsabilitat. Així, a educació infantil, primària i ESO, el percentatge de nenes i noies reflecteix l’estructura poblacional a aquestes edats. Al batxillerat, el 55,6% dels estudiants són noies, un percentatge que augmenta fins al 64% en el cas del batxillerat científic i que es manté en el conjunt d’estudis universitaris de la branca de ciències. Als estudis de doctorat disminueix lleugerament, fins al 55%. I és a partir d’aquí quan comencen els biaixos més significatius. El percentatge de dones que exerceixen de professores d’universitat en estudis científics es redueix aproximadament al 34%, el mateix que el d’investigadores en centres de recerca, i el de catedràtiques és encara inferior, del 20%, semblant al de dones que exerceixen càrrecs de govern dins el món universitari.

Quines són les causes d’aquest desequilibri? Un dels factors que s’ha assenyalat és el fet que el punt d’inflexió en què els homes investigadors comencen a superar en nombre a les dones coincideix amb el moment en que la majoria d’elles decideixen tenir fills. Un editorial publicat l’any 2010 a Nature Neuroscience assenyalava que les dones casades i amb fills tenien un 27% menys de possibilitats d’aconseguir una plaça fixa de professor (tenure). En el nostre entorn, cal assenyalar que no només són els fills, atès que sovint són les dones les que tenen cura d’altres membres de la família, com per exemple ancians. Aquestes tasques són tradicionalment i cultural assignades a les dones, tendència que sembla difícil de canviar.  És evident que l’establiment de polítiques per a compatibilitzar la vida familiar i la professional ajudarien molt en aquest sentit, però tampoc resoldrien del tot el problema. Citant el discurs que va pronunciar Roser González Duarte en la inauguració del curs universitari 2006-2007 “L’avaluació de la recerca basada en la quantificació mil·limètrica dels mèrits d’un currículum sense tenir en compte els factors que justifiquen les diferències de rendiment -pràctica afavorida per la tranquil·litat de consciència que aporta el respectat ‘rigor matemàtic’-, perjudica sistemàticament la dona”. L’editorial de Nature Neuroscience va en el mateix sentit quan indica que caldria tenir en compte altres factors a més de les publicacions o en cas contrari les persones que dediquen part del seu temps a tasques familiars, siguin homes o dones, estaran sempre en desavantatge.

També és possible que, com semblen indicar diversos estudis, de mitjana les dones estiguin menys interessades a competir per progressar professionalment que els homes, la qual cosa fa que ens haguem de plantejar fins a quin punt l’excés de competitivitat és bo per a la societat en general. No obstant això, també és molt possible que aquest aparent menor interès en la competitivitat sigui degut als factors que s’apuntaven al paràgraf anterior.

Tanmateix, una recerca científica realitzada a la Universitat de Yale, als EUA, publicada en la prestigiosa revista PNAS, proposa un motiu encara més inquietant. Els investigadors van agafar el currículum de 127 persones que sol·licitaven una plaça de gerent de laboratori, i els van assignar aleatòriament un nom d’home o de dona que no coincidia necessàriament amb el gènere de la persona que efectivament tenia aquell currículum. Van fer que membres de sis universitats diferents dels EUA valoressin individualment cadascun dels currículums, mostressin la seva preferència per fer de mentor a cadascuna d’aquestes persones i els assignessin un sou inicial, per si eren les escollides per ocupar aquella posició. El resultat fou aclaparador. Si el currículum anava associat a un nom d’home, la valoració era sistemàticament més elevada que si en duia associat un de dona, hi havia una major preferència a fer-li de mentor i el salari inicial proposat era superior. Més impactant encara, aquest clar biaix en funció del gènere del sol·licitant es produïa tant si l’avaluador era un home com si era una dona, sense cap distinció, però en canvi no es veia influenciat per l’edat ni l’ètnia del sol·licitant, sinó únicament pel seu gènere. Estudis paral·lels fets amb els mateixos avaluadors van demostrar que les sol·licitants femenines eren percebudes, ja d’inici i de manera inconscient, com a menys competents que els masculins.

Potser no hi ha receptes màgiques per segellar l’esquerda de gènere en la societat en general i en el món científic en particular. Però ens hem d’esforçar perquè justament en aquest sector, on s’accepta que impera la racionalitat i l’equilibri, no hi hagi discriminació.

01-03-2014

Joan Massagué descriu el mecanisme responsable de la metàstasi cerebral en el darrer número de la revista Cell

El grup del científic català, Joan Massagué, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, de Nova York, identifica la molècula i el mecanisme que explica el procés que segueixen les cèl·lules cancerígenes per metastatitzar al cervell.

Les metàstasis cerebrals, els tumors intracranials més freqüents, es produeixen per disseminació hematògena de les cèl·lules malignes d’un tumor primari. Els tumors primaris que més freqüentment produeixen metàstasis cerebrals són els de pulmó i mama. Un dels objectius del grup del Dr Massagué ha estat precisament aquesta metàstasi.  Ara bé, si ens centrem en aquests dos tipus de càncer, és més habitual que generin altres metàstasis que no pas en el cervell. Això va dur a pensar als científics que el teixit cerebral podia presentar algun tipus de defensa enfront la invasió metastàsica. Amb els resultats que es presenten en aquest article a Cell, Massagué descriu precisament aquest mecanisme de defensa i com les cèl·lules cancerígenes són capaces de evitar-lo.

El mecanisme de defensa està basat en el paper d‘una proteïna, la plasmina. Aquesta proteïna és un important enzim encarregat de degradar els coàguls de fibrina. Massagué va observar que l’estroma cerebral activat per la invasió metastàsica generava plasmina, i que aquesta plasmina tenia un paper diferent al ja conegut. Durant la metàstasi, la plasmina, via activació dels astròcits, inactiva la proteïna L1CAM de les cèl·lules metastàsiques, que és fonamental per a que aquestes en el cervell s’adhereixin al vasos i així puguin sobreviure.

Graphical abstract de l'article de massagué a Cell

Graphical abstract de l’article de massagué a Cell

La majoria de les cèl·lules cancerígenes generen unes molècules, anomenades serpines, que impedeixen l’activació de la plasmina, permetent així l’expressió de L1CAM.

Per tant, el mecanisme invasor requereix silenciar la plasmina i potenciar l’expressió de L1CAM. Intentar combatre la metàstasi suposa tot el contrari. I això és el següent camí que el grup del Dr Massagué està iniciant, basat especialment en bloquejar aquesta proteïna L1CAM.

El gran revolt que ha suposat aquest treball es deu a que descriu un mecanisme de metàstasi, sembla ser comú a qualsevol tipus de càncer, per la qual cosa si s’aconseguís bloquejar-lo la teràpia podria servir per prevenir la metàstasi cerebral de qualsevol càncer. Però per això queda molt de camí a recórrer. Sabem per experiència que les cèl·lules cancerígenes tenen mil i un recursos per evitar els obstacles que bloquen el seu recorregut. Només els anys podran dir-nos si aquest avenç és definitiu, però de segur que la recerca del Dr. Massagué inicia un camí d’esperança.

Tot això ens hauria de fer reflexionar sobre les possibilitats del nostre país. En una Catalunya independent no ens podem permetre que persones de la vàlua d’en Joan Massagué hagin de marxar per poder desenvolupar la seva carrera científica. No podem omplir-nos la boca amb la recerca que fa un català a fora, perquè això no és recerca catalana, és recerca que es fa arreu del món per persones nascudes a Catalunya. És molt diferent!!!

 

28-02-2014

Canvis en la fauna en un Parc Natural després d’un incendi

Un estudi analitza els canvis en la composició i abundància de la fauna al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac després del greu incendi que la zona va patir l’agost del 2003. L’estudi, coordinat per Xavier Santos, del Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos de la Universitat de Porto (Portugal) i publicat a la revista PlosONE, analitza els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals. El treball s’emmarca en l’estudi sobre el seguiment integral de la recolonització faunística posterior a l’incendi en aquesta zona del parc natural. El signen, entre d’altres, investigadors i tècnics de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

L’estudi compara, al mateix temps i per primera vegada, la resposta al foc de comunitats de diverses espècies animals com ara cargols, aranyes, escarabats, formigues, saltamartins, xinxes, ocells i rèptils. Les observacions fetes quatre anys després del foc han permès  observar que les espècies omnívores són més resilients,  probablement a causa de la capacitat d’adaptar la seva dieta als recursos disponibles, diferents entre zones cremades i no cremades. D’altra banda, també s’ha observat que les espècies on la composició de fauna ha variat més són els de major mobilitat, com els ocells, i els de menor mobilitat, com els cargols.

A les conclusions els autors assenyalen que les diferències entre espècies han estat causades bàsicament per la vegetació, ja que es troben patrons complementaris en les composicions de plantes i animals. Això també dóna, afirmen, una informació molt important cara a la gestió dels espais cremats. I també que mantenir l’heterogeneïtat del paisatge pot ser una forma adient de gestió.

 

 

Tercera part de l’entrevista a Josep M. Martorell: la recerca a la Catalunya independent

Us presentem la tercera i última part de l’entrevista amb el Dr. Josep Maria Martorell. Després de repassar el present (On som avui) i la transició cap a la independència, avui podreu llegir l’opinió del Director General de Recerca sobre el futur de la recerca en una Catalunya independent.

PART III: La recerca a la Catalunya independent

“Hem de posar sobre la taula prou oportunitats perquè els millors del món puguin venir a casa nostra”

(Llegiu també la PART I: On som avui i la PART II: La transició cap a la independència)

Llegir més…

26-02-2014

Barcelona ja ho té tot per aconseguir el lideratge mundial en biologia computacional

Aquest darrers dies el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han signat un acord de cinc anys, renovable cada tres, en el Marc del Programa Conjunt BSC-CRG-IRB en Biologia Computacional. L’objectiu és sumar massa crítica i donar visibilitat a la recerca per poder competir amb la recerca mundial més innovadora

Les tres institucions de recerca són Centres d’Excel·lència Severo Ochoa pel Ministeri d’Economia. L’acreditació de centres “Severo Ochoa” és un subprograma de la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación del Ministerio de Economía y Competitividad que té per objecte promoure la investigació d’excel·lència en qualsevol dels camps de la ciència. El funcionament respon al d’una comunitat científica que col·labora estretament en la consecució d’objectius comuns, facilita la interacció entre els seus integrants, a la vegada que aquests centres han de demostrar un elevat grau d’obertura i col·laboració internacional.

Doncs be, tan el BSC com el CRG i l’IRB són centres d’aquest subprograma i a més nodes de l’Institut Nacional de Bioinformàtica. Ajuntant l’experiència de les tres institucions i la qualitat dels seus investigadors es podrà donar visibilitat mundial a la recerca en biocomputació feta des d’aquests tres centres catalans, fent de Barcelona un dels clústers més potents d’Europa i el món.  El programa està dirigit per Modesto Orozco (IRB), amb direcció associada de Roderic Guigó (CRG) i David Torrents (BSC), i integra deu grups d’investigació provinents dels centres respectius.

La biologia computacional és un pilar fonamental de la ciència actual i una àrea d’investigació prioritària al món. Aquesta disciplina, que aplica les’eines informàtiques al camp de la biologia, engloba la Bioinformàtica, o aplicació d’algoritmes i tècniques estadístiques a la informació biològica que típicament consisteix en grans seqüències d’ADN, ARN, o proteïnes. La bioinformàtica posa l’accent en l’alineament de seqüències (per a la recerca de seqüències en bases de dades i per a la seva comparació amb seqüències homòlogues), en la recerca de gens, i en la predicció de la expressió gènica.

La biologia computacional inclou a més: el biomodelatge computacional, la bioinformàtica estructural, la genòmica computacional, el modelatge molecular, la biologia de sistemes, la predicció de l’estructura de les proteïnes i la bioquímica i biofísica computacional

El programa conjunt BSC-CRG-IRB en Biologia Computacional dotarà als investigadors d’uns equipaments informàtics i d’experimentació únics, difícilment accessibles fora de l’acord.

25-02-2014

Recollides gairebé 800 enquestes sobre la recerca i el procés d’independència

Per tal de conèixer els dubtes i les pors que pot generar el procés cap a la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca, i per recollir idees sobre com pensem que hauria de ser la política científica en el nou estat, la nostra sectorial va preparar una enquesta que vàrem difondre per correu electrònic i també mitjançant aquest blog. L’enquesta estava estructurada en quatre blocs: A: perfil de l’enquestat; B: sobre la conveniència d’un estat propi (possibles avantatges de l’ estat propi per a la recerca que es fa a Catalunya); C: sobre el finançament de la recerca; i D: sobre les estructures i criteris per fer recerca a Catalunya.

La resposta dels nostres simpatitzants ha estat molt bona, hem recollit 782 enquestes de persones d’edats i àmbits molt diversos. Un cop finalitzada la fase de recollida, comencem l’anàlisi dels resultats, que pensem que seran prou significatius tenint en compte l’alt nombre d’enquestes de que disposem. Us en mantindrem informats en aquest mateix blog. Gràcies a tots els que heu contestat l’enquesta!

24-02-2014

El Mobile World Congress, una oportunitat per internacionalitzar la causa catalana

L’Assemblea Nacional Catalana serà present al Mobile World Congress (MWC), que tindrà lloc a Barcelona a partir d’avui, per explicar  als seus assistents el procés pacífic i democràtic favorable a la independència que s’està vivint a Catalunya. Concretament, les assemblees territorials de l’ANC al Barcelonès repartiran 20.000 fulletons, 5.000 cada dia, a les principals entrades al MWC, als recintes de la Fira de la Gran Via i a la Fira de Montjuïc. En total, es repartiran díptics en quatre llengües: anglès, francès, alemany i castellà.

Amb aquesta actuació que s’engloba dins la campanya “De Catalunya al món”, l’ANC pretén fer un pas més en la internacionalització de la causa catalana, remarcant la seva condició pacífica i democràtica i la voluntat de poder votar el futur de Catalunya el proper 9 de novembre del 2014.

A més a més, com a complement a aquesta voluntat informativa de l’ANC dirigida al públic internacional del MWC, la territorial de Sants-Montjuïc per la independència ha preparat, per al dimecres 26 de febrer a les 17h, una acció a la Plaça Espanya de Barcelona, en què es penjaran diferents cartells amb un codi QR que estaran redirigits a una pàgina web amb enllaços d’interès amb informació sobre la consulta del 9 de novembre i el procés cap a la independència.

La nostra sectorial ha començat a treballar amb la sectorial de Catalunya Exterior per tal de col·laborar també en el projecte “De Catalunya al món”.  És habitual que les persones vinculades a la recerca tinguin contactes en diversos països,  i amb freqüència hi viatgen per assistir a simposis i congressos. Aquesta característica del nostre sector suposa un important potencial per a aconseguir que la nostra causa tingui ressò més enllà de les nostres fronteres. Us anirem informant mitjançant aquest blog de les iniciatives que durem a terme en aquest aspecte.  

21-02-2014

El cas CIBER i la re-centralització com a paradigma de “l’eficiència” en la gestió de la recerca (això sí, a Madrid)

 El programa CIBER (Centros de Investigación Biomédica en Red) fou promogut l’any 2008 com a nou programa de promoció de la recerca biomèdica per part del govern espanyol del moment, a iniciativa de l’Instituto de Salud Carlos III, en un bon moment pressupostari. Fou una iniciativa d’inici prometedora: mitjançant una avaluació internacional s’identificaren els grups de recerca més competitius en 9 àrees temàtiques clau de salut i se’ls organitzà en consorcis. L’avaluació internacional independent, l’intent de generar una organització nova, àgil i no burocràtica en xarxa, i un finançament substancial subjecte a avaluacions periòdiques el feren un projecte prometedor, estimulant i amb aires de modernitat. Cada CIBER s’establí amb entitat jurídica pròpia i, amb criteris del tipus “café para todos”, es repartiren entre les comunitats autònomes les direccions i les seus socials d’aquests CIBER (vegeu gràfic adjunt). El volum d’ingressos per a recerca generat per el programa ha estat molt substancial, i s’ha mogut en l’ordre d’uns 30 milions d’euros anuals, que cada CIBER ha anat gestionant autònomament, amb supervisió de l’Instituto de Salud Carlos III i avaluacions periòdiques.

Però, ai las!, des de 2014 això s’ha acabat. El govern espanyol i l’Institut Carlos III  han decretat la centralització total de la gestió de tot el programa CIBER, amb la dissolució de les oficines de gestió individualitzades repartides en el territori de l’Estat; l’entitat jurídica de cada CIBER ha estat anul·lada. Els motius al·legats? : “racionalitzar la gestió,…”, ..seriosament,… no és una broma per molt que ho sembli: per al govern espanyol  una gestió centralitzada és sinònim d’eficiència! Deuen pensar que segles d’història ho avalen!. És especialment cínic l’argument de que la centralització dels recursos CIBER evita “duplicitats” (sona l’argument?). El propi govern i Instituto de Salud Carlos III varen anar incorporant incessantment des del 2008 totes les inèrcies administratives característiques de l’Estat espanyol, decret rere decret, normativa rere normativa: progressiva normativització burocràtica de la gestió dels CIBER, assimilació dels consorcis CIBER als ens administratius de l’administració central, acumulació de requeriments normatius,…i aleshores el 2013 el propi govern argumenta coses com que “no pot ser mantenir 9 advocats de l’estat per a 9 CIBERs”…quan son ells mateixos que van generar la normativa que els feia necessaris…

En conclusió, tot seguit podeu resoldre  l’endevinalla: si tots els 30 milions anuals del CIBER s’han de ingressar en un compte únic, amb una adreça fiscal única, centre de compres única (i les seves derivacions fiscals per a la Comunitat autònoma);  si cal acomiadar, com s’ha fet, desenes de personal administratiu a les diferents seus dels CIBER existents al territori  estatal i contractar nou personal a un únic lloc centralitzat, on creieu que s’ha fet això? a Saragossa, on hi havia la seu del CIBER de biomaterials? A Valencia, on hi havia la seu del CIBER de malalties rares, a Santiago de Compostela, on hi havia la seu del CIBER d’obesitat? , o potser a Barcelona, ja que a Catalunya hi ha quasi el 40% del total de grups CIBER estatals? ……doncs no…ho heu endevinat:  és a Madrid, el centre de l’eficiència de la gestió!

Per acabar, algunes dades: efectivament a Catalunya es troba prop d’un quaranta per cent del total de grups CIBER de l’Estat, seguit per Madrid que n’agrupa poc menys d’un 25%  del total; son els resultats que originà l’avaluació internacional en crear-se els CIBER (vegeu el gràfic adjunt). O sigui que no se’ns acudeixi queixar-nos, al final la majoria dels recursos acaben venint a Catalunya… gràcies a l’avaluació internacional. Ara bé, mentre estiguem en aquest Estat, la gestió de la recerca biomèdica segueix un camí conegut: tots paguem els impostos, a Catalunya treballem com el que més i amb els millors indicadors,….i les decisions, la gestió i repercussió fiscal dels diners i els llocs de treball indirectes derivats són a Madrid, que ens dona i gestiona els diners per a que treballem a partir de les seves “eficients” decisions, i  els indicadors econòmics i l’ingrés dels milions anuals de subvenció CIBER aniran a la Comunidad de Madrid. En fi, qualsevol dia ens diran: guaiteu com aquí a Madrid atraiem inversions, llocs de treball  i establiment de seus d’empreses farmacèutiques…és per que no ens emboliquem en independències! I, de moment, ja es va acabant la remodelació d’un pavelló l’Instituto de Salud Carlos III per a anar encabint la nova oficina centralitzada…tot per anar estalviant.

 

Resum ciber-page-001

 

Fonts d’informació: webs de l’Instituto de Salud Carlos III i dels consorcis CIBER

20-02-2014

Un article d’investigadors de la Universitat de Barcelona triat com un dels millors publicats el 2013 sobre la psoriasi

El Consell Internacional sobre la Psoriasi (IPC) ha triat un article del grup de recerca translacional en immunodermatologia, que dirigeix Luis Francisco Santamaria, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i el Parc Científic de Barcelona, com un dels millors del 2013 sobre la psoriasi. La psoriasi és una patologia inflamatòria crònica de la pell que és força prevalent i afecta considerablement la qualitat de vida dels pacients. L’any passat es van publicar, segons el portal PubMed, un total de 1.908 articles sobre aquesta temàtica.

 Una de les conclusions principals de l’article, publicat al Journal of Investigative Dermatology, és que els antígens del bacteri Streptococcus pyogenes estan relacionats directament amb els mecanismes immunològics que desencadenen lesions en els afectats per la malaltia. Segons el doctor Santamaria, “tot i que la psoriasi ha estat força investigada, els mecanismes immunològics implicats en els brots causats per desencadenants clínicament rellevants pràcticament no s’han estudiat”. I afegeix que “l’originalitat d’aquest estudi és que estableix un nou model ex vivo que permet comprendre l’inici de la lesió psoriàsica mitjançant la interacció entre el bacteri Streptococcus pyogenes, els limfòcits T CLA+ (un grup de cèl·lules circulants amb un destacat paper en la fisiopatogènia de la psoriasi), i les cèl·lules epidèrmiques”.