26-02-2014

Barcelona ja ho té tot per aconseguir el lideratge mundial en biologia computacional

Aquest darrers dies el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han signat un acord de cinc anys, renovable cada tres, en el Marc del Programa Conjunt BSC-CRG-IRB en Biologia Computacional. L’objectiu és sumar massa crítica i donar visibilitat a la recerca per poder competir amb la recerca mundial més innovadora

Les tres institucions de recerca són Centres d’Excel·lència Severo Ochoa pel Ministeri d’Economia. L’acreditació de centres “Severo Ochoa” és un subprograma de la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación del Ministerio de Economía y Competitividad que té per objecte promoure la investigació d’excel·lència en qualsevol dels camps de la ciència. El funcionament respon al d’una comunitat científica que col·labora estretament en la consecució d’objectius comuns, facilita la interacció entre els seus integrants, a la vegada que aquests centres han de demostrar un elevat grau d’obertura i col·laboració internacional.

Doncs be, tan el BSC com el CRG i l’IRB són centres d’aquest subprograma i a més nodes de l’Institut Nacional de Bioinformàtica. Ajuntant l’experiència de les tres institucions i la qualitat dels seus investigadors es podrà donar visibilitat mundial a la recerca en biocomputació feta des d’aquests tres centres catalans, fent de Barcelona un dels clústers més potents d’Europa i el món.  El programa està dirigit per Modesto Orozco (IRB), amb direcció associada de Roderic Guigó (CRG) i David Torrents (BSC), i integra deu grups d’investigació provinents dels centres respectius.

La biologia computacional és un pilar fonamental de la ciència actual i una àrea d’investigació prioritària al món. Aquesta disciplina, que aplica les’eines informàtiques al camp de la biologia, engloba la Bioinformàtica, o aplicació d’algoritmes i tècniques estadístiques a la informació biològica que típicament consisteix en grans seqüències d’ADN, ARN, o proteïnes. La bioinformàtica posa l’accent en l’alineament de seqüències (per a la recerca de seqüències en bases de dades i per a la seva comparació amb seqüències homòlogues), en la recerca de gens, i en la predicció de la expressió gènica.

La biologia computacional inclou a més: el biomodelatge computacional, la bioinformàtica estructural, la genòmica computacional, el modelatge molecular, la biologia de sistemes, la predicció de l’estructura de les proteïnes i la bioquímica i biofísica computacional

El programa conjunt BSC-CRG-IRB en Biologia Computacional dotarà als investigadors d’uns equipaments informàtics i d’experimentació únics, difícilment accessibles fora de l’acord.

25-02-2014

Recollides gairebé 800 enquestes sobre la recerca i el procés d’independència

Per tal de conèixer els dubtes i les pors que pot generar el procés cap a la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca, i per recollir idees sobre com pensem que hauria de ser la política científica en el nou estat, la nostra sectorial va preparar una enquesta que vàrem difondre per correu electrònic i també mitjançant aquest blog. L’enquesta estava estructurada en quatre blocs: A: perfil de l’enquestat; B: sobre la conveniència d’un estat propi (possibles avantatges de l’ estat propi per a la recerca que es fa a Catalunya); C: sobre el finançament de la recerca; i D: sobre les estructures i criteris per fer recerca a Catalunya.

La resposta dels nostres simpatitzants ha estat molt bona, hem recollit 782 enquestes de persones d’edats i àmbits molt diversos. Un cop finalitzada la fase de recollida, comencem l’anàlisi dels resultats, que pensem que seran prou significatius tenint en compte l’alt nombre d’enquestes de que disposem. Us en mantindrem informats en aquest mateix blog. Gràcies a tots els que heu contestat l’enquesta!

24-02-2014

El Mobile World Congress, una oportunitat per internacionalitzar la causa catalana

L’Assemblea Nacional Catalana serà present al Mobile World Congress (MWC), que tindrà lloc a Barcelona a partir d’avui, per explicar  als seus assistents el procés pacífic i democràtic favorable a la independència que s’està vivint a Catalunya. Concretament, les assemblees territorials de l’ANC al Barcelonès repartiran 20.000 fulletons, 5.000 cada dia, a les principals entrades al MWC, als recintes de la Fira de la Gran Via i a la Fira de Montjuïc. En total, es repartiran díptics en quatre llengües: anglès, francès, alemany i castellà.

Amb aquesta actuació que s’engloba dins la campanya “De Catalunya al món”, l’ANC pretén fer un pas més en la internacionalització de la causa catalana, remarcant la seva condició pacífica i democràtica i la voluntat de poder votar el futur de Catalunya el proper 9 de novembre del 2014.

A més a més, com a complement a aquesta voluntat informativa de l’ANC dirigida al públic internacional del MWC, la territorial de Sants-Montjuïc per la independència ha preparat, per al dimecres 26 de febrer a les 17h, una acció a la Plaça Espanya de Barcelona, en què es penjaran diferents cartells amb un codi QR que estaran redirigits a una pàgina web amb enllaços d’interès amb informació sobre la consulta del 9 de novembre i el procés cap a la independència.

La nostra sectorial ha començat a treballar amb la sectorial de Catalunya Exterior per tal de col·laborar també en el projecte “De Catalunya al món”.  És habitual que les persones vinculades a la recerca tinguin contactes en diversos països,  i amb freqüència hi viatgen per assistir a simposis i congressos. Aquesta característica del nostre sector suposa un important potencial per a aconseguir que la nostra causa tingui ressò més enllà de les nostres fronteres. Us anirem informant mitjançant aquest blog de les iniciatives que durem a terme en aquest aspecte.  

21-02-2014

El cas CIBER i la re-centralització com a paradigma de “l’eficiència” en la gestió de la recerca (això sí, a Madrid)

 El programa CIBER (Centros de Investigación Biomédica en Red) fou promogut l’any 2008 com a nou programa de promoció de la recerca biomèdica per part del govern espanyol del moment, a iniciativa de l’Instituto de Salud Carlos III, en un bon moment pressupostari. Fou una iniciativa d’inici prometedora: mitjançant una avaluació internacional s’identificaren els grups de recerca més competitius en 9 àrees temàtiques clau de salut i se’ls organitzà en consorcis. L’avaluació internacional independent, l’intent de generar una organització nova, àgil i no burocràtica en xarxa, i un finançament substancial subjecte a avaluacions periòdiques el feren un projecte prometedor, estimulant i amb aires de modernitat. Cada CIBER s’establí amb entitat jurídica pròpia i, amb criteris del tipus “café para todos”, es repartiren entre les comunitats autònomes les direccions i les seus socials d’aquests CIBER (vegeu gràfic adjunt). El volum d’ingressos per a recerca generat per el programa ha estat molt substancial, i s’ha mogut en l’ordre d’uns 30 milions d’euros anuals, que cada CIBER ha anat gestionant autònomament, amb supervisió de l’Instituto de Salud Carlos III i avaluacions periòdiques.

Però, ai las!, des de 2014 això s’ha acabat. El govern espanyol i l’Institut Carlos III  han decretat la centralització total de la gestió de tot el programa CIBER, amb la dissolució de les oficines de gestió individualitzades repartides en el territori de l’Estat; l’entitat jurídica de cada CIBER ha estat anul·lada. Els motius al·legats? : “racionalitzar la gestió,…”, ..seriosament,… no és una broma per molt que ho sembli: per al govern espanyol  una gestió centralitzada és sinònim d’eficiència! Deuen pensar que segles d’història ho avalen!. És especialment cínic l’argument de que la centralització dels recursos CIBER evita “duplicitats” (sona l’argument?). El propi govern i Instituto de Salud Carlos III varen anar incorporant incessantment des del 2008 totes les inèrcies administratives característiques de l’Estat espanyol, decret rere decret, normativa rere normativa: progressiva normativització burocràtica de la gestió dels CIBER, assimilació dels consorcis CIBER als ens administratius de l’administració central, acumulació de requeriments normatius,…i aleshores el 2013 el propi govern argumenta coses com que “no pot ser mantenir 9 advocats de l’estat per a 9 CIBERs”…quan son ells mateixos que van generar la normativa que els feia necessaris…

En conclusió, tot seguit podeu resoldre  l’endevinalla: si tots els 30 milions anuals del CIBER s’han de ingressar en un compte únic, amb una adreça fiscal única, centre de compres única (i les seves derivacions fiscals per a la Comunitat autònoma);  si cal acomiadar, com s’ha fet, desenes de personal administratiu a les diferents seus dels CIBER existents al territori  estatal i contractar nou personal a un únic lloc centralitzat, on creieu que s’ha fet això? a Saragossa, on hi havia la seu del CIBER de biomaterials? A Valencia, on hi havia la seu del CIBER de malalties rares, a Santiago de Compostela, on hi havia la seu del CIBER d’obesitat? , o potser a Barcelona, ja que a Catalunya hi ha quasi el 40% del total de grups CIBER estatals? ……doncs no…ho heu endevinat:  és a Madrid, el centre de l’eficiència de la gestió!

Per acabar, algunes dades: efectivament a Catalunya es troba prop d’un quaranta per cent del total de grups CIBER de l’Estat, seguit per Madrid que n’agrupa poc menys d’un 25%  del total; son els resultats que originà l’avaluació internacional en crear-se els CIBER (vegeu el gràfic adjunt). O sigui que no se’ns acudeixi queixar-nos, al final la majoria dels recursos acaben venint a Catalunya… gràcies a l’avaluació internacional. Ara bé, mentre estiguem en aquest Estat, la gestió de la recerca biomèdica segueix un camí conegut: tots paguem els impostos, a Catalunya treballem com el que més i amb els millors indicadors,….i les decisions, la gestió i repercussió fiscal dels diners i els llocs de treball indirectes derivats són a Madrid, que ens dona i gestiona els diners per a que treballem a partir de les seves “eficients” decisions, i  els indicadors econòmics i l’ingrés dels milions anuals de subvenció CIBER aniran a la Comunidad de Madrid. En fi, qualsevol dia ens diran: guaiteu com aquí a Madrid atraiem inversions, llocs de treball  i establiment de seus d’empreses farmacèutiques…és per que no ens emboliquem en independències! I, de moment, ja es va acabant la remodelació d’un pavelló l’Instituto de Salud Carlos III per a anar encabint la nova oficina centralitzada…tot per anar estalviant.

 

Resum ciber-page-001

 

Fonts d’informació: webs de l’Instituto de Salud Carlos III i dels consorcis CIBER

20-02-2014

Un article d’investigadors de la Universitat de Barcelona triat com un dels millors publicats el 2013 sobre la psoriasi

El Consell Internacional sobre la Psoriasi (IPC) ha triat un article del grup de recerca translacional en immunodermatologia, que dirigeix Luis Francisco Santamaria, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i el Parc Científic de Barcelona, com un dels millors del 2013 sobre la psoriasi. La psoriasi és una patologia inflamatòria crònica de la pell que és força prevalent i afecta considerablement la qualitat de vida dels pacients. L’any passat es van publicar, segons el portal PubMed, un total de 1.908 articles sobre aquesta temàtica.

 Una de les conclusions principals de l’article, publicat al Journal of Investigative Dermatology, és que els antígens del bacteri Streptococcus pyogenes estan relacionats directament amb els mecanismes immunològics que desencadenen lesions en els afectats per la malaltia. Segons el doctor Santamaria, “tot i que la psoriasi ha estat força investigada, els mecanismes immunològics implicats en els brots causats per desencadenants clínicament rellevants pràcticament no s’han estudiat”. I afegeix que “l’originalitat d’aquest estudi és que estableix un nou model ex vivo que permet comprendre l’inici de la lesió psoriàsica mitjançant la interacció entre el bacteri Streptococcus pyogenes, els limfòcits T CLA+ (un grup de cèl·lules circulants amb un destacat paper en la fisiopatogènia de la psoriasi), i les cèl·lules epidèrmiques”.

19-02-2014

Eduard Batlle rep el Premi Pezcoller de l’Associació Europea per a la Recerca del Càncer (EACR)

El doctor Eduard Batlle Gómez, Professor  ICREA i director del Programa d’Oncologia de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i del laboratori de Càncer Colorectal d’aquest centre, ha estat guardonat amb un dels premis que atorga l’Associació Europea per a la Recerca del Càncer (EACR), associació que al 2011 ja va premiar la trajectòria de Manel Esteller.

L’EACR va anunciar el passat divendres que el guanyador de la present edició del premi Pezcoller Foundation – EACR Cancer Researcher  és el Dr. Batlle. Aquest premi s’atorga cada dos anys a un investigador d’excel·lència amb un màxim de 15 anys de feina postdoctoral, i honora l’excel·lència acadèmica i els millors avenços en recerca del càncer.

Eduard Batlle (Barcelona, 1970), es va doctorar en biologia per la Universitat de Barcelona. Va treballar durant quatre anys al Netherlands Institute for Developmental Biology, d’Utrecht (Holanda), amb un dels investigadors més il·lustres en el camp de les cèl·lules mare, Hans Clevers.

Ha publicat a les revistes biomèdiques més prestigioses entre les quals destaquen dues portades a les revistes Cell i Cancer Cell i diversos articles a Nature. La seva recerca ha estat reconeguda amb diversos premis i ajuts com el Premi Debiopharm Life Science (2006), ERC Starting Grant (2007), Premi Banc de Sabadell a la Investigació Biomèdica (2010), Premi d’Investigació del Càncer Josef Steiner (2013) i ERC Advanced Grant (2013) i el 28 de gener d’enguany va rebre el III Premi Nacional a Recerca en Càncer ” Doctors Diz Pintado “.

La seva recerca en els darrers deu anys s’ha centrat en els mecanismes que regeixen la progressió del càncer colorectal, i la connexió entre les cèl·lules mare intestinals i aquest càncer.

La capa interior del tub intestinal, l’epiteli intestinal, es troba en un procés constant de renovació. Centenars de milions de cèl·lules intestinals diferenciades són reemplaçades per noves cèl·lules cada dia durant la vida d’un organisme adult. Aquest enorme poder regenerador resideix en darrera instància en una petita població de cèl·lules mare intestinals. Es creu que les alteracions en el funcionament de les cèl·lules mare intestinals representen la fisiopatologia de diversos trastorns intestinals. El grup de l’Eduard Batlle estudia la connexió entre la biologia de les cèl·lules mare intestinals i el càncer de còlon. Per primera vegada han aïllat les cèl·lules mare de l’epiteli del còlon humà, així com les cèl·lules mare tumorals del càncer de còlon. Analitzen les característiques d’aquests dos tipus cel·lulars amb l’objectiu de dissenyar noves eines terapèutiques i de diagnòstic per al tractament d’aquest tipus de càncer.

La nostra més efusiva felicitació pel premi rebut a una gran trajectòria

15-02-2014

La independència, el finançament de la recerca i el país que volem

Fa uns mesos ja vam comentar en aquest mateix blog la presentació de l’anomenat “Llibre Blanc” escocès, que inclou tot un seguit de preguntes i respostes sobre diversos aspectes que poden generar interrogants o preocupació en relació a la independència, entre ells la recerca i la sanitat. En aquest sentit, recentment s’ha publicat a Lancet un article amb el títol “Salut a l’agenda del referèndum d’independència escocès”. Tot i que l’article fa referència principalment a la situació concreta d’Escòcia i el Regne Unit en relació al sistema sanitari públic,  se’n poden extreure algunes  idees bàsiques que es poden aplicar també al nostre cas.

Per exemple, a l’article es comenta que el govern escocès vol seguir mantenint el sistema de finançament de la recerca del regne Unit, contribuint directament al pressupost del Research Council. En el Llibre Blanc s’afirma que, de fet,  Escòcia ja contribueix al finançament dels consells d’Investigació a través dels impostos, i que el que canviaria seria que després de la independència, Escòcia hi podria contribuir directament mitjançant pressupost del Govern d’Escòcia. Quina és la situació de Catalunya? Entre els anys 2008 i 2011 hem rebut, aproximadament uns 700 milions d’euros anuals dels fons i projectes del Plan Nacional en R+D+I, el que correspon a un 20% sobre el total d’Espanya. Què passarà quan siguem independents? No podrem accedir al Plan Nacional? És possible, ja que l’actitud del govern espanyol no s’assembla gaire a la del govern anglès. Tot i així, cal tenir en compte que, els fons que captem del Plan Nacional ja els hem pagat en forma de contribució als ingressos de l’administració central. De fet, segons càlculs del Departament d’Economia i Coneixement  de la Generalitat, Catalunya aporta el 19,4% del total dels ingressos de l’administració central, però només rep el 14,2% de la despesa total de l’estat. Per tant, com diu en Josep Maria Martorell a l’entrevista que recentment li vam fer, “el que atraiem a través del Plan Nacional és segur molt menys del que els nostres ciutadans paguen.  Doncs no ens ha de preocupar molt no poder anar al Plan Nacional si comptem amb els nostres propis recursos…Amb els recursos addicionals que aconseguim farem una política pròpia de projectes”. I afegeix un punt interessant: “M’agradaria pensar que el govern que hi haurà s’atrevirà a pactar amb els estats veïns polítiques comunes de projectes”.  Entre aquests veïns s’hi trobarà l’estat espanyol. Ens hi atrevirem? I ells?

Un altre aspecte que podríem destacar de la publicació de Lancet és el fet que el debat nacionalista no és només sobre la identitat nacional, sinó que està esdevenint un debat sobre el tipus de societat on la gent vol viure. I, en aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana està posant fil a l’agulla amb el projecte “El país que volem”.  L’objectiu del projecte és crear un procés participatiu i plural en què la ciutadania plantegi els principals reptes i les diverses propostes sobre les estructures socials, polítiques, econòmiques, culturals i ambientals per viure en un país millor. Pretén ser un espai de resposta a les preguntes sobre el procés d’independència i les seves conseqüències. Es tracta d’un  exercici de construcció de sobirania ciutadana que ha de comptar amb el màxim de sectors del país, quan més plurals i transversals millor. Com sabeu, un dels eixos és el de “Recerca, coneixement i infraestructures”, i en ell hi participa la nostra sectorial. Us anirem informant de com evoluciona el projecte i sobre com podeu col·laborar-hi.

13-02-2014

Els primers robots catalans

reem-c_sm

Per commemorar les festes de Santa Eulàlia, el museu de la Fundació La Caixa obre a tot el públic els seus tallers de robòtica on es pot veure una novetat de “Pal Robotics”. Aquesta és una empresa barcelonesa dedicada al disseny de prototips de robots humanoides. Va ser creada al 2004 per dos enginyers italians i dos enginyers catalans, Joan Oliver, enginyer industrial per la UPC, especialitzat en robòtica, i Oriol Torres enginyer electrònic també per la mateixa universitat politècnica. La idea inicial va ser del també enginyer Davide Faconti (que va deixar el grup al desembre de 2010) aconseguint l’esponsorització de PAL Technology, grup dels Emirats Àrabs Units. Actualment l’empresa, de 800 metres quadrats al districte 22@, està formada per unes 35 persones de 10 nacionalitats diferents, majoritàriament enginyers en els camps de la mecànica, l’electrònica i el programari.

Tot i que fa ja temps que aquesta empresa catalana fa recerca i desenvolupament de diversos tipus de robots, ha estat notícia darrerament per la presentació “en societat” que ha fet del seu darrer producte, el robot REEM-C (Reem es un nom típic àrab de dona). Més que finalitats comercials a gran escala, REEM-C està pensat per constituir una plataforma avançada per a la recerca en robòtica. Tot i amb això la planta d’Abu Dhabi pensa fabricar-ne uns 20 al mes. Allà mateix, ja n’han encarregat 20 per fer servir de hostesses de fira.

Si feu una ullada a la seva pàgina d’internet podeu veure com és aquest robot i com es mou. Es tracta d’un robot en forma humana, per tant bípede, de 1,65 metres d’altura, 80 quilos de pes. Les característiques tècniques d’aquest robot  com sensors de reconeixement de l’entorn en què es troba, de les persones que l’envolten i dels objectes al seu abast, mans amb dits prensors que li permeten transportar objectes (fins a 10kg), i automatisme, el fan idoni  no només per millorar el treball diari dels usuaris sinó que també li permeten realitzar activitats educatives i d’entreteniment. Parla 30 idiomes, entre ells el català, te veu de dona i està programat per ser amable i de moviments molt suaus. Té dos tipus de comportament, el  més proper i personal i el d’àmbit públic on es col·loca a una distància còmoda del seu interlocutor. El seus ulls de vidre fan veure que busca el contacte visual amb la persona que es dirigeix a ell.

Per tot això REEM-C ha revolucionat el camp de la robòtica i tot gràcies a aquests enginyers catalans. De nou volem fer palès que el nostre país es capdavanter en molts camps diferents de la recerca, i aquest n’és un. Felicitats a tots. Constatar també la bona formació que les nostres universitats donen als seus alumnes, i especialment assenyalar l’esperit d’emprenedoria que la UPC sap transmetre.

La Universitat de Barcelona participa en un projecte per desenvolupar nous antibiòtics

El tractament de malalties causades pels bacteris gramnegatius resistents és difícil perquè sovint presenten multiresistències als antibiòtics existents.  En resposta a aquest problema, l’anomenada Iniciativa de Medicaments Innovadors, la plataforma publicoprivada més gran d’Europa en l’àmbit del desenvolupament de medicaments,  ha posat en marxa el projecte ENABLE (European Gram Negative Antibacterial Engine ). En el programa es treballa amb set línies de compostos desenvolupades a tot Europa. Una de les línies seleccionades és la del professor Francesc Rabanal, del Departament de Química Orgànica de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. Segons explica el professor Rabanal, «ENABLE és un projecte molt competitiu en què s’han seleccionat els laboratoris amb els millors candidats antibiòtics de tot Europa i en què cada línia d’antibiòtics serà avaluada cada tres mesos». La recerca de la Universitat de Barcelona  entra en un primer moment en els dos primers anys, durant els quals, detalla l’expert, «es farà la síntesi química i l’estudi del mecanisme d’acció de la línia de compostos amb un pressupost màxim de 751.000 euros». «Al cap dels dos anys ―continua―, si hem aportat compostos nous, continuarem competint».

El projecte ENABLE és un bon exemple de col·laboració entre el sector públic i el privat, ja que hi participen més de 30  universitats i empreses europees, liderades per la multinacional GlaxoSmithKline i la Universitat d’Uppsala (Suècia). Amb aquest i altres projectes es pretén mobilitzar l’experiència de les universitats i de la indústria a Europa per fer front als reptes globals i posar Europa a l’avantguarda de la recerca en els desafiaments en el camp de la salut.

08-02-2014

Un ampli estudi evolutiu sobre esponges aporta noves dades sobre l’evolució animal

La major part de gens implicats en processos complexos també estan presents en les esponges, segons revela un estudi publicat a la revista Molecular Biology and Evolution que té com a primera autora Ana Riesgo, investigadora Juan de la Cierva del Departament de Biologia Animal i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). L’article també està signat per experts de la Universitat d’Alberta (Canadà) i la Universitat de Harvard (Estats Units).

Les esponges o porífers, de les quals es coneixen al voltant de 8.000 espècies, es consideren el fílum més basal dels metazous. Estan distribuïdes en latituds de tot el planeta, des dels esculls tropicals fins als pols, i constitueixen un model d’estudi excel·lent sobre l’evolució en metazous.

 

El transcriptoma: estudiar l’expressió dels gens

El nou treball representa l’estudi de seqüenciació de gens més ampli que s’hagi fet fins ara en vuit espècies d’esponges que cobreixen les quatre classes de porífers reconegudes actualment. En concret, es tracta de l’Aphrocallistes vastus (classe de les hexactinèl·lides), la Chondrilla nucula, la Ircinia fasciculata, la Petrosia ficiformis, la Spongilla lacustres i la Pseudospongosorites suberitoides (demosponges), la Sycon coactum (calcàries) i la Corticium candelabrum (homosclerofòrides), que són representatives de diversos hàbitats marins i també d’aigua dolça.

En la recerca, l’equip ha analitzat el transcriptoma d’aquestes espècies, és a dir, el conjunt de l’RNA missatger que reflecteix els perfils d’expressió dels gens presents en el genoma. Tal com explica Ana Riesgo, «fins ara, només es coneixia el genoma i el transcriptoma de l’Amphimedon queenslandica i l’Oscarella carmela». En l’estudi, afegeix, «s’han seqüenciat els genomes de vuit espècies i s’han analitzat de manera comparativa els gens més significatius en processos de senyalització, conducció neuronal, desenvolupament epitelial, immunitat i reproducció, que són les funcions bàsiques relacionades amb la condició de la multicel·lularitat».

 

Més complexitat del que s’esperava

L’estudi identifica una sèrie de gens —prèviament associats amb estructures complexes dels animals superiors— que es creien absents en les esponges. Per exemple, el gen DMRT1, implicat en els processos de determinació sexual en metazous més evolucionats (rèptils, aus, mamífers, etc.), apareix també en el gènere Corticium.

Sempre s’ha considerat que les esponges homosclerofòrides són molt més semblants a la resta de metazous que a les mateixes esponges. Tal com apunta Ana Riesgo, «tenen característiques morfològiques més complexes que altres esponges i, en el cas de la Corticium, el procés de la gametogènesi és com el d’un cnidari». Així mateix, la presència del gen DMRT1, també present en cnidaris, confirma, segons l’experta, «aquesta visió sobre la gran heterogeneïtat que existeix entre esponges malgrat la seva simplicitat morfològica».

Un altre resultat sorprenent és la detecció de gens de receptors de glutamat (iGluRs) —implicats en la conducció de les respostes fisiològiques ràpides— en les esponges Corticium, Sycon i Ircinia. Encara que sempre s’ha considerat que les esponges són tan simples que només responen a estímuls amb canvis mínims, l’estudi ha detectat gens que estan vinculats amb la conducció neuronal en organismes més complexos: «Tot això ens indica que les esponges podrien tenir respostes a canvis ambientals o estímuls físics més elaborades del que es pensava fins ara», detalla Ana Riesgo, que també participa en el projecte Actiquim d’ecologia química a l’Antàrtida.

 

Gens amb noves funcions al llarg de l’evolució

Gairebé tots els gens que s’han trobat en les esponges estudiades tenen una funció més complexa en la resta de metazous. No obstant això, en l’escala evolutiva el que importa no és tant la presència del gen, sinó la combinació o la regulació d’aquests gens. En les esponges, els gens semblen estar involucrats en estructures molt més bàsiques. Ana Riesgo indica: «Encara ignorem la funció de molts dels gens que hem trobat, però és possible que tinguin una funció que desconeixem en les esponges i després s’adaptin a una altra funció en altres organismes». Determinar la funció dels gens en les esponges serà, en conseqüència, un dels reptes científics més immediats dins d’aquesta línia de recerca.

L’article publicat a Molecular Biology and Evolution dibuixa un escenari més ampli per plantejar noves hipòtesis sobre les relacions filogenètiques entre els porífers, la determinació de la funció de gens en les esponges i l’evolució primerenca de la complexitat molecular en els metazous.