16-01-2014

Investigadors catalans entre els signants d’un estudi sobre un càncer hereditari

Gabriel Capellá i Marta Pineda, del Programa de Càncer Hereditari de l’Institut Català d’Oncologia (ICO-IDIBELL) es troben entre els signants d’un estudi internacional sobre variants genètiques implicades en la síndrome de Lynch.

La síndrome de Lynch, també denominada càncer colorectal hereditari no associat a poliposi (en anglès HNPCC), és una malaltia hereditària que incrementa el risc de patir diversos tumors, especialment càncer de còlon i endometri; essent la responsable d’entre el 2 i el 5% dels casos. La recerca, publicada a Nature genetics,s’ha centrat en estudiar les causes genètiques de la síndrome de Lynch. Els investigadors ha recopilat dades de milers de variants genètiques candidates a ser responsables de síndrome de Lynch. Finalment, s’ha aconseguit la classificació d’un gran nombre de variants de significat desconegut. Això ajudarà a identificar variants responsables de la síndrome de Lynch i serà clau per a l’assessorament genètic de les famílies. Es podrà fer un estudi predictiu de familiars en risc i, si són portadors, ajudar-los a prendre les mesures de prevenció i seguiment adequades.

14-01-2014

Ampliat el plaç per respondre l’enquesta sobre la recerca catalana

Com sabeu, el passat mes de desembre vàrem preparar una enquesta que té com a objectiu principal conèixer els dubtes i les pors que genera la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca, així com recollir idees sobre com pensem que hauria de ser la política científica en el nou estat.

Ja tenim centenars de respostes, però voldriem arribar al major nombre de persones possible. Per això hem ampliat el plaç per contestar-la i difondre-la fins el 31 de gener. L’enquesta es contesta de forma molt ràpida i és confidencial.  Interessa l’opinió de tothom: no només investigadors sinó també estudiants, gestors, administratius, tècnics…

Respon l’enquesta

08-01-2014

Ciència en català

La presència del català en les publicacions científiques és gairebé inexistent, atès que, en la majoria dels casos, la recerca que realitzem l’escrivim directament en anglès i la publiquem en revistes científiques en aquesta llengua. Segons indica David Jou en el seu article «Ciència en català: una perspectiva», el vuitanta-cinc per cent dels articles de recerca són publicats en anglès. Tot i que el paper del català és ben minso, cal destacar algunes àrees, com la botànica, la geologia, la zoologia, l’ecologia i les ciències del mar, en què l’ús del català com a llengua científica ha estat més viu.  No podem oblidar tampoc els treballs científics d’estudiants de grau o postgrau, així com les tesis doctorals en català, que són prou nombroses tot i estar condicionades per la composició dels tribunals.

Però a l’hora escriure ciència en català amb la qualitat necessària, se’ns plantegen sovint dubtes terminològics. En aquest aspecte, resulta clau la tasca del  TERMCAT, un consorci de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Generalitat, que elabora  diccionaris terminològics, instruments electrònics de consulta pública i ofereix assessorament per a diccionaris o llibres de text.

Una iniciativa molt recent és l’anomenada Rebotiga lingüística de farmàcia, un web que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (UB) han elaborat, amb el suport de la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Farmàcia, amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos en català en el camp de la farmàcia, especialment adreçat als estudiants que han de crear textos escrits o orals dins d’aquest àmbit acadèmic.

S’organitza en diversos apartats que prenen el nom de termes pròpiament farmacèutics, com ara «genèrics» (enllaços a recursos elaborats pels Serveis Lingüístics de la UB, a través del portal Vocabulària), «principis actius» (continguts sobre diferents tipus de textos habituals en l’àmbit universitari), «fórmules magistrals» (recomanacions o comentaris breus sobre aspectes que resulten dubtosos),  «concòrdia» ( recull de fonts de consulta, com diccionaris en línia del TERMCAT), i «excipients» (enllaços a recursos similars d’altres facultats).

Iniciatives com aquesta sens dubte contribueixen a facilitar l’ús del català en diversos àmbits científics. Citant David Jou, el conreu de la ciència és, actualment, un factor molt eficaç per a la consolidació del prestigi internacional de la llengua catalana.

Campanya Signa un Vot

Comencem la setmana de l’intensiu de la campanya Signa un vot per la independència. Aquest cap de setmana, els dies 11 i 12 de gener, l’Assemblea Nacional Catalana durà a terme una recollida massiva arreu del territori d’instàncies del projecte Signa un Vot per la Independència.

En els següents enllaços trobareu tota la informació necessària, per exemple al web de Signa un Vot hi ha una agenda on trobareu el punt que més us convingui per proximitat per signar la petició. També hem penjat un vídeo per incentivar la participació de tothom en aquesta jornada. Ens ajudeu a difondre’l? El 2014 omplirem les urnes!

31-12-2013

Barcelona la sisena millor ciutat europea per cursar estudis superiors i la divuitena mundial

D’acord amb l’International Journal of Scientometrics, Infometrics i bibliometrics, el nombre global d’universitats del món són al voltant de 17.036. D’aquestes Catalunya té un total de dotze universitats, amb aproximadament uns 235.000 estudiants. Vuit d’aquestes universitats estan ubicades a Barcelona:

• Universitat de Barcelona (UB)

• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

• Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

• Universitat Pompeu Fabra (UPF)

• Universitat Ramon Llull (URL)

• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

• Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

• Universitat Abat Oliba (UAO-CEU)

I quatre a altres demarcacions catalanes

• Universitat de Vic (UVIC)

• Universitat de Lleida (UdL)

• Universitat de Girona (UdG)

• Universitat Rovira i Virgili (URV)

D’aquestes, tres, la UPF, la UAB i la UB, es troben entre les 250 primeres posicions (164, 226 i 227 respectivament) del rànquing d’universitats del món, elaborat pel Times Higher Education (THE). Acollen respectivament un total de 7.000, 28.300 i 90.600 estudiants).

El THE és un rànquing de quatre-centes universitats mundials en base al seu rendiment en ensenyament, recerca, transferència de coneixement i projecció internacional. Segons aquest rànquing, el THE ha elaborat un llistat de les 18 que podríem considerar millors ciutats per a seguir uns estudis superiors, tenint en compte que posseeixen diverses universitats ben posicionades en aquest rànquing.

A més de Barcelona, en divuitena posició global (sisena europea), les altres ciutats considerades són:

Londres. Com a ciutat té nou universitats dins d’aquest rànquing mundial, quatre de les quals estan entre les primeres 40 (Imperial College of London, University College of London, London School of Economics and Political Science, King’s College of London).

Viena hi té tres universitats, de les quals una, la Universitat de Viena, es troba al lloc 170.

Milà amb tres institucions universitàries en el top 300, entre les quals la Universitat de Milà-Bicocca, es troba en el tram 226-250.

Estocolm acull tres universitats entre les 200 més importants, amb el Karolinska Institute entre les primeres 50 del rànquing.

París té sis centres dins d’aquest rànquing, la Universitat Pierre i Marie Curie, l’Escola Politècnica i l’Escola Normal Superior es troben dins dels 100 primers llocs

A fora d’Europa destaquen: Istanbul, Filadèlfia, Washington DC, Chicago, Nova York, Boston (Universitat de Harvard i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts en segon i cinquè lloc, respectivament), Sydney, Melbourne, Pequín, Tòquio, Seül, i Hong Kong

A més, segons un estudi fet l’any passat per ESADE, Barcelona és la 5a ciutat del món i la 2a d’Europa en atracció de talent internacional per estudiar un MBA (Master in Business Administration), la qual cosa fa que com a ciutat ingressi uns 60 milions d’euros anuals pel fet d’acollir prop de mil participants d’aquests màsters

Ara be aquestes dades contrasten amb la preferència dels estudiants Erasmus. Segons dades de la comissió europea, de les vint universitats europees que més Erasmus acullen n’hi ha dues del País Valencià i dues de Catalunya: la Universitat de València en cinquena posició, la Universitat Politècnica de València en sisena posició, la Universitat de Barcelona en setzena posició i la Politècnica de Catalunya en dissetena posició. Val a dir que mentre la UAB i la UB estan ben posicionades en el rànquing THE, les dues universitats valencianes ocupen els darreres llocs (397 i 398 respectivament).

kepp calm yes yes

15-12-2013

S’aprova la pregunta del “SiSi” un segle després que s’aprovés l’etabliment de la Mancomunitat

La setmana passada va fer 100 anys que el govern d’Eduardo Dato permeté, la mancomunació de les diputacions provincials espanyoles per atendre necessitats administratives compartides. Aquesta possibilitat, que sols va ser aprofitada per les províncies catalanes -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona-, va permetre el ressorgiment de l’entitat política de Catalunya dins l’Estat espanyol. La Mancomunitat, fundada el 6 d’abril de 1914, responia així a una llarga demanda històrica dels catalans, d’igual manera que la “consulta el SiSi” respon als desitjos de molts milers de catalans, emmudits durant una colla d’anys.

La Mancomunitat, tot i que havia de tenir funcions tan sols administratives va adquirir una gran importància política. La consulta, tot i que només ens demana un si o un no, te una transcendència històrica i política inigualable. Aquella representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Aquesta ens obre una finestra al reconeixement internacional com a poble sobirà.

En fundar-se la Mancomunitat, el primer president va ser Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L’any 1924, Primo de Rivera imposà Alfons Sala al capdavant d’aquesta institució, però fou el mateix Primo de Rivera que el 20 de març de 1925 la dissol definitivament.

Al llarg d’aquesta dècada la Mancomunitat va assentar les bases de la Catalunya moderna, va construir infraestructures de comunicació (extensió de la xarxa telefònica), va fer polítiques innovadores d’assistència social (la Casa de la Maternitat), va endegar una reforma educativa i una gran obra cartogràfica i cultural de la que a dia d’avui en gaudim encara.

Amb l’objectiu de normalitzar la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, que s’havia creat el 1907 amb caire històric-arqueològic, va iniciar una important tasca d’unificació ortogràfica, a càrrec del filòleg Pompeu Fabra, que acabaria l’any 1932 amb l’edició del Diccionari General (1932). Tanmateix va ampliar l’Institut amb la secció de ciències, on al costat de la Institució Catalana d’Història natural, es va fundar la Societat Catalana de Filosofia (1923), la Societat de Biologia (1912) i el Servei Tècnic de Paludisme i d’Estudis Sanitaris (1915).
Un dels punts forts de la Mancomunitat va ser la seva política educativa. En l’ensenyament superior fundà la Institució Escolar d’Estudis Superiors (per a l’ajut dels estudis universitaris), el Laboratori de Psicologia Experimental i el Seminari-Laboratori de Pedagogia, i inaugurà a l’abril de 1921 el Seminari-Laboratori de Fisiologia, instal•lat a la Facultat de Medicina.

En el marc d’uns Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvi que organitzava la Mancomunitat a fi d’impulsar i modernitzar la renovació científica al nostre país, l’enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas va convidar al Premi Nobel, Albert Einstein, a un d’aquests cursos. Eisntein va visitar Barcelona del 22 al 28 de febrer de 1923. La visita d’Albert Einstein a Barcelona obria l’esperança de la creació d’una comunitat científica moderna a Catalunya.

Al 2014 farà doncs 100 anys de la creació d’una de les Institucions més importants que hi ha hagut a Catalunya, però tot i tenint el nostre reconeixement, volem que el 2014 passi a l’Història per quelcom de més.

Enquesta sobre la recerca catalana

Entre els diferents projectes de la sectorial de Recerca per la Independència de cara als propers i decisius mesos, hi ha la preparació i difusió d’una enquesta que té com a objectiu principal conèixer els dubtes i les pors que genera la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca, així com recollir idees sobre com pensem que hauria de ser la política científica en el nou estat.

L’enquesta es contesta de forma molt ràpida i és confidencial. Hem ampliat el plaç per contestar-la i difondre-la fins el 31 de gener. Interessa l’opinió de tothom: no només investigadors sinó també estudiants, gestors, administratius, tècnics…

Respon l’enquesta

12-12-2013

Ja tenim data i pregunta: lluitem pel #SíiSí

BbTsOJtIQAAsUdDEl president de la Generalitat, Artur Mas, junt amb dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ha anunciat avui la pregunta i la data del referèndum, des del palau de la Generalitat. La pregunta de la consulta serà “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” I, en cas afirmatiu: “Vol que aquest  Estat sigui independent?”. La data proposada és el 9 de novembre del 2014.

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha dit que el Comitè Permanent  de l’entitat ha valorat “positivament” la pregunta i la data de la consulta, especialment perquè pregunta explícitament per la independència i se celebra el 2014, fets que l’ANC considerava “irrenunciables”. Forcadell ha destacat també que “les forces polítiques hagin arribat a un acord, i que s’hagi produït abans d’exhaurir el termini fixat”. Forcadell ha destacat que el 9 de novembre del 2014 serà el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, i ha dit que aquesta data serà “el símbol de la nostra llibertat”. Finalment, ha destacat que l’Assemblea sempre treballa pel sí, positivament, i que a partir d’ara ho farà pel “sí i el sí”.

Nosaltres, des de la Sectorial de Recerca per la Independència, també farem tot el possible perquè el referèndum es pugui celebrar i perquè guanyi el Sí i Sí. Tenim gairebé un any per endavant per convèncer amb arguments reals, basats en dades reals, als companys dels nostres centres de recerca, i a totes aquelles persones a les que puguem arribar mitjançant les xerrades que tenim previst realitzar per a un públic més ampli. Serà també molt important la campanya Signa un Vot, ja que cada nou vot ens dóna més força per presentar la causa del dret d’autodeterminació de Catalunya a la comunitat internacional.

Un cuc que cova els ous com les gallines

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona  i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), han descobert una nova espècie de cuc marí al continent antàrtic,  l’Antarctonemertes riesgoae, que cova els ous tal com ho fan les gallines. La descoberta, que ha estat publicada a la revista Polar Biology, s’ha dut a terme en col·laboració amb altres experts de la Universitat d’Alcalá, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i de la Universitat de Harvard.

En el medi marí antàrtic, l’equip científic de la UB va descobrir que durant la reproducció la femella d’aquesta nova espècie de nemertí secreta una substància mucosa per la paret del cos que es solidifica en contacte amb l’aigua del mar fins a formar una cobertura elàstica. Un cop format el capoll, la femella hi diposita els ous i s’hi posa al damunt. No és estrany que alguns animals covin els ous de la posta, però sí que ho és que ho faci un cuc marí antàrtic, i que a més la femella defensi enèrgicament la posta quan s’intenta arrencar els capolls del substrat on estan adherits. Fins ara només es coneixien dues espècies antàrtiques d’aquest grup amb un comportament similar.

La recerca s’emmarca dins el projecte Actiquim-II, del qual ja vam informar en una notícia apareguda al nostre blog el passat 17 de setembre sobre la descoberta de l’Osedax deceptionensis, una nova espècie d’invertebrat marí que s’alimenta d’ossos.

Antarctonemertes riesgoae

Antarctonemertes riesgoae

08-12-2013

Investigadors de l’IBEC estableixen les bases per promoure la regeneració epitelial

Pont pell

Nou èxit d’un grup de recerca del l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya).

Un estudi sobre la mecànica del teixit epitelial, recentment publicat a Nature Materials, demostra com les capes de queratinòcits humans (cèl·lules més externes de la pell) formen, sobre les ferides, estructures semblants a  ponts penjants, a fi de promoure la seva curació. Aquests resultats obren el camí per a una millor i més ràpida cicatrització de les ferides, a més d’obrir noves possibilitats en el camp de l’enginyeria de teixits epitelials.

L’IBEC, ubicat al Parc Científic de Barcelona, va ser fundat el 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’objectiu de dur a terme una recerca de qualitat que tingués una elevada aplicabilitat en la salut i la qualitat de vida. Des d’aleshores l’Institut ha crescut sense parar, ha establert vincles amb centres de recerca internacionals, universitats i empreses, i ha esdevingut un pol d’atracció indiscutible per a investigadors d’arreu del món.

L’IBEC gestiona la Plataforma de Nanitecnologia que ofereix serveis de nanofabricació, nanomanipulació i nanotecnologia. En aquests moments l’Institut agrupa 250 investigadors al voltant de 16 grups de recerca, que estan organitzats en sis grans línies:

  • Biotecnologia cel·lular
  • Biomecànica i biofísica cel·lular
  • Nanobiotecnologia
  • Biomaterials, implants i enginyeria de teixits
  • Senyals i instrumentació mèdica
  • Robòtica i imatges biomèdiques

Sota el paraigües de Biomecànica i biofísica cel·lular treballen diversos grups, entre ells el de “Dinàmiques integratives cel·lulars i tissulars”, liderat per Xavier Trepat, enginyer físic  i ICREA des del 2011.

Aquest grup, juntament amb els seus companys a l’Institut de Mecanobiologia de la Universitat Nacional de Singapur, utilitzen microtecnologia per determinar com les cèl·lules epitelials migren i es fixen en les ferides. En el seu treball, han demostrar que aquestes regions lesionades, que no tenen el suport de la matriu extracel·lular i per tant no són propícies per a l’adhesió cel·lular (essencial per al moviment cel·lular), estan travessades per “ponts penjants” pluricel·lulars formats per capes de queratinòcits. D’aquesta manera unitària i homogènia, les cèl·lules de la pell en migració segueixen la marxa cap endavant formant una barrera protectora sobre la ferida.

Xavier Trepat explica la seva sorpresa en detectar-ho: “Aquests ponts són un descobriment. Abans es pensava que aquest procés de re-epitelització requeria un punt de suport per migrar successivament les làmines cel·lulars”. “En lloc d’això, sembla que les cèl·lules generen una cosa semblant a una eslinga o corda sobre la zona lesionada, per a continuació passar a través d’ella”.

En l’estudi, que ha estat encapçalat per Lim Teck Chwee i Benoit Ladoux a Singapur, es va trobar que aquesta làmina de cèl·lules en suspensió s’origina gràcies a l’acumulació d’una gran tensió per part de l’actomiosina, proteïna que intervé en la contracció de les cèl·lules musculars. La làmina cel·lular es comporta  com un elàstic, en lloc de com un fluid (altres tipus de cèl·lules), el que explica en part la seva capacitat per formar ponts de suspensió multicel·lulars.

Aquest estudi obre les portes a establir les bases per al disseny d’una millor reparació i regeneració dels teixits que puguin superar les limitacions actuals en l’enginyeria de teixits de la pell i promoure la regeneració de la pell satisfactòriament. Segons Benoit Ladoux les potencials aplicacions inclouen el tractament de les cremades, certes malalties de la pell i problemes dèrmics associats a l’envelliment com ara úlceres de decúbit.

Article: Sri Ram Krishna Vedula, Hiroaki Hirata, Mui Hoon Nai, Agustí Brugés, Yusuke Toyama, Xavier Trepat, Chwee Teck Lim, Benoit Ladoux (2013). Epithelial bridges maintain tissue integrity during collective cell migration. Nature Materials, in press