04-12-2013

Resum de la reunió del dia 2 de desembre

El dia 2 de desembre va tenir lloc la reunió general de la sectorial Recerca per la Independència als nous locals de l’Assemblea Nacional Catalana al carrer de Marina de Barcelona, amb l’assistència d’unes 40 persones.

Reunió de la Sectorial RxI del dia 2 de desembre

Reunió de la Sectorial RxI del dia 2 de desembre

En primer lloc, el Sr. Josep Colomer, Coordinador de la Comissió d’Assemblees Sectorials i Formació de l’ANC va presentar el Pla d’Actuació 2013-14. Aquest pla se centra en cinc eixos, que són:

1.- Un sol Poble: Ampliar la majoria social favorable a la constitució de l’Estat Propi.

2.- El País que volem: Impulsar la celebració d’un Congrés popular per l’Estat Propi que serveixi per debatre el país que volem i consolidar l’argumentari per a l’Estat Propi.

3.- Signa un Vot per la Independència: Recollida d’instàncies a partir de l’exercici del dret de petició.

4.- De la Desobediència a la Sobirania: Articular accions de desobediència civil i de construcció de les estructures del nou estat.

5.- Catalunya al Món: Fer més visible internacionalment la lluita de Catalunya per exercir el seu dret a decidir.

La nostra sectorial pot contribuir en diversos punts, com ara la campanya de Signa un Vot, però molt especialment, degut als contactes internacionals propis de la comunitat científica, al projecte de Catalunya al món.

Seguidament, la coordinadora de la sectorial, Conxita Àvila, va presentar la pàgina web i  el blog, i va resumir les activitats realitzades per la sectorial des de l’anterior reunió del mes de juny. Va destacar la participació de la sectorial a la Via Catalana, amb samarretes disseny original de la Montse Coll i Lladó. També es va fer referència al concurs de logo de la sectorial, al qual es van presentar 26 propostes, de les que en va resultar guanyadora la de Toni Lara i Pérez. A tots dos se’ls va lliurar un obsequi en el decurs de la reunió.

Per altra banda, es van presentar els diferents projectes de la sectorial de cara als propers mesos

. El més immediat és la difusió, la propera setmana, d’una enquesta que té com a objectiu principal de conèixer els dubtes o pors que genera la independència en el col·lectiu de persones que treballem en el món de la recerca.

. També es demana la col·laboració aportant notícies o temes de debat per al blog, que ha de servir no només com a eina de comunicació, sinó també de reflexió i contrast d’opinions per a temes que preocupin o interessin al nostre col·lectiu.

. Un altre projecte destacat és la participació de la nostra sectorial en la campanya “Signa un vot”. En els propers dies s’articularà el mecanisme per poder nomenar apoderats i s’elaborarà un pla d’actuació per la recollida de firmes en els diferents centres de recerca catalans.

. També es vol organitzar xerrades a dos nivells: per una banda, dirigides a persones que treballen en centres d’investigació, per tal d’exposar dades que donin arguments contundents per al sí a la independència; en segon lloc, es pretén fer xerrades de caire més divulgatiu en escoles, biblioteques o centres cívics, per fer arribar també el missatge a les persones no vinculades directament amb l’activitat de recerca.

. Finalment, tenim el projecte de preparar un vídeo curt amb la participació de científics de relleu internacional per ajudar a fer arribar el missatge de la situació actual i potencial de futur de la recerca catalana a tots els membres del col·lectiu.

Al final de la reunió es va encetar un torn de precs i preguntes durant el qual, entre altres temes, es va debatre la possibilitat d’interaccionar i donar suport a la Sectorial d’Universitats.

Hi ha, per tant, molts projectes i activitats, però per dur-les a terme CALEN VOLUNTARIS. Tots podem aportar-hi alguna cosa, els propers mesos seran decisius, per això us animem a que contacteu amb nosaltres a l’adreça recerca@assemblea.cat, indicant-nos en quina d’aquestes activitats (blog, signa un vot,  xerrades o vídeo) us agradaria col·laborar. També, si voleu, podeu proposar noves iniciatives i projectes que ens ajudin a tirar endavant el nostre projecte.

 

03-12-2013

Acord entre Catalunya i Israel per “aprendre a transferir”

A mitjans d’aquest mes de novembre el President de la Generalitat, Artur Mas, ha viatjat a Israel per a signar un programa de cooperació Israel-Catalunya en els àmbits científic, tecnològic i econòmic.

A què es deu aquest interès dels nostres dirigents per l’estat hebreu?

De fa temps hi ha una idea que poc a poc s’està convertint en convenciment a mesura que l’analitzem; Catalunya és molt poc eficaç en transferència de coneixement. El volum de producció científica a Catalunya (per milió d’habitants) es troba al mateix nivell que Dinamarca  i per sobre de Finlàndia i Noruega. Per contra, tenim una taxa d’atur del 22.8% i estem lluny de les 25 regions europees altament innovadores (Xavier Castillo, cercle per al coneixement, març 2012). Aquesta debilitat, denominador comú de Catalunya i Espanya, es també palesa en tota la UE, però de forma menys marcada.

Aquesta desavinença entre la producció científica i innovació ve a dir-nos que el coneixement generat en les Universitats i Centres de Recerca s’aprofita molt poc per part de les empreses i, per tant, contribueix poc al PIB.

S’apunten diverses raons per explicar aquesta divergència: A) en el sector públic la col·laboració amb l’empresa s’ha sustentat de sempre en el voluntarisme del investigadors; B) en les promocions laborals, fins a fa poc, no es valoraven els contractes d’R+D amb empreses o la generació de patents; C) tenim un teixit empresarial impulsat majoritàriament per sectors en que el coneixement té poc valor afegit (immobiliari, serveis); i  D) el desacord entre les línies de recerca dels grups d’excel·lència i el tipus de empresa en el territori que podria aprofitar el coneixement engendrat. A més, X. Castillo assenyala que la gran majoria d’empreses/spin-off creades darrerament generen molt pocs ingressos o estan inactives, per manca de socis industrials amb experiència empresarial.

Reorientar això és un repte de país que hem de plantejar-nos ja, però més si volem emprendre el camí de la independència amb èxit. Per tot això cal un pacte d’estat en quant a recerca, fer política en la línia adequada i, a més  a més, aprendre a transferir. Suposem que és això una de les coses que ha anat a fer el Sr. Mas a Israel.

Catalunya i Israel, països de població i PIB per càpita molt semblants, són escenaris molt anàlegs en quant a recerca. Hi ha una sorprenent similitud en publicacions científiques i atracció de fons competitius del 7è programa marc de la UE. Però hi ha una dada que ens diferencia notablement, el seu sistema de transferència és altament eficaç i vehiculat per empreses publico-privades (a través de les Universitats), les quals s’encarreguen de donar valor al coneixement que generen els seus investigadors. Israel ha sabut convertir l’actiu de la seva bona recerca en activador de la seva economia.  Amb aquest fonament, la taxa d’atur a Israel és del 6%, i el creixement econòmic és del 2.9%, on una quarta part del seu PIB es deu a empreses de nova creació sorgides, en gran part, del món científic i tecnològic.

La Generalitat ha pensat que les seves experiències poden inspirar les nostres  estratègies. En aquest escenari ambdós països han signat, a rel del viatge, un programa de col·laboració científica en el que cada país, a parts iguals, aporta un milió d’euros en els propers tres anys, per invertir en formació i intercanvi de personal investigador. Alhora s’esperonarà el desenvolupament d’iniciatives conjuntes (Horitzó 2020) i els convenis per compartir infraestructures.

Què podem oferir des de Catalunya que interessi a Israel en aquest aspecte? Quatre actius molt nostres, l’accés al sincrotró Alba i col·laboració amb centres de recerca en fotònica (ICFO), genòmica (CRG) i bioenginyeria (IBEC). Per la seva banda, l’estat hebreu incorpora a aquest acord les seves quatre grans universitats: La Universitat Hebrea de Jerusalem, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’Institut Weizmann de Ciències i la Universitat de Tel-Aviv.

A tot això val a dir que un sector empresarial de pes en aquesta eficient plataforma de transferència israeliana és el sector armamentista. A la Catalunya independent no volem que sigui així, per tant, haurem de fer un model molt nostre, basat en les empreses actuals i en les que hauran d’aparèixer si desitgem anar cap endavant. Això acompanyat d’un canvi de governança a les Universitats que ens fem nostre, que sàpiga vèncer els recels de molts, però alhora amb tota la cura possible per no mercantilitzar incontroladament aquesta institució.

En poc temps publicarem en aquest blog les entrevistes que vam fer a Josep Martorell (Director General de Recerca-Generalitat de Catalunya) i a Jordi Camí (impulsor del CRG, del CMRB i Director General del PRBB),  i podreu saber què en pensen de tot això. Però ara vosaltres podeu dir la vostra en aquesta plataforma i us encoratgem a fer-ho, perquè la Catalunya Independent la farem entre tots.

01-12-2013

Dia Mundial de la Lluita contra la Sida i recerca a Catalunya sobre VIH

Avui, dia  1 de desembre, se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Aprofitant aquesta efemèride, resulta interessant comentar la recerca sobre VIH que s’està duent a terme a Catalunya mitjançant el programa HIVACAT sobre vacunes, tant preventives com terapèutiques, pel tractament d’aquesta malaltia.

Tal i com ja vam comentar en una entrada recent (14-10-13) amb motiu del Congrés Mundial sobre la Vacuna de la Sida, AIDS Vaccine 2013, la massa crítica d’investigadors que fan una recerca de qualitat en aquest tema és molt gran. Entre els capdavanters, el  consorci públic-privat HIVACAT integra dos centres de recerca de prestigi reconegut, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, i compta amb el suport de la companyia farmacèutica Esteve, de la Fundació ”la Caixa”, dels Departaments de Salut i Innovació i Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Clínic. El programa està co-dirigit pel director d’IrsiCaixa, Dr. Bonaventura Clotet, i pel Dr. Josep Maria Gatell, de l’Hospital Clínic.

Actualment l’HIVACAT consta de vuit línies de recerca centrades en la descripció de marcadors relacionats amb el control de la infecció, en l’estudi de la diversitat del VIH i dels seus efectes en les respostes immunitàries de les poblacions locals, en l’anàlisi dels mecanismes d’entrada del VIH a les cèl·lules diana i en el desenvolupament de substàncies que puguin actuar com a vacunes. Algunes d’aquestes vacunes són de caire terapèutic, és a dir indueixen una resposta immune en individus infectats per tal de controlar la replicació del virus. En els darrers anys, els investigadors d’HIVACAT ja han trobat alguns candidats a vacuna terapèutica que ja s’han assajat en humans, amb resultats prometedors. Però també s’està treballant en vacunes de caire profilàctic, és a dir, les que s’utilitzen per evitar el contagi.

Malgrat aquests èxits, la recerca sobre VIH corre perill si manca el finançament, tal i com ha advertit el Dr. Clotet en declaracions realitzades ahir a El Punt/Avui. Segons el Dr. Clotet, “es requereixen 3,5 milions d’euros per tirar endavant els projectes més prometedors”.  D’on sortiran aquests fons? Probablement no n’hi ha prou amb la inversió pública, i és per això que des d’HIVACAT s’encoratja la societat civil a fer donatius. Des d’un euro, es poden fer aportacions per contribuir al finançament d’una vacuna contra el VIH, que es pretén que sigui de baix cost i pugui arribar a tots els sectors de la societat.

27-11-2013

Com es finançarà la recerca en una Escòcia independent ?

Ahir es va fer públic el “Llibre Blanc de la independència d’Escòcia”, que plasma el full de ruta del govern d’Escòcia en cas de guanyar el referèndum d’independència.  Consta de 5 parts, una de les quals conté 650 preguntes i respostes sobre la independència. Us transcrivim algunes d’aquestes qüestions, relacionades amb el finançament de la recerca si Escòcia esdevé un país independent (preguntes 247 a 249).  Com en molts altres aspectes, com ara la moneda o fins i tot la monarquia, l’actual govern escocès es mostra molt partidari de compartir estructures i sistemes de finançament amb el Regne Unit. Possiblement hi trobarem diferències respecte la situació que es viuria a Catalunya en relació a Espanya, en el moment de la nostra independència. Tot i així, és clar que en el món de la recerca coneixem molt bé els avantatges de la col·laboració més enllà de les fronteres i és lògic pensar en els beneficis de compartir determinades infraestructures. Potser aquestes preguntes i respostes es poden convertir en un punt de partida per a la reflexió, us convidem a donar la vostra opinió.

Una Escòcia independent crearà els seus propis consells de recerca?

Hi ha diverses opcions per al finançament de la recerca en una Escòcia independent, que inclouen l’establiment d’un Consell d’Investigació d’Escòcia per a l’assignació dels fons d’investigació o com un mecanisme per dirigir el finançament cap als consells de recerca pan- britànics existents . Reconeixem els beneficis – per a la comunitat acadèmica , les organitzacions benèfiques i de negocis al Regne Unit – de mantenir l’estabilitat en el finançament de la recerca a llarg termini, així com en els sistemes que donen suport a les iniciatives de gran escala i als investigadors que treballen junts més enllà de les fronteres. Amb la independència , tractarem de mantenir un espai de recerca comú amb la resta del Regne Unit, incloent els consells de recerca compartits existents .

 

Per què els consells de recerca del Regne Unit seguiran finançant la recerca en una Escòcia independent ?

Escòcia ja contribueix al finançament dels Consells de Recerca del Regne Unit a través de la base tributària i aquest Govern té la intenció de seguir contribuint-hi com un país independent. L’excel·lència de la recerca les universitats escoceses es reflecteix en el seu èxit en guanyar els fons de subvenció del Consell d’Investigació del Regne Unit en convocatòries competitives.

La resta del Regne Unit es beneficia de la investigació d’alta qualitat que es realitza a Escòcia, i els nostres centres d’excel·lència i les infraestructures compartides són utilitzades per investigadors de tot el Regne Unit, incloent cinc centres d’investigació del Consell d’Investigació Mèdica , cinc instal·lacions d’isòtops, les instal·lacions del All-Waters Combined Current and Wave Test Facility, i l’Institut Roslin.

L’èxit de la recerca depèn de la col·laboració a través de fronteres , ja sigui disciplinària , institucional o nacional. La cooperació en la investigació contribueix directament a la competitivitat de les economies d’Escòcia i el Regne Unit a través de la creació i l’intercanvi  de coneixementi la col·laboració directa amb les empreses , així donant suport a la vida intel·lectual i a les aspiracions acadèmiques d’institucions i investigadors.

És d’interès, tant pels interessos d’Escòcia com pels del Regne Unit, reduir al mínim els possibles obstacles a la col·laboració en recerca i mantenir un espai comú d’investigació.

 

Com es finançaran els consells de recerca?

Escòcia ja contribueix al finançament dels consells d’Investigació a través dels impostos.  Després de la independència, Escòcia hi contribuiria directament mitjançant pressupost del Govern d’Escòcia, el que ens donaria un paper més clar en l’establiment dels objectius estratègics d’aquestes institucions. Amb la independència, tenim la intenció de negociar amb Westminster una fórmula de finançament just per a la contribució d’Escòcia sobre la base del percentatge de població, però tenint en compte que la quantitat de fons per a investigació rebuts per les institucions escoceses per part dels consells d’Investigació pot reflectir nivells més alts o més baixos de finançament .

20-11-2013

Manel Esteller, un dels científics més influents del món en l’àrea de la biomedicina, creu que la recerca seria millor en una catalunya independent

Manel Esteller, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la UB i professor d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), on dirigeix el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer, ​​ha estat reconegut com un dels científics més influents del món en l’àrea de la biomedicina, segons un estudi bibliomètric publicat per la revista European Journal of Clinical Investigation i que es basa en el període 1996-2011.

Segons publica La Vanguardia en la seva edició del 19/11/2013, el Dr. Esteller ha declarat que  “en una Catalunya independent, la investigació estaria millor”.  Malgrat ha remarcat que a Catalunya sempre s’ha apostat per la investigació, fos quin fos el partit governant. el Dr. Esteller ha reclamat un millor finançament, i ha concretat que en una Catalunya independent l’ideal seria que el pressupost per a recerca passés del 1.6% al 2,5% del PIB.

Les virtuts del sofregit

Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centro de Investigación Biomédica en Red – Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn), en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, han analitzat per primera vegada la composició del sofregit, un component bàsic de la cuina catalana a base de tomàquet i ceba fregits amb oli d’oliva. L’interès dels investigadors per aquest condiment deriva dels resultats de l’estudi PREvención con DIeta MEDiterránea (PREDIMED), que recentment ha demostrat l’efecte preventiu de la dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva extra-verge o amb fruits secs sobre la incidència d’accidents cardiovasculars. En l’estudi PREDIMED es va utilitzar un qüestionari validat de 14 preguntes, una de les quals era la freqüència amb la que prenien verdures, pasta o altres menjars acompanyats de sofregit. Es va trobar que un increment de dos o més punts en aquesta qüestió s’associava a un menor risc d’accidents cardiovasculars, però mai s’havien analitzat els components beneficiosos del sofregit. L’avantatge del sofregit és que combina els diversos compostos bioactius dels seus ingredients, que per separat han demostrat tenir efectes beneficiosos. Així, el consum de tomàquet s’ha associat a una reducció en la incidència de malalties cròniques degeneratives, que s’ha atribuït al seu contingut en licopè i altres carotenoides. La ceba és una font de flavonols, que s’han correlacionat amb una menor incidència de càncer. Un altre ingredient que de vegades duen els sofregits és l’all, font de substàncies que impedeixen la peroxidació lipídica i capten radicals superòxid. Finalment, l’oli amb el que se sofregeixen aquests productes té un paper important en la biodisponibilitat dels compostos fenòlic, ja que facilita la seva accessibilitat i extractibilitat del menjar. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Food Chemistry, mostren que el sofregit, com a conseqüència de la combinació dels esmentats ingredients conté 40 polifenols diferents, a més de carotenoides i vitamina C. La unió d’aquests aliments suma els compostos biosaludables que tenen cadascú per separat.

Així,  un petit consum diari de 120 g de sofregit, afegit a la pasta o a altres menjars habituals, s’aconsegueix una ingesta total de 16 a 24 mg de polifenols i de 6 a 10 mg de carotenoides.

Només ens queda, doncs, preparar-nos un bon sofregit. En voleu la recepta? Doncs aquí teniu alguns consells que hem tret de la revista “CUINA” perquè el sofregit us quedi al punt:

. la ceba s’ha de picar amb un ganivet, res de batedores elèctriques ni robots de cuina ni ratlladors, si no quedaria massa triturada. Es pot coure a foc viu i amb força oli (millor que sigui oli verge d’oliva), perquè no perdi tota l’aigua i es dauri suficientment , o bé a foc lent, amb paciència i anar afegint aigua a la ceba.

. el tomàquet: els millors són els carnosos, com els de pera, els de branca o els cor de bou. Es poden escaldar, pelar i treure les llavors abans d’afegir-los a la ceba. El tomàquet s’ha d’afegir quan la ceba ja està ben daurada i s’ha reduït el volum dues terceres parts com a mínim. El sofregit estarà llest quan s’hagi evaporat tota l’aigua del tomàquet.

17-11-2013

Catalunya, en la quarta posició mundial en citacions per document a les revistes científiques Nature i Science

Ens fem ressò de la nota publicada el 15 de novembre per l’Institut d’Estudis Catalans on explica que el seu Observatori de la Recerca (OI-IEC) ha fet una anàlisi bibliomètrica sobre la procedència geogràfica dels articles publicats a Nature i Science en el període 2001-2012 amb l’objectiu d’avaluar la repercussió de l’activitat científica catalana en aquestes dues revistes, considerades entre les més importants a nivell mundial. Una de les principals conclusions de l’anàlisi és que els articles científics d’institucions catalanes publicats a Nature i Science són, en mitjana, els quarts més citats del món.

Aquest estudi va més enllà del que ja vem comentar en el nostre blog el 27 d’octubre passat, on es parlava de la relació entre documents publicats i població, i mostra com la ciència feta a Catalunya no és tan sols quantitativament ben rellevant sino que la seva repercussió ens situa entre els països capdavanters.

citacions

Un grup de recerca català (ICIQ) fa un pas de gegant per afrontar el problema medioambiental del CO2

Es sabut que la recerca en el nostre país té un potencial important en camps científics molt variats. El Pla de Recerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya estableix com a línies d’interès estratègic:

  • La recerca biomèdica i en ciències de la salut
  • La recerca en enginyeries TiC
  • La recerca en ciència i tecnologia agroalimentària
  • La recerca en desenvolupament social i cultural i
  • La recerca en sostenibilitat i medi ambient.

Nombrosos grups de investigació nascuts al voltant de Universitats, Instituts, Fundacions, i Parcs científics atrauen talent estranger i estan aconseguint èxits notables amb aplicacions en tots aquests camps.

Així, al caliu del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona s’ubiquen un viver d’empreses i unitats mixtes ICIQ (Institut Català d’Investigacions Químiques)/empresa que junts treballen en línies de recerca nascudes al voltant de tres pols: Catàlisi del procés químic: salut i sostenibilitat; Química supramolecular: nanociència i nous materials; Energies renovables: fotovoltaica i producció d’hidrogen.

Atsushi Urakawa va néixer en Fukuoka (Japó) on es va llicenciar en Química Aplicada per la Universitat de Kyushu (Fukuoka) incloent una estada d’un any en els EUA. Després, va continuar els seus estudis de Màster en Enginyeria Química (2001) en la Delft University of Technology (Delft, Holanda) i, més tard, en el ETH Zurich (Zurich, Suïssa) on va acabar el seu doctorat (2006). Després d’ocupar  una plaça de professor assistent d’investigació en aquest darrer centre suís, es va incorporar al 2010 al ICIQ, com a responsable de grup, on lidera la investigació i  desenvolupament d’eines espectroscòpiques in situ/operant i el desenvolupament racional de processos catalítics heterogenis potencialment centrals per a afrontar problemes mediambientals i energètics. Per a treballar i fer la seva tesis doctoral en aquest darrer objectiu  s’incorpora el juliol del 2010, Atul Bansode, graduat a la Universitat de Pune (India), que treballa en concret en el desenvolupament de processos catalítics de conversió del CO2 mitjançant microreactors.

En el número de la revista “Journal of Catalysis” (if 6.249) del gener del 2014 (ara hi és online) han publicat el seu treball sobre un mètode eficient (95%) per aconseguir convertir el CO2 en metanol, en un sol pas.

El diòxid de carboni és el principal gas que contribueix a l’efecte hivernacle, que com ja se sap està relacionat amb el canvi climàtic. Les emissions de CO2 han augmentat ràpidament en els darrers 100 anys i es preveu que continuïn ascendint, per tant, la recerca d’una estratègia que ajudi a disminuir la concentració de CO2 a l’atmosfera s’ha convertit en un dels principals reptes a nivell mundial. La captura i emmagatzematge de CO2 i el reciclatge en altres productes menys contaminants i útils per a la indústria química són les principals solucions que es proposen. A la vegada, el metanol és un excel·lent combustible i un material de partida clau d’importants reaccions industrials. També es coneix l’ús de metanol en piles de combustible com a font directa o indirecta d’hidrogen.

El mètode proposat per Bansode i Urakawa, que consisteix a fer passar el CO2 juntament amb hidrogen a altres pressions per un reactor que conté un catalitzador de coure, zinc i alumini, és el més efectiu descrit fins ara. A més, demostren que el corrent d’efluent de metanol, ric en hidrogen i aigua, que prové de la síntesi de metanol, pot alimentar directament a un reactor que conté un catalitzador específic per a la producció selectiva de alcans o alquens, depenent de la pressió de funcionament del reactor secundari. L’institut català ha presentat ja una sol·licitud de patent i s’ha ofert ja al sector industrial per al desenvolupament i comercialització del nou procés mitjançant acords de llicència o projectes de desenvolupament conjunts.

Això no és més que un exemple de que les polítiques de captació de talent al nostre sistema de recerca han funcionat, i per tant les haurem de tenir en compte en un futur si volem que la Catalunya Independent segueixi ocupant un lloc important en el panorama científic mundial.

14-11-2013

El Servei Geològic que necessitem (acte organitzat per Geòlegs per la Independència)

En l’actual context de crisi econòmica, de racionalització de l’estructura del sector públic i de conflicte de competències entre els governs de la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, el dia 24/10/2013 el Govern ha aprovat el Decret Llei 5/2013 que entre altres coses preveu la fusió de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Es tracta de dos organismes, que en la majoria de països capdavanters del nostre entorn desenvolupen unes funcions de base fonamentals per la sostenibilitat del medi físic on vivim.

El procés de reestructuració de l’IGC està generant molta discussió. La sectorial de Geòlegs per la Independència manifesten que Catalunya necessita un servei geològic públic com cal i que cal impulsar-lo entre tots (sector públic, acadèmic i privat). Per aquest motiu han organitzat un acte el proper dia 20 de novembre, a les 18 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. L’acte inclou un seguit de comunicacions curtes dutes a terme per representants de diferents àmbits professionals de les ciències de la Terra. Un cop finalitzades les comunicacions, es donarà pas a una taula rodona.

Programa:

18:00-18:05 Benvinguda per part de l’Equip Deganal de la Facultat de Geologia

18:05-18:10 Introducció de l’acte per part de Miquel Vilà en representació de GxI

18:10-18:20 Joan Manuel Vilaplana (Professor de geodinàmica externa i riscos geològics

del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB)

18:20-18:30 Joan Escuer (President del Col·legi de Geòlegs de Catalunya)

18:30-18:40 Marta Puiguriguer (Geòloga d’Axial Geologia i Medi Ambient sl)

18:40-18:50 Marc Cabrera (Representant de l’Associació d’Enginyers Geòlegs)

18:50-19:00 Enric Queralt (Geòleg – Hidrogeòleg)

19:00-19:10 David Brusi (Director del centre GEOCAMB de la UdG i editor de la revista

Enseñanza de las Ciencias de la Tierra de l’AEPECT)

19:10-19:20 Josep Giner (Consultor independent en geologia del petroli)

19:20-20:00 Taula rodona

13-11-2013

Reflexions entorn la Setmana de la Ciència

Aquest proper divendres dia 15 de novembre començaran les activitats de la Setmana de la Ciència, que s’estendran fins el dia 24 del mateix mes. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein. L’elecció d’aquests temes es deu a la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. Durant la Setmana de la Ciència, coordinada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…

L’objectiu d’aquesta iniciativa hauria de ser un dels objectius de tot científic: apropar la ciència a la societat en general, i de forma molt especial, als nens i joves, per tal de fomentar futures vocacions científiques. Un bon exemple de com aconseguir-ho el tenim en el Centre de Regulació Genòmica, un dels centres d’excel·lència del nostre sistema de recerca. Aquest centre disposa del programa “Ciència & Societat”, que agrupa diverses activitats gratuïtes de divulgació y comunicació de la ciència. Tal i com s’explica en la seva pàgina web, els centres generadors de coneixement han d’estar especialment implicats en potenciar la cultura científica i el pensament crític.

D’igual manera, és necessari fer arribar a tots els àmbits de la societat que la ciència, fins i tot la de caràcter bàsic, és una peça clau per a assolir el benestar en molts aspectes, socials i econòmics. I el repte és subratllar que, malgrat el bon nivell actual de la recerca científica al nostre país, el fet de no tenir llibertat per prendre decisions importants en matèria de política científica fa que no puguem avançar tant o tan ràpid com voldríem. Com ja vàrem expressar en el nostre manifest, escrit ara fa gairebé un any, la independència de Catalunya és una oportunitat única per aconseguir un sistema de recerca més ben finançat, eficient i competitiu que l’actual, de forma que l’alt nivell en recerca no solament es consolidi, sinó que millori. Posem fil a l’agulla? Tot depèn de nosaltres.