30-10-2013

Transferència de coneixement: de la recerca bàsica als sectors productius

Recentment s’ha donat a conèixer que l’Hospital del Mar ha venut a la multinacional suïssa Biocartis els drets d’un test genètic que permetrà seleccionar  el tractament més adequat pels  tumors colorectals. El test es basa en les investigacions realitzades pel grup de recerca liderat per la Dra. Clara Montagut, publicades a Nature Medicine l’any 2012. En aquest treball es descrivia una mutació en el gen que codifica pel receptor del factor de creixement epidèrmic. La presència d’aquesta mutació feia que els tumors de còlon fossin resistents al tractament amb un fàrmac (cetuximab) i en canvi responguessin bé a un altre fàrmac molt semblant, anomenat panitumumab. L’objectiu del test que desenvoluparà l’empresa Biocartis, basada en els resultats d’aquesta recerca, és identificar la presència o absència d’aquesta mutació en els tumors de còlon de pacients, per tal de saber a priori si respondran o no al cetuximab, i en aquest cas si poden beneficiar-se del tractament amb panitumumab. Aquest cas constitueix un clar exemple de com els resultats de la investigació bàsica acaben suposant en un benefici per la societat, en aquest cas millorant i personalitzant el tractament del càncer de còlon d’acord amb les característiques de cada pacient. Sovint es té la percepció que la recerca bàsica genera resultats que tenen poca o gens aplicació pràctica. I això molts cops és i ha de ser així, perquè la recerca bàsica ha de buscar el coneixement com a objectiu propi, i no es pot regir únicament per paràmetres mercantils. Però és justament d’aquest coneixement derivat de la recerca fonamental d’on poden sorgir les idees més innovadores i aplicables. En el cas de la recerca biomèdica, per exemple, el coneixement dels mecanismes moleculars que donen lloc a l’aparició de les malalties és el que fa possible trobar noves i més eficients maneres d’enfocar el seu tractament.

Els investigadors que treballen a Catalunya publiquen a nivells comparables a països europeus de mida semblant i que són capdavanters en recerca, com Holanda o Dinamarca. En canvi, la transferència és una de les febleses del nostre sistema, i quan ens comparem amb aquests països quant a patents per milió d’habitants o quant a la relació publicacions/patents, els nostres resultats són bastant inferiors. Per tant, no es pot oblidar la recerca bàsica sinó al contrari, cal fomentar-la i donar-li continuïtat i estabilitat, però alhora un dels nostres objectius prioritaris ha de ser reforçar la transferència de coneixement.

Elaboració: P.J. Cardona, a partir de dades de l'Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J. Cardona, a partir de dades de l’Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J Cardona a partir de dades de l'Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J Cardona a partir de dades de l’Observatori de la Recerca (IEC)

27-10-2013

Posicionament de Catalunya en els rànquings de recerca

La Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació, a la seva web, ofereix dos enllaços a uns indicadors elaborats pel “Research group of Biomètrics” i la institució CERCA.

En un d’ells “Bibliometric analysis of the publications in the journals Nature and Science between 1998 and 2012”  (R.I. Méndez-Vásquez, E. Suñén-Piyol, L. Rovira, 2 Octubre 2013) s’ha dut a terme un estudi sobre les publicacions a Nature i Science (segons la web  of Science of Thomson-Reuters), en dos períodes de deu i cinc anys, 1998-2009 i 2005-2009 respectivament. S’han considerat únicament els articles originals, revisions i “proceedings”.

Els autors han utilitzat les categories indexades en JCR i han destacat separadament les dades de Catalunya. Això els hi ha permès posicionar la recerca de Catalunya en el rànking internacional, segons: documents publicats, documents/milió d’habitants i RCA (Relative Citation Average: relació entre la mitja de citacions per document d’aquell país i el valor mig global de citacions per document).  Tanmateix han analitzat separadament aquests mateixos indicadors en les diferents CC.AA. de l’estat.

Així, si visiteu la web:

http://bac.fundaciorecerca.cat/nature_science/reports?journal=SCIENCE podreu comprovar la bona situació de Catalunya. Si considerem l’indicador documents/població, Catalunya ocupa la posició 12 de 135 i Espanya (inclosa Catalunya) no apareix fins la posició 26. Amb molta diferència la nostra petita nació encapçala el rànquing de les CC.AA. de l’Estat Espanyol i, tot i la crisis amb les seves conseqüents retallades, l’evolució de les citacions al nostre país segueix creixent.

També és interessant veure l’ampli perfil de la nostra recerca segons les categories JCR i comparar-la amb les de les altres CC.AA. Això ens ha de donar idea de la pluralitat de centres de recerca i dels diferents àmbits científics on els nostres investigadors centren la seva tasca. A Catalunya les publicacions en aquestes dues revistes  abasta 17 àmbits científics diferents que van des de “Biologia Molecular & Genètica ” (en el que més, 76 publicacions) fins a Física (19) Ecologia (4) i Economia (1).

G_CATALUNYA

La Comunitat Autònoma de Madrid, on els documents publicats en aquestes revistes han davallat clarament en els darrers dos anys, el comportament és també molt ampli (17 àmbits), que encapçala igualment el camp de “Biologia Molecular & Genètica” (32 publicacions) i finalitza “Matemàtiques”.

G_Madrid

En el País Basc i Andalusia la tendència segueix una evolució positiva. En les dues, les publicacions en aquestes revistes de primer nivell s’estenen a 11 àmbits científics. Com a curiositat, el major nombre de publicacions  a Eukadi s’acumulen en el camp de la Física (6) i en Andalusia en la Ciència de l’Espai (19).

G_PaisBasc

G_Andalusia

En canvi en altres CC.AA. s’aprecia una productivitat notablement inferior, com podria ser Castella-La Manxa, on hi hagut un estancament notori en els darrers temps. En aquesta Comunitat s’han publicat un total de 4 articles en aquests darrers 5 anys, 2 en Ciències de l’Espai, una en Neurociència & Comportament i una altra en Biologia Molecular & Genètica.

G_Castella-LaManxa

Els autors ofereixen a més, com a curiositat, una gràfica de la tendència en els darrers 5 anys de les publicacions on s’ha establert una col·laboració de l’autor d’una determinada Comunitat Autònoma amb un altre d’un país diferent. Aquí clarament,  seguint la tendència sempre universalista de l’esperit català, Catalunya encapçala aquest indicador.

G_CAT_out_SpainG_CAT_out_EEUU

15-10-2013

Recerca a la Universitat: les universitats catalanes, líders en producció científica

El passat 22 de juliol es va presentar l’informe de la Fundación Ciencia y Desarrollo (FCyD) sobre la situació de la Universitat a Espanya en diferents aspectes, entre ells la producció científica. En aquest sentit, s’ha elaborat un ranquing a partir de la producció científica continguda en la base de dades Scopus entre 2007 i 2011, tenint en compte diversos indicadors, com són el volum total de producció científica, la qualitat científica mesurada a partir d’indicadors d’impacte de les publicacions, i el percentatge de treballs publicats entre el 10% dels més citats de cada categoria. A més, considerant les diverses especialitats científiques i les diferents pautes de publicació i citació dels camps científics s’ha elaborat un índex normalitzat d’impacte. Segons aquest índex, les quatre primeres institucions del ranquing són catalanes: la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Per altra banda, quan es valora el percentatge d’excel·lència destaca la Universitat Rovira i Virgili, amb una taxa superior al 10%, seguida per la Universitat de Lleida, amb un valor superior al 9%. Altres ranquings espanyols, com el Rankings I-UGR de Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas, mostren també un bon posicionament de les universitats catalanes. En l’àmbit internacional, recentment s’han publicat les dades del Taiwan University Ranking (NTU Ranking) de 2013, que analitza la productivitat i l’impacte de les publicacions científiques de les 500 millors universitats del món durant el període 2002-2012. La Universitat de Barcelona és l’única universitat de l’Estat que destaca entre les 100 millors universitats del món. Ocupa el 89è lloc en aquesta classificació, millorant  així el seu posicionament en relació amb l’edició anterior, en què ocupava la posició 115.

Segons l’opinió de Luis Sanz, director de l’Institut de Polítiques i Béns Públics, que ha elaborat l’informe per a la FCyD, (La Vanguardia 29/9/2013) les raons de l’èxit del sistema universitari català són fonamentalment tres: el desenvolupament d’una estratègia basada en la flexibilitat i l’autonomia dels centres i universitats, que té com a clar exponent el model ICREA de contractació d’investigadors;  en segon lloc, la política d’hibridació que ha permès l’aparició de consorcis i fundacions amb diversos socis; però, sobre tot l’excel·lència científica ve determinada per l’existència d’un entorn que hi dóna suport, és a dir, ha estat clau la voluntat política del govern autonòmic per dotar el sistema de recursos i donar-hi estabilitat, cosa que no ha passat en altres autonomies.

Per tant, en una Catalunya independent no hem de patir pel nostre futur com a investigadors. La voluntat d’impuls a la recerca està ben arrelada en el nostre tarannà. Com ja vàrem exposar en el nostre manifest, ens cal un sistema de recerca ben finançat, eficient i competitiu, i això serà més fàcilment garantit si som independents.

Dos investigadors catalans reben el premi Josef Steiner per la seva recerca en el camp oncològic

El Dr. Josef Steiner Cancer Research Award 2013 ha recaigut enguany en els investigadors catalans Eduard Batlle i Joan Seoane per la seva recerca en càncer de còlon i en tumors cerebrals respectivament.

La fundació Josef Steiner, amb els seus premis, promociona la recerca en els mecanismes implicats en el desenvolupament de diferents tipus de càncer així com la investigació en eines diagnòstiques i formes de tractament que ajudin a lluitar contra aquestes malalties. En edicions anteriors havien rebut aquest premi altres prestigiosos investigadors en oncologia com David Lane, Arnold Levine, Judah Folkman, i el premi Nobel Paul Nurse. “Aquest reconeixement es molt positiu per la recerca oncològica i aclama Barcelona com un epicentre en recerca d’excel·lència en aquest camp, englobant grups i instituts de renom internacional”, segons els autors premiats.

El Dr. Eduard Batlle és coordinador del Programa d’Oncologia de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona),  investigador ICREA i líder del Laboratori de Càncer Colorectal. La seva recerca s’ha especialitzat en l’estudi dels mecanismes responsables de la generació de metàstasis en el càncer de còlon. Actualment en col·laboració amb la Fundació Botín està traslladant els resultats de la seva investigació a la clínica a través del projecte anomenat “Colostage”, un test destinat a identificar aquells pacients amb càncer de còlon que presenten un risc elevat de desenvolupar metàstasi després de la teràpia.

El Dr. Joan Seoane és Director del Programa d’Investigació Traslacional del Càncer al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i també investigador ICREA i investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer. La recerca del seu grup es focalitza en el glioma , el tumor cerebral més freqüent, i pretén explicar els seus mecanismes d’iniciació, recurrència i resistència .  Recentment han aconseguit identificar les cèl·lules mare del tumor cerebral i han proposat tractaments per eliminar-les i, per tant, evitar la recurrència i la resistència del tumor a la radioteràpia i la quimioteràpia. Aquest treball ha tingut una gran repercussió i ha facilitat el ràpid desenvolupament clínic de compostos inhibidors que actualment s’apliquen com a tractament experimental en desenvolupament clínic en el mateix Hospital Universitari Vall d’ Hebron.

14-10-2013

La vacuna de la Sida es cuina a Catalunya

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona el Congrés Mundial sobre la Vacuna de la Sida, AIDS Vaccine 2013. Això és possible perquè la massa crítica d’investigadors que hi fan una recerca de qualitat en aquest tema és molt gran. Els darrers dies els mitjans de comunicació n’han anat plens, i és que aquesta vacuna que per ara es resisteix és un dels grans reptes de la biomedicina moderna.

AIDS Vaccine 2013 ha estat organitzat per la Global HIV Vaccine Enterprise i pel Programa HIVACAT per a la Recerca de la Vacuna del VIH, organitzador local d’aquesta edició. HIVACAT és un consorci públic-privat sense precedents, ubicat a Barcelona i format pels dos centres de VIH/Sida més importants de Catalunya, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’IDIBAPS/Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb ESTEVE i amb el suport de l’Obra Social “La Caixa”, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic.

El missatge d’aquests dies era que, tot i que el Programa HIVACAT manté el seu finançament intacte gràcies a la qualitat científica i la implicació dels seus finançadors, cal més inversió per seguir essent competitius a nivell internacional i posar el peu al coll a la malaltia. Cal un mínim de 4 milions d’Euros per fer les primeres passes cap a un assaig clínic amb alguns dels descobriments que han protagonitzats els científics catalans. Cal un esforç addicional que permeti fer el salt endavant de l’excel·lència cap a l’èxit.

Probablement aquest és l’escenari en el que es trobaria la recerca d’una Catalunya independent. Tenim una base sòlida però hem de redoblar els esforços si volem canviar les cinètiques actuals en el camp de la recerca. La riquesa d’un país també es mesura en termes de la seva producció científica, en biomedicina i en qualsevol altre camp, i de la seva capacitat de traslladar aquests coneixements cap al mercat. Així doncs, tenim feina per fer com a país, amb la vacuna de la Sida i amb el binomi recerca/innovació en el sentit més ampli.

Escolteu la roda de premsa inaugural del Congrés (en anglès) a:www.aidsvaxwebcasts.org

Escolteu al Dr. Gatell, de l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona i co-director d’HIVACAT, a Els Matins de TV3:

Escolteu al Dr. Bonaventura Clotet, d’IrsiCaixa i co-director d’HIVACAT, a Los Desayunos de TVE (a partir del minut 40):

Entrevista amb els organitzadors preparada per Barcelona Press Room:

07-10-2013

En el sector agroalimentari català la inversió en R+D dóna fruits

Agromillora Iberia, S.L. és una empresa catalana amb seu a Subirats (Alt Penedès) que des del 1986 es dedica a la producció i comercialització de plantes de viver de gran qualitat genètica i sanitària. Actualment es considera el viver més gran del món. Comercialitza portainjerts, planta microinjectada per reduir el temps de desenvolupament i crea varietats especialment pensades per a una recol·lecció mecanitzada

Des del 1997 ha invertit continuadament en R+D, i per aquest fi ha establert a Monistrol d’Anoia un centre de recerca equipat amb les darreres innovacions tecnològiques en l’àmbit agroalimentari.

El 2012 va aconseguir unes vendes de 28 milions, amb creixements anuals del 15% en els últims dos exercicis, gràcies a l’expansió internacional i a la creació de cinc laboratoris de multiplicació (Espanya, EUA, Turquia, Brasil i Xile).

A les jornades ‘Reivindicant el potencial empresarial’ organitzades recentment pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el seu President ha explicat que l’objectiu és incrementar la producció i deixar de dependre de subvencions, perquè “l’agricultura subvencionada no té futur”, però per a això és imprescindible canviar la mentalitat i la forma de fer actual.

Empreses com aquestes mostren el resultat immillorable i l’aplicabilitat de les inversions en R+D, així com la contínua validesa de la mentalitat per a la que sempre s’ha conegut a l’empresari català.  El sector agroalimentari no n’és cap excepció.

02-10-2013

Barcelona és una ciutat de grans congressos científics

En els darrers temps Barcelona s’ha convertit, encara més, en un destí atractiu per a organitzar-hi congressos. És la cinquena ciutat del món on més congressos internacionals es celebren segons la classificació de la ICCA (l’Associació Internacional de Congressos i Convencions). Gairebé la meitat van ser congressos mèdics o científics. Alguns exemples recents són el congrés de l’European Association for the Study of Diabetes (EASD), que la setmana passada va portar uns 20.000 diabetòlegs a Barcelona, o el de l’European Respiratory Society, que va omplir la ciutat de pneumòlegs a principis de mes.

Llegir més…

27-09-2013

6 Advanced Grants de l’European Research Council per a investigadors que pertanyen al sistema de recerca català

La sisena convocatòria de les beques Advanced Grants de l’European Reserach Council, corresponent a l’any 2013 i resolta avui, ha concedit 13 ajuts a grups de recerca que desenvolupen els seus projectes a l’Estat espanyol, dels quals 6 pertanyen al sistema de recerca català. Si bé en termes absoluts la xifra no és gaire alta, representa un 2,1% del total europeu, quan es calcula el nombre d’ajuts rebuts tenint en compte la població de cada país (nº d’ajuts per milió d’habitants), Catalunya ocupa la novena posició, a un nivell equiparable a països com Dinamarca, Suècia o Bèlgica, i per sobre de França, Alemanya o Espanya.

Els investigadors del sistema català que han rebut els ajuts són:

Eduard Batlle (IRB). ICREA. Ciències de la vida

Jordi Galí (CREI). Ciències Socials i Humanitats

Maciej Lewenstein (ICFO). ICREA. Ciències Físiques i Enginyeries

José Remesal (UB). Ciències Socials i Humanitats

Jan Eeckhout (UPF). ICREA. Ciències Socials i Humanitats

Paul Verschure (UPF). ICREA. Ciències Físiques i Enginyeries

Clau: Àustria AT; Bèlgica BE; Catalunya CAT; Suïssa CH;  República Txeca CZ; Alemanya DE; Dinamarca DK; Gràcia EL; Espanya ES; Espanya (exceptuant Catalunya) ES-CAT; Finlàndia FI; França FR; Hongria HU; Irlanda IL; Itàlia IT; Països Baixos NL; Noruega NO; Suècia SE; Turquia TR; Regne Unit UK.

Clau: Àustria AT; Bèlgica BE; Catalunya CAT; Suïssa CH; República Txeca CZ; Alemanya DE; Dinamarca DK; Gràcia EL; Espanya ES; Espanya (exceptuant Catalunya) ES-CAT; Finlàndia FI; França FR; Hongria HU; Irlanda IL; Itàlia IT; Països Baixos NL; Noruega NO; Suècia SE; Turquia TR; Regne Unit UK.

26-09-2013

Propers esdeveniments

La Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació promou la setmana de la ciència. Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència, en la que tindran lloc tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. Podeu trobar informació a : http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/

El 26 de setembre a les 18:30h es presenta a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona la primera edició del  “Programa Akademia” de la Fundació Innovació Bankinter. Akademia persegueix despertar l’esperit emprenedor i fomentar l’actitud innovadora en els universitaris. Està dirigit a estudiants de la Universitat de Barcelona que estiguin cursant els últims anys de carrera o que facin un màster o un postgrau. L’objectiu és proporcionar-los la formació necessària per liderar projectes innovadors o emprendre el seu propi negoci en el futur.

25-09-2013

L’Institut Català de Ciències Fotòniques (ICFO), primer laboratori mundial de recerca en Física

Tot i que passes abans de que obrissim aquest blog, ens satisfà fer-vos saber que l’Institut Català de Ciències Fotòniques (ICFO) s’ha convertit en el primer laboratori mundial d’investigació de Física i Astronomia, segons el nou rànquing Mapping Scientific Excellence que situa la Institució Catalana de Recerca d’Estudis Avançats (ICREA) en tercera posició i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) en posició 18.

Aquest rànquing, que mesura l’excel·lència investigadora té un impacte mundial.  L’ICFO, que va complir l’any passat una dècada, treballa per estendre els límits del coneixement de la fotònica, la ciència i tecnologia de l’aprofitament de la llum, especialment la llum làser. L’institut es troba al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Castelldefels (Barcelona), i gràcies a la seva tasca en transferència de coneixements i tecnologia, ha creat cinc empreses ‘spin off’.

L’ICFO participa activament en l’anomenat “Projecte Grafè”. A part del Human Brain Project, la Comissió Europea ha atorgat també mil milions d’euros al Projecte Grafè, considerat com l’altre, un projecte essencial per impulsar les tecnologies emergents i de futur, ajudar al creixement i crear nous llocs de treball. S’espera que els estudis sobre aquest cristall bidimensional revolucionin la indústria dels materials i també les telecomunicacions i fins i tot la medicina.

Liderat pel professor Jari Kinaret de la Chalmers University of Technology de Suècia, en el projecte Grafè hi participen investigadors de disset països europeus.  S’espera que amb aquest material tan extraordinari es puguin fabricar, entre altres moltes coses, papers electrònics, mòbils ultra plans i flexibles, avions molt més lleugers, bateries més duradores, retines artificials i molts més avenços que en pocs anys podran estar al mercat. També podrà substituir el silici i servirà per fer xips 500 vegades més petits i 10 vegades més ràpids. El  llistat de participants és enorme, però cal destacar que entre els organismes catalans hi són presents: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Institut Català de Nanotecnologia (ICN), Institut Ciències Fotòniques (ICFO) i UPC-Centre Català del Plàstic (part del Centre d’Investigació i Tecnologia)