16-02-2017

A propòsit del judici del 9N

Una dies després de finalitzar el judici al que s’han sotmès Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la seva actuació el 9N, un judici polític com bé sabem, ens ha semblat interessant transcriure una peça escrita per la sectorial de juristes de l’ANC.

“Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.

Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.

No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.

L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).

La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.

Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.

Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.

En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.

Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.

L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.

Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.

Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.

Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.

Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.”

Juristes ANC

Fem futur

“Fem futur”. Així s’anomena la nova campanya nacional i territorial endegada per l’ANC aquest any 2017. Fem futur comptarà amb l’empenta de 5.000 voluntaris i supervoluntaris, i es dirigirà sobretot als demòcrates, votants de partits no independentistes però partidaris del dret a decidir, que encara no tenen clar què votaran al referèndum. Així, l’ANC s’esforçarà per convèncer les bases dels Comuns i del PSC perquè se sumin al referèndum, encara que no sigui pactat amb l’Estat. D’altra banda, l’entitat també enfocarà la campanya a informar els catalans residents a l’estranger sobre la consulta. L’ANC preveu que la precampanya acabi al juny, quan calcula que es convocarà oficialment el referèndum, si no s’avança. Aleshores, l’entitat engegarà la campanya definitiva per demanar el vot pel Sí.
La campanya treballarà a partir de temàtiques mensuals. Cada mes hi haurà un àmbit comú entre els actes locals, nacionals i internacionals. Al mes d’abril, el tema serà la reactivació econòmica i cultural, i les seus seran Tarragona i Lleida. La nostra sectorial de recerca participarà dins l’apartat de cultura, preparant un article i argumentari per les accions que es duran a terme al carrer.

FemFutur_0 (2)

24-08-2016

Reunió general de la sectorial de Recerca i nou equip de coordinació. Acta de la reunió.

Com ja sabeu per una altra entrada del blog, el passat dijous 30 de juny va tenir lloc la reunió general de la sectorial de Recerca. En aquesta reunió es va fer un repàs de les accions dutes a terme des de juliol de 2014 així com els reptes de futur, i es va elegir el nou equip de coordinació: en Jordi Fraxedas va ser elegit com a Coordinador, en Jordi Font com a Secretari i com a vocals Marta Alegret, Joan Bagaria, Roderic Guigó, David Miñana, Josep Lluís Pelegrí, Núria Sala i Josep Lluís Torres.

Us adjuntem l’acta de la reunió Acta RxI 30-06-16 per tal que pugueu veure amb més detall els temes tractats.

13-08-2016

JORNADA SOBRE EL SISTEMA UNIVERSITARI A LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

El proper dia 23 d’agost a les 10.00 tindrà lloc a Prada de Conflent, en el mac de la Universitat Catalana d’Estiu, una taula rodona sobr el Sistema Universitari i de Recerca al futur Estat català, en la qual intervenen diversos membres de l’ANC i de la nostra sectorial.

JORNADA SOBRE EL SISTEMA UNIVERSITARI
«Esdevenir un Estat: una oportunitat per al sistema universitari i de recerca»

Ho organitza: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR (Generalitat de Catalunya)

Hi intervenen: Laura Rubio (directora de Comunicació i Divulgació Científica, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, FCRi), Clara Ponsatí (directora de l’School of Economics and Finance, University of St Andrews), Jordi Villà (vicerector de recerca i professorat, Universitat de Vic, UVic) i Arcadi Navarro (secretari d’universitats i recerca, Generalitat de Catalunya)
Ho modera: Montse Daban (Assessora Departament Economia i Coneixement i membre del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana,

06-07-2016

ELS CIENTÍFICS PER LA INDEPENDÈNCIA. Recull d’articles publicats

Coincidint amb la represa del blog Científics per la Independència, posem a la vostra disposició una compilació en PDF de tots els articles de la primera etapa.

Degut a les limitacions de mida, us oferim aquest recull en format pdf en tres parts, que podreu descarregar en els següents enllaços:

150925_Els científics, per la independencia_llibre_part_1

150925_Els científics, per la independencia_llibre_part_2

150925_Els científics, per la independencia_llibre_part_3

05-07-2016

Reactivem el blog “Científics per la Independència”

El blog “Científics per la Independència”, creat fa ara un any i que va ser molt actiu en les dates properes a les eleccions del 27-S torna a posar-se en marxa! Aquesta setmana, amb un article de Carles Ibáñez Martí, Cap del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA al Centre de Sant Carles de la Ràpita, sobre el pla hidrològic de l’Ebre i la política de l’aigua a Catalunya. Més avall trobareu l’enllaç.

Si voleu contribuir al blog Científics per la Independència envieu les vostres entrades (idealment entre 300 i 500 paraules) a cientificsxindependencia@gmail.com. Afegiu afiliacio, un curta biografia (3-4 lines) i, si voleu, fotografia.

També volem fer-nos ressò de les contribucions mes significatives dels cientifics catalans. Si heu publicat o sou a punt de publicar algun resultat remarcable, si us plau feu-nos-ho saber i podem publicar una ressenya al web de la nostra sectorial i en farem un twit.

02-07-2016

Reunió general de la sectorial de Recerca i nou equip de coordinació

El passat dijous 30 de juny va tenir lloc la reunió general de la sectorial de Recerca. En aquesta reunió, el coordinador de la sectorial, Jordi Font, va fer un repàs de les accions dutes a terme des de juliol de 2014, entre elles la Jornada sobre el futur de la Recerca a Catalunya que va tenir lloc el 21 de febrer de 2015, la creació del blog Científics per la Independència i les recents reunions amb el nou Secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, i amb el diputat de Junts pel Sí Antoni Catellà, per parlar sobre el CAPCIT.

A continuació, la Montse Daban, membre del Secretariat Nacional i de la nostra sectorial, va exposar arguments sobre la proposta de l’ANC en relació a la celebració d’un referèndum d’independència i va tenir lloc una discussió sobre aquest tema.

Seguidament, el candidat al càrrec de coordinador de la Sectorial, Jordi Fraxedas, va exposar les futures línies que hauria de seguir la nostra sectorial, fent èmfasi en la necessitat de fer arribar les nostres idees a la societat. Entre les propostes de futur més immediates s’hi troba la de reactivar el blog de Científics per la Independència i la possible fussió amb la sectorial d’Universitats. Per unanimitat dels presents, en Jordi Fraxedas va ser elegit com a Coordinador, en Jordi Font com a Secretari i com a vocals Marta Alegret, Joan Bagaria, Roderic Guigó, David Miñana, Josep Lluís Pelegrí, Núria Sala i Josep Lluís Torres.

Us adjuntem l’acta de la reunió Acta RxI 30-06-16

07-05-2016

La Sectorial de Recerca als Dijous Sectorials

La nostra sectorial va participar, juntament amb la Sectorial de Meteoròlegs i Climatòlegs i la d’Universitats, en el darrer Dijous Sectorial organitzat a la seu de l’ANC el passat 5 de maig. Cada sectorial va fer una presentació exposant en primer lloc la situació actual, a continuació les mancances i els greuges que es deriven de pertànyer a l’estat espanyol, i finalment les propostes en cadascun dels camps per a la futura República Catalana. Després de l’exposició hi va haver un espai per al debat amb el públic assistent. Qui no hi va poder ser present, va poder seguir la sessió per streaming.

Aquí us deixem l’enllaç al video de la sessió