20-07-2015

L’opinió de Xavier Estivill sobre el paper de Catalunya com a nou estat europeu

En una contribució al blog Científics per la Independència, Xavier Estivill (Investigador Sènior del Centre de Regulació Genòmica, Professor Associat de la Universitat Pompeu Fabra i Director de la Unitat de Medicina Genòmica i Personalitzada de Salut de la Dona Dexeus) reflexiona sobre la deconstrucció dels que tradicionalment han estat els grans estats europeus, per tal de reconstruir una nova Europa on Catalunya ha de tenir un paper fonamental. Aquí teniu un petit extracte del seu escrit:

 “En el moment en el que Catalunya surti d’Espanya, s’haurien d’obrir noves vies per desgranar el pes polític dels grans estats europeus. Grans en el sentit de les dimensions i del pes específic que tenen en les decisions. Europa haurà de ser l’Europa de les regions o l’Europa dels estats i territoris. Es tracta de que cada estat o regió tingui el seu paper i contribueixi el millor que pugui a una Europa de tots. Catalunya té la mida adequada per fer-ho. A nivell de la ciència, ja fa molts anys que les accions dels seus investigadors no estan només centrades a Espanya. Els nostres col·laboradors són arreu i els equips de recerca tenen la marca que tenen però són universals en la seva factura.”

Podeu llegir l’article sencer al blog de Científics per la Independència

16-07-2015

Ferran Requejo opina sobre la legitimitat de la secessió de Catalunya al blog Científics per la Independència

En Ferran Requejo,  catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), on dirigeix el Grup de Recerca en Teoria Política, inaugura avui les contribucions al blog Científics per la Independència. En aquest post es planteja la legitimitat de la secessió d’un territori en una democràcia liberal. Us n’oferim un extracte:

“Una conclusió del debat acadèmic internacional es que aquestes respostes ja no poden ser les de fa tan sols dues dècades. El debat sobre la legitimitat democràtica ha canviat sobretot a partir de la constatació dels límits conceptuals, normatius i institucionals –interpretació de conceptes i valors- que arrosseguen les concepcions democràtiques clàssiques, especialment en relació al reconeixement i acomodació pràctica dels ciutadans de les nacions minoritàries en democràcies plurinacionals. Una segona conclusió es la importància que juguen els elements contextuals, cosa que incentiva evitar versions simples i abstractes del tipus “la secessió mai no és legítima en un estat de dret” o “la secessió sempre és legítima si es tracta d’un grup nacional”, etc. Una secessió pot ser legítima o més legítima en alguns casos que en altres. Les anàlisis cal fer-les cas per cas.

En el cas de Catalunya crec que es donen raons que justifiquen sobradament la legitimitat de la secessió….”

Podeu llegir l’article sencer al blog de Científics per la Independència

Manel Esteller, Antoni Bassas, Liz Castro i Josep Sabaté seran a l’acte central del tercer eix de la campanya d’estiu de l’Assemblea

La campanya d’estiu de l’ANC segueix desgranant els grans eixos que han de vertebrar la República Catalana. El tercer és ‘Via lliure al Món’ i Vic acollirà l’acte central d’aquest eix el proper dissabte 18 de juliol a partir de les 7 de la tarda. Tindrà lloc a la Plaça de la Catedral de la capital d’Osona.

Des de Vic, Liz Castro i Antoni Bassas exposaran com una nord americana s’estableix a Catalunya i com veu el futur d’aquest país i, com un periodista català ha viscut als Estats Units i com des d’allà es veu Catalunya. També intervindrà el Dr. Manel Esteller, investigador biomèdic. L’acte també comptarà amb la participació d’alumnes de diverses nacionalitats del Consorci per la normalització lingüística d’Osona, amb diverses entitats que representaran els 10 eixos de la campanya i amb la intervenció del coordinador de mobilització de l’ANC, Josep Sabaté. Mohamed El Idrissi, amb un gran palmarès en el món del full-contact professional, serà l’encarregat de llegir el manifest.

La part més lúdica de l’acte serà la formació d’un punter humà. El punter, imatge de la campanya d’estiu de l’Assemblea, representa la direcció a seguir i, apuntant cap al Parlament, se’n formarà un de gegant amb la col·laboració del públic present a la Plaça de la Catedral. Seguidament hi haurà un sopar amb músiques del món. Entre d’altres, hi haurà l’actuació d’un dels grups participants al Festival Internacional de Música de Cantonigròs que durant el mateix cap de setmana acull Vic. Serà el grup berlinès Collegium Musicum Berlin Chamber, dirigit per Donka Miteva. A partir de les 10 de la nit, la música prendrà el protagonisme amb les concerts de Matthew McDaid, irlandès establert a Rupit, i Brams.

15-07-2015

Us presentem el blog Científics per la Independència

Un grup de científics han endegat un nou blog anomenat “Científics per la independència” amb la finalitat d’exposar les nostres raons (les dels cientifics) a favor de la independència de Catalunya. El blog incorporarà noves entrades de manera regular, com a mostra us oferim un extracte de la seva entrada de presentació:

“Malgrat l’enorme impacte de la seva tasca en la societat, els científics a Catalunya són majoritàriament desconeguts pels ciutadans: no són convidats als debats, ni a les tertúlies radiofòniques, no fan rodes de premsa, la seva vida privada no desperta l’interès de la dels esportistes, els artistes o els actors. Contràriament a la visió gairebé caricaturesca que hom podria tenir, però, l’obsessió per la ciència no fa els científics aliens als reptes de les societats que els envolten. Catalunya viu un moment únic en la seva història, en el qual possiblement es jugui la seva pervivència com a nació. Els científics a Catalunya, com la resta de ciutadans, viuen intensament aquest moment. No sabem si la majoria són favorables o contraris a la independència de Catalunya. Sabem, això sí, que n’hi ha molts, entre ells els més reconeguts, que hi estan inqüestionablement a favor. Aquest blog és per escoltar-ne les raons.”

 El blog Científics per la independència neix amb el suport de la nostra sectorial, per la qual cosa us demanem que llegiu, comenteu, distribuiu tant àmpliament com pogueu i contribuiu. Podeu enviar les vostres entrades (idealment entre 300 i 500 paraules) a cientificsxindependencia@gmail.com.

 També podeu fer el seguiment per facebook i  twitter (@cientificsXindy)

02-04-2015

La investigació mèdica de Catalunya fa un hat trick a una de les revistes més prestigioses, el New England Journal of Medicine

En una setmana gran de resultats per a la recerca mèdica de Catalunya, la tercera setmana del mes de febrer, van coincidir tres estudis publicats a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM): un estudi de medicina tropical liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona (amb investigadors del CRESIB), un altre de càncer de mama liderat per l’Hospital Vall d’Hebron (mitjançant investigadors del VHIO) i un tercer sobre dermatologia pediàtrica, en què hi participa de manera destacada l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquesta coincidència és una mostra de la creixent projecció internacional de la investigació mèdica que s’està fent a Catalunya.

Trobareu més informació al butlletí electrònic RECERCAT

03-03-2015

Com s’hauria d’organitzar la recerca en la Catalunya independent? Participeu-hi!

Durant la Jornada sobre el futur de la recerca a Catalunya que va tenir lloc el 21 de febrer passat, es van distribuir entre els assistents una sèrie d’exercicis pensats perquè tothom participés donant la seva visió sobre com s’ha d’organitzar la recerca en el nou estat català, a diferents nivells. En el següent enllaç trobareu el document pdf amb aquestes activitats

Feedback participatiu – jornada ANC_v2

A cada exercici trobareu instruccions específiques de com realitzar-lo. Un cop hagueu enllestit les activitats, podeu escanejar el document i enviar-lo a recerca@assemblea.cat.

La vostra opinió i participació és molt important i complementarà les conclusions que extraurem de les diferents taules rodones i temes que es van tractar a la Jornada. Esperem les vostres aportacions.

25-02-2015

Eudald Carbonell opina sobre la independència de Catalunya

De nou us oferim un enllaç a una entrevista a un científic, en aquest cas Eudald Carbonell, de la sèrie “Faces of Independence” que publica VilaWeb. Carbonell, destacat arqueòleg, respon a la pregunta de què pot aportar una Catalunya independent al món amb les següents paraules: “Catalunya ha participat en la revolució agrària, en la revolució industrial i en la revolució científico-tècnica. Aleshores, Catalunya, com a país petit, pot aportar una experiència mil·lenària. Amb un enfocament modern, podem ajudar a construir una realitat universal. És a dir, no s’ha de ser gran per a fer una aportació. Es pot ser molt petit, però gran de pensament.”

Eudald Carbonell va ser una de les personalitats científiques que va aparèixer al vídeo “Estem preparats per ser capdavanters en recerca”, que va preparar la nostra sectorial en col·laboració de la Sectorial d’Audiovisuals.

22-02-2015

Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya

B-W_oIEIEAA9_eV

El dissabte 21 de febrer va tenir lloc una jornada sobre el futur de la recerca a Catalunya,  amb una gran participació de persones vinculades amb el món de la recerca, que van omplir la Sala Prat de la Riba de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona.

La jornada va començar puntualment a les 10 del matí, amb la presentació que en van fer el coordinador de la sectorial de recerca, Jordi Font, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.

Tot seguit es van iniciar les taules rodones, que es van dedicar a «Gestió del sistema», «Estructures de recerca», «Finançament», «Carrera professional i aspectes laborals», i «Innovació i transferència a la societat». Totes les taules van comptar amb la presència de persones rellevants i amb expertesa en cadascun d’aquests temes, i les seves exposicions es van poder discutir amb el públic assistent.

Al finalitzar la darrera taula rodona, els assistents van tenir ocasió de debatre i comentar diversos aspectes que s’havien tractat durant la jornada. Com a cloenda, en Josep Lluís Pelegrí, de la sectorial de recerca, va resumir i destacar els punts més importants discutits.

Ara, a partir de les discussions originades en la jornada, redactarem un document que reculli les principals idees i conclusions a les que s’ha arribat. Aquest document serà distribuït perquè tothom hi pugui fer correccions, aportacions i comentaris. La idea és aconseguir un document consensuat i sintètic, per presentar-lo a la societat i als polítics com a marc definitori del model de recerca que volem per al nou país.

La jornada va tenir una bona repercussió a les xarxes socials (twitter, amb el hashtag #FuturRecerca) i a la premsa escrita (El Punt Avui). A sota podreu trobar l’enllaç a aquest article i també a un vídeo que ha preparat l’IEC amb els talls més significatius que es van enregistrar durant la jornada (cadascuna de les 5 taules rodones i la cloenda).

A continuació us oferim el resum dels punts més importants, temes controvertits i comentaris diversos, que van tractar-se en la reunió. Moltes gràcies a tots els ponents i participants que van fer que la jornada fos un èxit!

PUNTS TRACTATS EN LA JORNADA SOBRE EL FUTUR DE LA RECERCA A CATALUNYA

Planificació d’un full de ruta:

  • Creació d’un Ministeri de Ciència
  • Dedicació a recerca d’un % del PIB mínim del 2%
  • Identificar i partir d’estructures actuals
  • Optimitzar la gestió dels recursos
  • Acords amb estats veïns
  • Internacionalització
  • Transferència de tecnologia
  • Agència Nacional de Recerca Catalana

Model de recerca

  • Partir d’estructures i sistemes exitosos que tenim
  • Estructures polítiques estables
  • Dotació econòmica estable
  • Dimensionament a la mida del país
  • Col·laboració en xarxes
  • Simplificació i optimització de la gestió
  • Promoure excel·lència evitant endogàmies
  • Projectes de centre/grups/individuals
  • Donar veu als científics (top-down i bottom-up)
  • Carrera científica
  • Carrera professional de tècnics i gestors científics
  • Sistema educatiu i formació d’investigadors
  • Capital hum`s altament format per recerca bàsica i aplicada
  • Sistema de control (avaluació de resultats)
  • Finançament basal per part del sector públic

Transferència de tecnologia

  • Spin-offs i patents
  • Legislació que facilita la transferència
  • Plataforma o empresa multi-centre de transferència
  • Comercialització de productes
  • Co-inversió público-privada
  • Incentius fiscals recerca món privat
  • Impacte i valor social
  • Integració països catalans (IEC)

Xarxes (Universitats, centres GenCat, CSIC, hospitals, empreses)

  • Modernitzar i innovar la organització de la recerca
  • Optimitzar la utilització de recursos (grups i centres)
  • Assegurar execució de pressupostos
  • Promoure sinèrgies i grups competitius
  • Transferència de coneixement
  • Optimitzar la formació d’investigadors a tots els nivells

Universitats, recerca i transferència

  • Finançament basal de la recerca universitària
  • Model de funcionament universitari
  • Autonomia i flexibilitat en transferència de tecnologia
  • Motivació per a contribuir a canviar el món
  • Complementarietat de recerca i docència
  • Model de recerca basat en la Universitat

Aspectes controvertits

  • Centralitzar (pocs centres) o vertebrar (més grups i més territori)?
  • Descentralitzar però enxarxats?
  • Potenciar recerca àmplia o focalitzar-la?
  • Plataforma multi-centre per detecció i transferència de tecnologia?

Comentaris diversos

  • Corrupció inversament proporcional a inversió en formació
  • Inversió en recerca dóna rèdits en PIB
  • Mínim comú denominador per la construcció d’un nou model

11-02-2015

Un estudi d’investigadors de l’IBEC i la UPC demostra que en els teixits vius també es produeix fracking

En un article publicat recentment a la revista Nature Materials, investigadors de l’IBEC i de la UPC han descobert el fracking cel·lular. L’equip investigador va desenvolupar noves tecnologies per sotmetre teixits epitelials a deformacions mecàniques. “Volíem entendre com responen els teixits vius a les deformacions que experimenten com a conseqüència del batec del cor o de la respiració pulmonar”, explica Xavier Trepat. “Esperàvem que enfront de deformacions molt grans els teixits es fracturarien per excés de tensió, tal com altres científics havien proposat anteriorment. Sorprenentment, vam veure que es fracturaven per fracking”.

El concepte de fractura hidràulica o fracking, es refereix habitualment a l’ús de fluids altament pressuritzats per fracturar el subsòl i alliberar petroli i gas. Gràcies a aquest estudi, ara també sabem que un fenomen similar té lloc també en els teixits epitelials, que recobreixen les superfícies internes i externes del nostre organisme. Ara bé, les conseqüències del fracking en el subsòl i en els teixits vius són diferents. “La ruptura del subsòl de la terra és irreversible, mentre que el cos és capaç de reparar les ruptures hidràuliques en menys de cinc minuts”, afirma Laura Casessis, primera autora de l’article. “Per aquest motiu, en condicions normals les pressions hidràuliques que es generen en el cos no provoquen cap problema. Però en condicions patològiques o en teixits envellits, el fracking podria causar o agreujar malalties inflamatòries que es caracteritzen per la infiltració de fluid en els teixits”.

El descobriment del fracking en teixits vius obre la porta a noves aplicacions biotecnològiques. Segons Xavier Trepat, investigador principal del grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits de l’IBEC, professor investigador ICREA i professor associat en la UB que ha liderat la recerca, “una d’elles seria l’alliberament selectiu de fàrmacs. Es podria utilitzar aquesta tècnica per causar petites fractures reversibles en teixits de difícil accés, i utilitzar aquestes fractures per subministrar fàrmacs de forma controlada”.

04-02-2015

Construint el país que volem: Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya

El proper 27 de setembre tindran lloc les eleccions que marcaran el destí de Catalunya. Una victòria clara de l’independentisme és la condició necessària per proclamar l’estat propi amb garanties d’èxit. Tot i que molts de nosaltres ens haguéssim estimat més que les eleccions s’haguessin fet molt abans, el cert és que amb aquest ajornament se’ns presenta una gran oportunitat per tal de definir com serà l’estat propi quan siguem independents. Visualitzar com serà el nou país  és molt important per convèncer els indecisos i poder així  guanyar les eleccions.

Aquesta definició  s’ha de fer palesa en diferents àmbits, i cadascú des de la seva experiència personal i professional pot aportar-hi el seu granet de sorra. També en l’àmbit de la recerca, tots els que hi estem implicats d’una manera o altra ens hem d’esforçar per definir clarament quin és el model que desitgem per Catalunya quan esdevingui independent. És per això que la Sectorial de Recerca per la Independència de l’ANC organitza el dissabte 21 de febrer la Jornada sobre el Futur de la Recerca en l’escenari d’una Catalunya independent. La idea és debatre entre professionals del sector quins són els principals problemes que cal abordar per a organitzar de manera eficient la recerca a casa nostra i com hauria de ser el període de transició.

Des de les institucions responsables del desenvolupament de la recerca a Catalunya, les universitats i els diversos centres, hem recopilat temes i qüestions que considerem importants i que volem debatre amb actors rellevants de l’àmbit. Hem convidat persones que poden aportar visions específiques i complementàries perquè ens les exposin, i, a partir d’aquí, es recolliran les opinions de la resta de participants. Volem arribar a unes conclusions que resumirem en un primer document de síntesi amb la idea de fer-lo arribar als partits i a les forces polítiques que hauran d’emprendre la construcció de les noves estructures de la Catalunya independent.

Hem agrupat els temes en cinc blocs: Gestió del sistema de recerca; Estructures de recerca; Finançament; Carrera professional i aspectes laborals, i Innovació i transferència a la societat.

Per a cada bloc hi haurà una petita presentació a càrrec d’un ponent, seguida d’una discussió entre un grup d’uns quants convidats més, en què també es respondran les preguntes formulades per la resta d’assistents. En la segona sessió de la jornada, a la tarda, s’organitzarà la recollida de totes les aportacions als diversos temes i la preparació del document de síntesi que es presentarà al cap d’unes setmanes.

Trobareu el programa provisional de la jornada i el formulari d’inscripcions al següent enllaç:

http://www.iec.cat/activitats/jornades/jfrc.asp