03-03-2015

Com s’hauria d’organitzar la recerca en la Catalunya independent? Participeu-hi!

Durant la Jornada sobre el futur de la recerca a Catalunya que va tenir lloc el 21 de febrer passat, es van distribuir entre els assistents una sèrie d’exercicis pensats perquè tothom participés donant la seva visió sobre com s’ha d’organitzar la recerca en el nou estat català, a diferents nivells. En el següent enllaç trobareu el document pdf amb aquestes activitats

Feedback participatiu – jornada ANC_v2

A cada exercici trobareu instruccions específiques de com realitzar-lo. Un cop hagueu enllestit les activitats, podeu escanejar el document i enviar-lo a recerca@assemblea.cat.

La vostra opinió i participació és molt important i complementarà les conclusions que extraurem de les diferents taules rodones i temes que es van tractar a la Jornada. Esperem les vostres aportacions.

25-02-2015

Eudald Carbonell opina sobre la independència de Catalunya

De nou us oferim un enllaç a una entrevista a un científic, en aquest cas Eudald Carbonell, de la sèrie “Faces of Independence” que publica VilaWeb. Carbonell, destacat arqueòleg, respon a la pregunta de què pot aportar una Catalunya independent al món amb les següents paraules: “Catalunya ha participat en la revolució agrària, en la revolució industrial i en la revolució científico-tècnica. Aleshores, Catalunya, com a país petit, pot aportar una experiència mil·lenària. Amb un enfocament modern, podem ajudar a construir una realitat universal. És a dir, no s’ha de ser gran per a fer una aportació. Es pot ser molt petit, però gran de pensament.”

Eudald Carbonell va ser una de les personalitats científiques que va aparèixer al vídeo “Estem preparats per ser capdavanters en recerca”, que va preparar la nostra sectorial en col·laboració de la Sectorial d’Audiovisuals.

22-02-2015

Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya

B-W_oIEIEAA9_eV

El dissabte 21 de febrer va tenir lloc una jornada sobre el futur de la recerca a Catalunya,  amb una gran participació de persones vinculades amb el món de la recerca, que van omplir la Sala Prat de la Riba de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona.

La jornada va començar puntualment a les 10 del matí, amb la presentació que en van fer el coordinador de la sectorial de recerca, Jordi Font, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.

Tot seguit es van iniciar les taules rodones, que es van dedicar a «Gestió del sistema», «Estructures de recerca», «Finançament», «Carrera professional i aspectes laborals», i «Innovació i transferència a la societat». Totes les taules van comptar amb la presència de persones rellevants i amb expertesa en cadascun d’aquests temes, i les seves exposicions es van poder discutir amb el públic assistent.

Al finalitzar la darrera taula rodona, els assistents van tenir ocasió de debatre i comentar diversos aspectes que s’havien tractat durant la jornada. Com a cloenda, en Josep Lluís Pelegrí, de la sectorial de recerca, va resumir i destacar els punts més importants discutits.

Ara, a partir de les discussions originades en la jornada, redactarem un document que reculli les principals idees i conclusions a les que s’ha arribat. Aquest document serà distribuït perquè tothom hi pugui fer correccions, aportacions i comentaris. La idea és aconseguir un document consensuat i sintètic, per presentar-lo a la societat i als polítics com a marc definitori del model de recerca que volem per al nou país.

La jornada va tenir una bona repercussió a les xarxes socials (twitter, amb el hashtag #FuturRecerca) i a la premsa escrita (El Punt Avui). A sota podreu trobar l’enllaç a aquest article i també a un vídeo que ha preparat l’IEC amb els talls més significatius que es van enregistrar durant la jornada (cadascuna de les 5 taules rodones i la cloenda).

A continuació us oferim el resum dels punts més importants, temes controvertits i comentaris diversos, que van tractar-se en la reunió. Moltes gràcies a tots els ponents i participants que van fer que la jornada fos un èxit!

PUNTS TRACTATS EN LA JORNADA SOBRE EL FUTUR DE LA RECERCA A CATALUNYA

Planificació d’un full de ruta:

  • Creació d’un Ministeri de Ciència
  • Dedicació a recerca d’un % del PIB mínim del 2%
  • Identificar i partir d’estructures actuals
  • Optimitzar la gestió dels recursos
  • Acords amb estats veïns
  • Internacionalització
  • Transferència de tecnologia
  • Agència Nacional de Recerca Catalana

Model de recerca

  • Partir d’estructures i sistemes exitosos que tenim
  • Estructures polítiques estables
  • Dotació econòmica estable
  • Dimensionament a la mida del país
  • Col·laboració en xarxes
  • Simplificació i optimització de la gestió
  • Promoure excel·lència evitant endogàmies
  • Projectes de centre/grups/individuals
  • Donar veu als científics (top-down i bottom-up)
  • Carrera científica
  • Carrera professional de tècnics i gestors científics
  • Sistema educatiu i formació d’investigadors
  • Capital hum`s altament format per recerca bàsica i aplicada
  • Sistema de control (avaluació de resultats)
  • Finançament basal per part del sector públic

Transferència de tecnologia

  • Spin-offs i patents
  • Legislació que facilita la transferència
  • Plataforma o empresa multi-centre de transferència
  • Comercialització de productes
  • Co-inversió público-privada
  • Incentius fiscals recerca món privat
  • Impacte i valor social
  • Integració països catalans (IEC)

Xarxes (Universitats, centres GenCat, CSIC, hospitals, empreses)

  • Modernitzar i innovar la organització de la recerca
  • Optimitzar la utilització de recursos (grups i centres)
  • Assegurar execució de pressupostos
  • Promoure sinèrgies i grups competitius
  • Transferència de coneixement
  • Optimitzar la formació d’investigadors a tots els nivells

Universitats, recerca i transferència

  • Finançament basal de la recerca universitària
  • Model de funcionament universitari
  • Autonomia i flexibilitat en transferència de tecnologia
  • Motivació per a contribuir a canviar el món
  • Complementarietat de recerca i docència
  • Model de recerca basat en la Universitat

Aspectes controvertits

  • Centralitzar (pocs centres) o vertebrar (més grups i més territori)?
  • Descentralitzar però enxarxats?
  • Potenciar recerca àmplia o focalitzar-la?
  • Plataforma multi-centre per detecció i transferència de tecnologia?

Comentaris diversos

  • Corrupció inversament proporcional a inversió en formació
  • Inversió en recerca dóna rèdits en PIB
  • Mínim comú denominador per la construcció d’un nou model

11-02-2015

Un estudi d’investigadors de l’IBEC i la UPC demostra que en els teixits vius també es produeix fracking

En un article publicat recentment a la revista Nature Materials, investigadors de l’IBEC i de la UPC han descobert el fracking cel·lular. L’equip investigador va desenvolupar noves tecnologies per sotmetre teixits epitelials a deformacions mecàniques. “Volíem entendre com responen els teixits vius a les deformacions que experimenten com a conseqüència del batec del cor o de la respiració pulmonar”, explica Xavier Trepat. “Esperàvem que enfront de deformacions molt grans els teixits es fracturarien per excés de tensió, tal com altres científics havien proposat anteriorment. Sorprenentment, vam veure que es fracturaven per fracking”.

El concepte de fractura hidràulica o fracking, es refereix habitualment a l’ús de fluids altament pressuritzats per fracturar el subsòl i alliberar petroli i gas. Gràcies a aquest estudi, ara també sabem que un fenomen similar té lloc també en els teixits epitelials, que recobreixen les superfícies internes i externes del nostre organisme. Ara bé, les conseqüències del fracking en el subsòl i en els teixits vius són diferents. “La ruptura del subsòl de la terra és irreversible, mentre que el cos és capaç de reparar les ruptures hidràuliques en menys de cinc minuts”, afirma Laura Casessis, primera autora de l’article. “Per aquest motiu, en condicions normals les pressions hidràuliques que es generen en el cos no provoquen cap problema. Però en condicions patològiques o en teixits envellits, el fracking podria causar o agreujar malalties inflamatòries que es caracteritzen per la infiltració de fluid en els teixits”.

El descobriment del fracking en teixits vius obre la porta a noves aplicacions biotecnològiques. Segons Xavier Trepat, investigador principal del grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits de l’IBEC, professor investigador ICREA i professor associat en la UB que ha liderat la recerca, “una d’elles seria l’alliberament selectiu de fàrmacs. Es podria utilitzar aquesta tècnica per causar petites fractures reversibles en teixits de difícil accés, i utilitzar aquestes fractures per subministrar fàrmacs de forma controlada”.

04-02-2015

Construint el país que volem: Jornada sobre el Futur de la Recerca a Catalunya

El proper 27 de setembre tindran lloc les eleccions que marcaran el destí de Catalunya. Una victòria clara de l’independentisme és la condició necessària per proclamar l’estat propi amb garanties d’èxit. Tot i que molts de nosaltres ens haguéssim estimat més que les eleccions s’haguessin fet molt abans, el cert és que amb aquest ajornament se’ns presenta una gran oportunitat per tal de definir com serà l’estat propi quan siguem independents. Visualitzar com serà el nou país  és molt important per convèncer els indecisos i poder així  guanyar les eleccions.

Aquesta definició  s’ha de fer palesa en diferents àmbits, i cadascú des de la seva experiència personal i professional pot aportar-hi el seu granet de sorra. També en l’àmbit de la recerca, tots els que hi estem implicats d’una manera o altra ens hem d’esforçar per definir clarament quin és el model que desitgem per Catalunya quan esdevingui independent. És per això que la Sectorial de Recerca per la Independència de l’ANC organitza el dissabte 21 de febrer la Jornada sobre el Futur de la Recerca en l’escenari d’una Catalunya independent. La idea és debatre entre professionals del sector quins són els principals problemes que cal abordar per a organitzar de manera eficient la recerca a casa nostra i com hauria de ser el període de transició.

Des de les institucions responsables del desenvolupament de la recerca a Catalunya, les universitats i els diversos centres, hem recopilat temes i qüestions que considerem importants i que volem debatre amb actors rellevants de l’àmbit. Hem convidat persones que poden aportar visions específiques i complementàries perquè ens les exposin, i, a partir d’aquí, es recolliran les opinions de la resta de participants. Volem arribar a unes conclusions que resumirem en un primer document de síntesi amb la idea de fer-lo arribar als partits i a les forces polítiques que hauran d’emprendre la construcció de les noves estructures de la Catalunya independent.

Hem agrupat els temes en cinc blocs: Gestió del sistema de recerca; Estructures de recerca; Finançament; Carrera professional i aspectes laborals, i Innovació i transferència a la societat.

Per a cada bloc hi haurà una petita presentació a càrrec d’un ponent, seguida d’una discussió entre un grup d’uns quants convidats més, en què també es respondran les preguntes formulades per la resta d’assistents. En la segona sessió de la jornada, a la tarda, s’organitzarà la recollida de totes les aportacions als diversos temes i la preparació del document de síntesi que es presentarà al cap d’unes setmanes.

Trobareu el programa provisional de la jornada i el formulari d’inscripcions al següent enllaç:

http://www.iec.cat/activitats/jornades/jfrc.asp

30-01-2015

Catalunya, model a seguir en investigació

Josep Maria Llovet, investigador mèdic expert en càncer de fetge, professor ICREA i director d’un programa de recerca a l’escola de medicina Mount Sinai, a la Universitat de Nova York és el protagonista d’una nova entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ qe publica Vila web en anglès i en català. En aquesta entrevista, a la pregunta “Què pot aportar una Catalunya independent al món?”, Llovet respon: “pel que fa a l’assistència sanitària i la investigació, Catalunya ha estat reconeguda internacionalment com un model a seguir a causa de la respectabilitat excepcional assolida pel nostre sistema de salut i per diversos grups de recerca que es destaquen en l’àmbit biomèdic. Estem segurs que el nostre estat català donarà prioritat a aquesta força i proporcionarà les eines necessàries per a millorar aquest èxit.”

Podeu llegir l’entrevista sencera en l’enllaç a Vilaweb.

29-01-2015

D’on prové el diòxid de carboni dels llacs?

Prop de la meitat de les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels llacs de tot el món són el resultat d’un procés que no s’havia considerat fins ara: la meteorització de les roques de la conca. Aquesta és una de les principals conclusions d’un article científic publicat per la revista Nature Geoscience i signat per Rafael Marcé (Institut Català de Recerca de l’Aigua-ICRA i Departament d’Ecologia de la UB); Josep-Anton Morguí (Departament d’Ecologia de la UB i Institut Català de Ciències del Clima, IC3), i Biel Obrador, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol (Departament d’Ecologia de la UB).

Aquest treball científic, el primer que quantifica l’impacte de la meteorització de les roques en el balanç de les emissions de CO2 als llacs, s’ha centrat en l’estudi del paper dels llacs com a destinació del carboni procedent de la conca hidrogràfica. Com a sistemes model, s’han estudiat dades d’un total de cent un embassaments repartits per tota la península Ibèrica i representatius d’un ampli rang de condicions geològiques i ambientals. La potència de l’estudi es troba precisament en el fet que es fa una estimació de la importància d’aquest procés en tots els llacs del món, expliquen els autors.

Segons les conclusions, el fenomen de la meteorització de les roques de la conca és especialment important en llacs ubicats al tròpic i a latituds temperades, i no tant a les zones boreals. Per tant, els efectes del procés de meteorització no serien només significatius en àrees del món amb una geologia dominada per les roques calcàries, sinó que tindria una rellevància a escala global.

Referència: Rafael Marcé, Biel Obrador, Josep-Anton Morguí, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol. «Carbonate weathering as a driver of CO2 supersaturation in lakes». Nature Geoscience, gener de 2015. DOI: 10.1038/ngeo2341

26-01-2015

Més avenços en fàrmacs controlats per la llum

Al setembre del 2013 ens vàrem fer ressò en aquest blog d’un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca i liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i de la Universitat de Barcelona (UB). De forma molt simplificada, podríem dir que l’objectiu del projecte era trobar molècules que controlessin les interaccions proteïna-proteïna (PPI), però que només fossin actives a l’exposar-se  a la llum. D’aquesta forma, si aquestes molècules foto-commutables fossin fàrmacs, es podria controlar la seva activitat (de forma externa, no invasiva) amb la simple exposició d’una àrea del cos a la llum, aconseguint així fàrmacs més selectius i amb menys efectes  secundaris. Les aplicacions terapèutiques més immediates dels inhibidors foto- commutables anirien dirigides a malalties que afecten al teixit superficial com per exemple la pell, la retina o les membranes mucoses externes.

Ara, en experiments recents, els mateixos investigadors han fet un pas més enllà, i han descobert que les molècules foto-commutables no és necessari que tinguin una estructura rígida, com s’havia pensat en un principi, sinó  que les molècules amb estructures flexibles mostren una gran capacitat per inhibir les PPI, així com una major capacitat foto commutadora.  Per tant, l’absència d’una estructura rígida i helicoïdal no és una limitació, de manera que quan els investigadors seleccionen molècules candidates per ser inhibidors foto-commutables del PPI, s’amplien les seves possibilitats ja que poden cercar entre un grup molt ampli de pèptids flexibles.

Referència complerta:  André Martin-Quiro, Laura Nevola, Kay Eckelt, Sergio Madurga, Pau Gorostiza and Ernest Giralt. “Absence of a Stable Secondary Structure is not a Limitation for Photoswitchable Inhibitors of b-Arrestin/b-Adaptin 2 Protein-Protein Interaction”. Chemistry & Biology, 22, 31-37, 2015.

16-01-2015

Què en pensa sobre la independència Joandomènec Ros, president de l’IEC?

Joandomènec Ros, biòleg especialista en biologia i ecologia d’organismes i comunitats bentòniques en el medi marí, actualment president de l’Institut d’Estudis Catalans, és un altre dels entrevistats de Vilaweb dins la sèrie  ”Faces of independence”. En l’entrevista, a la pregunta de “Què pot aportar al món una Catalunya independent?” Ros respon, entre altres coses: “És capdavantera en recerca científica, en solidaritat (no tan sols amb els altres pobles d’Espanya, sinó amb totes les causes que ho mereixen en tot el món) i ha fet sempre de la cultura, en totes les variants, un senyal d’identitat.”

Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç a vilaweb

13-01-2015

Rafael Simó, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, explica per què i per a què vol la independència

Rafel Simó, químic, oceanògraf i investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una entrevista de la sèrie ’Faces of independence’ de VilaWeb.

Rafael Simó apunta en aquesta breu entrevista les raons que el porten a optar per la independència, tant de caire sentimental com històric, i de projecció de futur: la gran oportunitat que suposa la construcció d’un nou estat, amb una nova constitució i la possibilitat de debatre el model. En segon lloc, Simó exposa què creu que una Catalunya independent pot aportar al món. Reproduim aquí un fragment d’aquest punt:

“som un poble creatiu (tant en l’àmbit de les arts com en el de la recerca científica), que resulta atractiu per la barreja de tarannà, clima i paisatge. Això m’ho diuen molts científics de tot el món amb qui tracto. Hauríem d’aprofitar-ho per establir i enfortir llaços de cooperació en la construcció de coneixement i innovació en tots els àmbits, no pas per convertir-nos en un país de serveis.”

Si voleu llegir l’entrevista sencera, aquí teniu l’enllaç: