30-01-2015

Catalunya, model a seguir en investigació

Josep Maria Llovet, investigador mèdic expert en càncer de fetge, professor ICREA i director d’un programa de recerca a l’escola de medicina Mount Sinai, a la Universitat de Nova York és el protagonista d’una nova entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ qe publica Vila web en anglès i en català. En aquesta entrevista, a la pregunta “Què pot aportar una Catalunya independent al món?”, Llovet respon: “pel que fa a l’assistència sanitària i la investigació, Catalunya ha estat reconeguda internacionalment com un model a seguir a causa de la respectabilitat excepcional assolida pel nostre sistema de salut i per diversos grups de recerca que es destaquen en l’àmbit biomèdic. Estem segurs que el nostre estat català donarà prioritat a aquesta força i proporcionarà les eines necessàries per a millorar aquest èxit.”

Podeu llegir l’entrevista sencera en l’enllaç a Vilaweb.

29-01-2015

D’on prové el diòxid de carboni dels llacs?

Prop de la meitat de les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels llacs de tot el món són el resultat d’un procés que no s’havia considerat fins ara: la meteorització de les roques de la conca. Aquesta és una de les principals conclusions d’un article científic publicat per la revista Nature Geoscience i signat per Rafael Marcé (Institut Català de Recerca de l’Aigua-ICRA i Departament d’Ecologia de la UB); Josep-Anton Morguí (Departament d’Ecologia de la UB i Institut Català de Ciències del Clima, IC3), i Biel Obrador, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol (Departament d’Ecologia de la UB).

Aquest treball científic, el primer que quantifica l’impacte de la meteorització de les roques en el balanç de les emissions de CO2 als llacs, s’ha centrat en l’estudi del paper dels llacs com a destinació del carboni procedent de la conca hidrogràfica. Com a sistemes model, s’han estudiat dades d’un total de cent un embassaments repartits per tota la península Ibèrica i representatius d’un ampli rang de condicions geològiques i ambientals. La potència de l’estudi es troba precisament en el fet que es fa una estimació de la importància d’aquest procés en tots els llacs del món, expliquen els autors.

Segons les conclusions, el fenomen de la meteorització de les roques de la conca és especialment important en llacs ubicats al tròpic i a latituds temperades, i no tant a les zones boreals. Per tant, els efectes del procés de meteorització no serien només significatius en àrees del món amb una geologia dominada per les roques calcàries, sinó que tindria una rellevància a escala global.

Referència: Rafael Marcé, Biel Obrador, Josep-Anton Morguí, Joan Lluís Riera, Pilar López i Joan Armengol. «Carbonate weathering as a driver of CO2 supersaturation in lakes». Nature Geoscience, gener de 2015. DOI: 10.1038/ngeo2341

26-01-2015

Més avenços en fàrmacs controlats per la llum

Al setembre del 2013 ens vàrem fer ressò en aquest blog d’un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca i liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i de la Universitat de Barcelona (UB). De forma molt simplificada, podríem dir que l’objectiu del projecte era trobar molècules que controlessin les interaccions proteïna-proteïna (PPI), però que només fossin actives a l’exposar-se  a la llum. D’aquesta forma, si aquestes molècules foto-commutables fossin fàrmacs, es podria controlar la seva activitat (de forma externa, no invasiva) amb la simple exposició d’una àrea del cos a la llum, aconseguint així fàrmacs més selectius i amb menys efectes  secundaris. Les aplicacions terapèutiques més immediates dels inhibidors foto- commutables anirien dirigides a malalties que afecten al teixit superficial com per exemple la pell, la retina o les membranes mucoses externes.

Ara, en experiments recents, els mateixos investigadors han fet un pas més enllà, i han descobert que les molècules foto-commutables no és necessari que tinguin una estructura rígida, com s’havia pensat en un principi, sinó  que les molècules amb estructures flexibles mostren una gran capacitat per inhibir les PPI, així com una major capacitat foto commutadora.  Per tant, l’absència d’una estructura rígida i helicoïdal no és una limitació, de manera que quan els investigadors seleccionen molècules candidates per ser inhibidors foto-commutables del PPI, s’amplien les seves possibilitats ja que poden cercar entre un grup molt ampli de pèptids flexibles.

Referència complerta:  André Martin-Quiro, Laura Nevola, Kay Eckelt, Sergio Madurga, Pau Gorostiza and Ernest Giralt. “Absence of a Stable Secondary Structure is not a Limitation for Photoswitchable Inhibitors of b-Arrestin/b-Adaptin 2 Protein-Protein Interaction”. Chemistry & Biology, 22, 31-37, 2015.

16-01-2015

Què en pensa sobre la independència Joandomènec Ros, president de l’IEC?

Joandomènec Ros, biòleg especialista en biologia i ecologia d’organismes i comunitats bentòniques en el medi marí, actualment president de l’Institut d’Estudis Catalans, és un altre dels entrevistats de Vilaweb dins la sèrie  ”Faces of independence”. En l’entrevista, a la pregunta de “Què pot aportar al món una Catalunya independent?” Ros respon, entre altres coses: “És capdavantera en recerca científica, en solidaritat (no tan sols amb els altres pobles d’Espanya, sinó amb totes les causes que ho mereixen en tot el món) i ha fet sempre de la cultura, en totes les variants, un senyal d’identitat.”

Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç a vilaweb

13-01-2015

Rafael Simó, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, explica per què i per a què vol la independència

Rafel Simó, químic, oceanògraf i investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una entrevista de la sèrie ’Faces of independence’ de VilaWeb.

Rafael Simó apunta en aquesta breu entrevista les raons que el porten a optar per la independència, tant de caire sentimental com històric, i de projecció de futur: la gran oportunitat que suposa la construcció d’un nou estat, amb una nova constitució i la possibilitat de debatre el model. En segon lloc, Simó exposa què creu que una Catalunya independent pot aportar al món. Reproduim aquí un fragment d’aquest punt:

“som un poble creatiu (tant en l’àmbit de les arts com en el de la recerca científica), que resulta atractiu per la barreja de tarannà, clima i paisatge. Això m’ho diuen molts científics de tot el món amb qui tracto. Hauríem d’aprofitar-ho per establir i enfortir llaços de cooperació en la construcció de coneixement i innovació en tots els àmbits, no pas per convertir-nos en un país de serveis.”

Si voleu llegir l’entrevista sencera, aquí teniu l’enllaç:

23-12-2014

Un estudi en ratolins descobreix com fetge i el cervell es comuniquen per regular la gana

Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) conclou que, quan el fetge té reserves elevades de glucosa, els ratolins no s’engreixen, encara que se’ls ofereixi una dieta molt gustosa, perquè se senten sadollats. És la primera vegada que s’observa la connexió entre fetge i gana.

El fetge emmagatzema la glucosa (sucre) sobrant en forma de glicogen —cadenes de glucosa—, que després allibera segons les necessitats energètiques del cos. Els pacients diabètics no acumulen bé la glucosa en el fetge. Aquesta és una de les causes per les quals pateixen hiperglucèmia, és a dir, excés de sucre a la sang.
Els científics de l’IRB Barcelona, liderats per Joan J. Guinovart, van investigar per què els ratolins que acumulaven més glicogen en el fetge, tot i donar-los una dieta saborosa, no s’engreixaven. A banda que menjaven menys, van veure que en el cervell d’aquests ratolins hi havia escasses molècules estimulants de la gana i, en canvi, en tenien moltes més de depressores de la gana.
En aquesta recerca es va trobar la clau de la connexió entre el fetge i el cervell: el trifosfat d’adenosina o ATP, la molècula usada per tots els organismes vius per proporcionar energia a les cèl·lules, i que habitualment està alterada en diabetis i obesitat. Els científics han vist que es poden correlacionar perfectament nivells elevats de glicogen en fetge, nivells constants d’ATP i nivells elevats de molècules assaciadores en el cervell dels ratolins. Així, augmentar la producció de glicogen hepàtic seria un tractament eficaç per millorar la diabetis i l’obesitat; per tant, els tractaments sembla que han d’anar orientats a augmentar la glucosa al fetge pel seu efecte positiu en aquestes dues malalties.

Article de referència: Iliana López-Soldado, Delia Zafra, Jordi Duran, Anna Adrover, Joaquim Calbó, Joan J. Guinovart. «Liver glycogen reduces food intake and attenuates obesity in a high-fat diet fed mouse model» Diabetes (2014). DOI:10.2337/db14-0728

13-11-2014

Identificació d’una proteïna relacionada amb el desenvolupament de càncer de pàncrees

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRASoncogènica, vinculada amb l’inici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic.

La investigació ha estat dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. Carles Barceló, investigador del mateix Departament de la UB, és el primer signant d’un treball en què també han participat grups de recerca de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i l’Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l’Escola de Medicina de Harvard (EUA).

Per a més informació, consulteu l’enllaç a la notícia publicada a la pàgina web de la UB.

11-11-2014

Meditacions d’un altre voluntari un cop passat el 9N

Què passarà ara? No en tinc ni idea, ni em veig capaç de fer prediccions més o menys aventurades. Dependrà de la voluntat i capacitat dels diferents actors polítics implicats, de com interaccionin entre ells, i com sàpiguen aprofitar les circumstàncies en cada moment.

Però el que sí que sé és que el 9N ha estat un cop de puny brutal als nassos de l’Estat Espanyol, d’una magnitud que ningú no s’havia atrevit a predir.

Un referèndum oficial implica uns procediments formals amb convocatòria clara i ben anticipada, juntes electorals, cens, informació personalitzada a domicili de tots els ciutadans, campanya, debats, presència constant en els mitjans de tots colors, crides a la participació per part de totes les opcions … Si amb aquestes circumstàncies es produeix una abstenció del 65% i l’opció guanyadora es queda per poc per sota dels 2 milions de vots en un país de 7 milions i mig d’habitants, aquí hi ha un problema. Sobretot si es tracta d’una qüestió d’enorme transcendència política i social. Es dificilíssim dur a la pràctica de forma convincent el resultat, i buscar-ne l’homologació a nivell internacional.

Però si això s’ha fet amb un procediment inèdit i en part estrafolari, dubtes fins l’últim moment, molta gent emprenyada per les giragonses i canvis, recels entre els que en teoria estan defensant la mateixa opció. I amb tota la maquinària de l’estat en contra, prohibicions, amenaces, proclames constants que es tracta d’un acte il·legal, repetint un cop i un altre que no servirà per res. Si amb tot i això han anat a votar 2,3 milions de persones, tot s’ha desenvolupat de forma impecable, i sota els ulls atents d’observadors estrangers i els mitjans de comunicació internacionals, el resultat és tot un altre.

Com ja han dit diversos comentaristes, es tracta d’una revolta democràtica d’unes dimensions colossals. Més d’una tercera part dels electors potencials d’un país han decidit prescindir de les ordres i coaccions de l’estat que en teoria els controla i tirar endavant, expressar què volen per al seu futur col·lectiu. Fa pocs dies en Rajoy preguntava retòricament “qui mana a Catalunya?”, i resulta que la gent li ha contestat “Tu segur que no!”.

Torno a dir, jo no sé quin serà el pas següent d’aquest procés, ni com acabarà ni quan. Però tinc clar que aquest estat, en mans d’una casta depredadora i corrupta i d’una alta administració psicològicament encara franquista, està cavant exasperadament la seva pròpia tomba política amb actituds i decisions cegues i miserables. Són les millors condicions per seguir empenyent i eixamplant la base social de la revolta en molts i molts àmbits. I això no és fàcil. Hi ha una part molt important dels catalans que encara no se senten implicats en tot això, que viuen en entorns sociològics i mediàtics que no els acosten gens al debat que cal que es produeixi en profunditat. I que reaccionen per raons sobretot emocionals quan se’ls interpel·la. Però una bona part d’aquests són els que, potser empesos inicialment pels seus problemes immediats i adonant-se que no són inevitables, ha d’arribar un dia que s’afegeixin a la revolta i la facin definitivament imparable.

10-11-2014

9N, reflexions d’una voluntària

sisi

Un nen ros d’uns dos anys estira la seva mare de la màniga, no entenc bé què diu, però sí la resposta de la mare: “ja hem votat, votar era això,  posar aquell sobre dins la urna!”. I surten de l’escola, una escola del barri de Sant Andreu on estic com a voluntària del 9N. I aquestes paraules que sento, em fan pensar que sí, que el que estem fent és votar, en diguin com en diguin i encara que no tingui validesa jurídica. I que és votar el que he vist fer durant tot el  dia a vells i joves, persones amb cadira de rodes o amb bastó, parelles amb nens petits, persones que han nascut en un altre país però que viuen aquí i volen també decidir com ha de ser el seu futur ….que han votat amb il·lusió, amb alegria i emoció, molts d’ells fent-se fotos amb la papereta a la ma o en el moment de posar-la dins la urna.

Recordaré sempre l’emoció que molts voluntaris d’aquesta escola hem sentit quan finalment, després d’arribar tots ben d’hora ben d’hora per preparar-ho tot, hem obert les portes i ha entrat una munió de gent aplaudint i cridant independència. I tampoc m’oblidaré de tantes i tantes persones que després de votar ens donaven les gràcies als voluntaris per haver ajudat a fer-ho possible. Les professores de l’escola, que ens van ajudar moltíssim amb tots els preparatius i que coneixien molts dels que entraven per votar: aquella senyora és del barri de tota la vida, aquells són ex-alumnes, aquests són una família que són tots originaris de Salamanca…Així com també recordaré l’amabilitat dels propietaris del restaurant  El Celler dels Avis, del barri de Sant Andreu, que ens van convidar a tots els voluntaris a dinar. I bé que vam dinar, per cert! Per acabar-ho d’arrodonir, a la tarda els nens de l’escola ens van portar xocolata amb xurros per berenar.

Durant tot el dia, l’afluència de gent ja em feia pensar en una alta participació. Després, el tancament, el recompte, el moltes gràcies a tots, adéu, adéu, a veure si ens veiem en una altra ocasió…i cap a casa a sentir les notícies que ens confirmaven que bé havia anat el dia a tot el país. El resultat ha estat molt bo, però creieu-me, el que més feliç em fa és sentir-me part d’aquest poble cívic, feliç i lliure. Perquè ara ja ho som de lliures. I l’haver format part d’aquest engranatge que ha permès que una mare li digui al seu fill: votar era això…

04-11-2014

Presentació dels manifestos a favor del 9N i del Sí+Sí

presentació manifest

Just un dia abans de l’enèssima suspensió de la consulta/procés participatiu per part del Tribunal Constitucional, científics i acadèmics del nostre país vam fer un pas endavant per mostrar el nostre suport al procés i l’impuls al vot del Sí+Sí. En un lloc emblemàtic com és l’Institut d’Estudis Catalans va tenir lloc la presentació de dos manifestos que han sorgit de forma paral·lela, un a partir de la iniciativa d’un grup d’investigadors, amb el suport de la nostra sectorial, i l’altre arrel de l’acció coordinada de les sectorials d’Universitats, Educació i Recerca. Els dos manifestos coincidien en assenyalar les dificultats que suposa per a la recerca, tant en l’àmbit universitari com en els centres de recerca, formar part de l’estat espanyol. Durant els últims quinze anys Catalunya ha demostrat un ferm compromís pel desenvolupament d’un sistema de recerca d’excel·lència. Aquesta determinació contrasta amb l’evident menyspreu del govern espanyol cap a la recerca des de l‘inici de la crisi econòmica. En el cas de la Universitat, s’hi afegeix, a més, el llast degut al rígid marc legal que impedeix exercir una veritable autonomia universitària. El fet que Catalunya esdevingui un nou estat és una gran oportunitat per canviar-ho, construint un nou model de gestió i funcionament de les universitats que s’adequaria millor als temps actuals. Igualment, només si som plenament lliures podrem seguir creixent i millorant fins esdevenir un dels pols centrals de recerca a Europa. En definitiva, els dos manifestos convergien en la necssitat de ser un país independent per impulsar la transformació de Catalunya cap a una societat basada en una economia del coneixement moderna, competitiva, i sostenible.

L’acte de presentació/roda de premsa va començar amb una breu intervenció de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i va seguir amb la lectura dels manifestos per part de Lluís Ribas, professor investigador ICREA i impulsor d’un dels manifests, i d’Àngels Folch, coordinadora de la sectorial d’Educació de l’ANC. Posteriorment va intervenir Imma Tubella, catedràtica de Comunicació i ex-rectora de la UOC, que es va centrar en els problemes de la Universitat degut a la manca de suport de l’estat espanyol i  la difícil connexió del sistema universitari espanyol amb l’entorn europeu més proper. Remuntant-se a l’època de Felip V, va exemplificar el menyspreu que l’estat ha mostrat pel coneixement i la cultura l’estat espanyol. Jaume Bertranpetit, catedràtic de la UPF i director d’ICREA, va cloure la presentació mostrant com, des del punt de vista racional dels científics, la independència de Catalunya és necessària per un veritable impuls a la recerca.

Avui, que el Tribunal Constitucional ha tornat a impugnar l’acte participatiu del 9N, aquests manifests tenen més vigència que mai. Reivindiquem el nostre dret a votar, i propugnem el vot del Sí+Sí perquè estem convençuts que serà el millor per la nostra Universitat i la nostra recerca.