23-12-2014

Un estudi en ratolins descobreix com fetge i el cervell es comuniquen per regular la gana

Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) conclou que, quan el fetge té reserves elevades de glucosa, els ratolins no s’engreixen, encara que se’ls ofereixi una dieta molt gustosa, perquè se senten sadollats. És la primera vegada que s’observa la connexió entre fetge i gana.

El fetge emmagatzema la glucosa (sucre) sobrant en forma de glicogen —cadenes de glucosa—, que després allibera segons les necessitats energètiques del cos. Els pacients diabètics no acumulen bé la glucosa en el fetge. Aquesta és una de les causes per les quals pateixen hiperglucèmia, és a dir, excés de sucre a la sang.
Els científics de l’IRB Barcelona, liderats per Joan J. Guinovart, van investigar per què els ratolins que acumulaven més glicogen en el fetge, tot i donar-los una dieta saborosa, no s’engreixaven. A banda que menjaven menys, van veure que en el cervell d’aquests ratolins hi havia escasses molècules estimulants de la gana i, en canvi, en tenien moltes més de depressores de la gana.
En aquesta recerca es va trobar la clau de la connexió entre el fetge i el cervell: el trifosfat d’adenosina o ATP, la molècula usada per tots els organismes vius per proporcionar energia a les cèl·lules, i que habitualment està alterada en diabetis i obesitat. Els científics han vist que es poden correlacionar perfectament nivells elevats de glicogen en fetge, nivells constants d’ATP i nivells elevats de molècules assaciadores en el cervell dels ratolins. Així, augmentar la producció de glicogen hepàtic seria un tractament eficaç per millorar la diabetis i l’obesitat; per tant, els tractaments sembla que han d’anar orientats a augmentar la glucosa al fetge pel seu efecte positiu en aquestes dues malalties.

Article de referència: Iliana López-Soldado, Delia Zafra, Jordi Duran, Anna Adrover, Joaquim Calbó, Joan J. Guinovart. «Liver glycogen reduces food intake and attenuates obesity in a high-fat diet fed mouse model» Diabetes (2014). DOI:10.2337/db14-0728

13-11-2014

Identificació d’una proteïna relacionada amb el desenvolupament de càncer de pàncrees

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descrit una relació fins ara desconeguda entre la proteïna HNRNPA2B1 i el desenvolupament del càncer de pàncrees. La recerca, publicada a la revista Gastroenterology, ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) aquesta proteïna és essencial per al funcionament de la proteïna KRASoncogènica, vinculada amb l’inici i la progressió tumoral. La interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb més mal pronòstic.

La investigació ha estat dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. Carles Barceló, investigador del mateix Departament de la UB, és el primer signant d’un treball en què també han participat grups de recerca de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i l’Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l’Escola de Medicina de Harvard (EUA).

Per a més informació, consulteu l’enllaç a la notícia publicada a la pàgina web de la UB.

11-11-2014

Meditacions d’un altre voluntari un cop passat el 9N

Què passarà ara? No en tinc ni idea, ni em veig capaç de fer prediccions més o menys aventurades. Dependrà de la voluntat i capacitat dels diferents actors polítics implicats, de com interaccionin entre ells, i com sàpiguen aprofitar les circumstàncies en cada moment.

Però el que sí que sé és que el 9N ha estat un cop de puny brutal als nassos de l’Estat Espanyol, d’una magnitud que ningú no s’havia atrevit a predir.

Un referèndum oficial implica uns procediments formals amb convocatòria clara i ben anticipada, juntes electorals, cens, informació personalitzada a domicili de tots els ciutadans, campanya, debats, presència constant en els mitjans de tots colors, crides a la participació per part de totes les opcions … Si amb aquestes circumstàncies es produeix una abstenció del 65% i l’opció guanyadora es queda per poc per sota dels 2 milions de vots en un país de 7 milions i mig d’habitants, aquí hi ha un problema. Sobretot si es tracta d’una qüestió d’enorme transcendència política i social. Es dificilíssim dur a la pràctica de forma convincent el resultat, i buscar-ne l’homologació a nivell internacional.

Però si això s’ha fet amb un procediment inèdit i en part estrafolari, dubtes fins l’últim moment, molta gent emprenyada per les giragonses i canvis, recels entre els que en teoria estan defensant la mateixa opció. I amb tota la maquinària de l’estat en contra, prohibicions, amenaces, proclames constants que es tracta d’un acte il·legal, repetint un cop i un altre que no servirà per res. Si amb tot i això han anat a votar 2,3 milions de persones, tot s’ha desenvolupat de forma impecable, i sota els ulls atents d’observadors estrangers i els mitjans de comunicació internacionals, el resultat és tot un altre.

Com ja han dit diversos comentaristes, es tracta d’una revolta democràtica d’unes dimensions colossals. Més d’una tercera part dels electors potencials d’un país han decidit prescindir de les ordres i coaccions de l’estat que en teoria els controla i tirar endavant, expressar què volen per al seu futur col·lectiu. Fa pocs dies en Rajoy preguntava retòricament “qui mana a Catalunya?”, i resulta que la gent li ha contestat “Tu segur que no!”.

Torno a dir, jo no sé quin serà el pas següent d’aquest procés, ni com acabarà ni quan. Però tinc clar que aquest estat, en mans d’una casta depredadora i corrupta i d’una alta administració psicològicament encara franquista, està cavant exasperadament la seva pròpia tomba política amb actituds i decisions cegues i miserables. Són les millors condicions per seguir empenyent i eixamplant la base social de la revolta en molts i molts àmbits. I això no és fàcil. Hi ha una part molt important dels catalans que encara no se senten implicats en tot això, que viuen en entorns sociològics i mediàtics que no els acosten gens al debat que cal que es produeixi en profunditat. I que reaccionen per raons sobretot emocionals quan se’ls interpel·la. Però una bona part d’aquests són els que, potser empesos inicialment pels seus problemes immediats i adonant-se que no són inevitables, ha d’arribar un dia que s’afegeixin a la revolta i la facin definitivament imparable.

10-11-2014

9N, reflexions d’una voluntària

sisi

Un nen ros d’uns dos anys estira la seva mare de la màniga, no entenc bé què diu, però sí la resposta de la mare: “ja hem votat, votar era això,  posar aquell sobre dins la urna!”. I surten de l’escola, una escola del barri de Sant Andreu on estic com a voluntària del 9N. I aquestes paraules que sento, em fan pensar que sí, que el que estem fent és votar, en diguin com en diguin i encara que no tingui validesa jurídica. I que és votar el que he vist fer durant tot el  dia a vells i joves, persones amb cadira de rodes o amb bastó, parelles amb nens petits, persones que han nascut en un altre país però que viuen aquí i volen també decidir com ha de ser el seu futur ….que han votat amb il·lusió, amb alegria i emoció, molts d’ells fent-se fotos amb la papereta a la ma o en el moment de posar-la dins la urna.

Recordaré sempre l’emoció que molts voluntaris d’aquesta escola hem sentit quan finalment, després d’arribar tots ben d’hora ben d’hora per preparar-ho tot, hem obert les portes i ha entrat una munió de gent aplaudint i cridant independència. I tampoc m’oblidaré de tantes i tantes persones que després de votar ens donaven les gràcies als voluntaris per haver ajudat a fer-ho possible. Les professores de l’escola, que ens van ajudar moltíssim amb tots els preparatius i que coneixien molts dels que entraven per votar: aquella senyora és del barri de tota la vida, aquells són ex-alumnes, aquests són una família que són tots originaris de Salamanca…Així com també recordaré l’amabilitat dels propietaris del restaurant  El Celler dels Avis, del barri de Sant Andreu, que ens van convidar a tots els voluntaris a dinar. I bé que vam dinar, per cert! Per acabar-ho d’arrodonir, a la tarda els nens de l’escola ens van portar xocolata amb xurros per berenar.

Durant tot el dia, l’afluència de gent ja em feia pensar en una alta participació. Després, el tancament, el recompte, el moltes gràcies a tots, adéu, adéu, a veure si ens veiem en una altra ocasió…i cap a casa a sentir les notícies que ens confirmaven que bé havia anat el dia a tot el país. El resultat ha estat molt bo, però creieu-me, el que més feliç em fa és sentir-me part d’aquest poble cívic, feliç i lliure. Perquè ara ja ho som de lliures. I l’haver format part d’aquest engranatge que ha permès que una mare li digui al seu fill: votar era això…

04-11-2014

Presentació dels manifestos a favor del 9N i del Sí+Sí

presentació manifest

Just un dia abans de l’enèssima suspensió de la consulta/procés participatiu per part del Tribunal Constitucional, científics i acadèmics del nostre país vam fer un pas endavant per mostrar el nostre suport al procés i l’impuls al vot del Sí+Sí. En un lloc emblemàtic com és l’Institut d’Estudis Catalans va tenir lloc la presentació de dos manifestos que han sorgit de forma paral·lela, un a partir de la iniciativa d’un grup d’investigadors, amb el suport de la nostra sectorial, i l’altre arrel de l’acció coordinada de les sectorials d’Universitats, Educació i Recerca. Els dos manifestos coincidien en assenyalar les dificultats que suposa per a la recerca, tant en l’àmbit universitari com en els centres de recerca, formar part de l’estat espanyol. Durant els últims quinze anys Catalunya ha demostrat un ferm compromís pel desenvolupament d’un sistema de recerca d’excel·lència. Aquesta determinació contrasta amb l’evident menyspreu del govern espanyol cap a la recerca des de l‘inici de la crisi econòmica. En el cas de la Universitat, s’hi afegeix, a més, el llast degut al rígid marc legal que impedeix exercir una veritable autonomia universitària. El fet que Catalunya esdevingui un nou estat és una gran oportunitat per canviar-ho, construint un nou model de gestió i funcionament de les universitats que s’adequaria millor als temps actuals. Igualment, només si som plenament lliures podrem seguir creixent i millorant fins esdevenir un dels pols centrals de recerca a Europa. En definitiva, els dos manifestos convergien en la necssitat de ser un país independent per impulsar la transformació de Catalunya cap a una societat basada en una economia del coneixement moderna, competitiva, i sostenible.

L’acte de presentació/roda de premsa va començar amb una breu intervenció de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i va seguir amb la lectura dels manifestos per part de Lluís Ribas, professor investigador ICREA i impulsor d’un dels manifests, i d’Àngels Folch, coordinadora de la sectorial d’Educació de l’ANC. Posteriorment va intervenir Imma Tubella, catedràtica de Comunicació i ex-rectora de la UOC, que es va centrar en els problemes de la Universitat degut a la manca de suport de l’estat espanyol i  la difícil connexió del sistema universitari espanyol amb l’entorn europeu més proper. Remuntant-se a l’època de Felip V, va exemplificar el menyspreu que l’estat ha mostrat pel coneixement i la cultura l’estat espanyol. Jaume Bertranpetit, catedràtic de la UPF i director d’ICREA, va cloure la presentació mostrant com, des del punt de vista racional dels científics, la independència de Catalunya és necessària per un veritable impuls a la recerca.

Avui, que el Tribunal Constitucional ha tornat a impugnar l’acte participatiu del 9N, aquests manifests tenen més vigència que mai. Reivindiquem el nostre dret a votar, i propugnem el vot del Sí+Sí perquè estem convençuts que serà el millor per la nostra Universitat i la nostra recerca.

El futur de la recerca en la Catalunya independent, a debat.

Martorell-Esteller

El passat dia 28 d’octubre va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la darrera de les conferències col·loqui organitzades per la nostra sectorial juntament amb les sectorials d’Universitats i Educació.

La conferència, que duia per títol “L’impuls de la recerca en un estat nou” va ser a càrrec de Josep M. Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, i de Manel Esteller, investigador ICREA de l’IDIBELL, i va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic.

En la primera part de la conferència, en Josep M. Martorell va revisar el sistema de R+D+I a Catalunya, amb la presentació de dades i indicadors (publicacions, captació de fons competitius, posicions en els rànquings internacionals) que demostren que es tracta d’un sistema divers i de qualitat que ha experimentat un gran impuls en la darrera dècada. Entre altres factors, l’assoliment d’aquest nivell ha estat facilitat per la continuïtat de les polítiques científiques a Catalunya, independentment dels governs en cada etapa. I gràcies a que ja tenim les institucions, les polítiques, les persones i els equips, estem preparats en recerca per assolir la independència des de demà mateix. Malgrat aquest bon punt de partida, hi ha molts temes importants que caldrà resoldre:

  • la integració dels centres CSIC a Catalunya
  • la governança de les Universitats
  • les grans infraestructures, com el sincrotró Alba o el supercomputador Mare Nostrum
  • l’establiment d’una política de projectes propis, basant-nos en exemples internacionals que ens permetran fer-ho millor que la política actual de l’estat espanyol

Però és clar que aquests reptes són també oportunitats. La recerca, l’educació i l’economia basada en el coneixement han de ser l’aposta del nou país que estem construint. En Manel Esteller va destacar que la possibilitat de prendre les nostres decisions en aquestes àrees ens podrien permetre millorar molts aspectes: tenir una veu pròpia a Europa, que és on es prenen el 80% de les grans decisions científiques. Altres aspectes que considera prioritaris són tenir el nostre propi pla de recerca que no s’ajusti als criteris demogràfics estatals que ara existeixen, dinamitzar la Universitat al no dependre d’una llei feta a mida del Govern central de Madrid, convertir a la institució ICREA en una generadora de posicions per a investigadors predoctorals i postdoctorals, situar la difusió de la ciència en primera plana dels mitjans de comunicació públics. Finalment, un altre punt estratègic és invertir decididament en la transferència tecnològica creant ajuts “llavor” que permetin anar des del laboratori acadèmic al desenvolupament industrial.

A mode de reflexió, la intervenció de Josep M. Martorell va finalitzar citant un fragment del llibre “Carta a un indecís”, d’Eduard Voltes: “Si algú t’ha dit que la independència ho resol tot, t’ha mentit. …Molts pensem que és una gran oportunitat per solucionar moltes coses, però no té propietats màgiques. La independència és només un instrument, una eina…”.

Després de la intervenció dels dos ponents, va començar un col·loqui amb el públic assistent, en el que es van plantejar qüestions com ara la situació de la Universitat en relació als centres de recerca, la política centralitzadora del govern espanyol amb l’exemple concret dels CIBER, el finançament dels grups de recerca consolidats per part de la generalitat de Catalunya i moltes altres.

Debat, generació d’idees, discussió d’aquestes, ment oberta a la crítica constructiva…tot això amb la il·lusió dels qui pensem que val la pena construir un país nou. En recerca, estem preparats!

17-10-2014

Amb ciència hi ha futur. 17 octubre: jornada europea de suport a la recerca

Us presentem la declaració que ha publicat el col·lectiu Carta per la Ciència format per CRUE, COSCE, CCOO, UGT, Federació de Joves Investigadors i Investigació Digna, en ocasió de la jornada europea de suport a la recerca que té lloc avui.

“Un any més ens reunim en l’aniversari de la mort del nostre científic més reconegut per reivindicar el paper de la Ciència en el futur i el benestar del nostre país i de la humanitat en general. I ho seguirem fent any rere any, perquè volem convertir aquest 17 d’octubre en un dia de celebració de la importància de la Ciència, de reivindicació de l’atenció que necessita i d’ acostament de la Ciència als ciutadans.
Fa uns dies coneixíem el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2015. Els que el Partit Popular ha anomenat “els pressupostos de consolidació de la sortida de la crisi”. Però la realitat és que, en l’àmbit de la Ciència i la R+D, són els pressupostos de la consolidació de la misèria, de la consolidació del nul interès que aquest Govern té per la R+D. Fa pocs mesos sentíem que el president Rajoy deia que la R+D era una prioritat per a una sortida ferma de la crisi i que, tan aviat com fos possible, la inversió en R+D seria palpable en els PGE. Es veu que, malgrat l’ increment previst del PIB per al 2015, malgrat l’esbombada sortida de la crisi que convertirà Espanya en locomotora del creixement a Europa segons els nostres governants, encara no ha arribat el moment de la R+D.
Perquè la realitat és que en els PGE per al 2015 les subvencions per a la R+D cauen lleugerament respecte al 2014. Que un any més el que s’incrementa és la partida destinada a préstecs i, en particular, els que es destinen a despesa militar. Que, en realitat, la pràctica totalitat dels OPIs veuen congelat o disminuït el seu pressupost. Que un any més la convocatòria de projectes de recerca de 2015 dependrà de la concessió d’un crèdit extraordinari per part del Consell de Ministres. Que Espanya està sent expulsada dels Comitès Científics Internacionals per l’impagament de les quotes internacionals d’uns pocs milers d’euros. Que el gran avenç d’aquests pressupostos és que el 2015 “només” es perdran la meitat dels llocs vacants en Recerca, per una taxa de reposició del 50%. A aquesta meitat cal sumar-hi, a més, el 90% de les vacants perdudes en els tres anys anteriors. I mentrestant els nostres científics i especialment els més joves, han de buscar el seu futur a l’exterior.
També en l’educació superior seguim patint les polítiques d’ajust. Les retallades han reduït en més 1.500 milions d’euros dels pressupostos de les universitats públiques en els quatre últims anys i han ocasionat la pèrdua de 8.000 llocs de treball entre personal docent (més de 5.500) i personal d’administració i serveis des de gener de 2012. Aquesta és l’aposta per la Recerca dels nostres governs.
Aquest any, a més, aquest acte del 17 d’Octubre s’inscriu dins d’una jornada de mobilització en defensa de la Ciència als països d’Europa del Sud. A París, el mateix dia 17 confluirà la Marxa per la Ciència iniciada des de diferents punts del país per demanar al Govern francès d’Hollande que les retallades no afectin la Recerca. A Roma hi haurà també una concentració contra les retallades en Recerca anunciades per Renzi. I també passarà a Grècia.
Tot això perquè ens neguem a què hi hagi una Europa del Nord que investiga i innova i una Europa del sud que viu de la investigació i innovació dels seus germans del nord. Perquè veiem com els nostres governs persegueixen, emmordassats, l’estèril control de despesa imposat pel nord deixant de banda la Recerca i augmentant així la distància en R+D entre els països del nord i el Sud sense veure que els països més rics ho són precisament perquè han invertit en R+D d’una manera estable i sostinguda.
Ens volen fer creure que la Ciència és un article de luxe, quan és la gran causant del benestar personal i social que vivim. Els científics, els estudiants i tots els ciutadans hem de dir alt i clar que no estem disposats a acceptar-ho.
Necessitem polítics amb Ciència i amb Consciència.
Perquè volem un futur per al nostre país i AMB CIÈNCIA HI HA FUTUR.”
COL·LECTIU CARTA PER LA CIÈNCIA

13-10-2014

Partal, Vidal, Martorell i Esteller al cicle de conferències organitzat per Educació, Universitats i Recerca per la Independència

foto acte v partal

foto acte santi vidal

El cicle de conferències-col·loqui organitzat per les sectorials de Educació, Universitats i Recerca ha comptat avui amb la presència del jutge Santiago Vidal a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Malauradament, el jutge Vidal no ha pogut fer la conferència tal i com estava previst, degut a que, en el precís moment de l’acte, el CGPJ estava reunit per tal de  decidir si el suspenia de les seves funcions com a jutge per haver participat en l’esborrany d’una constitució catalana. Ha estat el propi CGPJ qui ha avisat el jutge Vidal que no podia participar en la conferència programada, que havia de tractar de com hauria de ser jurídicament un futur estat català. Malgrat la prohibició, Santiago Vidal s’ha presentat a explicar per què no ha pogut fer la conferència i a comentar alguns aspectes relacionats amb l’expedient disciplinari obert contra ell. Així, ha comentat que independentment de la resolució, seguirà defensant les seves idees com ha fet fins ara, i que confia que entre tots es pugui acabar trencant aquest mur de la intolerància que no respecta la discrepància amb el pensament únic. El jutge ha estat ovacionat per l’audiència, com a mostra de suport. A continuació, han efectuat breus parlaments i han respost preguntes dels assistents la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, i David Miñana, professor de la Facultat de Farmàcia i coordinador de la sectorial d’Universitats.

El cicle, es va iniciar dijous amb una conferència de Vicent Partal, director de Vilaweb, que va conversar amb els assistents sobre l’escenari del moment de la independència i el procés que seguirà les mesos o anys següents fins assolir la plena normalitat. Aquest escenari es va dibuixar tenint en compte l’experiència de Vicent Partal en diversos processos de independència recents de països europeus als quals va assistir com a corresponsal.

Josep Maria Martorell i Manel Esteller clouran el cicle el poper dia 28 a les 6 de la tarda a la Facultat de Farmàcia de la UB amb la conferència “L’impuls de la recerca en un estat nou”, d’especial interès per als membres de la nostra sectorial. Ara més que mai, us hi esperem a tots.

 

 

10-10-2014

Video: Estem preparats per ser capdavanters en recerca

La nostra sectorial , en col·laboració de la Sectorial d’Audiovisuals, ha preparat un vídeo de curta durada on 5 personalitats rellevants en recerca i innovació (Eudald Carbonell, Alícia Casals, Manel Esteller,  Josep M. Llovet i Jaume Bertanpetit) expliquen com veuen la situació actual de la recerca a Catalunya , quin impacte tindrà la independència en la recerca, com seran a partir d’aquest moment les relacions amb Espanya i amb Europa en aquest àmbit, i en definitiva, com creuen que serà el futur de la recerca al nostre país.

El vídeo forma part de la campanya “Estem preparats”, el seu director ha estat en Jordi Font, coordinador de la sectorial de Recerca per la Independència, Esther Sardans ha estat la periodista i en Miquel Àngel Mateu el realitzador.

Ara és l’hora que en fem difusió entre tots els que treballen en el món de la ciència, la recerca i la innovació, i també entre el públic no especialitzat, doncs algunes de les persones que hi intervenen són prou conegudes. Fem-lo córrer! Estem preparats!

08-10-2014

Espanya no aposta per la I+D+i com a motor de creixement

Recentment, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de l’estat espanyol ha presentat el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2015. Diverses organitzacions, entre elles l’Observatori de la Recerca de l’IEC i la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) han revisat la inversió prevista per R+D+i (Política de Gasto 46 “Investigación, Desarrollo e Innovación”), i analitzat la diferència respecte la realitzada l’any anterior.

En línies generals, se’n poden extreure les següents conclusions:

-          Tot i que globalment el pressupost creix un 4,24%, els fons no financers es redueixen en 7 M€, els financers augmenten en 267,70 M€ (7,17%), dels quals 220 M€ (+64,13%) són per préstecs enquadrats com a investigació industrial militar. Menys subvencions i més préstecs implica que els centres públics i universitats tindran més dificultats d’accedir a aquests fons, o que els serà impossible. En segon lloc, la política de préstecs suposa que part important del pressupost no probablement no arribarà a executar-se.

-          La majoria de canvis en els diferents programes és poc rellevant, excepte els augments destinats la partida destinada al Programa 464B “Apoyo a la innovación tecnológica en el sector Defensa” (+220 milions) i la 467I, “Innovación tecnológica de las telecomunicaciones” (+76 milons). En canvi, els que més baixen són els de “Investigación y desarrollo tecnológico industrial” (‐ 31 milions) y el 463B,”Fomento y coordinación de la investigación científica y técnica” (‐ 21 milions).

D’acord amb aquestes xifres, veiem que l’estat espanyol continua menyspreant la recerca i la innovació, com ve fent any rere any. Només la independència i la gestió correcta dels nostres propis recursos permetran redreçar aquesta situació.