04-11-2014

El futur de la recerca en la Catalunya independent, a debat.

Martorell-Esteller

El passat dia 28 d’octubre va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la darrera de les conferències col·loqui organitzades per la nostra sectorial juntament amb les sectorials d’Universitats i Educació.

La conferència, que duia per títol “L’impuls de la recerca en un estat nou” va ser a càrrec de Josep M. Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, i de Manel Esteller, investigador ICREA de l’IDIBELL, i va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic.

En la primera part de la conferència, en Josep M. Martorell va revisar el sistema de R+D+I a Catalunya, amb la presentació de dades i indicadors (publicacions, captació de fons competitius, posicions en els rànquings internacionals) que demostren que es tracta d’un sistema divers i de qualitat que ha experimentat un gran impuls en la darrera dècada. Entre altres factors, l’assoliment d’aquest nivell ha estat facilitat per la continuïtat de les polítiques científiques a Catalunya, independentment dels governs en cada etapa. I gràcies a que ja tenim les institucions, les polítiques, les persones i els equips, estem preparats en recerca per assolir la independència des de demà mateix. Malgrat aquest bon punt de partida, hi ha molts temes importants que caldrà resoldre:

  • la integració dels centres CSIC a Catalunya
  • la governança de les Universitats
  • les grans infraestructures, com el sincrotró Alba o el supercomputador Mare Nostrum
  • l’establiment d’una política de projectes propis, basant-nos en exemples internacionals que ens permetran fer-ho millor que la política actual de l’estat espanyol

Però és clar que aquests reptes són també oportunitats. La recerca, l’educació i l’economia basada en el coneixement han de ser l’aposta del nou país que estem construint. En Manel Esteller va destacar que la possibilitat de prendre les nostres decisions en aquestes àrees ens podrien permetre millorar molts aspectes: tenir una veu pròpia a Europa, que és on es prenen el 80% de les grans decisions científiques. Altres aspectes que considera prioritaris són tenir el nostre propi pla de recerca que no s’ajusti als criteris demogràfics estatals que ara existeixen, dinamitzar la Universitat al no dependre d’una llei feta a mida del Govern central de Madrid, convertir a la institució ICREA en una generadora de posicions per a investigadors predoctorals i postdoctorals, situar la difusió de la ciència en primera plana dels mitjans de comunicació públics. Finalment, un altre punt estratègic és invertir decididament en la transferència tecnològica creant ajuts “llavor” que permetin anar des del laboratori acadèmic al desenvolupament industrial.

A mode de reflexió, la intervenció de Josep M. Martorell va finalitzar citant un fragment del llibre “Carta a un indecís”, d’Eduard Voltes: “Si algú t’ha dit que la independència ho resol tot, t’ha mentit. …Molts pensem que és una gran oportunitat per solucionar moltes coses, però no té propietats màgiques. La independència és només un instrument, una eina…”.

Després de la intervenció dels dos ponents, va començar un col·loqui amb el públic assistent, en el que es van plantejar qüestions com ara la situació de la Universitat en relació als centres de recerca, la política centralitzadora del govern espanyol amb l’exemple concret dels CIBER, el finançament dels grups de recerca consolidats per part de la generalitat de Catalunya i moltes altres.

Debat, generació d’idees, discussió d’aquestes, ment oberta a la crítica constructiva…tot això amb la il·lusió dels qui pensem que val la pena construir un país nou. En recerca, estem preparats!

17-10-2014

Amb ciència hi ha futur. 17 octubre: jornada europea de suport a la recerca

Us presentem la declaració que ha publicat el col·lectiu Carta per la Ciència format per CRUE, COSCE, CCOO, UGT, Federació de Joves Investigadors i Investigació Digna, en ocasió de la jornada europea de suport a la recerca que té lloc avui.

“Un any més ens reunim en l’aniversari de la mort del nostre científic més reconegut per reivindicar el paper de la Ciència en el futur i el benestar del nostre país i de la humanitat en general. I ho seguirem fent any rere any, perquè volem convertir aquest 17 d’octubre en un dia de celebració de la importància de la Ciència, de reivindicació de l’atenció que necessita i d’ acostament de la Ciència als ciutadans.
Fa uns dies coneixíem el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2015. Els que el Partit Popular ha anomenat “els pressupostos de consolidació de la sortida de la crisi”. Però la realitat és que, en l’àmbit de la Ciència i la R+D, són els pressupostos de la consolidació de la misèria, de la consolidació del nul interès que aquest Govern té per la R+D. Fa pocs mesos sentíem que el president Rajoy deia que la R+D era una prioritat per a una sortida ferma de la crisi i que, tan aviat com fos possible, la inversió en R+D seria palpable en els PGE. Es veu que, malgrat l’ increment previst del PIB per al 2015, malgrat l’esbombada sortida de la crisi que convertirà Espanya en locomotora del creixement a Europa segons els nostres governants, encara no ha arribat el moment de la R+D.
Perquè la realitat és que en els PGE per al 2015 les subvencions per a la R+D cauen lleugerament respecte al 2014. Que un any més el que s’incrementa és la partida destinada a préstecs i, en particular, els que es destinen a despesa militar. Que, en realitat, la pràctica totalitat dels OPIs veuen congelat o disminuït el seu pressupost. Que un any més la convocatòria de projectes de recerca de 2015 dependrà de la concessió d’un crèdit extraordinari per part del Consell de Ministres. Que Espanya està sent expulsada dels Comitès Científics Internacionals per l’impagament de les quotes internacionals d’uns pocs milers d’euros. Que el gran avenç d’aquests pressupostos és que el 2015 “només” es perdran la meitat dels llocs vacants en Recerca, per una taxa de reposició del 50%. A aquesta meitat cal sumar-hi, a més, el 90% de les vacants perdudes en els tres anys anteriors. I mentrestant els nostres científics i especialment els més joves, han de buscar el seu futur a l’exterior.
També en l’educació superior seguim patint les polítiques d’ajust. Les retallades han reduït en més 1.500 milions d’euros dels pressupostos de les universitats públiques en els quatre últims anys i han ocasionat la pèrdua de 8.000 llocs de treball entre personal docent (més de 5.500) i personal d’administració i serveis des de gener de 2012. Aquesta és l’aposta per la Recerca dels nostres governs.
Aquest any, a més, aquest acte del 17 d’Octubre s’inscriu dins d’una jornada de mobilització en defensa de la Ciència als països d’Europa del Sud. A París, el mateix dia 17 confluirà la Marxa per la Ciència iniciada des de diferents punts del país per demanar al Govern francès d’Hollande que les retallades no afectin la Recerca. A Roma hi haurà també una concentració contra les retallades en Recerca anunciades per Renzi. I també passarà a Grècia.
Tot això perquè ens neguem a què hi hagi una Europa del Nord que investiga i innova i una Europa del sud que viu de la investigació i innovació dels seus germans del nord. Perquè veiem com els nostres governs persegueixen, emmordassats, l’estèril control de despesa imposat pel nord deixant de banda la Recerca i augmentant així la distància en R+D entre els països del nord i el Sud sense veure que els països més rics ho són precisament perquè han invertit en R+D d’una manera estable i sostinguda.
Ens volen fer creure que la Ciència és un article de luxe, quan és la gran causant del benestar personal i social que vivim. Els científics, els estudiants i tots els ciutadans hem de dir alt i clar que no estem disposats a acceptar-ho.
Necessitem polítics amb Ciència i amb Consciència.
Perquè volem un futur per al nostre país i AMB CIÈNCIA HI HA FUTUR.”
COL·LECTIU CARTA PER LA CIÈNCIA

13-10-2014

Partal, Vidal, Martorell i Esteller al cicle de conferències organitzat per Educació, Universitats i Recerca per la Independència

foto acte v partal

foto acte santi vidal

El cicle de conferències-col·loqui organitzat per les sectorials de Educació, Universitats i Recerca ha comptat avui amb la presència del jutge Santiago Vidal a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Malauradament, el jutge Vidal no ha pogut fer la conferència tal i com estava previst, degut a que, en el precís moment de l’acte, el CGPJ estava reunit per tal de  decidir si el suspenia de les seves funcions com a jutge per haver participat en l’esborrany d’una constitució catalana. Ha estat el propi CGPJ qui ha avisat el jutge Vidal que no podia participar en la conferència programada, que havia de tractar de com hauria de ser jurídicament un futur estat català. Malgrat la prohibició, Santiago Vidal s’ha presentat a explicar per què no ha pogut fer la conferència i a comentar alguns aspectes relacionats amb l’expedient disciplinari obert contra ell. Així, ha comentat que independentment de la resolució, seguirà defensant les seves idees com ha fet fins ara, i que confia que entre tots es pugui acabar trencant aquest mur de la intolerància que no respecta la discrepància amb el pensament únic. El jutge ha estat ovacionat per l’audiència, com a mostra de suport. A continuació, han efectuat breus parlaments i han respost preguntes dels assistents la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, i David Miñana, professor de la Facultat de Farmàcia i coordinador de la sectorial d’Universitats.

El cicle, es va iniciar dijous amb una conferència de Vicent Partal, director de Vilaweb, que va conversar amb els assistents sobre l’escenari del moment de la independència i el procés que seguirà les mesos o anys següents fins assolir la plena normalitat. Aquest escenari es va dibuixar tenint en compte l’experiència de Vicent Partal en diversos processos de independència recents de països europeus als quals va assistir com a corresponsal.

Josep Maria Martorell i Manel Esteller clouran el cicle el poper dia 28 a les 6 de la tarda a la Facultat de Farmàcia de la UB amb la conferència “L’impuls de la recerca en un estat nou”, d’especial interès per als membres de la nostra sectorial. Ara més que mai, us hi esperem a tots.

 

 

10-10-2014

Video: Estem preparats per ser capdavanters en recerca

La nostra sectorial , en col·laboració de la Sectorial d’Audiovisuals, ha preparat un vídeo de curta durada on 5 personalitats rellevants en recerca i innovació (Eudald Carbonell, Alícia Casals, Manel Esteller,  Josep M. Llovet i Jaume Bertanpetit) expliquen com veuen la situació actual de la recerca a Catalunya , quin impacte tindrà la independència en la recerca, com seran a partir d’aquest moment les relacions amb Espanya i amb Europa en aquest àmbit, i en definitiva, com creuen que serà el futur de la recerca al nostre país.

El vídeo forma part de la campanya “Estem preparats”, el seu director ha estat en Jordi Font, coordinador de la sectorial de Recerca per la Independència, Esther Sardans ha estat la periodista i en Miquel Àngel Mateu el realitzador.

Ara és l’hora que en fem difusió entre tots els que treballen en el món de la ciència, la recerca i la innovació, i també entre el públic no especialitzat, doncs algunes de les persones que hi intervenen són prou conegudes. Fem-lo córrer! Estem preparats!

08-10-2014

Espanya no aposta per la I+D+i com a motor de creixement

Recentment, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de l’estat espanyol ha presentat el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2015. Diverses organitzacions, entre elles l’Observatori de la Recerca de l’IEC i la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) han revisat la inversió prevista per R+D+i (Política de Gasto 46 “Investigación, Desarrollo e Innovación”), i analitzat la diferència respecte la realitzada l’any anterior.

En línies generals, se’n poden extreure les següents conclusions:

-          Tot i que globalment el pressupost creix un 4,24%, els fons no financers es redueixen en 7 M€, els financers augmenten en 267,70 M€ (7,17%), dels quals 220 M€ (+64,13%) són per préstecs enquadrats com a investigació industrial militar. Menys subvencions i més préstecs implica que els centres públics i universitats tindran més dificultats d’accedir a aquests fons, o que els serà impossible. En segon lloc, la política de préstecs suposa que part important del pressupost no probablement no arribarà a executar-se.

-          La majoria de canvis en els diferents programes és poc rellevant, excepte els augments destinats la partida destinada al Programa 464B “Apoyo a la innovación tecnológica en el sector Defensa” (+220 milions) i la 467I, “Innovación tecnológica de las telecomunicaciones” (+76 milons). En canvi, els que més baixen són els de “Investigación y desarrollo tecnológico industrial” (‐ 31 milions) y el 463B,”Fomento y coordinación de la investigación científica y técnica” (‐ 21 milions).

D’acord amb aquestes xifres, veiem que l’estat espanyol continua menyspreant la recerca i la innovació, com ve fent any rere any. Només la independència i la gestió correcta dels nostres propis recursos permetran redreçar aquesta situació.

04-10-2014

Què en pensen a Harvard de la independència de Catalunya?

Us presentem un article que es va publicar el passat dia 27 de setembre al diari digital The Harvard Political Review, un dels diaris universitaris més importants d’Estats Units en temes de política i economia. El diari està escrit i publicat íntegrament per estudiants universitaris, i no representa cap ideologia o partit concret.

En l’article s’exposen sobre tot les raons de tipus econòmic que condueixen a la necessitat de Catalunya d’independitzar-se i que justifiquen la viabilitat d’un estat independent.

Aquí en podeu llegar un petit extracte, però us recomanem la lectura de l’article complert

“Si Catalunya constituís en un país sobirà, els seus 7,5 milions d’habitants el convertirien en el 99è país més poblat del món. El seu producte intern brut -$ 314 mil milions- el constituiria com a 34a economia més gran, amb un PIB superior als de Portugal, Hong Kong, i Egipte, per nomenar alguns. El seu PIB per càpita, 35.000 dòlars, és més gran que la de Corea del Sud, Israel i Itàlia. És per tant probable que a una Catalunya independent li aniria millor que a molts altres països en l’escenari econòmic mundial. Aquest sol fet, però, no és suficient per justificar la separació pura i simple. La pregunta rellevant és si la relació fiscal de la regió amb la resta d’Espanya és més un perjudici que un benefici.”

Poema sobre l’11 de setembre

poema

 

El poema que us oferim va ser escrit per David Jou i Mirabent en ocasió de la darrera manifestació del 11S. David Jou, nascut a Sitges el 1953, és poeta i físic, una combinació poc habitual.

En la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura. El conjunt de la seva obra poètica ha estat aplegada en els volums L’èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), i L’huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004).

Pel que fa a la vessant científica, en David Jou és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca científica és un altre dels centres de la seva activitat: ha publicat uns cent cinquanta articles de recerca en termodinàmica de processos irreversibles i mecànica estadística fora de l’equilibri, en revistes de difusió internacional, uns dos-cents articles de divulgació a La Vanguardia, cinc llibres de física, dos llibres de divulgació i tres llibres d’assaig.

01-10-2014

Presentació del llibre “Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana”

Aquest dijous, 2 d’octubre, a les 19 h, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB acollirà la presentació del recull Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, que aplega tots els noms catalans de plantes documentades arreu del territori. Intervindran en l’acte el rector de la UB, Dídac Ramírez; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el director del TERMCAT, Jordi Bover; el director de l’obra, Joan Vallès; els botànics Josep Vigo i Ramon M. Masalles, i els filòlegs Ramon Solsona i Joan Veny.

L’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, un recull de més de 35.000 denominacions documentades arreu dels territoris de parla catalana, corresponents a més de 5.800 espècies de plantes vasculars, en bona part autòctones, però també s’hi documenten nombroses denominacions catalanes per a espècies exòtiques d’interès comercial, cultural o científic. L’obra ha estat possible gràcies a la intensa col·laboració amb la Universitat de Barcelona, tant pel que fa a la tasca investigadora dels autors com a la coordinació editorial de Publicacions i Edicions de la UB.

En l’elaboració del llibre hi ha participat un ampli equip d’especialistes en botànica i terminologia, dirigits pel professor de la UB Joan Vallès i encapçalats pels també professors de la UB Joan Veny i Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga, els quals han treballat sobre obres publicades i altra mena de documentació aportada per molts altres experts.

L’obra és un dels fruits d’un llarg i complex projecte, iniciat el 1993, que es va plantejar com a objectiu compilar un corpus fitonímic en llengua catalana centrat en totes les plantes per a les quals es documenta una denominació catalana pròpia. Des de l’inici del projecte es va atorgar al llibre Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans, un paper referencial com a corpus de partida sobre el qual s’havien de bastir l’actualització i la posada al dia de la informació. A banda d’aquesta obra, s’han buidat més de tres-cents llibres i documents especialitzats (tant publicats com inèdits) dels Països Catalans, o d’abast més ampli, datats entre el 1871 i el 2013 i que compleixen un requisit indispensable: contenen noms catalans en correspondència amb noms científics.

Així, Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana es converteix en una obra de referència, perquè posa en relació més de 8.400 denominacions científiques amb les formes catalanes corresponents. El llibre no és, però, un recull acrític de denominacions dialectals sinònimes, sinó que, per mitjà de recursos gràfics, permet al lector identificar quines formes són part del cabal normatiu de la llengua i quines altres, en canvi, tenen un ús més reduït o són variants gràfiques.

El volum, doncs, esdevé una obra útil tant per a botànics com per a lingüistes, i de fet, pot despertar l’interès de qualsevol persona aficionada al món de les plantes. Diversos índexs (de noms científics, de variants gràfiques, de termes botànics, etc.) faciliten l’accés a la informació des de les diverses perspectives possibles. El llibre presenta també una mostra d’il·lustracions que els autors han volgut destacar perquè tenen denominacions curioses, per exemple perquè són especialment descriptives de la forma de la planta (estrella de camp, esclops o sabatetes de la Mare de Déu, etc.) o per algun altre motiu.

El desenvolupament del projecte i la publicació dels resultats s’ha pogut fer realitat gràcies al suport de diverses institucions, com ara l’Obra Social de la Caixa, la Institució Catalana d’Història Natural —societat científica filial de l’Institut d’Estudis Catalans—, el Govern d’Andorra i la Universitat de Barcelona, juntament amb el TERMCAT, que n’ha coordinat l’elaboració.

L’obra es presenta en un sol volum, en una edició especialment cuidada, i es podrà adquirir a les llibreries a partir del mes d’octubre. Es preveu que, com un altre producte del projecte, complementari d’aquest llibre, ben aviat es podrà oferir en línia la consulta a la base de dades que ha servit de suport per a l’elaboració del volum.

29-09-2014

La Universitat de Girona inicia un cicle de debats sobre la independència

La Universitat de Girona iniciarà el 9 d’octubre un cicle de debats i conferències sobre la qüestió del nacionalisme, el dret a decidir i la independència de Catalunya. Els actes seran retransmesos en streaming i difosos a través d’ARA TV. El cicle es titula ‘El procés, a debat’ i pretén originar una discussió seriosa, fonamentada, però també àgil i oberta sobre alguns dels temes més controvertits del procés sobiranista que està vivint el país. El promotor de les jornades és el rectorat de la Universitat de Girona, que ha delegat en Joan Vergés Gifra, director de la Càtedra Ferrater Mora i professor de filosofia política, la tasca d’organitzar-les i dur-les a terme.

El cicle més complet i ambiciós

En una roda de premsa que ha tingut lloc avui, Sergi Bonet ha recordat que, durant la campanya electoral a rector, el seu equip es va comprometre públicament a fomentar el debat sobre la situació política que viu Catalunya. L’objectiu del rectorat és que la UdG contribueixi amb equanimitat i ambició al debat actual. “No hi ha cap dubte que aquest serà el cicle més complet i ambiciós de debats que s’ha fet fins ara en el món universitari català”, afirma Vergés Gifra. I afegeix: “De vegades es diu que el procés sobiranista està dominat per l’emoció i no pas per la raó. Penso que és una tonteria. Però després d’aquests debats encara ho serà més”.

Lliçó inaugural i quatre jornades

El cicle està estructurat en una lliçó inaugural i quatre jornades amb debats i conferències. La lliçó inaugural serà el 9 d’octubre, un mes abans just del 9N i anirà a càrrec de Montserrat Guibernau, catedràtica de ciència política de la Queen University de Londres i referència mundial en l’estudi del nacionalisme. A continuació, i durant els propers quatre dimarts, al matí hi haurà un debat i a la tarda una conferència. Els debats tindran lloc en diferents facultats de la universitat, però estaran oberts a la ciutadania. Les conferències es faran a la seu de la Fundació UdG, a la plaça Jordi de Sant Jordi, i seran impartides per professors estrangers que han esdevingut autoritats internacionals en les matèries abordades en els debats del matí: Michel Seymour (Universitat de Quebec), Michael Keating (Universitat d’Aberdeen), Enrico Spolaore (Universitat de Tufts). L’última conferència serà a càrrec del jurista Carles Viver i Pi-Suñer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Participants de prestigi

El primer debat tindrà lloc el 14 d’octubre al matí i versarà sobre si té sentit, avui dia, continuar parlant d’identitats nacionals. El segon debat abordarà la pregunta de si els catalans haurien de poder votar sobre una possible secessió d’Espanya i el protagonitzaran professors que provenen d’universitats espanyoles de fora de Catalunya. Segons els organitzadors, “a Catalunya hi ha un consens molt ampli sobre si els catalans tenim dret a decidir sobre el futur del país. El que realment tenia interès, doncs, és que juristes i politòlegs espanyols, però no catalans, discutissin sobre el tema”. En la tercera jornada es debatrà si la independència seria un mal negoci. I, finalment, en la quarta jornada la qüestió serà, simplement, “Catalunya independent, sí o no?”. Protagonitzaran tots aquests debats persones de prestigi acadèmic i de projecció pública notòria com ara Josep M. Nadal (UdG), Ferra Sáez Mateu (URL), Félix Ovejero (UB), Manuel Cruz (UB); Javier Pérez Royo (Sevilla), Ignacio Sánchez-Cuenca (Carlos III), Tomás de Domingo (Elx), Miguel Ángel Quintanilla Navarro (FAES); José Luis Oller (Endesa), Francesc Granell (UB), Guillem López Casasnovas (UPF), Elisenda Paluzie (UB); Josep M. Terricabras (UdG), Santiago Vidal (jutge), Victòria Camps (UAB), Joaquim Coll (UB).

Sense resposta de Margallo

L’organització del cicle ha explicat que, per al segon debat, sobre el dret a decidir, el rectorat va enviar una carta al Ministerio de Asuntos Exteriores invitant-lo a participar-hi. La idea era que hi hagués un cara a cara entre un representant o delegat del Ministerio i un representat o delegat del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Fins ara, però, el ministerio que dirigeix Margallo no ha enviat cap resposta.

18-09-2014

Campanya per omplir les facultats amb cartells pel dret a votar el 9N

Des de les Sectorials d’Universitats, Educació  i Recerca per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana, considerem que la Universitat ha de tenir una actitud activa promovent el dret a decidir entre els seus alumnes, el PAS i el PDI. Per aquest motiu hem endegat una campanya per penjar a diferents facultats de la zona universitària de Barcelona cartells editats per Òmnium Cultural amb el lema “9N Votar és normal en un país normal”.

Aquí podeu veure com ha quedat la Facultat de Farmàcia de la UB

Foto_Farmacia_1-2-3