04-10-2014

Què en pensen a Harvard de la independència de Catalunya?

Us presentem un article que es va publicar el passat dia 27 de setembre al diari digital The Harvard Political Review, un dels diaris universitaris més importants d’Estats Units en temes de política i economia. El diari està escrit i publicat íntegrament per estudiants universitaris, i no representa cap ideologia o partit concret.

En l’article s’exposen sobre tot les raons de tipus econòmic que condueixen a la necessitat de Catalunya d’independitzar-se i que justifiquen la viabilitat d’un estat independent.

Aquí en podeu llegar un petit extracte, però us recomanem la lectura de l’article complert

“Si Catalunya constituís en un país sobirà, els seus 7,5 milions d’habitants el convertirien en el 99è país més poblat del món. El seu producte intern brut -$ 314 mil milions- el constituiria com a 34a economia més gran, amb un PIB superior als de Portugal, Hong Kong, i Egipte, per nomenar alguns. El seu PIB per càpita, 35.000 dòlars, és més gran que la de Corea del Sud, Israel i Itàlia. És per tant probable que a una Catalunya independent li aniria millor que a molts altres països en l’escenari econòmic mundial. Aquest sol fet, però, no és suficient per justificar la separació pura i simple. La pregunta rellevant és si la relació fiscal de la regió amb la resta d’Espanya és més un perjudici que un benefici.”

Poema sobre l’11 de setembre

poema

 

El poema que us oferim va ser escrit per David Jou i Mirabent en ocasió de la darrera manifestació del 11S. David Jou, nascut a Sitges el 1953, és poeta i físic, una combinació poc habitual.

En la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura. El conjunt de la seva obra poètica ha estat aplegada en els volums L’èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), i L’huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004).

Pel que fa a la vessant científica, en David Jou és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca científica és un altre dels centres de la seva activitat: ha publicat uns cent cinquanta articles de recerca en termodinàmica de processos irreversibles i mecànica estadística fora de l’equilibri, en revistes de difusió internacional, uns dos-cents articles de divulgació a La Vanguardia, cinc llibres de física, dos llibres de divulgació i tres llibres d’assaig.

01-10-2014

Presentació del llibre “Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana”

Aquest dijous, 2 d’octubre, a les 19 h, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB acollirà la presentació del recull Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, que aplega tots els noms catalans de plantes documentades arreu del territori. Intervindran en l’acte el rector de la UB, Dídac Ramírez; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el director del TERMCAT, Jordi Bover; el director de l’obra, Joan Vallès; els botànics Josep Vigo i Ramon M. Masalles, i els filòlegs Ramon Solsona i Joan Veny.

L’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, un recull de més de 35.000 denominacions documentades arreu dels territoris de parla catalana, corresponents a més de 5.800 espècies de plantes vasculars, en bona part autòctones, però també s’hi documenten nombroses denominacions catalanes per a espècies exòtiques d’interès comercial, cultural o científic. L’obra ha estat possible gràcies a la intensa col·laboració amb la Universitat de Barcelona, tant pel que fa a la tasca investigadora dels autors com a la coordinació editorial de Publicacions i Edicions de la UB.

En l’elaboració del llibre hi ha participat un ampli equip d’especialistes en botànica i terminologia, dirigits pel professor de la UB Joan Vallès i encapçalats pels també professors de la UB Joan Veny i Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga, els quals han treballat sobre obres publicades i altra mena de documentació aportada per molts altres experts.

L’obra és un dels fruits d’un llarg i complex projecte, iniciat el 1993, que es va plantejar com a objectiu compilar un corpus fitonímic en llengua catalana centrat en totes les plantes per a les quals es documenta una denominació catalana pròpia. Des de l’inici del projecte es va atorgar al llibre Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans, un paper referencial com a corpus de partida sobre el qual s’havien de bastir l’actualització i la posada al dia de la informació. A banda d’aquesta obra, s’han buidat més de tres-cents llibres i documents especialitzats (tant publicats com inèdits) dels Països Catalans, o d’abast més ampli, datats entre el 1871 i el 2013 i que compleixen un requisit indispensable: contenen noms catalans en correspondència amb noms científics.

Així, Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana es converteix en una obra de referència, perquè posa en relació més de 8.400 denominacions científiques amb les formes catalanes corresponents. El llibre no és, però, un recull acrític de denominacions dialectals sinònimes, sinó que, per mitjà de recursos gràfics, permet al lector identificar quines formes són part del cabal normatiu de la llengua i quines altres, en canvi, tenen un ús més reduït o són variants gràfiques.

El volum, doncs, esdevé una obra útil tant per a botànics com per a lingüistes, i de fet, pot despertar l’interès de qualsevol persona aficionada al món de les plantes. Diversos índexs (de noms científics, de variants gràfiques, de termes botànics, etc.) faciliten l’accés a la informació des de les diverses perspectives possibles. El llibre presenta també una mostra d’il·lustracions que els autors han volgut destacar perquè tenen denominacions curioses, per exemple perquè són especialment descriptives de la forma de la planta (estrella de camp, esclops o sabatetes de la Mare de Déu, etc.) o per algun altre motiu.

El desenvolupament del projecte i la publicació dels resultats s’ha pogut fer realitat gràcies al suport de diverses institucions, com ara l’Obra Social de la Caixa, la Institució Catalana d’Història Natural —societat científica filial de l’Institut d’Estudis Catalans—, el Govern d’Andorra i la Universitat de Barcelona, juntament amb el TERMCAT, que n’ha coordinat l’elaboració.

L’obra es presenta en un sol volum, en una edició especialment cuidada, i es podrà adquirir a les llibreries a partir del mes d’octubre. Es preveu que, com un altre producte del projecte, complementari d’aquest llibre, ben aviat es podrà oferir en línia la consulta a la base de dades que ha servit de suport per a l’elaboració del volum.

29-09-2014

La Universitat de Girona inicia un cicle de debats sobre la independència

La Universitat de Girona iniciarà el 9 d’octubre un cicle de debats i conferències sobre la qüestió del nacionalisme, el dret a decidir i la independència de Catalunya. Els actes seran retransmesos en streaming i difosos a través d’ARA TV. El cicle es titula ‘El procés, a debat’ i pretén originar una discussió seriosa, fonamentada, però també àgil i oberta sobre alguns dels temes més controvertits del procés sobiranista que està vivint el país. El promotor de les jornades és el rectorat de la Universitat de Girona, que ha delegat en Joan Vergés Gifra, director de la Càtedra Ferrater Mora i professor de filosofia política, la tasca d’organitzar-les i dur-les a terme.

El cicle més complet i ambiciós

En una roda de premsa que ha tingut lloc avui, Sergi Bonet ha recordat que, durant la campanya electoral a rector, el seu equip es va comprometre públicament a fomentar el debat sobre la situació política que viu Catalunya. L’objectiu del rectorat és que la UdG contribueixi amb equanimitat i ambició al debat actual. “No hi ha cap dubte que aquest serà el cicle més complet i ambiciós de debats que s’ha fet fins ara en el món universitari català”, afirma Vergés Gifra. I afegeix: “De vegades es diu que el procés sobiranista està dominat per l’emoció i no pas per la raó. Penso que és una tonteria. Però després d’aquests debats encara ho serà més”.

Lliçó inaugural i quatre jornades

El cicle està estructurat en una lliçó inaugural i quatre jornades amb debats i conferències. La lliçó inaugural serà el 9 d’octubre, un mes abans just del 9N i anirà a càrrec de Montserrat Guibernau, catedràtica de ciència política de la Queen University de Londres i referència mundial en l’estudi del nacionalisme. A continuació, i durant els propers quatre dimarts, al matí hi haurà un debat i a la tarda una conferència. Els debats tindran lloc en diferents facultats de la universitat, però estaran oberts a la ciutadania. Les conferències es faran a la seu de la Fundació UdG, a la plaça Jordi de Sant Jordi, i seran impartides per professors estrangers que han esdevingut autoritats internacionals en les matèries abordades en els debats del matí: Michel Seymour (Universitat de Quebec), Michael Keating (Universitat d’Aberdeen), Enrico Spolaore (Universitat de Tufts). L’última conferència serà a càrrec del jurista Carles Viver i Pi-Suñer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Participants de prestigi

El primer debat tindrà lloc el 14 d’octubre al matí i versarà sobre si té sentit, avui dia, continuar parlant d’identitats nacionals. El segon debat abordarà la pregunta de si els catalans haurien de poder votar sobre una possible secessió d’Espanya i el protagonitzaran professors que provenen d’universitats espanyoles de fora de Catalunya. Segons els organitzadors, “a Catalunya hi ha un consens molt ampli sobre si els catalans tenim dret a decidir sobre el futur del país. El que realment tenia interès, doncs, és que juristes i politòlegs espanyols, però no catalans, discutissin sobre el tema”. En la tercera jornada es debatrà si la independència seria un mal negoci. I, finalment, en la quarta jornada la qüestió serà, simplement, “Catalunya independent, sí o no?”. Protagonitzaran tots aquests debats persones de prestigi acadèmic i de projecció pública notòria com ara Josep M. Nadal (UdG), Ferra Sáez Mateu (URL), Félix Ovejero (UB), Manuel Cruz (UB); Javier Pérez Royo (Sevilla), Ignacio Sánchez-Cuenca (Carlos III), Tomás de Domingo (Elx), Miguel Ángel Quintanilla Navarro (FAES); José Luis Oller (Endesa), Francesc Granell (UB), Guillem López Casasnovas (UPF), Elisenda Paluzie (UB); Josep M. Terricabras (UdG), Santiago Vidal (jutge), Victòria Camps (UAB), Joaquim Coll (UB).

Sense resposta de Margallo

L’organització del cicle ha explicat que, per al segon debat, sobre el dret a decidir, el rectorat va enviar una carta al Ministerio de Asuntos Exteriores invitant-lo a participar-hi. La idea era que hi hagués un cara a cara entre un representant o delegat del Ministerio i un representat o delegat del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Fins ara, però, el ministerio que dirigeix Margallo no ha enviat cap resposta.

18-09-2014

Campanya per omplir les facultats amb cartells pel dret a votar el 9N

Des de les Sectorials d’Universitats, Educació  i Recerca per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana, considerem que la Universitat ha de tenir una actitud activa promovent el dret a decidir entre els seus alumnes, el PAS i el PDI. Per aquest motiu hem endegat una campanya per penjar a diferents facultats de la zona universitària de Barcelona cartells editats per Òmnium Cultural amb el lema “9N Votar és normal en un país normal”.

Aquí podeu veure com ha quedat la Facultat de Farmàcia de la UB

Foto_Farmacia_1-2-3

17-09-2014

La Universitat de Barcelona destaca als rànquings internacionals

La Universitat de Barcelona (UB) ha recuperat el privilegi de ser la institució d’educació superior de tot l’Estat espanyol més ben posicionada en els prestigiosos QS World University Ranquings 2014-2015. La UB, que ocupa el lloc 166è en el rànquing mundial, guanya dotze posicions en relació amb l’any passat (178a posició), i és una de les primeres 200 universitats del món, seguida de la UAB (173è) i la UAM (178è). Recentment, la UB va aconseguir posicionar-se entre les 200 millors universitats del món a l’Academic Ranking of World Universities 2014 (ARWU) com a únic centre a l’Estat.

En els QS World University Rankings s’avaluen la qualitat de la recerca i la docència, la contractació dels graduats i el grau d’internacionalització de cada centre universitari, entre altres indicadors.

La UB millora en gairebé tots els indicadors emprats, però molt especialment en reputació empresarial (escala 42 posicions i ocupa el lloc 151è) i en les citacions per professor (millora 20 posicions i ocupa el lloc 293è), un valor que avalua l’impacte internacional de la recerca.

En relació amb les cinc grans àrees de coneixement que estableixen els rànquings, la UB millora la puntuació en tots els àmbits i continua entre les 100 primeres universitats del món en Arts i Humanitats, Ciències de la Vida i Medicina i Ciències Naturals.

12-09-2014

11S 2014: el camí cap al 9N comença ara

L’onze de setembre de 2014, 1.8 milions de persones vàrem omplir els carrers de Barcelona en la manifestació més impressionant que s’ha viscut mai al nostre país i, probablement, a Europa. Un grup de simpatitzants i afiliats a la nostra sectorial ho vàrem viure de ben a prop, al tram 23, a la cantonada de Diagonal amb Girona. La nostra pancarta va ser ben visible, i ens sentim orgullosos d’haver contribuït a aquest gran mosaic que va formar la V que expressa la nostra Voluntat de Votar. Aquí ens teniu, als peus del monument a Narcís Monturiol, escollit com a símbol de l’esperit científic.

CIMG5959

Ara toca posar-se a la feina. La mobililtzació no acaba avui, sinó que comença avui, ja que des d’ara fins al 9 de novembre hem de fer la campanya del Sí+Sí. La campanya “araeslhora” continua, aquest cop es busquen voluntaris que puguin destinar una petita part del seu temps (una tarda) a dialogar amb altres persones sobre el nostre projecte de país, i aconseguir que s’hi sumin. És molt senzill, només us cal anar a

https://araeslhora.cat/ca/fes-te-voluntari/implica-t

Tots som necessaris. Ara més que mai!

10-09-2014

100 números de RECERCAT

RECERCAT, el butlletí electrònic sobre recerca científica i innovació elaborat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, arriba al número 100 tot coincidint amb la celebració del Tricentenari.

Ens ha semblat molt interessant aquest número extraordinari, en el que trobareu en un primer bloc una entrevista al director general de Recerca Josep M. Martorell; en la segona secció, s’ analitza l’evolució del sistema català de recerca al llarg dels nou anys i mig que han transcorregut des de la publicació, el març del 2005, del primer número del butlletí. Finalment, el tercer bloc està destinat a activitats i recomanacions relacionades amb la divulgació i la comunicació de la ciència i el coneixement en el marc del Tricentenari.

Us n’oferim l’enllaç perquè pugueu gaudir llegint-lo, ara que justament nosaltres també complim el primer aniversari de la publicació del nostre blog, i a les portes de la Via Catalana 2014!!

03-08-2014

Recerca per la Independència al tram 23 de la Via Catalana 2014

RxI Via catalanaEl proper 11 de setembre estem cridats a omplir els carrers per convocar la consulta sobre la independència del  9 de novembre.  La Via Catalana 2014 traçarà als carrers de Barcelona una V gegantina: serà una  imatge potent i  clara que el món entendrà, sobre la voluntat de votar i decidir el nostre futur.

Recerca per la Independència anirem en grup al Tam 23 de la Via Catalana, a l’Avinguda Diagonal entre Girona i Bruc, ben a prop del símbol que per als científics representa del monument a Narcís Monturiol.

Si voleu acompanyar-nos us heu d’inscriure al web https://www.araeslhora.cat, tant si hi aneu sols com si hi aneu acompanyats de familiars i amics. Després, envieu un mail a recerca@assemblea.cat indicant-nos el nom i dades de contacte de les persones inscrites i us direm el punt i hora de trobada

16-07-2014

Pius Font Quer (1888-1964): cinquantenari de la mort d’un promotor d’estructures científiques d’estat.

logo_fontiquer_basic

Enguany té lloc la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Pius Font i Quer, eminent botànic i president de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un seguit d’actes que duraran tot l’any 2014. Més que recordar nostàlgicament un predecessor de prestigi en la ciència catalana (que ho és), ara és temps de comprovar com els esforços i el treball incansable de Font Quer en uns temps difícils i mancats de recursos van posar la llavor per crear una base d’infraestructures científiques que han permès el desenvolupament de la botànica catalana durant aquests cinquanta anys.  Podem ben afirmar que la seva visió de futur del país el va conduir a la creació d’autèntiques estructures d’estat.

De la seva faceta d’impulsor i creador d’infraestructura científica, cal destacar la reunió dels herbaris dispersos en una col·lecció organitzada a l’Institut Botànic de Barcelona (creat a partir de la Secció de Ciències del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on va ingressar l’any 1917, i en fou director l’any 1930), en l’actualitat un centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona. Igualment, promogué la creació del Jardí Botànic de Barcelona als sots de la muntanya de Montjuïc, col·laborà amb Karl Faust en la creació del jardí Botànic Marimurtra, a Blanes i impulsà, des de diversos fòrums, la construcció d’un jardí botànic alpí al Pirineu. La reunió de la documentació, les biblioteques existents i els llibres que adquiria, les fitxes corològiques, etc., organitzades sota un anomenat “Seminari de Botànica” van permetre la reunió de documentació en un banc de dades “avant la lettre”, que seria l’eina essencial per impulsar els projectes de recerca i de síntesi sobre la flora catalana, ibèrica i mediterrània occidental que també impulsà. La seva visió integradora i d’aprofitament de sinergies, el va dur també a ingressar al cos de farmàcia militar, on podia aprofitar els diversos destins que demanava (Menorca, Burgos, el Rif al Marroc, etc.) com a bases d’operacions i logística per a les campanyes botàniques.

Des de l’àmbit docent, fou professor de Botànica a la Facultat de Farmàcia i de l’Escola d’Agricultura en diversos moments (entre les dècades dels anys 10 i 30 del segle passat), on introduí mètodes d’ensenyament actiu, amb un fort component pràctic i de camp, i on, en pocs anys, formà estudiants avantatjats que després serien deixebles i primeres figures de la botànica mundial (com ara els farmacèutics Creu Casas, en el camp de la briologia o Josep Cuatrecasas, en la taxonomia i flora neotròpica).

D’altra banda, és remarcable l’esforç d’internacionalització de la botànica catalana, molt més difícil en aquells temps.  Així, introduí joves assistents  estrangers a la Facultat de Farmàcia (que van acabar essent especialistes de gran prestigi internacional com ara Rolf Singer  o Werner Rothmaler), convidà experts per promoure les disciplines poc desenvolupades (com ara els fongs, amb el mateix Singer o el francès René Maire, o bé les aleshores  noves tècniques de la fitosociologia vegetal, amb el suís Josias Braun Blanquet, a partir dels anys 40). No dubtà a impulsar decididament la recerca florística del Nord d’Àfrica.

Això no li féu oblidar la fidelitat al país des dels màxims nivells de rigor científic. President de la Institució Catalana d’Història Natural i de l’Institut d’Estudis Catalans en els anys difícils de la dictadura, col·laborà amb Pompeu Fabra en la preparació del diccionari de la llengua catalana, promogué la conservació d’espais naturals (per exemple del Massís del Montseny, avui parc natural i reserva de la biosfera) i estigué al capdavant del document d’intel·lectuals catalans de rebuig al bombardeig aeri de Barcelona, durant la guerra civil.

Precisament, el compromís cívic i nacional i la pertinença a l’exèrcit republicà li van costar, acabada la guerra, un duríssim judici, la presó al castell de Montjuïc i la separació de tots els càrrecs públics a perpetuïtat, entre d’altres, a la universitat. No obstant això, en l’activitat privada va mantenir les tasques de divulgació, traducció de llibres de text,  a Editorial Labor, on va publicar “El Dioscórides renovado”, llibre de referència per a generacions de farmacèutics o el “Diccionario de Botánica” i va seguir promovent la ciència catalana des de la clandestinitat i promocionant joves investigadors,  com Ramon Margalef,  després un dels millors ecòlegs de talla mundial.

Totes aquestes instal·lacions, col·leccions, projectes, infraestructures, etc. creades o impulsades per Font Quer són una mostra del lideratge d’un científic que demostrà que si bé la ciència no té pàtria, els científics sí que en tenen i que la feina intensa, ben organitzada i d’àmplies mires pot construir autentiques estructures d’estat amb relativament pocs mitjans si s’agrupen sinergies i dedicacions amb generositat i excel·lència. Tot un exemple per als nostres dies.