25-06-2014

El còlon disposa d’un mecanisme de seguretat que limita la formació de tumors

Un equip liderat per científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) encapçalats per l’investigador ICREA, Eduard Batlle, ha descobert que el còlon disposa d’un mecanisme de seguretat per restringir la formació i creixement dels adenomes, un tipus de tumor benigne que és el primer pas en el desenvolupament d’un càncer en aquest òrgan. El càncer colorectal és un dels quatre més prevalents juntament amb mama, pròstata i pulmó i la seva incidència mundial és de 1.600.000 casos anuals amb una mortalitat del 50%.

El treball  l’ha publicat la revista Nature Cell Biology aquest diumenge en edició online avançada i serà portada del número de juliol. La importància d’aquest estudi és que permet entendre millor els mecanismes que acceleren o limiten l’inici del càncer de còlon, i això  pot donar lloc a la descoberta de nous biomarcadors per identificar millor la població en risc de patir càncer colorectal i, fins i tot, en quin grau de risc es troben.

A l’estudi hi han participat grups del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS-UB, Hospital del Mar-IMIM, Universitat Pompeu Fabra i Centre de Regulació Genòmica (CRG). Una prova més de la qualitat de la recerca feta a Catalunya. Si en voleu saber més, llegiu la notícia a la pàgina web de l’IRBB o l’article a Nature Cell Biology.

 

 

 

17-06-2014

Investigadors del l’IRB descobreixen “camins d’informació” dins les proteïnes

Investigadors del l’Institut de Recerca Biomèdica apunten que dins d’una proteïna existeixen camins a través de les quals viatja informació d’una punta a l’altra de la molècula. La troballa podria iniciar un nou camp clau per al descobriment de fàrmacs.

Les proteïnes realitzen la majoria de les tasques cel•lulars, i a més integren senyals i funcions a fi de generar respostes controlades fonamentals per la vida. Per fer-ho, la cadena d’aminoàcids que les integra es plega en forma convenient. Un dels plegaments característic és l’anomenat en fulla beta, que podeu veure en vermell en la imatge.

Lamina betajpegDisponible a http://en.wikipedia.org/wiki/Beta_sheet#mediaviewer/File:Beta-meander1.png
Xavier Salvatella, Professor d’Investigació ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i cap del Laboratori de Biofísica Molecular, amb col•laboració amb Modesto Orozco també a l’IRB Barcelona, expert en simulacions biocomputacionals, acaben de publicar (online) a Nature Communications un treball on apunten que les proteïnes amb làmines beta poden transmetre informació a llarga distància amb moviments correlacionats. Segons els autors, aquests moviments de la cadena principal són una propietat fonamental de làmines beta que poden ser de rellevància funcional.
Per demostrar això, els autors han fet servir tot una colla de estructures d’alta resolució de proteïnes amb làmines beta, cristal•litzades i disponibles en el Protein data bank. Amb tècniques de modelització, assemblatge i dinàmica molecular han determinat els moviments de la cadena principal de les làmines. Segons els resultats, els moviments estan acoblats per la xarxa d’enllaços d’hidrogen que estabilitzen la làmina, i això pot conduir a uns camins de transmissió d’informació perpendiculars a les fibres.

Ponts H betajpeg

 

Disponible en http://en.wikipedia.org/wiki/Beta_sheet#mediaviewer/File:Beta_sheet_bonding_antiparallel-color.svg

En paraules de X. Salvatella: “Estem descobrint els camins de transmissió d’informació dins les proteïnes i aquest concepte que hem validat per a un tipus de proteïnes, ens permet especular que dins les proteïnes existeixen moltes altres superfícies vàlides on podria interactuar un fàrmac”
Els fàrmacs actuen en un determinat receptor o conjunt de residus aminoacídics d’una proteïna diana. En algunes malalties, com en el cas de les neoplàsies, un dels problemes és que el punt on actua el fàrmac evoluciona i muta, i el fàrmac deixa de ser eficaç. Segons explica Salvatella, “És tan vàlid aquell punt on anava a interaccionar el fàrmac com qualsevol dels altres punts en la cadena de transmissió d’informació. Si això és així – que tot indica que sí- seriem capaços de trobar molts llocs dins de l’estructura d’una proteïna als quals seria tan o més eficient intercedir-hi amb un fàrmac. Punts que tot i estar distanciats del lloc clau o funcional de la proteïna tindrien el mateix efecte”.
Actualment ja existeixen fàrmacs que actuen en llocs que no són el centre actiu, és el que anomenem fàrmacs al•lostèrics. Però en el seu moment aquests fàrmacs es van trobar de manera casual. Primer es va veure que eren útils i després es va observar que s’unien a un lloc imprevist de la proteïna diana. El descobriment de Salvatella i Orozco permetria sistematitzar la seva descoberta.
Un deu per la recerca biofísica catalana!!

09-06-2014

El proper 14 de juny a favor de l’escola catalana

Somescola convoca el pròxim dissabte 14 a les 18.00 una marxa que tindrà forma de ‘cervavila’ i que duu per lema ‘Per un país de tots, decidim escola catalana’.
Somescola vol que els catalans surtin al carrer per refermar el suport que té el model d’immersió lingüística.
Es vol protestar contra la LOMQE i les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.
Des d’aqui tot el nostre suport. Hi serem!

Espanya i Catalunya retrocedeixen en el rànquing d’innovació europeu, el País Basc millora

Segons l’últim informe Innovation Union Scoreboard 2014 (IUS 2014) sobre innovació a la UE, tot i que Espanya ha millorat molt lleugerament el seu rendiment innovador, en la classificació europea passa del lloc 16 al 17 entre els països ”moderadament innovadors”.
L’informe, publicat fa un parell de mesos per la Unió Europea (UE), assenyala que malgrat que Europa ha avançat en innovació i està recuperant el seu retard respecte als Estats Units i el Japó, les diferències entre els seus Estats membres segueixen sent grans.
El IUS utilitza un conjunt de 25 indicadors classificats en diverses dimensions: recursos humans, sistemes d’investigació, finances i suport, inversió de les empreses, emprenedoria, etc. Amb aquests es calcula un índex amb el qual es crea el rànquing.
En l’IUS es classifica als estats membres en quatre grups diferents en funció dels seus resultats. Suècia en primer lloc, seguida de Dinamarca, Alemanya i Finlàndia, formen el grup capdavanter d’innovadors ”excel•lents”, ja que els seus resultats estan molt per sobre de la mitjana de la UE.
Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovènia, Estònia, França, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit tenen una qualificació de notable i estan lleugerament per sobre o pròxims a la mitjana.
Per la seva banda Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Txèquia, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Lituània, Malta i Polònia estan per sota de la mitjana de la UE i són qualificats com a ”moderadament” innovadors.
Finalment, Bulgària, Letònia i Romania són considerats innovadors ”modestos” amb resultats molt per sota de la mitjana de la UE en aquest àmbit.
Tot i que el rendiment en innovació d’Espanya ha millorat entre 2006 i 2013, en la major part dels aspectes avaluats està per sota de la UE. Enguany ha baixat un lloc en la classificació, del 16 al 17, a causa d’una millora de la puntuació de la República Txeca. És probable que en els anys següents aquesta caiguda es mantingui.
En el marc de les comunitats autònomes espanyoles, en un informe europeu paral•lel per regions, el Regional Innovation Scoreboard 2014, només inclou dues comunitats de l’Estat espanyol -País Basc i Navarra – en el grup de “innovadors notables”, el segon grup. El descens relatiu més pronunciat ha tingut lloc a l’Aragó, Catalunya i Madrid, que han perdut la seva posició i ara formen part del conjunt de regions d’innovació moderada. Les Illes Balears se situen entre les regions menys innovadores del continent.
El notable diferencial vers al País Basc cal que ens faci pensar en les possibilitats que se’ns poden obrir amb un millor finançament. Cert és que de segur que el govern basc ha fet en els darrers anys polítiques d’innovació molt millors que la resta, però sens dubte, sense el recolzament econòmic que suposa el concert econòmic basc i el conveni navarrès difícil ho haguessin tingut. Donat que a nosaltres se’ns ha negat obstinadament i reiteradament aquest dret, només tenim un camí: #SISI

05-06-2014

Jornada castellera pel dret a decidir

El projecte “Catalans want to vote. Human towers for democracy” dels nostres companys d’Òmnium Cultural arriba al seu punt més àlgid el proper diumenge 8 de juny, en el que més de 5.000 persones alçaran castells humans de forma simultània en diverses capitals europees i en moltes altres poblacions per dir al món que els catalans volem decidir lliurement el nostre futur com a poble.
A les 12 del migdia (hora catalana), més de 70 colles castelleres desplegaran pancartes amb un lema democràtic, directe i clar: #CatalansWantToVote.
Els castells són part integrant de la nostra identitat cultural, transmesa de generació en generació, i segons la UNESCO declara, “proporcionen als membres de la nostra comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”. Amb aquest acte ple de simbolisme, els castells volen representar l’anhel del nostre poble en aquest moment històric: junts fem pinya, aprofitem la diversitat i cooperem per aconseguir, amb l’esforç de tots, un futur millor.
És el desig que ens uneix a tots i que ens dur a manifestar-nos i a fer palès el nostre sentir. Com? Com sempre, de manera tranquil•la i civilitzada. Amb seny. És la primera pedra, és l’assaig per a la V de votar, de voluntat i de victòria del proper 11 de setembre.
Si sou a Berlín, Brussel•les, Ginebra, Lisboa, Londres, París, Roma, Gant, Lausana, Lieja, Montréal, Santiago de Xile, Algemesí o a qualsevol indret a Catalunya, aneu-hi, col•laboreu, ajudeu a fer pinya.

La recerca: “un corredor de fons”

A propòsit de l’article publicat a La Vanguardia el 15 de maig de 2014 “La productivitat de la Universitat no baixa malgrat la crisi ” (veure enllaç)

El titular sobre la millora de la productivitat de la recerca a les universitats catalanes malgrat la crisi, matisat per l’autor de l’article, és un reflex de l’època de bonança de les polítiques de recerca dels darrers anys, perquè la recerca és una activitat en què els èxits els trobem a llarg termini. El bons resultats que s’infereixen del rànquing que menciona l’article, com molts altres rànquings que es podrien usar, al marge de totes les consideracions que esgrimiríem sobre la seva validesa, no són sinó un pàl·lid reflex de la inversió en l’època d’expansió econòmica. Aquelles polítiques de recerca i d’universitats, no direm que fossin sempre generoses o molt encertades, però sí que estaven a anys llum de les que s’estan aplicant des de fa un quinquenni.

Segons un informe de l’ACUP del 2012, la recerca a Catalunya es podia definir com d’excel·lència i capdavantera dins de l’Estat espanyol, ja que entre les 10 primeres universitats 5 eren catalanes (Font: CYD 2012 – Rànking Mundial Qualitat Investigadora). A més, tenim una producció deu vegades superior a la que ens correspondria per població, i gaudim de més de la meitat de projectes europeus concedits a tot l’Estat i d’un percentatge també important de projectes I+D nacionals. Totes aquestes dades venien de l’anàlisi de dades de 2008 a 2011.

Si analitzem les dades veiem com algunes de les universitats més grans de l’Estat, que apareixien en els millors llocs en anys anteriors, ara estan per darrere d’altres de més petites. Aquest fet també respon a la mateixa dinàmica del corredor de fons: com més rendiment, més ràpidament es produeix la davallada.

Ara bé, no ens enganyem: com en tot esport de resistència, la reducció en l’entrenament, la manca de perspectives de futur per als esportistes joves i el deteriorament de les instal·lacions, els proper anys passaran factura a la recerca a Catalunya (com en altres territoris). Sense un finançament adequat, amb la reducció de beques i ajuts a investigadors novells, amb la incertesa en la carrera investigadora i/o docent, i amb manca de recursos per mantenir els laboratoris,  veurem recular les dades sobre productivitat de la recerca, que ara fan tanta patxoca, fins a xifres dels anys noranta.

Els bons resultats de recerca que es mencionen en aquest article són, doncs, el fruit de les polítiques d’expansió aplicades fa uns anys. La feina que s’està duent a terme ara amb totes les restriccions, tant a nivell públic com a privat (la crisi també ha arribat als projectes amb el sector privat), és una feina de resistència, de guerra de guerrilles, que es veurà reflectida en els resultats de productivitat a llarg termini, en la línia d’arribada de la marató que conclourà en els propers anys.

Perquè, com bé saben els que fan recerca, aquesta és una activitat de corredor de fons, i no una prova de velocitat. Per tant, s’ha de demanar una reflexió a les autoritats sobre la bondat de les polítiques de recerca i universitat que s’estan aplicant, que es justifiquen per la necessitat d’optimitzar recursos i reduir costos, però que, seguint el símil esportiu, estan deixant la recerca a Catalunya sense corredors de fons que agafin el relleu. Per un país independent, modern i amb  projecció de futur s’ha de tenir en compte que els països no són rics i investiguen, sinó que investiguen i després son rics.

21-05-2014

Resultats de l’enquesta sobre recerca i procés d’independència

Com pot afectar a la recerca la independència de Catalunya? Com hauria de ser la política científica en el nou Estat? Descobreix què n’opinen 800 enquestats.

Un dels projectes que ha dut a terme la sectorial de Recerca per la Independència ha estat la preparació i difusió d’una enquesta entre el col·lectiu de persones que treballen en el món de la recerca. L’objectiu era conèixer la seva opinió sobre la forma en què la independència de Catalunya pot afectar la recerca, i sobre com hauria de ser la política científica en el nou Estat.

Tal i com ja us vàrem avançar en aquest blog, la resposta va ser molt bona, i es van recollir gairebé 800 enquestes. Ara us podem avançar una primera anàlisi dels resultats, que ens confirma la creença majoritària dels enquestats que una Catalunya independent serà beneficiosa per a la recerca, i referma la seva bona disposició per fer front a les dificultats derivades del procés de transició.

En aquest sentit, els resultats també posen de manifest la voluntat majoritària dels que han respost l’enquesta de construir entre tots una estructura científica de qualitat. Pel que fa a les prioritats per establir el finançament de la recerca, hi ha un consens molt gran en que els criteris prioritaris han de ser la qualitat de les propostes científiques, així com la productivitat i qualitat científica dels grups i investigadors. Per últim, en el bloc de propostes concretes destaca la necessitat d’afavorir el desenvolupament de la carrera científica a tots els nivells.

Cal dir que, tot i que l’enquesta era pública, es pot considerar que la majoria de les respostes corresponen a investigadors afins al procés de creació d’un Estat propi a Catalunya. Això implica que els resultats obtinguts amb aquesta mostra no es poden aplicar al col·lectiu d’investigadors catalans en general, però té l’avantatge que la informació de com es voldria estructurar la ciència idealment en un nou país s’ha extret de la gent que pensa que això és possible i està il·lusionada per fer-ho.

La implementació de l’enquesta ha estat possible gràcies a la col·laboració d’en Josep Albertí, responsable del web de l’ANC, i l’anàlisi de les dades l’ha realitzat l’Enric Melé, membre de la nostra sectorial.

16-05-2014

Les dades de l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma s’emmagatzemaran a les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center

Aquestes dades corresponen a més de 100.000 persones, procedeixen de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món, han estat generades per més de 700 estudis científics sobre malalties com el càncer, la diabetis, les malalties autoimmunes i cardiovasculars o els trastorns neurològics, i ocupen actualment 1 petabyte de memòria (un milió de gigues). El fet de designar Barcelona com a seu d’aquest arxiu suposarà un impuls per al desenvolupament de la bioinformàtica en el nostre país. Podeu llegir-ne més a l’enllaç a la nota de premsa del Centre de Regulació Genòmica.   

14-05-2014

Demà comencem la recollida de signatures dins la campanya Signa un Vot

La Sectorial de Recerca ja hem fet tots els tràmits per poder recollir signatures a diverses facultats i centres de recerca dins de la campanya “Signa un vot”. La recollida la començarem demà dijous, 15 de maig de 13 a 15 h, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Altres dies de recollida previstos a la Universitat de Barcelona són:

Dilluns 19 de maig 13h a 15h Biologia

Dimarts 20 de maig 13h a 15h Psicologia-Campus Mundet

Dilluns 26 de maig 13h a 15h Geografia i Història

Us seguirem informant de com va la campanya, si hi voleu col·laborar o teniu alguna proposta sobre la mateixa, escriviu-nos a recerca@assemblea.cat.

Josefina Castellví, guardonada amb el premi Català de l’Any 2013

Des de la Sectorial de Recerca ens congratulem que una científica hagi obtingut el premi Català de l’Any, fet molt meritori tenint en compte que és un premi que es guanya per votació popular i que competia amb persones tan conegudes i mediàtiques com els germans Roca i l’activista social i expolítica Núria Gispert.  Ahir, en el seu discurs després de la concessió del premi, Castellví va destacar que quan ella va anar al capdavant d’una base científica a l’Antàrtida, aquell camp era “un lloc restringit per a la masculinitat”. Fins llavors, ha assegurat que les dones, en ciència “només ajudaven els homes, netejaven els tubs als laboratoris o s’ocupaven de les factures”. Dels quaranta anys que ha dedicat a la seva professió, n’ha destacat el “bon equip” que van formar ella i els seus acompanyants homes quan van arribar a l’Antàrtida, cosa que va despertar la curiositat de molts altres companys de professió. Rebre el premi, ha suposat per a Castellví sentir-se “estimada”.  Concretament, ho ha valorat com “una de les millors coses de la meva vida”. Per aquest motiu, ha assegurat que sempre guardarà “un reconeixement i estimació a totes les persones” que l’han votat. Us oferim un extracte de la seva trajectòria científica, obtingut de la pàgina web del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Josefina Castellví Piulachs (Barcelona , 1935), una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional, va ser pionera en la participació espanyola en recerca antàrtica i va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola. La seva contribució científica ha estat molt productiva en el camp de la bacteriologia marina i actualment , encara que està retirada professionalment, continua vinculada a la difusió i estudi de la investigació.

Després de llicenciar-se en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona, l’any 1960, amb Premi Extraordinari, va entrar a treballar a l’Institut de Ciències del Mar, llavors conegut com a Institut d’Investigacions Pesqueres.  Anys més tard, sent ja Professora d’Investigació del CSIC , especialista en bacteriologia marina, va ser la seva directora. La seva passió per l’estudi de bacteris en condicions d’ambients extrems la va portar a interessar-se pel continent antàrtic i , el 1984 va esdevenir la primera dona espanyola que participava en una expedició internacional en aquestes terres gelades. Ha publicat més de setanta treballs científics i ha participat en 36 campanyes oceanogràfiques.

A més del seu talent científic, Castellví de seguida va mostrar excel·lents qualitats com a gestora d’investigació, que li van permetre ser Delegada del CSIC a Catalunya, l’any 1984, i Directora de Coordinació de la Presidència del CSIC, el 1986. En la temporada 1987-88 coordinar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I a l’illa de Livingston i, entre 1989 i 1994, va exercir la seva prefectura. Posteriorment, va ser gestora del Programa Nacional d’Investigació a l’Antàrtida a nivell estatal, responsable de la coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.

Entre altres distincions, ha rebut la Medalla d’ Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla “Narcís Monturiol” al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003) i Premi Esteva Bassols “Senyora de Barcelona” (2005).

 Per conèixer més coses de la persona i de la investigació , es recomana la lectura del llibre que ella va escriure Jo he viscut a l’Antàrtida (Galàxia Gutenberg – Cercle de Lectors, 1996).