17-10-2014

Amb ciència hi ha futur. 17 octubre: jornada europea de suport a la recerca

Us presentem la declaració que ha publicat el col·lectiu Carta per la Ciència format per CRUE, COSCE, CCOO, UGT, Federació de Joves Investigadors i Investigació Digna, en ocasió de la jornada europea de suport a la recerca que té lloc avui.

“Un any més ens reunim en l’aniversari de la mort del nostre científic més reconegut per reivindicar el paper de la Ciència en el futur i el benestar del nostre país i de la humanitat en general. I ho seguirem fent any rere any, perquè volem convertir aquest 17 d’octubre en un dia de celebració de la importància de la Ciència, de reivindicació de l’atenció que necessita i d’ acostament de la Ciència als ciutadans.
Fa uns dies coneixíem el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2015. Els que el Partit Popular ha anomenat “els pressupostos de consolidació de la sortida de la crisi”. Però la realitat és que, en l’àmbit de la Ciència i la R+D, són els pressupostos de la consolidació de la misèria, de la consolidació del nul interès que aquest Govern té per la R+D. Fa pocs mesos sentíem que el president Rajoy deia que la R+D era una prioritat per a una sortida ferma de la crisi i que, tan aviat com fos possible, la inversió en R+D seria palpable en els PGE. Es veu que, malgrat l’ increment previst del PIB per al 2015, malgrat l’esbombada sortida de la crisi que convertirà Espanya en locomotora del creixement a Europa segons els nostres governants, encara no ha arribat el moment de la R+D.
Perquè la realitat és que en els PGE per al 2015 les subvencions per a la R+D cauen lleugerament respecte al 2014. Que un any més el que s’incrementa és la partida destinada a préstecs i, en particular, els que es destinen a despesa militar. Que, en realitat, la pràctica totalitat dels OPIs veuen congelat o disminuït el seu pressupost. Que un any més la convocatòria de projectes de recerca de 2015 dependrà de la concessió d’un crèdit extraordinari per part del Consell de Ministres. Que Espanya està sent expulsada dels Comitès Científics Internacionals per l’impagament de les quotes internacionals d’uns pocs milers d’euros. Que el gran avenç d’aquests pressupostos és que el 2015 “només” es perdran la meitat dels llocs vacants en Recerca, per una taxa de reposició del 50%. A aquesta meitat cal sumar-hi, a més, el 90% de les vacants perdudes en els tres anys anteriors. I mentrestant els nostres científics i especialment els més joves, han de buscar el seu futur a l’exterior.
També en l’educació superior seguim patint les polítiques d’ajust. Les retallades han reduït en més 1.500 milions d’euros dels pressupostos de les universitats públiques en els quatre últims anys i han ocasionat la pèrdua de 8.000 llocs de treball entre personal docent (més de 5.500) i personal d’administració i serveis des de gener de 2012. Aquesta és l’aposta per la Recerca dels nostres governs.
Aquest any, a més, aquest acte del 17 d’Octubre s’inscriu dins d’una jornada de mobilització en defensa de la Ciència als països d’Europa del Sud. A París, el mateix dia 17 confluirà la Marxa per la Ciència iniciada des de diferents punts del país per demanar al Govern francès d’Hollande que les retallades no afectin la Recerca. A Roma hi haurà també una concentració contra les retallades en Recerca anunciades per Renzi. I també passarà a Grècia.
Tot això perquè ens neguem a què hi hagi una Europa del Nord que investiga i innova i una Europa del sud que viu de la investigació i innovació dels seus germans del nord. Perquè veiem com els nostres governs persegueixen, emmordassats, l’estèril control de despesa imposat pel nord deixant de banda la Recerca i augmentant així la distància en R+D entre els països del nord i el Sud sense veure que els països més rics ho són precisament perquè han invertit en R+D d’una manera estable i sostinguda.
Ens volen fer creure que la Ciència és un article de luxe, quan és la gran causant del benestar personal i social que vivim. Els científics, els estudiants i tots els ciutadans hem de dir alt i clar que no estem disposats a acceptar-ho.
Necessitem polítics amb Ciència i amb Consciència.
Perquè volem un futur per al nostre país i AMB CIÈNCIA HI HA FUTUR.”
COL·LECTIU CARTA PER LA CIÈNCIA

08-10-2014

Espanya no aposta per la I+D+i com a motor de creixement

Recentment, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de l’estat espanyol ha presentat el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2015. Diverses organitzacions, entre elles l’Observatori de la Recerca de l’IEC i la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) han revisat la inversió prevista per R+D+i (Política de Gasto 46 “Investigación, Desarrollo e Innovación”), i analitzat la diferència respecte la realitzada l’any anterior.

En línies generals, se’n poden extreure les següents conclusions:

-          Tot i que globalment el pressupost creix un 4,24%, els fons no financers es redueixen en 7 M€, els financers augmenten en 267,70 M€ (7,17%), dels quals 220 M€ (+64,13%) són per préstecs enquadrats com a investigació industrial militar. Menys subvencions i més préstecs implica que els centres públics i universitats tindran més dificultats d’accedir a aquests fons, o que els serà impossible. En segon lloc, la política de préstecs suposa que part important del pressupost no probablement no arribarà a executar-se.

-          La majoria de canvis en els diferents programes és poc rellevant, excepte els augments destinats la partida destinada al Programa 464B “Apoyo a la innovación tecnológica en el sector Defensa” (+220 milions) i la 467I, “Innovación tecnológica de las telecomunicaciones” (+76 milons). En canvi, els que més baixen són els de “Investigación y desarrollo tecnológico industrial” (‐ 31 milions) y el 463B,”Fomento y coordinación de la investigación científica y técnica” (‐ 21 milions).

D’acord amb aquestes xifres, veiem que l’estat espanyol continua menyspreant la recerca i la innovació, com ve fent any rere any. Només la independència i la gestió correcta dels nostres propis recursos permetran redreçar aquesta situació.

10-09-2014

100 números de RECERCAT

RECERCAT, el butlletí electrònic sobre recerca científica i innovació elaborat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, arriba al número 100 tot coincidint amb la celebració del Tricentenari.

Ens ha semblat molt interessant aquest número extraordinari, en el que trobareu en un primer bloc una entrevista al director general de Recerca Josep M. Martorell; en la segona secció, s’ analitza l’evolució del sistema català de recerca al llarg dels nou anys i mig que han transcorregut des de la publicació, el març del 2005, del primer número del butlletí. Finalment, el tercer bloc està destinat a activitats i recomanacions relacionades amb la divulgació i la comunicació de la ciència i el coneixement en el marc del Tricentenari.

Us n’oferim l’enllaç perquè pugueu gaudir llegint-lo, ara que justament nosaltres també complim el primer aniversari de la publicació del nostre blog, i a les portes de la Via Catalana 2014!!

07-07-2014

Finançament dels centres de recerca quan s’assoleixi la independència: l’exemple del NERC al Regne Unit

Entre els molts interrogants que es plantegen en relació a la recerca en una Catalunya independent hi destaca el finançament i la situació en la que quedarien els centres del CSIC, institució adscrita al Ministerio de Economía y Competitividad del govern espanyol.

Al govern espanyol li podria servir d’exemple la resposta que han obtingut els investigadors del NERC (Natural Environment Research Council) del Regne Unit, sobre quina serà la possible situació en matèria de finançament de la investigació en el cas d’un vot “Sí” al referèndum escocès. Us transcrivim la informació que s’ha fet arribar al personal del NERC sobre quina és la línia oficial d’aquesta institució respecte el procés d’independència:

-          Els organismes públics poden seguir parlant amb el Govern escocès en els termes habituals, per exemple, sobre els projectes en curs.

-          Si el Govern escocès demana informació que està fàcilment disponible i en el domini públic, llavors els organismes públics, inclosos els Consells de Recerca, han de proporcionar-la.

-          Els organismes públics del Regne Unit, inclosos els Consells de Recerca, no han de participar en cap discussió sobre la planificació de contingència o les negociacions en cas que el resultat del referèndum sigui un “sí” o “no”.

-          El Govern del Regne Unit, inclòs el Primer Ministre, ha estat molt clar que no està fent plans de contingència per a la independència d’Escòcia, o pre-negociació amb el Govern escocès. Si el Govern escocès vol discutir l’ús o la propietat de les institucions i infraestructures específiques, la línia a seguir és que els actius i l’ús de la infraestructura serien objecte de negociacions.

-          El Govern té una línia molt clara en una relació d’investigació futura entre una Escòcia independent i el Regne Unit. Aquesta línia és la següent: Els consells d’investigació financen activitats al Regne Unit. Els Consells de Recerca del Regne Unit, en el cas d’una divisió del país continuarien finançant activitats de recerca al Regne Unit. Se sobreentén que no a Escòcia, d’igual manera que no es financen activitats de recerca a França o Alemanya. S’estableix, per descomptat, la possibilitat de col·laborar amb Escòcia a nivell internacional sempre que sigui possible, però no en les mateixes condicions que els actuals arranjaments que afecten la totalitat del Regne Unit.

-          En cas d’una majoria de vots a favor de la independència, el Regne Unit i el govern d’Escòcia estan d’acord que serien necessàries negociacions Però això no vol dir que els representants del Regne Unit voldrien o podrien facilitar tot el que el Govern escocès ha dit que espera aconseguir a través de la independència.

09-06-2014

Espanya i Catalunya retrocedeixen en el rànquing d’innovació europeu, el País Basc millora

Segons l’últim informe Innovation Union Scoreboard 2014 (IUS 2014) sobre innovació a la UE, tot i que Espanya ha millorat molt lleugerament el seu rendiment innovador, en la classificació europea passa del lloc 16 al 17 entre els països ”moderadament innovadors”.
L’informe, publicat fa un parell de mesos per la Unió Europea (UE), assenyala que malgrat que Europa ha avançat en innovació i està recuperant el seu retard respecte als Estats Units i el Japó, les diferències entre els seus Estats membres segueixen sent grans.
El IUS utilitza un conjunt de 25 indicadors classificats en diverses dimensions: recursos humans, sistemes d’investigació, finances i suport, inversió de les empreses, emprenedoria, etc. Amb aquests es calcula un índex amb el qual es crea el rànquing.
En l’IUS es classifica als estats membres en quatre grups diferents en funció dels seus resultats. Suècia en primer lloc, seguida de Dinamarca, Alemanya i Finlàndia, formen el grup capdavanter d’innovadors ”excel•lents”, ja que els seus resultats estan molt per sobre de la mitjana de la UE.
Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovènia, Estònia, França, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit tenen una qualificació de notable i estan lleugerament per sobre o pròxims a la mitjana.
Per la seva banda Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Txèquia, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Lituània, Malta i Polònia estan per sota de la mitjana de la UE i són qualificats com a ”moderadament” innovadors.
Finalment, Bulgària, Letònia i Romania són considerats innovadors ”modestos” amb resultats molt per sota de la mitjana de la UE en aquest àmbit.
Tot i que el rendiment en innovació d’Espanya ha millorat entre 2006 i 2013, en la major part dels aspectes avaluats està per sota de la UE. Enguany ha baixat un lloc en la classificació, del 16 al 17, a causa d’una millora de la puntuació de la República Txeca. És probable que en els anys següents aquesta caiguda es mantingui.
En el marc de les comunitats autònomes espanyoles, en un informe europeu paral•lel per regions, el Regional Innovation Scoreboard 2014, només inclou dues comunitats de l’Estat espanyol -País Basc i Navarra – en el grup de “innovadors notables”, el segon grup. El descens relatiu més pronunciat ha tingut lloc a l’Aragó, Catalunya i Madrid, que han perdut la seva posició i ara formen part del conjunt de regions d’innovació moderada. Les Illes Balears se situen entre les regions menys innovadores del continent.
El notable diferencial vers al País Basc cal que ens faci pensar en les possibilitats que se’ns poden obrir amb un millor finançament. Cert és que de segur que el govern basc ha fet en els darrers anys polítiques d’innovació molt millors que la resta, però sens dubte, sense el recolzament econòmic que suposa el concert econòmic basc i el conveni navarrès difícil ho haguessin tingut. Donat que a nosaltres se’ns ha negat obstinadament i reiteradament aquest dret, només tenim un camí: #SISI

02-04-2014

Un país viable i de qualitat?

Al Sr. Rajoy li agrada explicar que els països han de ser grans per a ser viables. Li agrada també alertar dels perills de ser petit. Durant la seva recent visita a Washington, per exemple, va declarar que la independència “es mala, sobre todo para el pequeño“. Cal, doncs,  preguntar-nos, són els països petits menys viables que els grans?  La independència de Catalunya és un repte o una oportunitat?

Llegir més…

28-03-2014

La primera la incubadora d’empreses espacials de l’ESA a l’estat espanyol s’ubicarà a Castelldefels

El primer centre d’incubació d’empreses del sector aeroespacial de l’Agència Europea de l’Espai (European Space Agency, ESA) que s’instal·larà a l’Estat espanyol s’ubicarà a l’edifici RDTI del Parc Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al campus del Baix Llobregat (Castelldefels).

Podeu llegir la notícia a Recercat:

http://www.gencat.cat/economia/ur/butlleti/recercat/web/27040516/27040516_detail_14585373.html

15-03-2014

Lideratge català en Acción Estratégica de Salud del Plan Nacional de I+D+I

Al portal web MERIDIÀ, l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha actualitzat l’Informe Activitats del Plan Nacional de I+D+I, per comunitats autònomes, que abraça el període 2001-2011. L’informe presenta el finançament estatal d’activitats d’R+D+I en tres edicions successives del Plan Nacional de I+D+I, estructurades per modalitats (projectes d’investigació, recursos humans, equipaments i infraestructures, etc.).

En termes absoluts, Madrid i Catalunya ocupen les primeres posicions estatals, seguides per Andalusia, el País Valencià i el País Basc. Ara bé, la situació canvia quan es ponderen les dades de finançament per habitant, on destaquen clarament Navarra (1.475,9 euros per habitant), el País Basc (1.271,5) i Madrid (1.151,2). Aquestes tres comunitats autònomes superen àmpliament la ràtio de Catalunya (886,5) o de la mitjana estatal (643,9). L’anàlisi per modalitats també ofereix informació interessant com, per exemple, el lideratge absolut de Catalunya en l’Acción Estratégica de Salud, tot i la davallada que s’ha produit entre 2008 i 2010. Ho podeu veure en el següent gràfic, elaborat a partir de les dades de l’informe.

Acció estratègica de salut

06-03-2014

Dones, universitat i recerca

El 8 de març se celebra arreu el Dia Internacional de la Dona, una ocasió per reflexionar sobre diversos aspectes del paper de la dona en la societat actual, i en el nostre cas concret en relació a la recerca.

En primer lloc, revisem algunes dades recents. A Europa, segons l’informe She Figures de l’any 2012, un treball estadístic elaborat per la Comissió Europea sobre gènere, recerca i innovació, les dones encara estan infrarepresentades en recerca, tant en el sector públic com en el privat. Només un terç de les persones que es dediquen a la recerca a Europa són dones. En l’educació superior, tot i que el nombre de dones graduades supera el d’homes, només un 10% dels rectors universitaris són dones. A més, les dones estan poc representades en els òrgans de decisió, en els que de mitjana només hi ha una dona per cada dos homes.

El Llibre blanc de les dones de Catalunya en el món de la ciència i la tecnologia, elaborat per l’Institut Català de la Dona, corrobora que les diferències de gènere en el món universitari i científic continuen existint a mesura que hom va consolidant la seva posició i va agafant càrrecs de responsabilitat. Així, a educació infantil, primària i ESO, el percentatge de nenes i noies reflecteix l’estructura poblacional a aquestes edats. Al batxillerat, el 55,6% dels estudiants són noies, un percentatge que augmenta fins al 64% en el cas del batxillerat científic i que es manté en el conjunt d’estudis universitaris de la branca de ciències. Als estudis de doctorat disminueix lleugerament, fins al 55%. I és a partir d’aquí quan comencen els biaixos més significatius. El percentatge de dones que exerceixen de professores d’universitat en estudis científics es redueix aproximadament al 34%, el mateix que el d’investigadores en centres de recerca, i el de catedràtiques és encara inferior, del 20%, semblant al de dones que exerceixen càrrecs de govern dins el món universitari.

Quines són les causes d’aquest desequilibri? Un dels factors que s’ha assenyalat és el fet que el punt d’inflexió en què els homes investigadors comencen a superar en nombre a les dones coincideix amb el moment en que la majoria d’elles decideixen tenir fills. Un editorial publicat l’any 2010 a Nature Neuroscience assenyalava que les dones casades i amb fills tenien un 27% menys de possibilitats d’aconseguir una plaça fixa de professor (tenure). En el nostre entorn, cal assenyalar que no només són els fills, atès que sovint són les dones les que tenen cura d’altres membres de la família, com per exemple ancians. Aquestes tasques són tradicionalment i cultural assignades a les dones, tendència que sembla difícil de canviar.  És evident que l’establiment de polítiques per a compatibilitzar la vida familiar i la professional ajudarien molt en aquest sentit, però tampoc resoldrien del tot el problema. Citant el discurs que va pronunciar Roser González Duarte en la inauguració del curs universitari 2006-2007 “L’avaluació de la recerca basada en la quantificació mil·limètrica dels mèrits d’un currículum sense tenir en compte els factors que justifiquen les diferències de rendiment -pràctica afavorida per la tranquil·litat de consciència que aporta el respectat ‘rigor matemàtic’-, perjudica sistemàticament la dona”. L’editorial de Nature Neuroscience va en el mateix sentit quan indica que caldria tenir en compte altres factors a més de les publicacions o en cas contrari les persones que dediquen part del seu temps a tasques familiars, siguin homes o dones, estaran sempre en desavantatge.

També és possible que, com semblen indicar diversos estudis, de mitjana les dones estiguin menys interessades a competir per progressar professionalment que els homes, la qual cosa fa que ens haguem de plantejar fins a quin punt l’excés de competitivitat és bo per a la societat en general. No obstant això, també és molt possible que aquest aparent menor interès en la competitivitat sigui degut als factors que s’apuntaven al paràgraf anterior.

Tanmateix, una recerca científica realitzada a la Universitat de Yale, als EUA, publicada en la prestigiosa revista PNAS, proposa un motiu encara més inquietant. Els investigadors van agafar el currículum de 127 persones que sol·licitaven una plaça de gerent de laboratori, i els van assignar aleatòriament un nom d’home o de dona que no coincidia necessàriament amb el gènere de la persona que efectivament tenia aquell currículum. Van fer que membres de sis universitats diferents dels EUA valoressin individualment cadascun dels currículums, mostressin la seva preferència per fer de mentor a cadascuna d’aquestes persones i els assignessin un sou inicial, per si eren les escollides per ocupar aquella posició. El resultat fou aclaparador. Si el currículum anava associat a un nom d’home, la valoració era sistemàticament més elevada que si en duia associat un de dona, hi havia una major preferència a fer-li de mentor i el salari inicial proposat era superior. Més impactant encara, aquest clar biaix en funció del gènere del sol·licitant es produïa tant si l’avaluador era un home com si era una dona, sense cap distinció, però en canvi no es veia influenciat per l’edat ni l’ètnia del sol·licitant, sinó únicament pel seu gènere. Estudis paral·lels fets amb els mateixos avaluadors van demostrar que les sol·licitants femenines eren percebudes, ja d’inici i de manera inconscient, com a menys competents que els masculins.

Potser no hi ha receptes màgiques per segellar l’esquerda de gènere en la societat en general i en el món científic en particular. Però ens hem d’esforçar perquè justament en aquest sector, on s’accepta que impera la racionalitat i l’equilibri, no hi hagi discriminació.

21-02-2014

El cas CIBER i la re-centralització com a paradigma de “l’eficiència” en la gestió de la recerca (això sí, a Madrid)

 El programa CIBER (Centros de Investigación Biomédica en Red) fou promogut l’any 2008 com a nou programa de promoció de la recerca biomèdica per part del govern espanyol del moment, a iniciativa de l’Instituto de Salud Carlos III, en un bon moment pressupostari. Fou una iniciativa d’inici prometedora: mitjançant una avaluació internacional s’identificaren els grups de recerca més competitius en 9 àrees temàtiques clau de salut i se’ls organitzà en consorcis. L’avaluació internacional independent, l’intent de generar una organització nova, àgil i no burocràtica en xarxa, i un finançament substancial subjecte a avaluacions periòdiques el feren un projecte prometedor, estimulant i amb aires de modernitat. Cada CIBER s’establí amb entitat jurídica pròpia i, amb criteris del tipus “café para todos”, es repartiren entre les comunitats autònomes les direccions i les seus socials d’aquests CIBER (vegeu gràfic adjunt). El volum d’ingressos per a recerca generat per el programa ha estat molt substancial, i s’ha mogut en l’ordre d’uns 30 milions d’euros anuals, que cada CIBER ha anat gestionant autònomament, amb supervisió de l’Instituto de Salud Carlos III i avaluacions periòdiques.

Però, ai las!, des de 2014 això s’ha acabat. El govern espanyol i l’Institut Carlos III  han decretat la centralització total de la gestió de tot el programa CIBER, amb la dissolució de les oficines de gestió individualitzades repartides en el territori de l’Estat; l’entitat jurídica de cada CIBER ha estat anul·lada. Els motius al·legats? : “racionalitzar la gestió,…”, ..seriosament,… no és una broma per molt que ho sembli: per al govern espanyol  una gestió centralitzada és sinònim d’eficiència! Deuen pensar que segles d’història ho avalen!. És especialment cínic l’argument de que la centralització dels recursos CIBER evita “duplicitats” (sona l’argument?). El propi govern i Instituto de Salud Carlos III varen anar incorporant incessantment des del 2008 totes les inèrcies administratives característiques de l’Estat espanyol, decret rere decret, normativa rere normativa: progressiva normativització burocràtica de la gestió dels CIBER, assimilació dels consorcis CIBER als ens administratius de l’administració central, acumulació de requeriments normatius,…i aleshores el 2013 el propi govern argumenta coses com que “no pot ser mantenir 9 advocats de l’estat per a 9 CIBERs”…quan son ells mateixos que van generar la normativa que els feia necessaris…

En conclusió, tot seguit podeu resoldre  l’endevinalla: si tots els 30 milions anuals del CIBER s’han de ingressar en un compte únic, amb una adreça fiscal única, centre de compres única (i les seves derivacions fiscals per a la Comunitat autònoma);  si cal acomiadar, com s’ha fet, desenes de personal administratiu a les diferents seus dels CIBER existents al territori  estatal i contractar nou personal a un únic lloc centralitzat, on creieu que s’ha fet això? a Saragossa, on hi havia la seu del CIBER de biomaterials? A Valencia, on hi havia la seu del CIBER de malalties rares, a Santiago de Compostela, on hi havia la seu del CIBER d’obesitat? , o potser a Barcelona, ja que a Catalunya hi ha quasi el 40% del total de grups CIBER estatals? ……doncs no…ho heu endevinat:  és a Madrid, el centre de l’eficiència de la gestió!

Per acabar, algunes dades: efectivament a Catalunya es troba prop d’un quaranta per cent del total de grups CIBER de l’Estat, seguit per Madrid que n’agrupa poc menys d’un 25%  del total; son els resultats que originà l’avaluació internacional en crear-se els CIBER (vegeu el gràfic adjunt). O sigui que no se’ns acudeixi queixar-nos, al final la majoria dels recursos acaben venint a Catalunya… gràcies a l’avaluació internacional. Ara bé, mentre estiguem en aquest Estat, la gestió de la recerca biomèdica segueix un camí conegut: tots paguem els impostos, a Catalunya treballem com el que més i amb els millors indicadors,….i les decisions, la gestió i repercussió fiscal dels diners i els llocs de treball indirectes derivats són a Madrid, que ens dona i gestiona els diners per a que treballem a partir de les seves “eficients” decisions, i  els indicadors econòmics i l’ingrés dels milions anuals de subvenció CIBER aniran a la Comunidad de Madrid. En fi, qualsevol dia ens diran: guaiteu com aquí a Madrid atraiem inversions, llocs de treball  i establiment de seus d’empreses farmacèutiques…és per que no ens emboliquem en independències! I, de moment, ja es va acabant la remodelació d’un pavelló l’Instituto de Salud Carlos III per a anar encabint la nova oficina centralitzada…tot per anar estalviant.

 

Resum ciber-page-001

 

Fonts d’informació: webs de l’Instituto de Salud Carlos III i dels consorcis CIBER