21-02-2014

El cas CIBER i la re-centralització com a paradigma de “l’eficiència” en la gestió de la recerca (això sí, a Madrid)

 El programa CIBER (Centros de Investigación Biomédica en Red) fou promogut l’any 2008 com a nou programa de promoció de la recerca biomèdica per part del govern espanyol del moment, a iniciativa de l’Instituto de Salud Carlos III, en un bon moment pressupostari. Fou una iniciativa d’inici prometedora: mitjançant una avaluació internacional s’identificaren els grups de recerca més competitius en 9 àrees temàtiques clau de salut i se’ls organitzà en consorcis. L’avaluació internacional independent, l’intent de generar una organització nova, àgil i no burocràtica en xarxa, i un finançament substancial subjecte a avaluacions periòdiques el feren un projecte prometedor, estimulant i amb aires de modernitat. Cada CIBER s’establí amb entitat jurídica pròpia i, amb criteris del tipus “café para todos”, es repartiren entre les comunitats autònomes les direccions i les seus socials d’aquests CIBER (vegeu gràfic adjunt). El volum d’ingressos per a recerca generat per el programa ha estat molt substancial, i s’ha mogut en l’ordre d’uns 30 milions d’euros anuals, que cada CIBER ha anat gestionant autònomament, amb supervisió de l’Instituto de Salud Carlos III i avaluacions periòdiques.

Però, ai las!, des de 2014 això s’ha acabat. El govern espanyol i l’Institut Carlos III  han decretat la centralització total de la gestió de tot el programa CIBER, amb la dissolució de les oficines de gestió individualitzades repartides en el territori de l’Estat; l’entitat jurídica de cada CIBER ha estat anul·lada. Els motius al·legats? : “racionalitzar la gestió,…”, ..seriosament,… no és una broma per molt que ho sembli: per al govern espanyol  una gestió centralitzada és sinònim d’eficiència! Deuen pensar que segles d’història ho avalen!. És especialment cínic l’argument de que la centralització dels recursos CIBER evita “duplicitats” (sona l’argument?). El propi govern i Instituto de Salud Carlos III varen anar incorporant incessantment des del 2008 totes les inèrcies administratives característiques de l’Estat espanyol, decret rere decret, normativa rere normativa: progressiva normativització burocràtica de la gestió dels CIBER, assimilació dels consorcis CIBER als ens administratius de l’administració central, acumulació de requeriments normatius,…i aleshores el 2013 el propi govern argumenta coses com que “no pot ser mantenir 9 advocats de l’estat per a 9 CIBERs”…quan son ells mateixos que van generar la normativa que els feia necessaris…

En conclusió, tot seguit podeu resoldre  l’endevinalla: si tots els 30 milions anuals del CIBER s’han de ingressar en un compte únic, amb una adreça fiscal única, centre de compres única (i les seves derivacions fiscals per a la Comunitat autònoma);  si cal acomiadar, com s’ha fet, desenes de personal administratiu a les diferents seus dels CIBER existents al territori  estatal i contractar nou personal a un únic lloc centralitzat, on creieu que s’ha fet això? a Saragossa, on hi havia la seu del CIBER de biomaterials? A Valencia, on hi havia la seu del CIBER de malalties rares, a Santiago de Compostela, on hi havia la seu del CIBER d’obesitat? , o potser a Barcelona, ja que a Catalunya hi ha quasi el 40% del total de grups CIBER estatals? ……doncs no…ho heu endevinat:  és a Madrid, el centre de l’eficiència de la gestió!

Per acabar, algunes dades: efectivament a Catalunya es troba prop d’un quaranta per cent del total de grups CIBER de l’Estat, seguit per Madrid que n’agrupa poc menys d’un 25%  del total; son els resultats que originà l’avaluació internacional en crear-se els CIBER (vegeu el gràfic adjunt). O sigui que no se’ns acudeixi queixar-nos, al final la majoria dels recursos acaben venint a Catalunya… gràcies a l’avaluació internacional. Ara bé, mentre estiguem en aquest Estat, la gestió de la recerca biomèdica segueix un camí conegut: tots paguem els impostos, a Catalunya treballem com el que més i amb els millors indicadors,….i les decisions, la gestió i repercussió fiscal dels diners i els llocs de treball indirectes derivats són a Madrid, que ens dona i gestiona els diners per a que treballem a partir de les seves “eficients” decisions, i  els indicadors econòmics i l’ingrés dels milions anuals de subvenció CIBER aniran a la Comunidad de Madrid. En fi, qualsevol dia ens diran: guaiteu com aquí a Madrid atraiem inversions, llocs de treball  i establiment de seus d’empreses farmacèutiques…és per que no ens emboliquem en independències! I, de moment, ja es va acabant la remodelació d’un pavelló l’Instituto de Salud Carlos III per a anar encabint la nova oficina centralitzada…tot per anar estalviant.

 

Resum ciber-page-001

 

Fonts d’informació: webs de l’Instituto de Salud Carlos III i dels consorcis CIBER

Col·lectiu d'estudis sobre administració i gestió de la recerca (Recerca per la Independència)

Escriu el teu comentari