11-11-2013

Dos grups catalans intervenen en la identificació de 11 nous gens associats a la malaltia d’Alzheimer

En un estudi dut a terme pel consorci IGAP, on s’han identificat 11 nous gens  associats a la malaltia d’Alzheimer (MA), han participat investigadors de la Fundació catalana ACE (Institut Català de Neurociències Aplicades), de l’Institut de Investigació Biomèdica (IBB) Sant Pau.

Aquests resultats, que just acaba de publicar online la prestigiosa revista Nature Genetics, provenen d’un estudi d’associació del  genoma complert (genome-wide association study, GWAS) realitzat per un consorci  internacional d’investigadors que treballen en recerca genètica de l’Alzheimer, l’IGAP (International Genomics of Alzheimer’s Project). El treball presenta inicialment un metanàlisi de quatre estudis GWAS previs i després, partint d’una mostra de 8572 malalts d’Alzheimer i 11312 controls, genotipa 11632 SNPs. Els resultats de tot l’estudi han dut a identificar 19 loci significatius  (a més a més del APOE), dels quals 11 no havien estat descrits prèviament.

La funció d’alguns d’aquests 19 gens està relacionada amb mecanismes moleculars identificats ja com anòmals en la MA, com és la cascada de producció del pèptid beta-amiloide o la transmissió sinàptica. Ara bé, la seva identificació concreta es tradueix en noves dianes per a la investigació farmacològica encaminada a combatre la malaltia. Tanmateix l’aïllament dels gens les funcions dels quals no s’havien estudiat fins ara, obre nous camins fins ara desconeguts. Entre ells, certs gens situats en la regió HLADRB5/DRB1 (fonamentals en la defensa immunològica de l’ organisme), que confirma el paper del sistema immunològic en la malaltia d’Alzheimer.

En aquest projecte han participat 9 centres de recerca espanyols, entre ells dos de catalans, el Departament de Neurologia de l’IBB Sant Pau i  l’Institut Català de Neurociències Aplicades (Fundació Alzheimer Centre Educacional, ACE).

L’IIB Sant Pau,  dirigit pel neuròleg Jaume Kulisevsky, es va constituir el maig de 2009 com a una associació d’entitats sanitàries amb investigació pròpia. En el seu marc s’integra recerca en diferents camps mèdics, entre ells les malalties neurològiques i mentals. Jordi Clarimon, coordinador del grup Genètica en malalties neurodegeneratives i Alberto Lleo, coordinador del grup Neurobiologia de les demències, han participat de ple en aquest projecte del consorci IGAP.

L’altre centre és l’Institut Català de Neurociències Aplicades associat a la Fundació ACE (Alzheimer Centre Educacional). Aquesta Fundació, dirigida pel psicòleg clínic, Lluís Tàrrega, ha estat seleccionada recentment per la revista Alzheimer’s & Dementia, com a referent internacional en el tractament i la investigació de les demències. En el seu si, el grup encapçalat per Mercè Boada (neuròloga i directora mèdica d’ACE) amb la col·laboració del genetista Agustín Ruiz, director de recerca de la mateixa Fundació, ha format part del treball i ambdós consten també com a coautors de la publicació.

Jordi Clarimón, adverteix que “aquestes troballes no canviaran, a curt termini, la forma en què es diagnostica i tracta la malaltia d’Alzheimer”, però sí “ens ajuden a entendre l’arquitectura genètica de la malaltia, i indiquen quines poden ser algunes de les bases biològiques subjacents als processos neurodegeneratius que tenen lloc a l’Alzheimer”. En aquest sentit, “encara que no podrem dissenyar, per exemple, un test genètic de risc per a les formes comuns de la malaltia, la identificació d’aquests gens suposa un avanç crucial en la investigació de nous marcadors biològics en la malaltia” .

En paraules d’Agustín Ruiz, “aquest estudi és només un avançament” , ja que en breu “sortiran a la llum més dades del consorci IGAP, que sacsejaran el coneixement de les bases genètiques de la malaltia”. Segons Ruiz, cal aprofundir i molt en la informació obtinguda, i “caldrà tornar al laboratori per transformar aquest nou coneixement en teràpies o eines diagnòstiques aplicables en un futur”.

Aquest mateix mes de novembre, tots aquest investigadors de segur que participaran en la reunió anual de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) que tindrà lloc a Barcelona, seguint la tendència de la nostra ciutat en esdevenir important seu de diversos congressos, entre altres, de caire biomèdic. Així llegíem fa poc que Barcelona acollirà, conjuntament amb Viena, el congrés anual de la United European Gastroenterology (UEG Week) de 2014 a 2019. Les dues ciutats s’alternaran com a seu d’un esdeveniment que reuneix prop de 14.000 participants.

06-11-2013

Grans infraestructures científiques: el sincrotró Alba

En el darrer número de RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya, s’informava que investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya utilitzaran el sincrotró Alba per estudiar els materials amb què es va pintar el “Retaule de Santa Úrsula i les onze mil verges”, una obra del segle XV que s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb aquesta anàlisi no només es podrà determinar l’origen dels pigments, sinó també quins materials s’hauran d’utilitzar en l’actualitat per preservar-los. Per altra banda, els estudis permetran posar en evidència la relació entre diferents pintors i escoles, així com la connexió amb l’art d’altres regions europees durant el segle XV. El grup de recerca de la UPC que realitzarà l’estudi ja ha fet altres treballs similars utilitzant el sincrotró de l’European Synchrotron Radiation Facility de Grenoble, que és una infraestructura compartida pels estats de la Unió Europea. Però, sens dubte, la existència del sincrotró a Catalunya serà clau per a la recerca, atès que la majoria de països avançats d’Europa ( Alemanya, França, Gran Bretanya, Suïssa, Itàlia i França) disposen d’aquest tipus d’instal·lacions en el seu territori.

Alba és un sincrotró de tercera generació localitzat a Cerdanyola del Vallès. Va ser projectat l’any 1994, la seva construcció va començar el 2003 i es va inaugurar de forma oficial al març de 2010. La planificació de les obres i la seva posterior explotació es duu a terme per part del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), amb co-finançament del govern espanyol i català. Al voltant del sincrotró hi ha una sèrie de laboratoris de recerca anomenats terminals d’anàlisi. Actualment el sincrotró Alba disposa de set terminals operatives per a diferents usos, entre d’altres ciència de materials i difracció de pols, microscòpia de raigs X o cristal·lografia  macromolecular. Actualment hi ha al voltant de 160 enginyers, científics i personal tècnic treballant al sincrotró, i s’ha signat un acord amb CERCA, institució que aglutina els centres de recerca catalans,  per promoure la presència d’investigadors d’aquests centres per desenvolupar-hi projectes científics i tecnològics a llarg termini.

El proper 16 de novembre tindrà lloc la jornada de portes obertes, que s’organitza per segon any consecutiu al sincrotró Alba, i que s’emmarca dins la Setmana de la Ciència, organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació. Les inscripcions ja estan obertes.

03-11-2013

Un químic català citat en les deliberacions del Nobel de Química 2013

La Fundació Nobel cita al Dr. Feliu Maseras de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) en els treballs que han contribuït al Nobel de Química d’enguany.

En aquesta edició, el guardó de Química se l’han endut Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel per la seva recerca en el desenvolupament dels mètodes multiescala, en els que es basa l’actual química computacional.

Els mètodes multiescala afegeixen una altra dimensió a la química computacional, ja que utilitzen diferents mètodes per a diferents regions del mateix sistema químic a estudiar. El cas més típic és la utilització d’un mètode quàntic, precís però car des del punt de vista computacional, per descriure una regió petita del sistema, i un mètode de mecànica molecular, amb menys cost computacional, per a la resta del sistema.

En la seva plana web, la Fundació Nobel assenyala: “El treball premiat aquest any amb el Nobel ha estat el punt de partida teòric indispensable pel desenvolupament de models més precisos. Però a aquest models i a altres estudis més aplicats han contribuït també els treballs d’altres científics com són:  J. Gao , F. Maseras i K. Morokuma, U.C. Canta i P. Kollman, i HM Senn i W. Thiel”

El treball al que es refereix la Fundació és el publicat per Maseres i Morokuma al  Journal of Computational Chemistry el 1995. En Feliu Maseras va treballar en aquells anys amb el professor Morokuma, una altra de les grans figures en el món dels mètodes multiescala. La recerca descrita en l’article publicat consisteix en una adaptació i generalització dels mètodes multiescala per facilitar la seva aplicació en altres camps de la química, diferents de la bioquímica, com la catàlisi homogènia i el càlcul teòric de l’espectre de molècules dissoltes en un líquid. Aquesta és la segona vegada que el professor Maseras apareix com a referència en els Nobels. El professor Akira Suzuki, Premi Nobel de Química el 2010, en la Nobel Lecture que va tenir lloc el 8 de desembre de 2010 a la Universitat d’Estocolm, també fa referència a un article del professor Maseras sobre una investigació desenvolupada a l’ICIQ.

L’ICIQ , juntament amb institucions amb tanta notorietat com l’Institut Català  d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el Parc Tecnològic del Vi, l’Hospital Joan XXIII o el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, formen part del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS)

Aquest campus és un clúster important de recerca i innovació que integra 1700 investigadors en el Camp de Tarragona, d’on han sortit publicats 1028 articles científics i als que se’ls han estat concedit 192 projectes amb un muntant total de 19 milions d’euros.  Així per exemple, el Parc Tecnològic del Vi de Falset ( VITEC ) ha posat en marxa recentment un projecte per adaptar el reg de la vinya al tipus de Sòl , la varietat de raïm i els requeriments dels enòlegs, amb una evident millora de la qualitat del producte .

Però sense sortir del mateix camp que Feliu Maseras, l’edició espanyola de la revista “MIT Technology Review” ha escollit Bernat Ollé, Enginyer Químic per la URV, com a jove innovador. El juny de 2007 el va contractar la firma d’inversió PureTech Ventures, i va fundar per a ells, des de zero, quatre noves empreses de biotecnologia on es treballa en la capacitat de modular el microbioma per fabricar una nova classe de medicaments per tractar diversos tipus de malalties.

La Marató de TV3 2013: La solidaritat no degenera

El dijous 31 d’octubre es va donar el tret de sortida de la campanya de sensibilització i difusió social sobre les malalties neurodegeneratives que precedeix la Marató 2013. Sota l’eslògan “La solidaritat no degenera” aquesta festa de la solidaritat treballarà per sensibilitzar la societat i captar recursos per combatre un tipus de malalties que afectarà a la meitat de la població més gran de 80 anys.

Llegir més…

30-10-2013

Transferència de coneixement: de la recerca bàsica als sectors productius

Recentment s’ha donat a conèixer que l’Hospital del Mar ha venut a la multinacional suïssa Biocartis els drets d’un test genètic que permetrà seleccionar  el tractament més adequat pels  tumors colorectals. El test es basa en les investigacions realitzades pel grup de recerca liderat per la Dra. Clara Montagut, publicades a Nature Medicine l’any 2012. En aquest treball es descrivia una mutació en el gen que codifica pel receptor del factor de creixement epidèrmic. La presència d’aquesta mutació feia que els tumors de còlon fossin resistents al tractament amb un fàrmac (cetuximab) i en canvi responguessin bé a un altre fàrmac molt semblant, anomenat panitumumab. L’objectiu del test que desenvoluparà l’empresa Biocartis, basada en els resultats d’aquesta recerca, és identificar la presència o absència d’aquesta mutació en els tumors de còlon de pacients, per tal de saber a priori si respondran o no al cetuximab, i en aquest cas si poden beneficiar-se del tractament amb panitumumab. Aquest cas constitueix un clar exemple de com els resultats de la investigació bàsica acaben suposant en un benefici per la societat, en aquest cas millorant i personalitzant el tractament del càncer de còlon d’acord amb les característiques de cada pacient. Sovint es té la percepció que la recerca bàsica genera resultats que tenen poca o gens aplicació pràctica. I això molts cops és i ha de ser així, perquè la recerca bàsica ha de buscar el coneixement com a objectiu propi, i no es pot regir únicament per paràmetres mercantils. Però és justament d’aquest coneixement derivat de la recerca fonamental d’on poden sorgir les idees més innovadores i aplicables. En el cas de la recerca biomèdica, per exemple, el coneixement dels mecanismes moleculars que donen lloc a l’aparició de les malalties és el que fa possible trobar noves i més eficients maneres d’enfocar el seu tractament.

Els investigadors que treballen a Catalunya publiquen a nivells comparables a països europeus de mida semblant i que són capdavanters en recerca, com Holanda o Dinamarca. En canvi, la transferència és una de les febleses del nostre sistema, i quan ens comparem amb aquests països quant a patents per milió d’habitants o quant a la relació publicacions/patents, els nostres resultats són bastant inferiors. Per tant, no es pot oblidar la recerca bàsica sinó al contrari, cal fomentar-la i donar-li continuïtat i estabilitat, però alhora un dels nostres objectius prioritaris ha de ser reforçar la transferència de coneixement.

Elaboració: P.J. Cardona, a partir de dades de l'Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J. Cardona, a partir de dades de l’Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J Cardona a partir de dades de l'Observatori de la Recerca (IEC)

Elaboració: P.J Cardona a partir de dades de l’Observatori de la Recerca (IEC)

15-10-2013

Recerca a la Universitat: les universitats catalanes, líders en producció científica

El passat 22 de juliol es va presentar l’informe de la Fundación Ciencia y Desarrollo (FCyD) sobre la situació de la Universitat a Espanya en diferents aspectes, entre ells la producció científica. En aquest sentit, s’ha elaborat un ranquing a partir de la producció científica continguda en la base de dades Scopus entre 2007 i 2011, tenint en compte diversos indicadors, com són el volum total de producció científica, la qualitat científica mesurada a partir d’indicadors d’impacte de les publicacions, i el percentatge de treballs publicats entre el 10% dels més citats de cada categoria. A més, considerant les diverses especialitats científiques i les diferents pautes de publicació i citació dels camps científics s’ha elaborat un índex normalitzat d’impacte. Segons aquest índex, les quatre primeres institucions del ranquing són catalanes: la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Per altra banda, quan es valora el percentatge d’excel·lència destaca la Universitat Rovira i Virgili, amb una taxa superior al 10%, seguida per la Universitat de Lleida, amb un valor superior al 9%. Altres ranquings espanyols, com el Rankings I-UGR de Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas, mostren també un bon posicionament de les universitats catalanes. En l’àmbit internacional, recentment s’han publicat les dades del Taiwan University Ranking (NTU Ranking) de 2013, que analitza la productivitat i l’impacte de les publicacions científiques de les 500 millors universitats del món durant el període 2002-2012. La Universitat de Barcelona és l’única universitat de l’Estat que destaca entre les 100 millors universitats del món. Ocupa el 89è lloc en aquesta classificació, millorant  així el seu posicionament en relació amb l’edició anterior, en què ocupava la posició 115.

Segons l’opinió de Luis Sanz, director de l’Institut de Polítiques i Béns Públics, que ha elaborat l’informe per a la FCyD, (La Vanguardia 29/9/2013) les raons de l’èxit del sistema universitari català són fonamentalment tres: el desenvolupament d’una estratègia basada en la flexibilitat i l’autonomia dels centres i universitats, que té com a clar exponent el model ICREA de contractació d’investigadors;  en segon lloc, la política d’hibridació que ha permès l’aparició de consorcis i fundacions amb diversos socis; però, sobre tot l’excel·lència científica ve determinada per l’existència d’un entorn que hi dóna suport, és a dir, ha estat clau la voluntat política del govern autonòmic per dotar el sistema de recursos i donar-hi estabilitat, cosa que no ha passat en altres autonomies.

Per tant, en una Catalunya independent no hem de patir pel nostre futur com a investigadors. La voluntat d’impuls a la recerca està ben arrelada en el nostre tarannà. Com ja vàrem exposar en el nostre manifest, ens cal un sistema de recerca ben finançat, eficient i competitiu, i això serà més fàcilment garantit si som independents.

Dos investigadors catalans reben el premi Josef Steiner per la seva recerca en el camp oncològic

El Dr. Josef Steiner Cancer Research Award 2013 ha recaigut enguany en els investigadors catalans Eduard Batlle i Joan Seoane per la seva recerca en càncer de còlon i en tumors cerebrals respectivament.

La fundació Josef Steiner, amb els seus premis, promociona la recerca en els mecanismes implicats en el desenvolupament de diferents tipus de càncer així com la investigació en eines diagnòstiques i formes de tractament que ajudin a lluitar contra aquestes malalties. En edicions anteriors havien rebut aquest premi altres prestigiosos investigadors en oncologia com David Lane, Arnold Levine, Judah Folkman, i el premi Nobel Paul Nurse. “Aquest reconeixement es molt positiu per la recerca oncològica i aclama Barcelona com un epicentre en recerca d’excel·lència en aquest camp, englobant grups i instituts de renom internacional”, segons els autors premiats.

El Dr. Eduard Batlle és coordinador del Programa d’Oncologia de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona),  investigador ICREA i líder del Laboratori de Càncer Colorectal. La seva recerca s’ha especialitzat en l’estudi dels mecanismes responsables de la generació de metàstasis en el càncer de còlon. Actualment en col·laboració amb la Fundació Botín està traslladant els resultats de la seva investigació a la clínica a través del projecte anomenat “Colostage”, un test destinat a identificar aquells pacients amb càncer de còlon que presenten un risc elevat de desenvolupar metàstasi després de la teràpia.

El Dr. Joan Seoane és Director del Programa d’Investigació Traslacional del Càncer al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i també investigador ICREA i investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer. La recerca del seu grup es focalitza en el glioma , el tumor cerebral més freqüent, i pretén explicar els seus mecanismes d’iniciació, recurrència i resistència .  Recentment han aconseguit identificar les cèl·lules mare del tumor cerebral i han proposat tractaments per eliminar-les i, per tant, evitar la recurrència i la resistència del tumor a la radioteràpia i la quimioteràpia. Aquest treball ha tingut una gran repercussió i ha facilitat el ràpid desenvolupament clínic de compostos inhibidors que actualment s’apliquen com a tractament experimental en desenvolupament clínic en el mateix Hospital Universitari Vall d’ Hebron.

14-10-2013

La vacuna de la Sida es cuina a Catalunya

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona el Congrés Mundial sobre la Vacuna de la Sida, AIDS Vaccine 2013. Això és possible perquè la massa crítica d’investigadors que hi fan una recerca de qualitat en aquest tema és molt gran. Els darrers dies els mitjans de comunicació n’han anat plens, i és que aquesta vacuna que per ara es resisteix és un dels grans reptes de la biomedicina moderna.

AIDS Vaccine 2013 ha estat organitzat per la Global HIV Vaccine Enterprise i pel Programa HIVACAT per a la Recerca de la Vacuna del VIH, organitzador local d’aquesta edició. HIVACAT és un consorci públic-privat sense precedents, ubicat a Barcelona i format pels dos centres de VIH/Sida més importants de Catalunya, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’IDIBAPS/Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb ESTEVE i amb el suport de l’Obra Social “La Caixa”, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Clínic.

El missatge d’aquests dies era que, tot i que el Programa HIVACAT manté el seu finançament intacte gràcies a la qualitat científica i la implicació dels seus finançadors, cal més inversió per seguir essent competitius a nivell internacional i posar el peu al coll a la malaltia. Cal un mínim de 4 milions d’Euros per fer les primeres passes cap a un assaig clínic amb alguns dels descobriments que han protagonitzats els científics catalans. Cal un esforç addicional que permeti fer el salt endavant de l’excel·lència cap a l’èxit.

Probablement aquest és l’escenari en el que es trobaria la recerca d’una Catalunya independent. Tenim una base sòlida però hem de redoblar els esforços si volem canviar les cinètiques actuals en el camp de la recerca. La riquesa d’un país també es mesura en termes de la seva producció científica, en biomedicina i en qualsevol altre camp, i de la seva capacitat de traslladar aquests coneixements cap al mercat. Així doncs, tenim feina per fer com a país, amb la vacuna de la Sida i amb el binomi recerca/innovació en el sentit més ampli.

Escolteu la roda de premsa inaugural del Congrés (en anglès) a:www.aidsvaxwebcasts.org

Escolteu al Dr. Gatell, de l’IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona i co-director d’HIVACAT, a Els Matins de TV3:

Escolteu al Dr. Bonaventura Clotet, d’IrsiCaixa i co-director d’HIVACAT, a Los Desayunos de TVE (a partir del minut 40):

Entrevista amb els organitzadors preparada per Barcelona Press Room:

02-10-2013

Barcelona és una ciutat de grans congressos científics

En els darrers temps Barcelona s’ha convertit, encara més, en un destí atractiu per a organitzar-hi congressos. És la cinquena ciutat del món on més congressos internacionals es celebren segons la classificació de la ICCA (l’Associació Internacional de Congressos i Convencions). Gairebé la meitat van ser congressos mèdics o científics. Alguns exemples recents són el congrés de l’European Association for the Study of Diabetes (EASD), que la setmana passada va portar uns 20.000 diabetòlegs a Barcelona, o el de l’European Respiratory Society, que va omplir la ciutat de pneumòlegs a principis de mes.

Llegir més…

27-09-2013

6 Advanced Grants de l’European Research Council per a investigadors que pertanyen al sistema de recerca català

La sisena convocatòria de les beques Advanced Grants de l’European Reserach Council, corresponent a l’any 2013 i resolta avui, ha concedit 13 ajuts a grups de recerca que desenvolupen els seus projectes a l’Estat espanyol, dels quals 6 pertanyen al sistema de recerca català. Si bé en termes absoluts la xifra no és gaire alta, representa un 2,1% del total europeu, quan es calcula el nombre d’ajuts rebuts tenint en compte la població de cada país (nº d’ajuts per milió d’habitants), Catalunya ocupa la novena posició, a un nivell equiparable a països com Dinamarca, Suècia o Bèlgica, i per sobre de França, Alemanya o Espanya.

Els investigadors del sistema català que han rebut els ajuts són:

Eduard Batlle (IRB). ICREA. Ciències de la vida

Jordi Galí (CREI). Ciències Socials i Humanitats

Maciej Lewenstein (ICFO). ICREA. Ciències Físiques i Enginyeries

José Remesal (UB). Ciències Socials i Humanitats

Jan Eeckhout (UPF). ICREA. Ciències Socials i Humanitats

Paul Verschure (UPF). ICREA. Ciències Físiques i Enginyeries

Clau: Àustria AT; Bèlgica BE; Catalunya CAT; Suïssa CH;  República Txeca CZ; Alemanya DE; Dinamarca DK; Gràcia EL; Espanya ES; Espanya (exceptuant Catalunya) ES-CAT; Finlàndia FI; França FR; Hongria HU; Irlanda IL; Itàlia IT; Països Baixos NL; Noruega NO; Suècia SE; Turquia TR; Regne Unit UK.

Clau: Àustria AT; Bèlgica BE; Catalunya CAT; Suïssa CH; República Txeca CZ; Alemanya DE; Dinamarca DK; Gràcia EL; Espanya ES; Espanya (exceptuant Catalunya) ES-CAT; Finlàndia FI; França FR; Hongria HU; Irlanda IL; Itàlia IT; Països Baixos NL; Noruega NO; Suècia SE; Turquia TR; Regne Unit UK.