25-09-2013

L’Institut Català de Ciències Fotòniques (ICFO), primer laboratori mundial de recerca en Física

Tot i que passes abans de que obrissim aquest blog, ens satisfà fer-vos saber que l’Institut Català de Ciències Fotòniques (ICFO) s’ha convertit en el primer laboratori mundial d’investigació de Física i Astronomia, segons el nou rànquing Mapping Scientific Excellence que situa la Institució Catalana de Recerca d’Estudis Avançats (ICREA) en tercera posició i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) en posició 18.

Aquest rànquing, que mesura l’excel·lència investigadora té un impacte mundial.  L’ICFO, que va complir l’any passat una dècada, treballa per estendre els límits del coneixement de la fotònica, la ciència i tecnologia de l’aprofitament de la llum, especialment la llum làser. L’institut es troba al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Castelldefels (Barcelona), i gràcies a la seva tasca en transferència de coneixements i tecnologia, ha creat cinc empreses ‘spin off’.

L’ICFO participa activament en l’anomenat “Projecte Grafè”. A part del Human Brain Project, la Comissió Europea ha atorgat també mil milions d’euros al Projecte Grafè, considerat com l’altre, un projecte essencial per impulsar les tecnologies emergents i de futur, ajudar al creixement i crear nous llocs de treball. S’espera que els estudis sobre aquest cristall bidimensional revolucionin la indústria dels materials i també les telecomunicacions i fins i tot la medicina.

Liderat pel professor Jari Kinaret de la Chalmers University of Technology de Suècia, en el projecte Grafè hi participen investigadors de disset països europeus.  S’espera que amb aquest material tan extraordinari es puguin fabricar, entre altres moltes coses, papers electrònics, mòbils ultra plans i flexibles, avions molt més lleugers, bateries més duradores, retines artificials i molts més avenços que en pocs anys podran estar al mercat. També podrà substituir el silici i servirà per fer xips 500 vegades més petits i 10 vegades més ràpids. El  llistat de participants és enorme, però cal destacar que entre els organismes catalans hi són presents: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Institut Català de Nanotecnologia (ICN), Institut Ciències Fotòniques (ICFO) i UPC-Centre Català del Plàstic (part del Centre d’Investigació i Tecnologia)

17-09-2013

Descobriment d’un nou tipus d’invertebrat marí

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) ha descobert una nova espècie d’Osedax, un tipus d’invertebrat marí que s’alimenta d’ossos, que ha estat batejat com a Osedax deceptionensis. Aquesta espècie és una de les dues primeres d’aquest tipus de cuc marí que s’han trobat a l’Antàrtida, a l’illa Decepció —d’aquí el nom que se li ha posat. Els resultats s’han publicat recentment a la revista Proceedings of the Royal Society B i han tingut una difusió important en altres publicacions com ara  NatureScience i National Geographic, entre d’altres.

El descobriment s’emmarca dins el projecte Actiquim-II, iniciat l’any 2010 i dirigit per la professora Conxita Avila, del Departament de Biologia Animal de la UB i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). En el projecte hi han participat també els investigadors Sergio Taboada, del mateix Departament, i Javier Cristobo, de l’IEO (Gijón).

11-09-2013

6 grups de recerca catalans obtenen Starting Grants del Consell Europeu de Recerca

El Consell Europeu de Recerca ha seleccionat 287 científics en la seva sisena convocatòria de projectes “Starting Grants”. Les starting grants donen suport a investigadors joves que estan en condicions d’establir un equip de recerca propi i començar a fer recerca de forma independent a Europa. En la convocatòria 2013,  6 d’aquestes beques són per grups de recerca catalans. Si tenim en compte el nombre de beques concedides per milió d’habitants, Catalunya estaria en la novena posició de 19 països, mentre que Espanya sense Catalunya (8 beques) està en la 16ena posició. Les beques tenen un valor de fins a 2 milions € cadascuna, i cobreixen temes molt diversos en les àrees de Ciències físiques i enginyeria, Ciències de la vida i Ciències socials i Humanitats.

Llegir més…

Científics catalans descobreixen que l’hormona FGF21 protegeix el cor

L’equip dirigit pel Dr. Francesc Villarroya, de la Universitat de Barcelona ha demostrat en un estudi realitzat en rosegadors que la hormona FGF21 té una important funció protectora front la hipertròfia cardíaca. Els resultats de l’estudi, publicats el passat mes de juny a Nature Communications, mostren que l’absència de FGF21 s’associa a alteracions cardíaques, i, per contra, la hipertròfia cardíaca millora notablement en ratolins tractats amb aquesta hormona. La FGF21 és produïda pel propi cor i és alliberada per protegir les cèl·lules cardíaques contra els estímuls que causen la hipertròfia. Aquests resultats obren noves perspectives en la investigació sobre prevenció i tractament de les malalties cardíaques.