15-10-2013

Recerca a la Universitat: les universitats catalanes, líders en producció científica

El passat 22 de juliol es va presentar l’informe de la Fundación Ciencia y Desarrollo (FCyD) sobre la situació de la Universitat a Espanya en diferents aspectes, entre ells la producció científica. En aquest sentit, s’ha elaborat un ranquing a partir de la producció científica continguda en la base de dades Scopus entre 2007 i 2011, tenint en compte diversos indicadors, com són el volum total de producció científica, la qualitat científica mesurada a partir d’indicadors d’impacte de les publicacions, i el percentatge de treballs publicats entre el 10% dels més citats de cada categoria. A més, considerant les diverses especialitats científiques i les diferents pautes de publicació i citació dels camps científics s’ha elaborat un índex normalitzat d’impacte. Segons aquest índex, les quatre primeres institucions del ranquing són catalanes: la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Per altra banda, quan es valora el percentatge d’excel·lència destaca la Universitat Rovira i Virgili, amb una taxa superior al 10%, seguida per la Universitat de Lleida, amb un valor superior al 9%. Altres ranquings espanyols, com el Rankings I-UGR de Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas, mostren també un bon posicionament de les universitats catalanes. En l’àmbit internacional, recentment s’han publicat les dades del Taiwan University Ranking (NTU Ranking) de 2013, que analitza la productivitat i l’impacte de les publicacions científiques de les 500 millors universitats del món durant el període 2002-2012. La Universitat de Barcelona és l’única universitat de l’Estat que destaca entre les 100 millors universitats del món. Ocupa el 89è lloc en aquesta classificació, millorant  així el seu posicionament en relació amb l’edició anterior, en què ocupava la posició 115.

Segons l’opinió de Luis Sanz, director de l’Institut de Polítiques i Béns Públics, que ha elaborat l’informe per a la FCyD, (La Vanguardia 29/9/2013) les raons de l’èxit del sistema universitari català són fonamentalment tres: el desenvolupament d’una estratègia basada en la flexibilitat i l’autonomia dels centres i universitats, que té com a clar exponent el model ICREA de contractació d’investigadors;  en segon lloc, la política d’hibridació que ha permès l’aparició de consorcis i fundacions amb diversos socis; però, sobre tot l’excel·lència científica ve determinada per l’existència d’un entorn que hi dóna suport, és a dir, ha estat clau la voluntat política del govern autonòmic per dotar el sistema de recursos i donar-hi estabilitat, cosa que no ha passat en altres autonomies.

Per tant, en una Catalunya independent no hem de patir pel nostre futur com a investigadors. La voluntat d’impuls a la recerca està ben arrelada en el nostre tarannà. Com ja vàrem exposar en el nostre manifest, ens cal un sistema de recerca ben finançat, eficient i competitiu, i això serà més fàcilment garantit si som independents.

Marta Alegret, Universitat de barcelona

Enllaços

Escriu el teu comentari