17-04-2014

Roderic Guigó intervé en una de les descobertes més importants en els darreres temps al respecte de la síndrome de Down

Tot i els nombrosos esforços científics, el mecanisme exacte responsable dels símptomes de la síndrome de Down segueix sense entendre del tot. Aquesta síndrome és el resultat d’una anormalitat cromosòmica on les cèl•lules de les persones afectades contenen una tercera còpia del cromosoma 21, que representa només un 1% del total del genoma humà. Aquesta alteració cromosòmica és la causa genètica de discapacitat intel•lectual més freqüent, amb una incidència d’un entre 800 naixements. La investigació, que es publica amb data 17 d’abril a la revista Nature, dona llum sobre la manera com es produeix el desequilibri genòmic en la Síndrome de Down.

Els científics han comparat l’expressió de gens d’un parell de germans monozigòtics idèntics en què només un d’ells tenia trisomia 21, la qual cosa només passa en un de cada 385.000 casos. Els fetus d’aquests dos germans procedien d’una teràpia de fecundació in vitro. Els seus pares, en ser informats sobre el trastorn d’un dels bessons, van decidir no prosseguir amb l’embaràs. Amb la seva aprovació i la del comitè ètic de l’Hospital Universitari de Ginebra, els científics van extreure mitjançant una biòpsia post mortem cèl•lules de la pell dels dos fetus de 16 setmanes per a poder estudiar les seves diferències. Gràcies a això, un grup d’investigadors catalans, de Suïssa, Holanda i França, liderats per la Universitat de Ginebra, han detectat que l’expressió dels gens estava alterada a través de cada cromosoma, no només el 21.

L’estudi ha estat coordinat pel grup del Dr Stylianos Antonarakis del Departament de Medicina Genètica i Desenvolupament de la Universitat de Ginebra (UNIGE). Per comparar els diferents nivells d’expressió gènica entre els bessons, els investigadors han usat modernes eines biotecnològiques, com tècniques de seqüenciació d’alt rendiment, en col•laboració amb laboratoris d’Estrasburg, Seattle, Amsterdam i la participació del CRG (Centre de Regulació Genètica-PRBB) de Barcelona. Amb aquestes tècniques van poder eliminar l’efecte de les variacions entre els individus i identificar aquells canvis ocasionats exclusivament per la trisomia 21.

La investigació mostra per primera vegada que la posició de l’ADN al nucli, o les característiques bioquímiques de les interaccions entre ADN i proteïnes en les cèl•lules amb trisomia, es modifiquen, ocasionant així canvis en els patrons d’expressió gènica.
En termes generals, els cromosomes estan dividits en dominis que contenen gens amb una similar producció d’ARN. En el cas del bessó amb trisomia 21, els dominis s’expressaven a diferents nivells (de vegades molt i altres poc), en comparació amb el bessó sa.

En comparar els resultats obtinguts amb dades publicades anteriorment per altres investigacions, s’ha vist que l’organització d’aquest cromosoma es correlaciona amb la posició de l’ADN en el nucli de la cèl•lula. Així, els dominis sobreexpressats al bessó amb trisomia corresponen amb les regions de l’ADN que se sap són les primeres a interactuar amb la perifèria del nucli.

L’estudi s’ha realitzat amb el suport del Swiss National Science Foundation i el Consell Europeu per a la Recerca

Elena Escubedo (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari