10-11-2014

9N, reflexions d’una voluntària

sisi

Un nen ros d’uns dos anys estira la seva mare de la màniga, no entenc bé què diu, però sí la resposta de la mare: “ja hem votat, votar era això,  posar aquell sobre dins la urna!”. I surten de l’escola, una escola del barri de Sant Andreu on estic com a voluntària del 9N. I aquestes paraules que sento, em fan pensar que sí, que el que estem fent és votar, en diguin com en diguin i encara que no tingui validesa jurídica. I que és votar el que he vist fer durant tot el  dia a vells i joves, persones amb cadira de rodes o amb bastó, parelles amb nens petits, persones que han nascut en un altre país però que viuen aquí i volen també decidir com ha de ser el seu futur ….que han votat amb il·lusió, amb alegria i emoció, molts d’ells fent-se fotos amb la papereta a la ma o en el moment de posar-la dins la urna.

Recordaré sempre l’emoció que molts voluntaris d’aquesta escola hem sentit quan finalment, després d’arribar tots ben d’hora ben d’hora per preparar-ho tot, hem obert les portes i ha entrat una munió de gent aplaudint i cridant independència. I tampoc m’oblidaré de tantes i tantes persones que després de votar ens donaven les gràcies als voluntaris per haver ajudat a fer-ho possible. Les professores de l’escola, que ens van ajudar moltíssim amb tots els preparatius i que coneixien molts dels que entraven per votar: aquella senyora és del barri de tota la vida, aquells són ex-alumnes, aquests són una família que són tots originaris de Salamanca…Així com també recordaré l’amabilitat dels propietaris del restaurant  El Celler dels Avis, del barri de Sant Andreu, que ens van convidar a tots els voluntaris a dinar. I bé que vam dinar, per cert! Per acabar-ho d’arrodonir, a la tarda els nens de l’escola ens van portar xocolata amb xurros per berenar.

Durant tot el dia, l’afluència de gent ja em feia pensar en una alta participació. Després, el tancament, el recompte, el moltes gràcies a tots, adéu, adéu, a veure si ens veiem en una altra ocasió…i cap a casa a sentir les notícies que ens confirmaven que bé havia anat el dia a tot el país. El resultat ha estat molt bo, però creieu-me, el que més feliç em fa és sentir-me part d’aquest poble cívic, feliç i lliure. Perquè ara ja ho som de lliures. I l’haver format part d’aquest engranatge que ha permès que una mare li digui al seu fill: votar era això…

Marta Alegret (Universitat de Barcelona)

Escriu el teu comentari