30-01-2015

Catalunya, model a seguir en investigació

Josep Maria Llovet, investigador mèdic expert en càncer de fetge, professor ICREA i director d’un programa de recerca a l’escola de medicina Mount Sinai, a la Universitat de Nova York és el protagonista d’una nova entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ qe publica Vila web en anglès i en català. En aquesta entrevista, a la pregunta “Què pot aportar una Catalunya independent al món?”, Llovet respon: “pel que fa a l’assistència sanitària i la investigació, Catalunya ha estat reconeguda internacionalment com un model a seguir a causa de la respectabilitat excepcional assolida pel nostre sistema de salut i per diversos grups de recerca que es destaquen en l’àmbit biomèdic. Estem segurs que el nostre estat català donarà prioritat a aquesta força i proporcionarà les eines necessàries per a millorar aquest èxit.”

Podeu llegir l’entrevista sencera en l’enllaç a Vilaweb.

16-01-2015

Què en pensa sobre la independència Joandomènec Ros, president de l’IEC?

Joandomènec Ros, biòleg especialista en biologia i ecologia d’organismes i comunitats bentòniques en el medi marí, actualment president de l’Institut d’Estudis Catalans, és un altre dels entrevistats de Vilaweb dins la sèrie  ”Faces of independence”. En l’entrevista, a la pregunta de “Què pot aportar al món una Catalunya independent?” Ros respon, entre altres coses: “És capdavantera en recerca científica, en solidaritat (no tan sols amb els altres pobles d’Espanya, sinó amb totes les causes que ho mereixen en tot el món) i ha fet sempre de la cultura, en totes les variants, un senyal d’identitat.”

Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç a vilaweb

13-01-2015

Rafael Simó, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, explica per què i per a què vol la independència

Rafel Simó, químic, oceanògraf i investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una entrevista de la sèrie ’Faces of independence’ de VilaWeb.

Rafael Simó apunta en aquesta breu entrevista les raons que el porten a optar per la independència, tant de caire sentimental com històric, i de projecció de futur: la gran oportunitat que suposa la construcció d’un nou estat, amb una nova constitució i la possibilitat de debatre el model. En segon lloc, Simó exposa què creu que una Catalunya independent pot aportar al món. Reproduim aquí un fragment d’aquest punt:

“som un poble creatiu (tant en l’àmbit de les arts com en el de la recerca científica), que resulta atractiu per la barreja de tarannà, clima i paisatge. Això m’ho diuen molts científics de tot el món amb qui tracto. Hauríem d’aprofitar-ho per establir i enfortir llaços de cooperació en la construcció de coneixement i innovació en tots els àmbits, no pas per convertir-nos en un país de serveis.”

Si voleu llegir l’entrevista sencera, aquí teniu l’enllaç:

11-11-2014

Meditacions d’un altre voluntari un cop passat el 9N

Què passarà ara? No en tinc ni idea, ni em veig capaç de fer prediccions més o menys aventurades. Dependrà de la voluntat i capacitat dels diferents actors polítics implicats, de com interaccionin entre ells, i com sàpiguen aprofitar les circumstàncies en cada moment.

Però el que sí que sé és que el 9N ha estat un cop de puny brutal als nassos de l’Estat Espanyol, d’una magnitud que ningú no s’havia atrevit a predir.

Un referèndum oficial implica uns procediments formals amb convocatòria clara i ben anticipada, juntes electorals, cens, informació personalitzada a domicili de tots els ciutadans, campanya, debats, presència constant en els mitjans de tots colors, crides a la participació per part de totes les opcions … Si amb aquestes circumstàncies es produeix una abstenció del 65% i l’opció guanyadora es queda per poc per sota dels 2 milions de vots en un país de 7 milions i mig d’habitants, aquí hi ha un problema. Sobretot si es tracta d’una qüestió d’enorme transcendència política i social. Es dificilíssim dur a la pràctica de forma convincent el resultat, i buscar-ne l’homologació a nivell internacional.

Però si això s’ha fet amb un procediment inèdit i en part estrafolari, dubtes fins l’últim moment, molta gent emprenyada per les giragonses i canvis, recels entre els que en teoria estan defensant la mateixa opció. I amb tota la maquinària de l’estat en contra, prohibicions, amenaces, proclames constants que es tracta d’un acte il·legal, repetint un cop i un altre que no servirà per res. Si amb tot i això han anat a votar 2,3 milions de persones, tot s’ha desenvolupat de forma impecable, i sota els ulls atents d’observadors estrangers i els mitjans de comunicació internacionals, el resultat és tot un altre.

Com ja han dit diversos comentaristes, es tracta d’una revolta democràtica d’unes dimensions colossals. Més d’una tercera part dels electors potencials d’un país han decidit prescindir de les ordres i coaccions de l’estat que en teoria els controla i tirar endavant, expressar què volen per al seu futur col·lectiu. Fa pocs dies en Rajoy preguntava retòricament “qui mana a Catalunya?”, i resulta que la gent li ha contestat “Tu segur que no!”.

Torno a dir, jo no sé quin serà el pas següent d’aquest procés, ni com acabarà ni quan. Però tinc clar que aquest estat, en mans d’una casta depredadora i corrupta i d’una alta administració psicològicament encara franquista, està cavant exasperadament la seva pròpia tomba política amb actituds i decisions cegues i miserables. Són les millors condicions per seguir empenyent i eixamplant la base social de la revolta en molts i molts àmbits. I això no és fàcil. Hi ha una part molt important dels catalans que encara no se senten implicats en tot això, que viuen en entorns sociològics i mediàtics que no els acosten gens al debat que cal que es produeixi en profunditat. I que reaccionen per raons sobretot emocionals quan se’ls interpel·la. Però una bona part d’aquests són els que, potser empesos inicialment pels seus problemes immediats i adonant-se que no són inevitables, ha d’arribar un dia que s’afegeixin a la revolta i la facin definitivament imparable.

10-11-2014

9N, reflexions d’una voluntària

sisi

Un nen ros d’uns dos anys estira la seva mare de la màniga, no entenc bé què diu, però sí la resposta de la mare: “ja hem votat, votar era això,  posar aquell sobre dins la urna!”. I surten de l’escola, una escola del barri de Sant Andreu on estic com a voluntària del 9N. I aquestes paraules que sento, em fan pensar que sí, que el que estem fent és votar, en diguin com en diguin i encara que no tingui validesa jurídica. I que és votar el que he vist fer durant tot el  dia a vells i joves, persones amb cadira de rodes o amb bastó, parelles amb nens petits, persones que han nascut en un altre país però que viuen aquí i volen també decidir com ha de ser el seu futur ….que han votat amb il·lusió, amb alegria i emoció, molts d’ells fent-se fotos amb la papereta a la ma o en el moment de posar-la dins la urna.

Recordaré sempre l’emoció que molts voluntaris d’aquesta escola hem sentit quan finalment, després d’arribar tots ben d’hora ben d’hora per preparar-ho tot, hem obert les portes i ha entrat una munió de gent aplaudint i cridant independència. I tampoc m’oblidaré de tantes i tantes persones que després de votar ens donaven les gràcies als voluntaris per haver ajudat a fer-ho possible. Les professores de l’escola, que ens van ajudar moltíssim amb tots els preparatius i que coneixien molts dels que entraven per votar: aquella senyora és del barri de tota la vida, aquells són ex-alumnes, aquests són una família que són tots originaris de Salamanca…Així com també recordaré l’amabilitat dels propietaris del restaurant  El Celler dels Avis, del barri de Sant Andreu, que ens van convidar a tots els voluntaris a dinar. I bé que vam dinar, per cert! Per acabar-ho d’arrodonir, a la tarda els nens de l’escola ens van portar xocolata amb xurros per berenar.

Durant tot el dia, l’afluència de gent ja em feia pensar en una alta participació. Després, el tancament, el recompte, el moltes gràcies a tots, adéu, adéu, a veure si ens veiem en una altra ocasió…i cap a casa a sentir les notícies que ens confirmaven que bé havia anat el dia a tot el país. El resultat ha estat molt bo, però creieu-me, el que més feliç em fa és sentir-me part d’aquest poble cívic, feliç i lliure. Perquè ara ja ho som de lliures. I l’haver format part d’aquest engranatge que ha permès que una mare li digui al seu fill: votar era això…

16-07-2014

Pius Font Quer (1888-1964): cinquantenari de la mort d’un promotor d’estructures científiques d’estat.

logo_fontiquer_basic

Enguany té lloc la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Pius Font i Quer, eminent botànic i president de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un seguit d’actes que duraran tot l’any 2014. Més que recordar nostàlgicament un predecessor de prestigi en la ciència catalana (que ho és), ara és temps de comprovar com els esforços i el treball incansable de Font Quer en uns temps difícils i mancats de recursos van posar la llavor per crear una base d’infraestructures científiques que han permès el desenvolupament de la botànica catalana durant aquests cinquanta anys.  Podem ben afirmar que la seva visió de futur del país el va conduir a la creació d’autèntiques estructures d’estat.

De la seva faceta d’impulsor i creador d’infraestructura científica, cal destacar la reunió dels herbaris dispersos en una col·lecció organitzada a l’Institut Botànic de Barcelona (creat a partir de la Secció de Ciències del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on va ingressar l’any 1917, i en fou director l’any 1930), en l’actualitat un centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona. Igualment, promogué la creació del Jardí Botànic de Barcelona als sots de la muntanya de Montjuïc, col·laborà amb Karl Faust en la creació del jardí Botànic Marimurtra, a Blanes i impulsà, des de diversos fòrums, la construcció d’un jardí botànic alpí al Pirineu. La reunió de la documentació, les biblioteques existents i els llibres que adquiria, les fitxes corològiques, etc., organitzades sota un anomenat “Seminari de Botànica” van permetre la reunió de documentació en un banc de dades “avant la lettre”, que seria l’eina essencial per impulsar els projectes de recerca i de síntesi sobre la flora catalana, ibèrica i mediterrània occidental que també impulsà. La seva visió integradora i d’aprofitament de sinergies, el va dur també a ingressar al cos de farmàcia militar, on podia aprofitar els diversos destins que demanava (Menorca, Burgos, el Rif al Marroc, etc.) com a bases d’operacions i logística per a les campanyes botàniques.

Des de l’àmbit docent, fou professor de Botànica a la Facultat de Farmàcia i de l’Escola d’Agricultura en diversos moments (entre les dècades dels anys 10 i 30 del segle passat), on introduí mètodes d’ensenyament actiu, amb un fort component pràctic i de camp, i on, en pocs anys, formà estudiants avantatjats que després serien deixebles i primeres figures de la botànica mundial (com ara els farmacèutics Creu Casas, en el camp de la briologia o Josep Cuatrecasas, en la taxonomia i flora neotròpica).

D’altra banda, és remarcable l’esforç d’internacionalització de la botànica catalana, molt més difícil en aquells temps.  Així, introduí joves assistents  estrangers a la Facultat de Farmàcia (que van acabar essent especialistes de gran prestigi internacional com ara Rolf Singer  o Werner Rothmaler), convidà experts per promoure les disciplines poc desenvolupades (com ara els fongs, amb el mateix Singer o el francès René Maire, o bé les aleshores  noves tècniques de la fitosociologia vegetal, amb el suís Josias Braun Blanquet, a partir dels anys 40). No dubtà a impulsar decididament la recerca florística del Nord d’Àfrica.

Això no li féu oblidar la fidelitat al país des dels màxims nivells de rigor científic. President de la Institució Catalana d’Història Natural i de l’Institut d’Estudis Catalans en els anys difícils de la dictadura, col·laborà amb Pompeu Fabra en la preparació del diccionari de la llengua catalana, promogué la conservació d’espais naturals (per exemple del Massís del Montseny, avui parc natural i reserva de la biosfera) i estigué al capdavant del document d’intel·lectuals catalans de rebuig al bombardeig aeri de Barcelona, durant la guerra civil.

Precisament, el compromís cívic i nacional i la pertinença a l’exèrcit republicà li van costar, acabada la guerra, un duríssim judici, la presó al castell de Montjuïc i la separació de tots els càrrecs públics a perpetuïtat, entre d’altres, a la universitat. No obstant això, en l’activitat privada va mantenir les tasques de divulgació, traducció de llibres de text,  a Editorial Labor, on va publicar “El Dioscórides renovado”, llibre de referència per a generacions de farmacèutics o el “Diccionario de Botánica” i va seguir promovent la ciència catalana des de la clandestinitat i promocionant joves investigadors,  com Ramon Margalef,  després un dels millors ecòlegs de talla mundial.

Totes aquestes instal·lacions, col·leccions, projectes, infraestructures, etc. creades o impulsades per Font Quer són una mostra del lideratge d’un científic que demostrà que si bé la ciència no té pàtria, els científics sí que en tenen i que la feina intensa, ben organitzada i d’àmplies mires pot construir autentiques estructures d’estat amb relativament pocs mitjans si s’agrupen sinergies i dedicacions amb generositat i excel·lència. Tot un exemple per als nostres dies.

21-05-2014

Resultats de l’enquesta sobre recerca i procés d’independència

Com pot afectar a la recerca la independència de Catalunya? Com hauria de ser la política científica en el nou Estat? Descobreix què n’opinen 800 enquestats.

Un dels projectes que ha dut a terme la sectorial de Recerca per la Independència ha estat la preparació i difusió d’una enquesta entre el col·lectiu de persones que treballen en el món de la recerca. L’objectiu era conèixer la seva opinió sobre la forma en què la independència de Catalunya pot afectar la recerca, i sobre com hauria de ser la política científica en el nou Estat.

Tal i com ja us vàrem avançar en aquest blog, la resposta va ser molt bona, i es van recollir gairebé 800 enquestes. Ara us podem avançar una primera anàlisi dels resultats, que ens confirma la creença majoritària dels enquestats que una Catalunya independent serà beneficiosa per a la recerca, i referma la seva bona disposició per fer front a les dificultats derivades del procés de transició.

En aquest sentit, els resultats també posen de manifest la voluntat majoritària dels que han respost l’enquesta de construir entre tots una estructura científica de qualitat. Pel que fa a les prioritats per establir el finançament de la recerca, hi ha un consens molt gran en que els criteris prioritaris han de ser la qualitat de les propostes científiques, així com la productivitat i qualitat científica dels grups i investigadors. Per últim, en el bloc de propostes concretes destaca la necessitat d’afavorir el desenvolupament de la carrera científica a tots els nivells.

Cal dir que, tot i que l’enquesta era pública, es pot considerar que la majoria de les respostes corresponen a investigadors afins al procés de creació d’un Estat propi a Catalunya. Això implica que els resultats obtinguts amb aquesta mostra no es poden aplicar al col·lectiu d’investigadors catalans en general, però té l’avantatge que la informació de com es voldria estructurar la ciència idealment en un nou país s’ha extret de la gent que pensa que això és possible i està il·lusionada per fer-ho.

La implementació de l’enquesta ha estat possible gràcies a la col·laboració d’en Josep Albertí, responsable del web de l’ANC, i l’anàlisi de les dades l’ha realitzat l’Enric Melé, membre de la nostra sectorial.

28-02-2014

Tercera part de l’entrevista a Josep M. Martorell: la recerca a la Catalunya independent

Us presentem la tercera i última part de l’entrevista amb el Dr. Josep Maria Martorell. Després de repassar el present (On som avui) i la transició cap a la independència, avui podreu llegir l’opinió del Director General de Recerca sobre el futur de la recerca en una Catalunya independent.

PART III: La recerca a la Catalunya independent

“Hem de posar sobre la taula prou oportunitats perquè els millors del món puguin venir a casa nostra”

(Llegiu també la PART I: On som avui i la PART II: La transició cap a la independència)

Llegir més…

04-02-2014

Segona part de l’entrevista al Dr. Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya

Josep Maria Martorell

El Dr. Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, ens va rebre al seu despatx per respondre tot un seguit de qüestions relacionades amb la recerca a Catalunya i com es pot veure afectada pel procés cap a la independència. L’entrevista va ser tan llarga i profitosa que us l’oferim en tres parts: On som avui, La transició cap a la Independència i La recerca a la Catalunya independent. Aquí podeu llegir la segona.

PART II: La transició cap a la independència

“El gran guany de ser un estat no són tant els diners com el ser capaç de definir el teu model”

Llegir més…

24-01-2014

Entrevista al Dr. Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya

Dr. Josep Maria Martorell

El Dr. Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, ens va rebre al seu despatx per respondre tot un seguit de qüestions relacionades amb la recerca a Catalunya i com es pot veure afectada pel procés cap a la independència. L’entrevista va ser tan llarga i profitosa que us l’oferim en tres parts: On som avui, La transició cap a la Independència i La recerca a la Catalunya independent. Aquí podeu llegir la primera.

PART I: On som avui

“Ens trobem amb un sistema amb capacitat de gestionar molts més projectes dels que tenim”

Llegir més…