17-11-2013

Un grup de recerca català (ICIQ) fa un pas de gegant per afrontar el problema medioambiental del CO2

Es sabut que la recerca en el nostre país té un potencial important en camps científics molt variats. El Pla de Recerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya estableix com a línies d’interès estratègic:

  • La recerca biomèdica i en ciències de la salut
  • La recerca en enginyeries TiC
  • La recerca en ciència i tecnologia agroalimentària
  • La recerca en desenvolupament social i cultural i
  • La recerca en sostenibilitat i medi ambient.

Nombrosos grups de investigació nascuts al voltant de Universitats, Instituts, Fundacions, i Parcs científics atrauen talent estranger i estan aconseguint èxits notables amb aplicacions en tots aquests camps.

Així, al caliu del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona s’ubiquen un viver d’empreses i unitats mixtes ICIQ (Institut Català d’Investigacions Químiques)/empresa que junts treballen en línies de recerca nascudes al voltant de tres pols: Catàlisi del procés químic: salut i sostenibilitat; Química supramolecular: nanociència i nous materials; Energies renovables: fotovoltaica i producció d’hidrogen.

Atsushi Urakawa va néixer en Fukuoka (Japó) on es va llicenciar en Química Aplicada per la Universitat de Kyushu (Fukuoka) incloent una estada d’un any en els EUA. Després, va continuar els seus estudis de Màster en Enginyeria Química (2001) en la Delft University of Technology (Delft, Holanda) i, més tard, en el ETH Zurich (Zurich, Suïssa) on va acabar el seu doctorat (2006). Després d’ocupar  una plaça de professor assistent d’investigació en aquest darrer centre suís, es va incorporar al 2010 al ICIQ, com a responsable de grup, on lidera la investigació i  desenvolupament d’eines espectroscòpiques in situ/operant i el desenvolupament racional de processos catalítics heterogenis potencialment centrals per a afrontar problemes mediambientals i energètics. Per a treballar i fer la seva tesis doctoral en aquest darrer objectiu  s’incorpora el juliol del 2010, Atul Bansode, graduat a la Universitat de Pune (India), que treballa en concret en el desenvolupament de processos catalítics de conversió del CO2 mitjançant microreactors.

En el número de la revista “Journal of Catalysis” (if 6.249) del gener del 2014 (ara hi és online) han publicat el seu treball sobre un mètode eficient (95%) per aconseguir convertir el CO2 en metanol, en un sol pas.

El diòxid de carboni és el principal gas que contribueix a l’efecte hivernacle, que com ja se sap està relacionat amb el canvi climàtic. Les emissions de CO2 han augmentat ràpidament en els darrers 100 anys i es preveu que continuïn ascendint, per tant, la recerca d’una estratègia que ajudi a disminuir la concentració de CO2 a l’atmosfera s’ha convertit en un dels principals reptes a nivell mundial. La captura i emmagatzematge de CO2 i el reciclatge en altres productes menys contaminants i útils per a la indústria química són les principals solucions que es proposen. A la vegada, el metanol és un excel·lent combustible i un material de partida clau d’importants reaccions industrials. També es coneix l’ús de metanol en piles de combustible com a font directa o indirecta d’hidrogen.

El mètode proposat per Bansode i Urakawa, que consisteix a fer passar el CO2 juntament amb hidrogen a altres pressions per un reactor que conté un catalitzador de coure, zinc i alumini, és el més efectiu descrit fins ara. A més, demostren que el corrent d’efluent de metanol, ric en hidrogen i aigua, que prové de la síntesi de metanol, pot alimentar directament a un reactor que conté un catalitzador específic per a la producció selectiva de alcans o alquens, depenent de la pressió de funcionament del reactor secundari. L’institut català ha presentat ja una sol·licitud de patent i s’ha ofert ja al sector industrial per al desenvolupament i comercialització del nou procés mitjançant acords de llicència o projectes de desenvolupament conjunts.

Això no és més que un exemple de que les polítiques de captació de talent al nostre sistema de recerca han funcionat, i per tant les haurem de tenir en compte en un futur si volem que la Catalunya Independent segueixi ocupant un lloc important en el panorama científic mundial.

Elena Escubedo (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari