15-04-2014

Una oportunitat “DOR” peI tractament de la pèrdua patològica de massa muscular

El joc de paraules del títol d’aquesta notícia prové de la identificació de la proteïna DOR (de l’anglès diabetes and obesity regulated) com una possible diana contra la qual es pot desenvolupar un fàrmac per prevenir el deteriorament dels músculs en condicions patològiques específiques, com ara la diabetis tipus 1 i la caquèxia associada al càncer, sida o altres malalties infeccioses.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi, publicat al Journal of Clinical Investigation, que han dut a terme científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona,  liderats per Antonio Zorzano, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia de la Universitat de Barcelona. Els resultats de l’estudi indiquen que la proteïna DOR és un regulador negatiu de la massa muscular que actua incrementant l’autofàgia basal. L’autofàgia és un procés que serveix per degradar proteïnes i orgànuls cel·lulars que han de ser eliminats, amb la finalitat de mantenir un correcte funcionament de la cèl·lula. Per dir-ho d’alguna manera, l’autofàgia és necessària com a sistema de control de qualitat dins de les cèl·lules perquè es mantinguin sanes, però un excés d’activitat autofàgica pot causar atròfia muscular i afavorí la pèrdua de massa muscular. En l’estudi s’ha observat que l’expressió de DOR es troba molt reprimida en el múscul de pacients amb diabetis tipus 2, i els investigadors suposen que aquesta repressió és part del mecanisme responsable de la preservació de massa muscular en malalts amb aquest tipus de diabetis, cosa que no succeeix  en la diabetis tipus 1. Els investigadors també han comprovat que quan augmenta l’expressió de DOR en el múscul de ratolins diabètics, augmenta l’autofàgia, la qual cosa afavoreix la pèrdua de massa muscular en els ratolins.

La identificació d’aquest mecanisme fa que es pugui proposar la proteïna DOR com a possible diana farmacològica, ja que si es dissenyés un fàrmac que inhibís aquesta proteïna podria utilitzar-se per evitar la pèrdua de massa muscular associada a les patologies esmentades. L’avantatge de desenvolupar un inhibidor contra la proteïna DOR és que l’autofàgia, que és necessària per a la salut cel·lular, no quedaria totalment inhabilitada sense aquesta proteïna. Això és perquè DOR no és essencial en l’autofàgia, sinó que hi participa més aviat com un accelerador. D’aquesta manera, la inhibició de DOR només reduiria l’autofàgia parcialment, ja que les altres molècules involucrades en aquest procés continuarien funcionant normalment, i mantindrien els nivells d’autofàgia en un rang beneficiós per a les cèl·lules.

Marta Alegret (Universitat de Barcelona)

Enllaços

Escriu el teu comentari