Adhesions

582

La sectorial d’Universitats i Recerca per la independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prové de la fusió de les sectorials d’Universitats i de Recerca, amb la finalitat d’encarar conjuntament i amb més eficàcia la fase final que ens ha de portar a la construcció de la República Catalana. A través d’aquest blog volem fomentar el debat sobre el paper de la Universitat, la ciència i la innovació en el present i el futur del nostre país.

El fet de pertànyer a l’Estat Espanyol i l’infrafinançament que resulta del dèficit fiscal causa mancances importants en tots els àmbits, inclosos el món universitari i el de la recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) que són la base d’una societat i una economia del coneixement.

A Espanya la despesa total en educació superior (R+D inclosa) en relació al PIB és baixa (1,32), amb un valor sensiblement inferior a la mitjana de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) (1,60) i molt allunyat de països com Dinamarca (1,90) i Finlàndia (1,94). A més, l’autonomia universitària se situa a les darreres posicions europees.

La capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya és molt limitada ja que ha de seguir el marc legal de l’Estat Espanyol. Per ex., l’any 2012 es van publicar un seguit de reials decrets llei que han suposat una reducció del personal docent i investigador (PDI) i del personal d’administració i serveis (PAS), i una pujada dels preus de graus i màsters.

L’Estat Espanyol incompleix 3 sentències del Tribunal Constitucional (TC) (188/2001, 25/2015 i 26/2016) a favor del traspàs total de les competències en beques i ajuts a l’estudi universitari a la Generalitat de Catalunya que ho ve reclamant des de l’any 1994. Aquestes desobediències del govern espanyol no han comportat cap inhabilitació, però en canvi sí que han perjudicat els estudiants catalans ja que, només l’any 2016, s’han deixat de percebre 150 M€ en aquest concepte.

Malgrat totes les dificultats descrites:
• El sistema universitari català encapçala el rànquing per comunitats autònomes a Espanya i com a mínim 2 universitats catalanes estan sempre entre les 3 primeres de l’estat espanyol en tots els rànquings internacionals, encara que cap d’elles se situa entre les 100 millors del món.
• Catalunya representa el 0,1% de la població i 1% de la producció científica mundials, i el 1,5% de la població i el 3% de la producció científica de l’Espai Europeu de Recerca. A més, el 2013 l’Institut de Ciències Fotòniques va ser classificat com la primera institució mundial en física, el 2014 l’Institut Català d’Investigació Química la primera en química, i el camp de la biomedicina catalana té un excel·lent prestigi internacional que va en augment.

La independència de Catalunya comportarà una completa capacitat legislativa i normativa i una millora del finançament públic de l’educació superior i del sistema de R+D+I que permetrà apostar per una societat i una economia del coneixement, aconseguint entre d’altres:
• Assolir en una primera etapa la mitjana en el nivell de despesa de l’OCDE.
• Garantir l’equitat efectiva en l’accés a l’ensenyament superior mitjançant millores en el sistema de beques i ajuts, i reduccions en el preu dels graus i sobretot dels màsters. Així com també un major nombre de beques (contractes) de doctorat.
• Major autonomia universitària (organitzativa, financera, de gestió de personal i acadèmica) amb retiment de comptes governamental i a la societat.
• Consolidar carreres professionals per al PAS, PDI i altre personal investigador que eviten situacions de precarietat i de manca de renovació del personal.
• Establir mecanismes de transferència científica i tecnològica a les empreses per incrementar la seva competitivitat, donant suport als emprenedors i motivant a les empreses a potenciar els seus departaments de R+D+I mitjançant incentius fiscals i una aposta clara pel mecenatge científic.

En definitiva, la construcció de la República Catalana independent és una oportunitat per aconseguir una societat basada en el coneixement, més justa i més solidària.

Manifest de la sectorial Recerca per la independència.

Manifest

La sectorial de Recerca per la independència de l’Assemblea Nacional Catalana està formada per persones que treballem en l’àmbit de la recerca (investigadors, tècnics, gestors, etc.) i que amb el desig d’afavorir el pas cap a la independència de Catalunya, volem manifestar:

  1. Que constatem l’alt nivell assolit pel sistema de recerca català en els darrers anys. La producció científica de Catalunya és l’1% de la producció científica mundial, el que representa 10 vegades més del que li correspon per nombre d’habitants, i constitueix la quarta part de la producció total de l’actual estat espanyol. Com a exemple de la recerca s’excel·lència feta al nostre país, Catalunya obté un nombre d’ajuts del Consell Europeu de Recerca que és 7 vegades superior als que obté Espanya sense Catalunya

  2. Que malgrat aquest nivell d’excel·lència, Catalunya no té llibertat plena per prendre decisions importants en política científica. Cal tenir en compte que el percentatge del PIB dedicat a recerca de l’estat espanyol és sensiblement inferior al de la mitjana de la Unió Europea, Estats Units o Japó.

  3. Que cal fer arribar a tots els àmbits de la societat la necessitat d’un sistema de recerca més ben finançat, eficient i competitiu que l’actual, perquè això contribuirà directament a que s’assoleixi i es mantingui un alt nivell de benestar per a tots els sectors de la població. Creiem que el futur del nostre sistema de recerca serà garantit més fàcilment si estem dotats de les estructures d’un estat propi que ens permetin prendre les nostres pròpies decisions, també en aquest àmbit. La independència de Catalunya és una oportunitat única per aconseguir que l’alt nivell en recerca no solament es consolidi, sinó que millori fins equiparar-se al dels països capdavanters

  4. Que tot i així, poden sorgir dubtes respecte a la situació en què pot quedar la recerca científica en una Catalunya independent. En aquest sentit, som conscients que la transició a un estat propi genera incerteses, però també és cert que seguir formant part d’Espanya en genera més. Per això, un dels nostres objectius és preveure els diferents escenaris que es poden dibuixar en el nou estat independent, dins d’un context d’evolució global i aportar idees per trobar solucions viables als possibles reptes que es puguin plantejar.

  5. Que com a col·lectiu, vetllarem per a què en el moment que es constitueixi l’estat català la recerca sigui considerada un dels pols estratègics de país, com ho han d’esser per exemple la sanitat i l’educació. La qualitat de la recerca és bàsica perquè Catalunya contribueixi al progrés mundial i perquè els nostres joves puguin rebre la millor formació i aprofitar el seu talent. És per això que cal situar la recerca al marge de la disputa política i tenir garantit el seu finançament i el suport de tots els estaments socials.

Per totes aquestes raons i tenint en compte que vivim en una societat plenament científica tècnica del segle XXI, ara més que mai necessitem que totes aquelles persones vinculades al món de la recerca participin en el que és un moment clau per a la història de Catalunya: la construcció d’un nou país.

Signa el Manifest

Autoritza que el seu nom i càrrec sigui visible al bloc?

No